718. 500 persones concentren el 16 % de la riquesa de l'estat francès

500 persones concentren el 16 % del Producte Interior Brut de l'Estat francès. Evidentment són les persones amb més influència dins la societat francesa i, indirectament o directa governen l'Estat. D'altra banda l'Estat francès és regit per una casta funcionarial formada a l'ENA. De fet els 500 més rics han vist com creixia el seu patrimoni durant l'actual crisi econòmica i s'ha arribat a quadriplicar. Quans els rics manen la resta pateix. S'anomena plutocràcia, ho emmascaren com una democràcia.

656. Els estudiants de Turquia demanen temples Jedi de la guerra de les galàxies

La demanda és absurda a propòsit. De fet es tracta d'una conya dels i les estudiants turcs/ques davant la construcció de mesquites als recintes universitaris. Mitjançant l'Autoritat d'Afers Religiosos, la Diyanet, el govern de l'islamista AKP ha aixecat quinze mesquites a campus universitaris. Actualment està construint-ne 80 i abans de que acabi l'any 2015 inaugurarà cinquanta més.

La protesta té el seu origen el mes passat quan el rector d'Istanbul va assegurar que aixecaven una mesquita davant la creixent demanda per una petició a change.org en la que 185.000 persones havien reclamat tenir una mesquita al campus. Una estudiant va reclamar llavors un temple budista car el més proper era a 2.000 quilòmetres i va llençar una petició a change.org. Ha recollit 25.000 signatures. Per anar més lluny es va llençar una petició d'un temple pels seguidors de la religió Jedi (de la pel·lícula Star Wars) i ja ha recollit prop de 5.000 signatures.

650. En ple any 2015 ... una vaga de fam contra l’esclavitud

Mauritània va ser el darrer estat del món en abolir l’esclavitud. Fins a l’any 1981 va ser legal. De fet, en aquest estat situat al sud del Marroc l’esclavitud és actualment quotidiana. No se sap del cert el nombre d’esclaus però les xifres passen d’un mínim de 150.000 fins a la molt creïble quantitat de 680.000 persones. Una cinquena part de la població.

Un estat racial i racista

Mauritània és un estat basat en criteris ètnics, racials. Un terç de la població la conformen els anomenats “beidane” són coneguts com a “moros blancs”. Els moros són el resultat de la barreja de la població autòctona bereber i els àrabs arribats a partir del segle VIII. Aquests moros blancs controlen tota la societat mauritana sense deixar espai a la resta de la població. Aquesta està formada en un 40 % pels “haratine”. Se’ls coneix com a “moros negres” i són els resultat de la barreja entre els “beidane” i la població negra esclavitzada. Més que per criteris ètnics els “haratine” conformen una casta inferior que viu de feines agrícoles als oasis. Molts d’ells encara continuen avui dia esclavitzats.

El tercer grup humà maurità són els “kewris”. Per aquest nom es coneix la població de raça negra de mauritana: wòlof, soninke, tukulor i, sobretot, els 700.000 fulani que conformen un 18 % de la població. Des de fa dècades aquests grups lluiten, fins i tot amb les armes, contra una greu discriminació racial que afavoreix la casta àrab. En aquestes lluites fins a 60.000 kewris van fugir al veí Senegal on milers encara viuen com a refugiats.

                                                                   Biran Dah Abeid

Acció directa contra l’esclavisme

Malgrat que l’esclavitud fou abolida aquesta ha continuat sense ser perseguida. Els grups de defensa dels haratine, des dels anys setanta, han alertat de la seva continuïtat. Com a resposta dels diferents governs autoritaris àrabs han rebut la tortura o l’execució. L’any 1995 es va crear el grup SOS-Esclaus però actualment és l’IRA-Mauritania, sorgida de l’anterior, qui encapçala l’oposició contra l’esclavatge. Aquest acrònim significa Iniciativa pel Renaixement de l’Abolicionisme, el grup fou fundat l’any 2008 per Biran Dah Abeid i ha protagonitzat diverses campanyes contra l’esclavitud. La seva lluita és no violenta. La pròpia mare d’Abeid va ser esclava el pare fou alliberat com un acte de gràcia. Fou ell qui va aconseguir que es processés judicialment l’any 2007 tres dones per tenir esclaus. Va ser la primera vegada que l’esclavitud va anar a judici.

Abeid va concebre l’IRA com una “organització de lluita popular”. Ha estat detingut diverses vegades junt amb militants del seu grup per apuntar a propietaris d’esclaus. Sovint realitzaven accions on acusaven a persones de tenir esclaus i exigien la seva llibertat. En general els qui acabaven a presó eren els membres del grup abolicionista. No fou fins a l’any 2011 quan van aconseguir l’empresonament d’un propietari d’esclaus. Simptomàticament Abeid fou enviat a la presó tres mesos i l’esclavista només nou dies. Malgrat això l’IRA-Mauritània ha aconseguit que siguin empresonats una vintena de propietaris d’esclaus els darrers quatre anys.

La sentència del 15 de gener i la vaga de fam

Abeid i altres dos dirigents de l’IRA-Mauritania foren condemnats a dos anys de presó el 15 de gener. Aquesta vegada se’ls acusava d’organitzar la “Caravana de la llibertat”. Una sèrie d’actes pel país reclamant l’abolició de l’esclavitud. El propi Abeid ha estat condemnat a mort l’any 2012 per cremar l’Abrégé de Khlil, un text musulmà que accepta l’esclavitud com un fet consuetudinari. Els activistes abolicionistes foren detinguts el novembre de 2014 i alguns esperen judici. Abeid va culpar el govern autoritari d’explotar la majoria negra i perseguir els “haratine”. Els seus arguments no van servir de res i fou transferit a la presó d’Aleg on, el 23 de gener, va començar una vaga de fam contra les seves condicions de presó.

Article publicat a 'El Periódico' (26.02.2015) en versió castellana.

Article publicat a 'El Periódico' (26.02.2015) en versió catalana.

632. Mor després de 72 dies de vaga de fam el jove marroquí que demanava estudiar

Mustafà Meziani fou detingut a Fes (Marroc) el mes d'abril després de participar en enfrontaments a la universitat entre estudiants d'esquerra i estudiants islamistes. Fou empresonat i expulsat de la universitat.
Va iniciar una vaga de fam contra aquesta mesura que l'excloïa de la facultat de ciències de Fes. Meziani era sindicalista universitari.
El 3 de juny va iniciar una protesta mitjançant una vaga de fam per ser readmès, demanant el dret a l'educació però el règim autocràtic marroquí no va moure ni un dit, no va negociar absolutament res, el va ignorar.
Meziani moria el 14 d'agost enmig de la indiferència general. Cap mitjà de comunicació en llengua catalana va recollir la seva protesta que va allargar-se dos mesos i mig. Una protesta demanant educació i arriscant la vida. Els mateixos mitjans que sovint ens omplen el cap amb declaracions absurdes, buides de contingut, sense cap risc. Meziani va morir després de 72 dies de vaga de fam. Silenciar la seva acció el mata per segona vegada sobretot quan s'amplifiquen notícies com la ruptura entre Chabelita i Alberto Isla, es posa en prime time 'Cazamariposas' o es dóna tot el temps del món a la demagògia televisiva a Eduardo Inda. És obvi que vivim en un món on els valors estan invertits. On el Màtrix ens fa un documental sobre Kiko Rivera i ni un mot sobre Meziani, on el lumpen és la intel·lectualitat i on tenir un ideal, lluitar per un dret fins a morir no és res.

