diumenge, 20 de desembre del 2009

54. Setmana gloriosa per a la nació catalana











Hom escolta la cançó “Viva la vida!” de Coldplay i pensa que hi ha moments a la vida que són de glòria. Aquesta cançó es va popularitzar arran dels èxits del Barça durant aquest any. Un exercici saludable podria ser escoltar aquesta cançó i repassar què ha passat aquesta setmana.












- Començàvem la setmana sabent que a 167 poblacions de Catalunya un 95 % de la gent havia votat que volia la independència. A més havia anat a votar un 27 % de la gent.
- El mateix dia 14 el ministeri de C. Chacón retirava l’escut franquista de la façana de capitania de Barcelona. Havia costat 34 anys però per fi s’aconseguia.
- L’endemà es presentava “La veu de Mallorca” nova publicació en català que reprèn aquesta capçalera històrica. Fa només uns dies apareixia a València una publicació similar anomenada "L'informatiu" en la nostra llengua centrat en la comarca de L'Horta.
- Poc després es confirmava que Esquerra guanyava la batalla i l’impost de successions quedava reduït de forma considerable. Cert que el PSOE havia estat decisiu, cert que Iniciativa havia aigualit la festa però la reducció és significativa i una victòria de CiU l’any que ve suposarà la fi de l’impost.
- El mateix dia el parlament d’Aragó aprovava l’esperada llei de llengües. Esperada 27 anys !. Semblava impossible que s’aconseguís però és real. Possiblement un text aigualit per la brutal pressió del PP però s’ha salvat el més important: a la Franja es parla català i aquest nom el recull la llei. El terme d’”aragonés oriental” se’n va a la brossa, amb l’escut franquista, les prohibicions de les consultes i l’impost de successions.

- Divendres el parlament català derrotava l’esmena a la totalitat presentada pels unionistes (PSOE-PP-C’anos) i s’endegava el procés per abolir les curses de braus.
- Ahir el Barça, guanyava la Copa Intercontinental. La de campió de campions de clubs del món. El trofeu més difícil d’obtenir i l’únic que no era fins ara a les seves vitrines. Cap equip havia guanyat tots els trofeus en un sol any.
I tot això, les consultes, els toros o la intercontinental, ha estat recollit per desenes de mitjans de comunicació del món. Pels toros hi havia 130 d’acreditats. Calia internacionalitzar el conflicte?. Ja ho hem fet. És cert que són avenços limitats: es volia més participació a les consultes, l’impost de successions no ha estat abolit, la llei aragonesa és molt limitada o l’ILP encara la poden tombar. Però són avenços o retrocessos?.


Hi ha la teoria que els catalans som un poble perdedor. Aquesta teoria potser s’hauria de revisar. No se qui guanya ara mateix però ningú pot negar que ells reculen.



3 comentaris:

  1. Jordi, et felicito, he llegit el teu comentari al blog del Enric Canela!

    ResponElimina
  2. Mercès. Una felicitació d'un desconegut sempre té valor doble doncs segur que no ho fa per cortesia.
    Sobre el comentari en qüestió pretenia, des del respecte aqui es creu la nostra utopia, fer-li veure que hem d'estar units enlloc de crear capelletes.

    ResponElimina
  3. Vist així un s'anima i guanya en optimisme. Moltes gràcies!

    ResponElimina