622. Guia de les llistes a les eleccions europees 2014

La Junta Electoral Central ha proclamat les 39 llistes acceptades a les eleccions europees a l’Estat espanyol. Les condicions eren aconseguir l’aval de 15.000 ciutadans/es o bé d’una cinquantena de càrrecs electes així com la paritat de gènere.

N’hi ha per triar i remenar. Per a poder escollir, aquesta és una petita guia de les candidatures:


1. Formacions principals

PSOE. Principal partit de l’oposició.

PP. Partit actualment al govern.

Izquierda Plural. Coalició liderada per Izquierda Unida amb les catalanes ICV-EUiA, la gallega Anova, la basca Batzarre i petits grups locals ecologistes.

Coalició per Europa. Partits autonomistes o sobiranistes com CiU, EAJ-PNV, Coalición Canaria i Compromiso por Galicia.

Esquerra pel Dret a Decidir. Coalició entre ERC i l’escissió del PSC-PSOE, Nova Esquerra Catalana.

Los Pueblos Deciden. Aliança entre EH Bildu, el BNG gallec, les canàries Alternativa Nacionalista Canaria i Unidad del Pueblo, l’asturiana Andecha Astur i el Puyalón de Cuchas aragonès.

Primavera Europa. Coalició d’esquerres impulsada pel Equo, el valencià Compromís i l’aragonesa Chunta Aragonesista.

2. Llistes localistes i regionalistes

Partido Andalucista. Es presenta en solitari.

Extremeños por Europa. Coalició de dues formacions regionalistes extremenyes.

Salamanca-Zamora-León PREPAL. Formació regionalista amb feu a Lleó.

Foro de Ciudadanos. Llista impulsada per Francisco Álvarez Cascos, amb feu a Astúries.

Partido da Terra. Formació ecologista i neo rural gallega.

3. Les llistes protesta

Partido X. Format per l’informàtic Hervé Falciani qui va denunciar els casos d’evasió fiscal a Suïssa. Més de 40.000 milions que cada any surten d’Espanya cap al país helvètic. Falciani va presentar una llista dels 3.000 evasors saltant-se el secret bancari.

Movimiento Red. Liderat pel jutge granadí Elpidio Silva, popular a twitter, instructor del cas Blesa.

Podemos. Format pel tertulià d’esquerres Pablo Iglesias, antic admirador de Zapatero, i l’ex fiscal Carlos Jiménez Villarejo.

Recortes Cero. Com diu el seu nom és un moviment de protesta vers les retallades.

Proyecto Europa. Impulsada pel moviment valencià Renovació Política, Acció Nacionalista Valenciana i grups menors d’Aragó i Andalusia.

Escaños en Blanco. Moviment crític amb la degradació de la democràcia que es compromet a no ocupar les actes aconseguides com a protesta.


4. Iniciatives sectorials

Partido Animalista contra el Maltrato Animal. El PACMA ha aconseguit cert ressò social en les seves protestes envers el maltractament de toros com per exemple a les seves protestes al Toro de la Vega.

Iniciativa Feminista. Formació centrada al voltant del reconeixement del paper de la dona a la societat.

Partido Humanista. Vinculat al grup sectari La Comunitat i de caràcter pacifista.

Partido de la Libertat Individual. Llista liberal.

Agrupació d’Electors D.E.R. Iniciativa a favor dels discapacitats i afectats per les anomenades malalties estranyes.



5. Llistes d’esquerra espanyola

Partido Comunista de los Pueblos de España. Partit marxista-leninista escindit l’any 1984 del PCE i partidari de mantenir l’ortodòxia stalinista.

Movimiento Corriente Roja. Corrent trotskista d’Izquierda Unida fins l’any 2004. Hereva de l’antic PRT. A Catalunya ha col·laborat amb Des de baix i s’anomena corrent Roig.

Alternativa Republicana. Coalició formada per les formacions d’esquerra espanyola: Acció Republicana Democràtica Espanyola (ARDE), Izquierda Republicana (la facció que no va entrar a IU), el català Partit Republicà d’Esquerra i Unió Republicana.

Por la Ruptura con la Unión Europea. Candidatura impulsada pel trotskista POSI.

Por la República. Moviment d’àmbit estatal a favor de la III república espanyola.

Solidaridad y Autogestión Internacionalista. SAIN es va fundar l’any 2004 sobre una base d’esquerra cristiana de base i no marxista.


6. Nacionalistes Espanyols

UPyD. Nacionalisme espanyol d’esquerra.

Vox. Formació impulsada per crítics amb el paper tou del PP amb l’independentisme; com Vidal Quadras i José A. Ortega Lara. Pretenen crear una UPyD de dreta.

Movimiento Ciudadano. Enèssim intent del partit Ciudadanos (C’anos) de crear un referent estatal.

Impulso Social. La llista de l’extrema dreta nacionalista clàssica amb els antics membres del Frente Nacional, Alternativa Española, anti avortistes i els carlins de dreta de la CTC.

Falange Española de las JONS. Representant legítim de la veterana organització. Ara dirigida per Norberto Picó (ex cap de la FEI).

La España en Marcha. Coalició entre el Moviment Catòlic Espanyol, La Falange i Aliança Nacional.

Democracia Nacional. Partit nacionalista espanyol centrat en combatre la immigració.

Movimiento Social Republicano. Formació nacional-revolucionària espanyola.

Ciudadanos Libres Unidos. CILUS és un partit fundat l’any 2.012 impulsada per ex membres de Ciudadanos i del grup Basta Ya.

 

615. L'Estat espanyol ha injectat 61.366 milions € a la banca

L'Estat Espanyol ha injectat 61.366.000.000 € a la banca des de l'any 2009. Aquesta xifra enorme no ha significat en cap cas una redistribució social. Els bancs han acabat quedant-se amb les ajudes que el govern de Madrid està començant a condonar. El lema "No és una crisi, és una estafa" és més realitat que mai i es concreta en xifres contrastables. El rescat a la banca espanyola costa el doble que el subsidi de 6.000.000 d'aturats.
Plutocràcia significa govern dels rics. I quan els rics goevrnen socialitzen les pèrdues i privatitzen els beneficis. L'engany de que vivim en una democràcia es mostra amb aquestes xifres de forma particularment repulsiva.

613. Al-Qaida trenca amb ISIS

L'Islamic State of Iraq and Siria / Al-Sham o Llevant (ISIS) fou fundada l'abril de 2013. Al seu capdavant hi havia Abu Bakr-al Baghadi, originari de l'Iraq. Aquest va voler fagocitar Al Nusra Front però aquest es va negar.

Al-Nusra Front / Jabhat al-Nusra (Front de Suport pel Poble de Llevant) havia estat creat el 23 de gener de 2012 per Abu Muhammad al-Golani i era afiliat a Al-Qaida. Ha protagonitzat desenes d’atacs suïcides.

Ayman Al-Zawahiri, líder d’Al-Qaida, el 9 de juny va respectar ambdues organitzacions com a diferents denegant la voluntat hegemònica d’ISIS. Llavors ISIS es va negar a acceptar la frontera colonial i una facció de Nusra va començar a actuar com a ISIS; al-Baghadi es va traslladar a Síria on va continuar la seva acció per substituir Nusra com a referent de l’islamisme més radical a Síria. I amb èxit; ja que va capturar l’única capital provincial en mans dels islamistes: Raqqa. La va ocupar el juny de 2013 expulsant l’opositor FSA. En un altre moviment, l’octubre va ocupar la ciutat fronterera d’Azaz expulsant-ne la Northern Storm Brigade, un grup secular opositor a Assad. Això ja va provocar l’advertència de sis moviments armats opositors sirians cap a ISIS. El novembre Al-Zawahiri va reaparèixer per donar suport a Nusra i ordenar la dissolució d’ISIS trencant la neutralitat de mesos abans.

La situació va empitjorar notablement 3 de gener quan van començar els enfrontaments entre ISIS i altres faccions. El 7 de gener d’enguany ISIS va ordenar els seus milicians “esclafar” les altres formacions opositores: en dues setmanes van morir 1.100 persones en els combats. Des de llavors ISIS s’ha enfrontat ferotgement a totes les altres formacions opositores, islamistes o no. L’epicentre ha estat Raqqa però no l’únic front. A Alep, l’acció coordinada de diverses milícies islamistes moderades provocada que el quarter general d’ISIS a la ciutat fos ocupat. S’hi van trobar nombrosos cadàvers de presos i foren alliberats desenes d'altres encara vius. A Raqqa i Alep ISIS va haver de retirar-se per recuperar posicions a mitjans de gener. I no només ha fet front a la resta de grups sinó que ha anunciat l’inici d’operacions al Líban contra els xiïtes d’Hezbolah.

És en aquest sentit que Al-Qaida anunciava el passat 2 de febrer que trencava tots els vincles amb ISIS: “Al-Qaida declara que no té cap vincle amb el grup ISIS. No vam ser informats de la seva creació, ni se’ns va demanar consell. Tampoc vam ser escoltats quan vam ordenar que aturés les seves accions. ISIS no és una branca d’Al-Qaida i no tenim cap relació organitzativa amb ell. Al-Qaida tampoc és responsable de les seves accions ni dels seus comportaments.” El dia següent, un membre d’aquest grup s’oferia a negociar amb els islamistes moderats de la ciutat d’al-Ra’ei. Una vegada dins de la seva base es volava mentre a l’exterior esclatava un cotxe bomba. En l’acció morien setze islamistes moderats. Una mostra més de la seva acció destructiva que ensenya adesiara decapitant tota mena de suposats enemics i penjant a internet les execucions. Tot plegat ha deixat aquest grup isolat degut a la seva radicalitat. Tot plegat ha estat aprofitat per l’exèrcit regular del govern sirià per trencar les línies de combat i avançar sobretot a la zona d’Alep.

Article publicat al Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC)

610. Prohibir les races: Políticament correcte però absurdament irreal

A finals de maig l’estat francès va decidir prohibir el mot “raça” de la seva legislació. A decisió va en la línia del que s’anomena políticament correcte, un llenguatge asèptic més curós de la forma que del fons. I allò políticament correcte esdevé pensament únic per por a l’ostracisme. Pocs són els intel·lectuals o periodistes que s’atreveixen a fer front a la imposició d’un llenguatge correctament irreal.

Negar les races és negar la realitat. La por al racisme, entès com aquell moviment que es basa en la superioritat d’una raça sobre una altra, du a una absurditat. El racisme se’l combat amb fets, no amb paraules. Se’l combat evitant que una cambra representativa com el Senat dels EEUU enllocde representar la pluralitat de la seva societat sigui un cau de rics anglo saxons (WASP) cada cop més rics. No prohibint paraules. De fet negant el mot raça s'arriba a la paradoxa que es nega l'existència del racisme i, legalment, no se'l pot perseguir. Gairebé ningú avui dia defensa la superioritat d’una raça sobre una altra. En canvi no són poques les persones que neguen l’existència de les races en base al bombardeig mediàtic on certes paraules són prohibides. Les races existeixen, s’hi transmet un ADN del que som hereus i transmetrem. Això no ens fa millors però sí ens fa diferents.

608. Campanya contra l'escandalós nombre de dones assassinades a Turquia

Els darrers cinc anys han estat assassinades 802 dones a la República de Turquia. Aquestes són les dades oficials inferiors a les que es creuen reals. Només l'any 2013 s'han detectat 28.000 casos de violència contra dones. Les xifres són més escandaloses si observem que l'any 2009 les víctimes mortals foren de 171, el següent de 177, hi va haver 163 el 2011, 155 l'any següent i 136 els tres primers trimestres de l'any 2103.


Més de 50.000 dones viuen sota protecció donat el risc de que siguin agredides. La llei aprovada l'any 2012 de protecció de les dones no ha servit més que per reduir un 5 % la violència contra les dones. És en aquest marc que s'ha llençat la campanya We will Stop Murders of Women Platform (Plataforma Aturarem Els Assassinats de Dones). L'objectiu és recollir 25.000 signatures, a escala internacional, abans del dia 8 de març.

Segons el World Economic Forum Turquia és l'estat 126 de 134 en igualtat de gènere.

607. El cinisme dels periodistes catalans

El 6 de desembre el periodista Kawa Germyani era assassinat a trets al Kurdistan iraquià. Germyani era un conegut periodista, editor de 'Rayal' especialitzat en denunciar la corrupció i el nepotisme que afecten el govern kurd de l'Iraq. Reporters Sense Fronteres va denunciar l'assassinat.

El que sobta més és la nul·la repercussió d'aquest assassinat entre la nostra casta, i la paraula no és casual, periodística. Ni un breu, ni una nota, res. Els periodistes catalans, amb algunes excepcions viuen a la seva talaia d'esmorzars al Ritz i dinars al Majestic. Difícil és que cap d'ells investigui cap cas de corrupció. Tots els que s'han descobert els darrers anys han estat a càrrec de periodistes espanyols. La connivència és perillosa quan la causa està en joc. Els periodistes catalans acostumen a ser ensinistrats en una mena de codi de casta. Es protegeixen entre ells i , el que és pitjor, tenen una manca absoluta de sensibilitat.

L'assassinat de Germyani ha escandalitzat la majoria de periodistes del món. Fins i tot la filial espanyola de RSF se n'ha fet ressò. A Catalunya el silenci és absolut tot i que s'han fet crides a Vilaweb, Avui o Ara a, com a mínim, recollir la notícia. Ja no cal parlar de La Vanguardia. Tot plegat et planteja el dubte de si realment quan toquen un periodista català els preocupa com a ésser humà i periodista; o només com a membre de la seva casta. Queda clar que quan un periodista és mort a trets per denunciar la corrupció, els periodistes catalans callen i miren a un altre lloc. Sovint a la seva butxaca.

582. El triple error d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua

Òmnium Cultural presentava ahir un web amb arguments polítics a favor de la independència. Ho feia amb d’altres entitats de la suposada societat civil. De webs a favor de la independència n’hi ha moltes i els arguments no aportaven cap novetat. La primera qüestió és si una entitat de caràcter cultural ha de fer un posicionament polític. Entre les entitats hi havia també la Plataforma per la Llengua que, mentre va tenir al capdavant Martí Gasull, va mantenir una escrupolosa actitud en aquests termes. Gasull era partidari de no implicar la Plataforma en qüestions polítiques conservant una admirable neutralitat que, al capdavall, li donava la legitimitat en la defensa de la llengua.

La segona qüestió és la credibilitat d’una societat civil subvencionada des del govern. El discurs de la independència de la societat civil es guanya amb fets. Òmnium rep una subvenció d’un milió quatre-cents mileuros del govern. Això aixeca notables sospites sobre si és una entitat de societat civil, sostinguda per aquesta, o bé un ens para governamental. La pròpia Plataforma rep 419.000 € del govern. Aquestes ajudes per fomentar la nostra cultura no són criticables en la mesura que tots els governs tracten de donar un cop de mà a entitats culturals. El problema rau en que aquestes ajudes es derivin cap a posicionaments netament polítics de les entitats culturals. Tenen credibilitat?.

Un tercer element. La defensa de la independència que fa la societat civil serà creïble mentre la facin organitzacions que no rebin ajudes i que no tinguin una pretesa aparença cultural sota la que s’hi amaguin interessos polititzats. Un exemple és el Cercle Català de Negocis que, sense cap ajuda i clarament socio polític, forma part de les altres entitats que han fomentat aquesta iniciativa.

Mentre la iniciativa civil per la independència recaigui en entitats sospitoses d’estar al servei del govern no tindrà cap ressò exterior o, pitjor, serà contraproduent. El govern fa la seva tasca, amb clars i ombres. Els partits la seva amb interessos electorals. La societat civil hauria de desmarcar-se d’ajudes que li resten credibilitat o bé circumscriure aquestes ajudes a la seva tasca. En el cas d’Òmnium preservar la nostra cultura i en el de la Plataforma la nostra llengua. Tot pas en fals perjudica aquests interessos. La independència de les entitats civils envers el govern és la clau de volta de la seva legitimitat i, al capdavall, de la causa que diuen defensar. Cap moviment independentista civil s’ha fet amb les condicions que s’enumeren ans al contrari.  Fer-ho és donar arguments als adversaris de la causa.

581. Les patums i vedets de l'independentisme, la casta de paràsits

L’independentisme català ha entrat en una fase perillosa com qualsevol moviment social que triomfa. En l’aspecte anecdòtic podem parlar de les estelades, en un altre temps perseguides, ara venudes a quioscos i a establiments xinesos. La popularització és clau per l’èxit; però l’èxit no ha suposat triomfar. De fet el moviment corre el risc de morir d’èxit si, com sembla, té en els seus gens ser una moda.

L’unionisme espanyol s’ha caracteritzat per ser un moviment sentimental, gens racional. En canvi l’independentisme català va superar els eixos sentimentals just al tombant de segle per esdevenir un moviment essencialment racional. Les bases culturals han passat a ser essencialment econòmiques. Això ha estat positiu.

L’element negatiu, la fase perillosa, ha estat el creixement i l’efecte crida. Créixer és bo i ha atret persones que fins fa poc no formaven part de l’independentisme. L’aspecte negatiu, però ha estat l’aparició-consolidació d’una sèrie de “patums” i “vedets” amb la intenció d’apropiar-se del moviment primer, de figurar com a capdavanters després i finalment de tenir la seva parcel·la privada.

Aquestes persones han entrat en una etapa cada cop més delicada caracteritzada per un fet dramàtic: n'hi ha que han fet de l’independentisme el seu modus vivendi. Es tracta de gurús que sentencien sobre realitats que sovint desconeixen, politòlegs que mai han viscut la política per dins, directors generals i altres càrrecs nacionals i locals cobrant monstruoses xifres sense haver mai treballat a l’empresa privada; tots plegats que formen un cercle tancat. La popularització de les xarxes socials ha afavorit, a més, que molts d’aquests individus no només no creïn sinó que impunement copiïn i repeteixin fent-se de claca entre ells.

No manquen, a l’independentisme, els iniciatives de col·lectius mono personals, amb 3 o 4 membres a molt estirar. Tampoc oracles, fent impúdics sopars per debatre entre ells on, bàsicament, els uns es lloen als altres. I finalment auto promoció creant una casta dins de l’independentisme. Una casta guerrera pot fer avançar una causa. Una casta de paràsits el pot enfonsar.

El fet que moltes d’aquestes persones, visquin de diners públics o semi públics no és en si el problema. El veritable problema és que la gran majoria d’aquesta jet set de l’independentisme s’ha cregut el paper d’elit dirigent, i el pitjor de tot és que viuen a ghettos allunyats de gran part de la societat. I aquí hi ha el quid de la qüestió. Demana'ls-hi un text sense cobrar. Et responen que tenen feina. Convida'ls a un acte on no són protagonistes. Tenen l'agenda plena. Digue'ls-hi que cal anar a fer propaganda al Baix Llobregat que serà on es decidirà tot. Ells preferiran sopar entre ells a un restaurant del Passeig de Gràcia on són habituals. Allà teoritzaran sobre com aconseguir la independència entre copa i copa. 

O l’independentisme arrela i es fonamenta en els militants o trencarà amb la societat que diu defensar i només servirà com a modus vivendi d’uns pocs centenars de vividors.

570. Anàlisi de les 4 propostes electorals sobiranistes

La incertesa, però, prové sobretot de la saturació de llistes independentistes. De fet és difícil triar entre tanta oferta i es sospita que la demanda no estarà a l’alçada. Un gran nombre d’independentistes hores d’ara encara no té clar a qui votarà. Són unes eleccions on es fa difícil escollir. Fins i tot vost independentistes deriven cap a ICV que juga com mai a "la puta i la ramoneta" sobre la qüestió emulant a l'Alliance Party d'Irlanda del Nord.

L’opció majoritària sembla que és CiU. Al seu electoral tradicional, habituat a l’anomenat “joc de la puta i la ramoneta” s’hi afegeix ara un gruix encisat per la dialèctica de Mas. No només dialèctica, Artur Mas ha fet un gir notori amb uns discursos ben trabats i una proposta clara: celebrar un referèndum amb o sense permís de Madrid. A més ha fet una hàbil vinculació de crisi econòmica amb dèficit fiscal i una política internacional notable. Tot plegat suma un balanç més que atractiu pel votant independentista. Això ha fet que Reagrupament i Democràcia Catalana demanin el vot per CiU. En el cas de Dcat ho fa també per ERC. Malauradament l’historia de giragonses de CiU no complementen un escenari gaire galdós. Mas dona la sensació d’anar sol, sense partit o fins i tot amb l’oposició de l’UDC de Duran. Mas és el mateix que va dir que mai pactaria amb el PP amb qui ha comptat per governar i hi governa encara a la Diputació. A més els fets dels darrers dos anys han estat una brutal política de retallades socials que havien afeblit el govern ara miraculosament ressucitat amb la proposta sobiranista. Són clares les sospites que CiU ha escenificat un gest per recuperar-se eelctoralment. Encara més que qualsevol proposta de diàleg del PP serà acceptada, qualsevol. I això aturaria en sec el procés sobiranista. De fet la majoria de votants de CiU, segons les enquestes, creuen que Mas va de farol per aconseguir, simplement, més diners de Madrid.

ERC ha fet un gir poc clar. Ha aconseguit, això sí, recuperar la posició de partit hegemònic de l’independentisme. Ha aturat la sagnia i afronta les eleccions amb optimisme. Lluny queden, però, els 23 escons que va arribar a tenir. Les enquestes li donen entre 15 i 17. Això suposa poc més que recuperar els qui tenia SI i algun més provinent del desgavell en que ha entrat el PSOE. Els motius són obvis: ERC treu rendibilitat de l’anomenada “onada sobiranista” amb un discurs complementari al de CiU però des de l’esquerra. El gir cap a la moderació (acceptació del pacte fiscal, col·locació de pantalla gegant a St Vicenç dels Horts per veure la “roja”, distanciament de SI o CUP, castellà oficial a la Catalunya estat) suposa un creixement electoral. Però ERC no només no ha renunciat al segon tripartit, no només no l’ha criticat sinó que no ha reconegut que fou un greu error tàctic. De fet la majoria de la direcció que el va dur a terme ha estat a primera línia tota la legislatura i encara ara es manté en un pla important. En són exemples Oriol Amorós o Anna Simó. El “canvi” que havia de fer Junqueras no ha estat tal. De fet aquests dos anys de legislatura ERC no ha aportat gaire res a la política parlamentària.

L’aparició de SI a nivell parlamentàri ha estat una alenada d’aire fresc. Si hom vota pel que els partits han fet  i no pel que prometen que faran SI en surt clarament vencedora. Uns exemples:

- Presentació de la Llei de la independència

- Descobriment del cas de les motxilles de la Diputació guanyant el cas als tribunals i destapant la trama de corrupció del PSOE-ICV i ERC a aquesta institució.

- Proposta de reducció de sous de diputats/des autonòmics/ques

- Proposta de reducció de dietes absurdes com la de les diputats que viuen a Barcelona

- Renúncia a vehicles oficials i altres privilegis

- Suport incondicional a la lluita contra els peatges abusius arribant al punt de retornar els teletacs (gest al que es van negar el diputat de Dcat, els d’ERC i els de CiU que donaven suport a la campanya).

Aquesta encertada política institucional ha contrastat amb una pèssima gestió interna. Tres exemples. SI va obtenir 100.000 vots front 40.000 de Reagrupament. Immediatament després de les eleccions SI no només no va cercar la sinergia amb Rcat sinó que el va menysprear com aliat tàctic. De la suma de les dues formacions (ideològicament idèntiques) va passar-se a l’enfrontament. En segon lloc la ruptura amb Joan Laporta, per inflexibilitat mútua, ha deixat SI sense un necessari cap visible que garantia uns vots imprescindibles per entrar al Parlament. Finalment, com ja es va advertir des d’aquest blog la gestió de les locals fou nefasta. SI, sense cap trajectòria es va llençar a presentar llistes a les municipals de forma concurrent a CUP (que no s’havia presentat a les autonòmiques). Una part de SI optava llavors per no presentar-se i demanar el vot per la CUP. Aquests tres fets han tancat SI sobre ella mateixa enlloc d’activar el seu potencial innegable.

La CUP ha triat el pitjor moment per presentar-se. Les gairebé nul·les possibilitats d’entrar (a excepció de Girona) i la manca de solidesa del projecte a nivell de comunitat autònoma aconsellaven no fer-ho. De fet la CUP és un projecte netament municipalista i des de les seves files sempre s’havia dit que no es faria el salt a no ser que fos clarament consolidat. Els sectors més veterans de la CUP, per exemple al Barcelonès i a Osona, han estat bandejats en favor d’un sector molt ideologitzat i convençut d’un pes que no és real. De fet sembla com si la CUP volgués tornar a SI el cop que va rebre a les municipals més que entrar al Parlament, un Parlament sense competències on la majoria de propostes de la CUP no són viables. La bona gestió a nivell municipal no amaga que la candidatura ha estat incapaç de bastir sinergies amb sectors externs a l’extrema esquerra i que ha decidit presentar-se un mes just abans de les eleccions. La seva decisió només té una certesa: a Barcelona possiblement deixarà fora a SI.

567. Eleccions plebiscitàries, constituents o autonòmiques

Les eleccions autonòmiques anticipades tenien tres possibles escenaris:

1) Eleccions plebiscitàries. Una vegada fracassada la via autonomista representada per la ficció del “pacte fiscal” plantejar un referèndum per la via dels fets. En aquest cas, donat que el Regne d’Espanya prohibeix fer un referèndum, mostra clara del seu tarannà anti democràtic, el mateix govern podia convocar-lo per la via dels fets: unes eleccions plebiscitàries amb dos bàndols: el sí a la independència i el no.

2) Eleccions constituents. Arran de la manifestació de l’onze de setembre de 2012 endegar un procés cap a un nou estat. Aquest suposa que una cambra constituent inicii la constitució de l’estat propi. En aquest cas no es pregunta al poble si cal endengar el procés sinó que s’inicia directament.

3) Eleccions autonòmiques. El govern es sent feble o ha fracassat i, o bé renuncia a governar o bé fa un procés electoral per sortir reforçat.

En el primer cas les eleccions serien un referèndum encobert com ja va advertir el propi govern estatal. És obvi que no ha estat així doncs, no només no s’han presentat dos blocs sinó que tant l’unionisme com l’independentisme s’han dividit ad eternum.

En el segon cas cada partit aprofita les eleccions per presentar la seva llista i tenir més pes en el procés constituent. El nou parlament resultant acordaria els passos d’aquest procés que culminarien en unes eleccions plebiscitàries. Tal i com s’han presentat les eleccions es fa difícil veure si hi ha un procés constituent en marxa. Les propostes electorals no van en aquest sentit ni tant sols per part de la coalició que ha convocat les eleccions.

Tot i que els dies posteriors a la manifestació, i la convocatòria d’eleccions, semblava que aquestes tindrien un caràcter plebiscitari o, si més no constituent, els fets ens estan apropant a unes eleccions on el govern simplement cerca de sortir reforçat. Després de la pluja de decisions anti socials conegudes amb l’eufemisme de retallades el govern pot, no només, no retrocedir en suports parlamentaris sinó que ampliar-los. 

566. El Regne d’Espanya es gasta 300.000 € en mantenir 17 cavalls pel rei

L’estat espanyol acusa a l’autonomia de Catalunya, entre d’altres, de fer una despesa innecessària. La realitat és que el dèficit generat pel Regne d’Espanya es composa, en un 75 % per deute de l’estat mentre que el de les autonomies i ajuntaments només suposa un 25 %. La despesa sumptuosa de l’estat espanyol, és en realitat un forat negre que financien els europeus. I cada cop serà més així. El Regne d’Espanya és el segon estat del món (després de Xina) amb més kilòmetres de Tren d’Alta Velocitat, té tres vegades més aeroports que Alemanya i una despesa militar desorbitada. No és l’únic cas. Des de Help Catalonia ja hem denunciat que els fons europeus s’han destinat a museus de curanderos o estudis esotèrics entre d’altres.

Un exemple prou gràfic són els disset cavalls del Rei espanyol. En un moment en que es tanquen hospitals, s’anul·len ajudes o es fa pagar els malalts per les seves medicines el Regne d’Espanya dedica 8.900.000 € a la Casa Reial. És una xifra mínima ja que bona part de les despeses de la monarquia formen part d’altres partides pressupostàries. El Regne d’Espanya, en ple segle XXI es gasta 6.500.000 € en 140 servents del rei. No és la única despesa absurda en un estat en fallida. Recordem els fets recents del safari de Joan Carles I per matar elefants. Un altre exemple són els 305.000 € destinats als 17 cavalls del rei espanyol. A més d’aquesta xifra no formen part els dos carruatges que l’estat manté només per la cerimònia d’entrega de credencials a ambaixadors. Per mantenir els cavalls, a més, s’han construït recentment unes cavallerisses als baixos del Palau Reial també finançades per l’estat. De fet, totes aquestes despeses no les paga la Corona (no formen part dels prop de 9 milions d’€) sinó que els paga l’estat. I en la mesura que el Regne d’Espanya demana a Europa que li financii el deute ho paguen els europeus.

555. Amnistia Internacional denuncia el govern espanyolista basc

Una delegació d’alt nivell d’Amnistia Internacional ha visitat el País Basc i ha deixat al descobert la precària situació dels drets humans que s’hi viu. Nicola Duckworth, directora general d’investigació d’AI ha estat acompanyada pel director estatal d’AI, el coordinador basc de la entitat i la responsable de relacions institucionals. Entre d’altres s’han entrevistat amb l’Ararteko, síndic de greuges de la CAB (Comunitat Autònoma Basca), representants dels partits polítics i el lehendakari.

AI ha estat clara: no totes les víctimes tenen els mateixos drets en termes de veritat, justícia i reparació. Per això han presentat una agenda de drets humans per la CAB on afirmen: “la veritat ha de ser coneguda, els perpetradors han de ser duts davant la justícia i les víctimes han de tenir reparació”. Les víctimes d’ETA han tingut un reconeixement que AI considera adequat. Les víctimes de la violència estatal espanyolista no i els seus botxins ni han estat jutjats. El govern espanyolista basc, diu AI, no està complint les recomanacions contra la tortura. Aquesta ni tant sols s’investiga. Encara més: la policia auxiliar autonòmica continua practicant la incomunicació que és una vulneració en termes internacionals i comet excessos en l’ús del monopoli de la violència. Els assassins d’Iñigo Cabacas no han estat ni tant sols identificats i no existeix cap ens independent que investigui els excessos de la policia.  El decret que prepara el govern del PSOE no contempla més que les víctimes d’un bàndol ignorant de forma òbvia les tortures. Tot plegat en un context on la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (que aplega 48 associacions de l’estat) acaba de fer públic un informe preocupant aquest mes de juny. Les denúncies de tortura han passat de 540 persones a 853. Això significa que els casos s’han duplicat. A més les investigacions de les denúncies són insignificants apropant el Regne d’Espanya a nivells de tortura d’altres regnes no democràtics del món.

532. Les subvencions de la Generalitat 2010. A qui, quant i per què

Aquestes són algunes de les subvencions que ha publicat el DOGC i que la Generalitat de Catalunya ha atorgat l`any 2010, i que s`han pagat el darrer any i també aquest 2011. El llistat es impublicable, per ser molt extens, hem triat aquelles que per la quantitat d`euros o per la finalitat ens han cridat més l`atenció i ens hem centrat en dos tipus de subvencions, les de les unitats directives adscrites al Departament de Vicepresidència, i a les concedides per la Conselleria de Cultura.

Des D`Ara o Mai no estem sistemàticament en contra de les subvencions, però si creiem que caldria valorar molt la necessitat o no de cadascuna de les subvencions que es donen i fer-ne el seguiment. La utilització de diners públics sempre ha de ser un recurs molt estudiat, més en moments de retallades socials com els actuals. També opinem que moltes empreses privades no haurien de dependre continuadament de les subvencions per sobreviure, ni tampoc associacions que en principi s`haurien de nodrir dels seus associats.

ENTITATS SOCIALS:

Fundació Revista Catalunya. Revista d’assaig literari. 205.000 euros (No confondre amb la Revista Catalunya que és l’òrgan d’expressió de la CGT).

CGLU: Ciutats i Governs Locals. 240.500 euros. Organització de ciutat i governs locals d’abast mundial amb seu a Barcelona. Motiu: despeses de finançament

Fundació Ibei. 205.000 euros. Fundació Privada promoguda per la Fundació CIDOB.,, Actua com un institut interuniversitari. Té com a President a l’ex-alcalde i ex- vicepresident del govern espanyol Narcís Serra. Motiu: activitats de fundació i recerca,

L’Opinió Catalana. 54.200 euros. Associació per promoure la normalització nacional. President des de l’abril del 2010 Miquel Sellarès, vicepresident Salvador Cardús. Abans de Miquel Sellarès tenia per presidenta a Muriel Casals. L’últim butlletí que es pot veure a la seva web és del 2007.

Òmnium Cultural. 750.000,00 euros. Subvenció pluriennal mitjançant conveni. Aquest any 2010, 250.000 euros per activitats de foment i projecció de la cultura catalana.
També a Òmnium: 114.000,00 euros d`una altra partida
Fundació Privada Òmnium. 4.380,00 euros per la publicació Escola Catalana.
També 20.000 euros per la despesa del programa Voluntariat per la Llengua
Òmnium Cultural Catalunya Nord: 27.000,00 euros per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

Associació d`Amics de la Bressola. 594.510,00 euros per organització de les activitats relacionades amb els projectes educatius de la Bressola per l`any 2010.

Fundació Sambori al País Valencià. 37.000 euros.

Fundació Privada Reexida. 19.000 euros.

Acció Cultural del País Valencià. 295.000 euros.

Fundació Escola Valenciana. 297.000 euros.

Fundació Cultura-Cultura Catalana en Moviment. 48.000,00 euros Finalitat: Càpsules Audiovisuals. Anècdotes de la Història i funcionament ordinari de l`entitat.

CIEMEN. 51.000,00 euros per la promoció d`activitats a favor del coneixement i reconeixement dels pobles sense estat.

Centre PEN Català. 13.200 euros

Centre Cultural de Solidaritat Internacional. 16.000 euros. No té ni web pròpia, al 012 et remeten a la web de voluntariat (www. voluntariat.org).

Plataforma Sobirania i Progrés. 40.000 euros. Finalitat de la subvenció- Sobirania contra la crisi.

Fundació Josep Irla de Sant Feliu de Guixols. Dues subvencions, 1/ Cap al democràcia elèctrica 4000 euros. 2/ Projecció Internacional 5.400 euros. President fins febrer 2011 Joan Ridao.

Associació Cultural Tram. 36.000 euros. Formada per músics i persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana .Tradicionàrius.

Ones Associació Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions de Catalunya. 72.805,20 euros. finançament de diverses activitats durant el 2010.


MITJANS D`INFORMACIÓ ESCRITS

A la Corporació Catalana de Comunicació, SL una societat formada pels grups Godó i Planeta. 1.500.000,00 euros per la convergència dels sistemes de redacció, comercials i locals.

Diari Ara. 990.000,00 euros. El beneficiari és Edició de Premsa Periòdica Ara, SL, per l`edició del nou diari generalista en català Ara.

El Punt. 407.018,32 atorgades a Hermes Comunicacions, SA per la publicació d`aquest diari.

El Periódico de Catalunya. 667.423,02 euros Beneficiari: Ediciones Primera Plana, S.A. Finalitat: la publicació El Periódico de Catalunya.

El Mundo Deportivo, S.A. 290.000,00 euros per l`edició dels suplements en català del Mundo Deportivo.

Sàpiens, SCCL. 203.247. 40 per tres subvencions: 140.000,00 euros per accions de difusió i comercialització de les publicacions de Sàpiens + 32.926,44 euros per la publicació Sàpiens + 30.282,96 euros per la publicació Descobrir cuina

Diari ADN. 120.000,00 euros a Editorial Página Cero, S.A. per la conversió progressiva del diari ADN al català i digitalització del fons editorial.

Pel Setmanari Segle-Zero. 130.000,00 euros a PROMICSA (l`empresa que edita el Diari de Tarragona) per l`edició d`aquest nou setmanari de formació, entreteniment i serveis.

Setmanari El Triangle. 120.000,00 euros a Editorial de Periodistes SL. Per redisseny i ampliació de la difusió del setmanari.

Publicació Berguedà actual. Iniciatives Berguedanes de Comunicació, SL. 20.000,00 euros per la millora en la gestió i l`estratègia comercial.

Fundació Privada Catmon. Import. 30.000,00 euros pel finançament de l`edició de la revista Catalan International View.

Grup Enderrock Edicions, SL. Total 28.710 euros en dues subvencions: 22.860,00 euros per la publicació Enderrock i 5.850,00 euros per la publicació l`Espectacle. Sembla que aquesta revista pertany a l`associació professional de promotors, mànagers i representants de Catalunya.

El Temps. 46.632,40 euros. Beneficiari: Edicions del País
Valencià, SA. Finalitat: la publicació El Temps.

ADN Lleida. 36.225,00 euros A Editorial Pàgina Cero Lleida

Setmanari de l`Alt Empordà. 51.800,00 euros per la millora de la presència territorial i sectorial del Setmanari de l`Alt Empordà. + 14.445,60 euros a Editorial l`Empordà, SLU

Publicacions relacionades amb l`Abadia de Montserrat.
Beneficiari: Revista per a nois i noies Cavall Fort, SL Un total de 73.568.78 euros en dues subvencions: 24.261,84 euros per la publicació El Tatano, i 49.306,95 euros per la publicació Cavall Fort.

Publicacions de l`Abadia de Montserrat, SA. Total 52.658, 7 euros per 4 subvencions: 23.112,00 euros, per la publicació Documents d`Església, 13.031,94 euros, per la publicació Serra d`Or, 13.351,26 euros per la publicació Tretzevents, 3.163,50 euros per la publicació Qüestions de Vida Cristiana.

També a Abadia de Montserrat-Biblioteca, 12.000,00 euros per treballs de logística, trasllat i retorn dels fons de la Biblioteca de Montserrat en el marc del projecte Google Books.

I moltes més subvencions a revistes i publicacions de tot tipus.

MITJANS DE COMUNICACIÓ DIGITALS

El web www.elperiodico.cat. 129.185,09 euros
. Beneficiari Ediciones Primera Plana, S.A.129.185,09 euros
.
El web www.avui.cat 116.204,52 euros. Beneficiari: Corporació Catalana de Comunicació, SL.

El web www.wilaweb.cat: 113.211,24 euros. Beneficiari: Partal, Maresma i Associats, SL.

El web www.racocatala.cat. 28.413,38 Beneficiari: Tirabol Produccions, SL. 28.413,38 euros.

El web www.elpunt.cat. 59.514,56 euros. Beneficiari: Hermes Comunicacions, Editora Singular Digital 2GR, SL.

El web www.elsingulardigital.cat 22.208,56 euros. Beneficiari: Editora Singular Digital 2GR, SL.

El web www.directe.cat: 12.224,79 euros Beneficiari Col•lectiu 2014 de reflexió nacionalista.

El web www.naciodigital.cat 11.061,31 euros Beneficiari: Serveis de Comunicació Global Aquitania, SL.

El web www.diaridegirona.cat 37.778,79 euros a Diari de Girona Media, SLU.

El web www.segre.com 17.469,40 euros a Diari Segre.

El web www.eldebat.cat 23.674,97 euros a Red Digital XXI, SL.
I segueixen desenes de diaris digitals i revistes escrites amb subvencions entre 1.500 i 15.000 euros

TELEVISIONS

Televisions locals com Televisió de Roses, SL: 30.454,38 euros. Empordà Televisió 30.454.38 euros ETV- Llobregat TV, SL. 44.294,00 euros. UTE Canal Català Maresme 48.194,24 euros, Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL. 41.508,08 euros per `emissora Pirineus TV, Televisió de Roses, SL. 30.454,38 euros. Dracvisió, SL. 36.608,24 euros per l`emissora CCGironaPla, Mola TV, SL. 34.791,20 euros, Televisió del Ripollès, SL. 39.720,80 euros.Tortosa Televisió,SL 26.990,48 euros. Mitjans Audiovisuals d`Osona, SL. 34.184,00 euros, TV Costa Brava a Canal TE, D-9 Comunicació, SL, 31.640,00 euros, Televisió de Manresa, 37.280,00 euros, Canal Taronja Bages 21.944,00 euros, i una llarga llista de més de 50 canals i emisores per imports similars.

Tele Taxi Televisió Digital, SL. 75.000,00 euros per l`adaptació de la sala de realització i continuïtat comuna a les demarcacions del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Camp de Tarragona

RÀDIOS

Radio CAT XXI SL. 28.710,00 euros, per l`emissora RAC 105 77.616,00 euros, i per l`emissora RAC 1.

Ràdio Ripoll, SL. 33.067,33 euros, Ràdio Terraferma de Lleida, SA 29.731,46 euros per l`emissora Segre Ràdio. Ràdio Olot, SA. 40.414,85 euros.

Ràdio Vic 36.153,26 Ràdio Marina, SA. 22.727,43 euros. A la Sociedad Española de Radiodifusión, SL. 50.862,68 euros per l`emissora Ona FM, Ràdio Flaixbac, SA.40.029,00 euros. Flaix FM, SL.35.816,00 euros.

A Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL 27.060,00 euros per l`emissora Pròxima FM., i 26.493,44 euros per l`emissora Gum FM Pirineus, Imagina Ràdio, SL 22.806,63 euros. Ràdio Estel. 29.108,75 euros.

AJUNTAMENTS: Gairebé tots tenen subvencions per múltiples motius
Destaquem sis exemples:

L’ Ajuntament de Salt: Subvenció pluriennal de 836.000,00 euros. Any 2010: 376.000,00 euros.
També una altra subvenció de 294.000 euros per despeses de funcionament del Centre d`Arts Escèniques Salt, Girona.

L’Ajuntament de Rubí: 690.000 euros per les 4 subvencions pluriennals que té atorgades ( 155.000,00 + 227.242 + 145.000 + 162.758). El 2010 va rebre d’aquestes subvencions un total de 210.000 euros (35.000,00 + 107.242 + 25.000 + 42.758), totes elles per l`adequació de les infraestructures i el funcionament del Centre de Dansa Tradicional Catalana.

L’Ajuntament de Vic: 400.000,00 euros de subvenció pluriennal per activitats 2010 de l`ACVIC Centre d`Arts Contemporànies.

L’Ajuntament d`Olot: 374.185,62 euros pel conveni per al finançament de les obres corresponents al projecte modificat per a la construcció de l`Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

L’Ajuntament d`Arbúcies: Té una subvenció pluriennal mitjançant conveni de 400.000,00 euros. Al 2010 ha rebut 50.000,00 euros. La finalitat és la remodelació museogràfica del Museu Etnològic del Montseny.

L’Ajuntament de Llívia: 212.960 euros en una subvenció pluriennal mitjançant conveni per a la remodelació museogràfica del museu de Llívia. Al 2010: 65.000,00 euros.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola: 970.000,00 euros. Subvenció pluriennal mitjançant conveni pel Projecte d`interpretació paleontòleg dedicat al miocè. Any 2010: 200.000,00 euros

MUSEUS: Gairebé tots reben alguna subvenció entre 4.000 euros i 50.000 la majoria a part de les que es paguen al ajuntaments per museus en alguns casos.

ASSOCIACIONS: Un gran nombre d’orfeons collles sardanistes, geganters, grallers, esbarts i agrupacions de tota mena (centenars) reben subvencions entre 3.000 i 290.000 euros, com per exemple la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que va rebre 291.871,72 euros per les assegurances dels castelleres i Tots som una colla 2010, FECAC ( Federación de Entidades Andaluzas de Catalunya): 49.000 euros, o el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, de la Garrotxa, que va rebre 20.900,00 euros pel projecte Comte Arnau, o La Passió d`Olesa de Montserrat subvencionada amb 24.300,00 euros o la Federació Catalana dels Tres Tombs que rep 32.000,00 euros per la seva XIII Trobada, la Federació Catalana de Cine Clubs. 25.000,00 euros, la Federació Catalana d`Entitats Corals que rep 85.000,00 euros, Federació de Cors de Clavé, 58.000,00 euros. Associació Cultural Acampada Jove 10.000,00 euros, etc…

Algunes de singulars com:
Amigos da Gaita Toxos e Xestas de Barcelona. 10.000,00 euros pel XXVI Festival Toxos e Xestas de música galega en Barcelona.

Centro Aragones de Barcelona, Casa de Aragón. 8.100,00 euros per la diada de Sant Jordi, acte de clausura del Centenari i Pilar 2010.

Airiños da Nosa Galicia. 3.800,00 euros per la Festa XXVII Aniversari.

Centro Cultural Andaluz Brumas del Rocío. 3.400,00 euros per: el Encuentro multicultural de Danzas, Gastronomías i manifestacions populars de Catalunya.

ESPORTS, Posem quatre exemples.

Associació de Fistball. 47.000 euros. Una variant del voleibol. Té dues subvencions per promoció de l’esport una de 43.000 i una de 4.000.

Federació Catalana de bitlles & Bowling. Total 230.000 euros dividit en 3 subvencions: 110.000 per despeses funcionament i secretariat. 80.000 per projectes. 40.000 per Organització de reunions internacionals.

Associació Catalana de Rugby Lliga. 41.000,00 euros pel desenvolupament de la projecció internacional del Rugbi Lliga català durant l`any 2010.

Federació Catalana de Pitch and Putt. 25.000,00 euros per donar impuls i suport al Secretariat de la FIPPA establert a Catalunya.

ENTITATS RELIGIOSES

La majoria de bisbats (Vic, Solsona, Girona, Terrassa....) i múltiples col.lectius de caire religiós també reben subvencions (associacions de teologia, revistes religioses, grups de cristians i algun islàmic o jueu, parròquies, etc..), posem dos exemples:

Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears. 50.000,00 euros. per l`Aplec de l`Esperit.

Comunitat de Sant Egidi. 54.000,00 euros per la contribució a la participació a la Trobada Internacional per la Pau.

ALTRES

La Diputació de Barcelona rep dues subvencions de la Generalitat per un total de 5.739.116 euros.
Una de 3.000.000,00 euros de subvenció pluriennal, al 2010 va rebre 200.000,00 euros d’aquesta. La finalitat era la restauració, condicionament i remodelació del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat de Sitges (Partida pressupostària: D/760000100/4430/0000-CU1005.)
La segona de 2.739.116,00 euros per l’adquisició de fons bibliogràfics per a les biblioteques públiques .

Societat de Beneficiència de Naturals i descendents de Catalunya. 120.380 euros

Vertigo Film SL. 70.630 euros.

The Walt Disney Company.246 984 euros: 143.324 + 103 660 pel doblatge al català de Toy Story 3 i Tron ( The Legacy).

Paramount Spain SL. 153.279,95 euros pel doblatge al catala de Com entrenar el teu drac ( 70.943,95 euros) i Srek Forever After (82.336).

UGT de Catalunya. 30.000,00 euros per augmentar l`audiència i l`explotació publicitària del portal El Pou Digital.

Comissió Obrera Nacional de Catalunya.30.000,00 euros per a la creació de La Teranyina, canal de comunicació digital, de difusió semestral.

Article orginal a Ara o Mai.

503. Dos festivals invisibles

El tercer cap de setmana de juliol van celebrar-se dos festivals de caire independentista. El ‘Rebrot’ organitzat per Maulets a Berga i l’Acampada Jove de les JERC a Montblanc. Sumant-hi els seus participants van aplegar 35.000 persones. Es dona la circumstància que una setmana abans l’independentisme reunia una xifra similar en una manifestació a Barcelona. Cap moviment social o polític té avui dia la capacitat de convocatòria demostrada per l’independentisme aquest mes de juliol. Cap. Imaginem que el moviment dels indignats, per exemple, fos capaç de realitzar aquestes tres convocatòries o que ho féssin els unionistes espanyolistes. Cal imaginar molt; car no tenen ni la capacitat organitzativa ni de convocatòria suficients. Només l’independentisme pot.

Demostracions de força com aquestes, en canvi, no es reflexen a la premsa. No parlem de la premsa hispano-espanyola que ens és realment indiferent. Parlem dels puntals de la premsa radicada a Catalunya. Els grups Godó, Zeta i la CCMA. Els dos primers han obviat literalment les iniciatives citades donant cobertura massiva a concentracions molt i molt menors. El tercer, que sí va cobrir la manifestació, ha ignorat els festivals. Això sí, si Rebrot o l’Acampada fossin festivals inocus, sense missatge el desplegament hagués estat radicalment diferent. No parlem de fer publicitat prèvia sinó de recollir, a posteriori, uns fets noticiables. I ocultar-ho, amagar 35.000 persones, és fer un boicot informatiu. Per aquestes raons, entre d’altres, els tres grups van coincidir en lloar la trajectòria periodística del feixista espanyolista Carlos Sentís. Beuen de la seva font.

494. L’estat espanyol condemnat ara per vulnerar la presumpció d’innocència

La sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans feta pública el 28 de juny s’afegeix a la llarga llista de condemnes contra l’estat més repressor d’Europa Occidental. Aquest cop el tribunal, presidit pel jutge català d’Andorra Josep Casadevall, considera que els espanyols van ignorar la presumpció i van expressar “convicció” d’un delicte en una roda de premsa. Fou el juliol de 1994 quan els espanyols van detenir Francisco Lizaso Azconobieta i van dir que era militant de l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna i autor de diverses accions. Hores després era alliberat sense càrrecs. El Regne d’Espanya haurà de pagar 12.000 € a Lizaso i les costes xifrades en més de 6.000 €. Novament la impunitat amb que actuaven les autoritats espanyoles és condemnada, a la més mínima, per instàncies internacionals i això hauria de fer obrir els ulls a aquelles persones que temen una acció violenta a la proclamació de la independència. Europa ha condemnat el darrer any als espanyols per violació de la llibertat d’expressió, tortures i violació de la presumpció d’innocència entre d’altres.

493. Referèndum sobre la llei Òmnibus

Jordi Gasulla ha endegat una campanya demanant un referèndum sobre la llei Òmnibus. Gasulla és un ex militant garrotxí del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que té el notable valor de tenir criteri propi i no repetir consignes de partit. El SEPC ha quedat en mans de l’independentisme rupturista (CUP, Maulets, Endavant(OSAN)…). Malgrat això Gasulla va donar suport, arran de les autonòmiques a Solidaritat. El desembre, però, va ser un dels primers en denunciar el greu error que SI es presentés a les eleccions locals. Ara, des de l’independentisme, ha recolzat el moviment de les acampades. En concret la d’Olot. Un moviment atacat amb certa duresa verbal per sectors independentistes que l’acusen de ser espanyolista sense anar al rerefons del moviment: els privilegis abusius de molts/es polítics/ques i dels bancs.

Sobre la llei Òmnibus cal dir que reformarà, de cop, unes 80 lleis catalanes modificant-hi 631 articles. Una llei Òmnibus ja es va aprovar el desembre de 2009 pel PSOE a l’estat espanyol. Allà el PSOE hi va colar de tot amb el pretext de "combatre" la crisi. El resultat és conegut. La llei de CiU inclou el tancament d’ens públics, la reducció del CAC, al simplificació administrativa, la reactivació de certs esports de muntanya perseguits pel tripartit, una privatització de serveis notable (aigua, sanitat, …), les multes a prostitutes, la desregulació de l’habitatge públic o la limitació de l’actual Parc Natural del cap de Creus.

Possiblement algunes mesures són encertades. Potser d'altres no ho són. En tot cas és evident que posar en un mateix sac tot plegat és saltar-se la democràcia parlamentària. Democràcia no és delegar cada 4 anys i, el més important: el programa de CiU no recollia aquestes 631 mesures. Per tant que les tramitin una per una o facin un referèndum. Malgrat aquest argument de pes la campanya possiblement no reeixirà. Servirà, però, per mostrar una més de les llacunes de l'actual sistema que se'n riu de la democràcia. Als estats democràtics, com Suïssa, voten fins i tot el color de les faroles. Aquí no som un estat i cada cop som menys democràtics.