dimarts, 28 d’agost del 2018

694. L'assassinat d'un bisbe provoca una greu reforma de l'església copta que abandona les xarxes socials

 'Al cel, Déu no ens preguntarà perquè vam pecar; ens preguntarà per què no ens en penedim'
Shenouda III, anterior Papa copte (1971-2012)


La història comença com una novel·la de Dan Brown, amb un assassinat ple d'interrogants i amb implicacions simbòliques i religioses. L'abat-bisbe copte del Monestir de Sant Macari Anba Epifani fou trobat mort el 29 de juliol en un "mar de sang" al monestir situat al desert occidental egipci, a Wadi al Natrum, prop de Líbia. La detenció, el 20 d'agost, de dos monjos acusats del crim Wael Saad (Isaiah al-Makary, els monjos adopten un nou nom en entrar a la comunitat monàstica) i Remon Rasmi Mansour (Faltaous al-Makary), després de descartar 400 investigats ha estat un terratrèmol per l'església copta. El primer ha confessat el crim que ha sacsejat la comunitat monàstica més gran de l'Orient. El segon s'ha intentat suïcidar. El motiu del crim haurien estat "diferències" entre els dos monjos i el seu abat.


El Papa copte Tawadros II, Patriarca Ortodox d'Alexandria, ha decidit aquest agost acabar amb la permissivitat i manca de disciplina amb els monjos del desert. El crim ha estat la gota que ha fet vessar el got. Tawadros II dirigeix la part més gran dels coptes ortodoxos, un 90 % de la comunitat cristiana egípcia, mentre la minoria, un 10 %, són encapçalats per Ibrahim Isaac Sadrik, en comunió amb Roma des de 1442. Mentre Sadrik encapçala una comunitat de 160.000 fidels Tawadros Ii ho fa amb una de 18 milions. L'Església Copta Ortodoxa d'Alexandria, va reconèixer els baptismes de la de Roma l'any passat (i Roma ho va fer amb la copta) ha renunciat de forma recent al monofisisme (que Jesucrist només va tenir una natura divina) i té un ascendent més que notable a les esglésies etíop, separada el 1959, i eritrea, el 1998, que sumen prop de 50 milions de fidels. La llengua litúrgica és el copte, llengua derivada de l'antic egipci faraònic. De fet Champollion va servir-se de la llengua copta per a desxifrar els jeroglífics i la llengua demòtica usada a l'Antic Egipte de Djoser, Kefren, Hatsehpsut, Tutmosis i Akhenaton.

Fou a Egipte on van néixer els monestirs cristians.  La gran persecució patida en el segle III va generar que per una part augmentessin els apòstates però també va provocar l'aparició dels anacoretes com Pau l'Ermità (228-342), Antoni Abat (251-356), Hilarió (291-371) o Panoni (287-346). El primer fou un ric egipci de Tebes considerat el primer ermità. L'any 250 fugir al desert escapant de la persecució i va viure-hi, segons la tradició, fins als 113 anys. Hauria mort l'any 342 sense ser assassinat. En la cova on va viure s'alça, actualment, el Monestir copte de Pau l'Anacoreta aixecat al segle V. L'any 270 Antoni Abat, també egipci, va abandonar també els seus béns i es va retirar al desert on es considera que va fundar el moviment eremita. Fou el més conegut dels ermitans egipcis i, segons la llegenda, va reunir-se una vegada amb Pau l'Ermità i fou ell qui, en un segon viatge, va trobar-lo mort. Amb vint anys hauria vengut els seus bens, els hauria repartit entre els pobre i s'hauria retirat a una cova sepulcral. Només va sortir del desert l'any 311 Antoni va sortir del desert per combatre la dissidència ariana (Jesuscrist només tindria natura humana) a Alexandria. A mesura que arribaven més anacoretes va fugir desert en dins per viure en una rigorosa solitud i patint llegendàries temptacions. Van seguir-lo d'altres eremites i els va acabar organitzant en comunitats simples però ell mai s'hi va afegir. El monestir de Sant Antoni, el més antic del món, va ser fundat per ell mateix al Mar Roig cap a l'any 300. És un centre copte de primer ordre i diversos dels seus monjos han acabat essent Papes coptes. De la vintena de monjos que hi havia l'any 1960 avui en són prop de 120.

Hilarió de Gaza va començar la seva vida d'ermità al desert egipci, cap a l'any 310, per a marxar després a Gaza i més tard a Xipre. Renunciant a les seves riqueses i en una extrema pobresa feia cestos per a sobreviure i se li van atribuir nombrosos miracles. El quart dels grans ermitans fou Pacomi, considerat el fundador del monacat. Pacomi (287-346) era un soldat romà, de l'antiga capital egípcia Tebes, que l'any 317 es va amagar a un temple en ruïnes de Serapis (déu sincrètic greco-egipci), a Egipte. A la zona existien els “lavra”, precedents dels monestirs. Es tractava de cel·les per anacoretes que vivien en una solitud relativa i es trobaven ocasionalment sinó en comunitats creades per l'asceta Macari. Quan Pacomi va veure que se li afegien més anacoretes va proposar una norma comuna amb una estructura jeràrquica, amb un abat, i la missió de treballar a part de pregar. Entre 318 i 323 va establir el primer monestir i en poc temps un centenar de monjos se li van unir. La fórmula va tenir èxit i, al morir, ja existien 11 monestirs, dels quals dos de femenins, als deserts egipcis. La seva norma fou recollida pel grec Basili de Cesàrea (330-379), qui visità a Pacomi, a 'Ascetica', encara avui guia el monasticisme a les esglésies ortodoxes.



Entre les moltes dones que es van afegir a la vida anacoreta va destacar l'egípcia Sinclètica d'Alexandria. També de família benestant va donar els seus béns als pobres i va marxar al desert per viure amb la seva germana a una cripta. Va atraure nombroses dones que són anomenades les “Mares del Desert” i va morir cap a l'any 350. En aquella època “el desert semblava una ciutat” doncs milers de cristians s'havien establert per viure com anacoretes o en els primers monestirs.


 L'assassinat Bisbe Epifani i el Papa Tawadros II

Precisament el  Monestir de Sant Macari ha estat epicentre de les tensions internes de l'església copta. El predecessor de Tawadros II, Shenouda III, encara té partidaris de l'ala conservadora que s'oposen a les reformes de l'actual Papa. Shenouda III ja va enfrontar-se a Matta El Meskeen, precisament abat de Sant Macari, qui va recuperar el citat monestir el 1969 i va advocar per obrir l'església amb ecumenisme, no fer política i centrar-se en el penediment. Shenouda, escollit el 1971, el va confinar al desert i va prohibir els seus textos. Anba Epifani era un deixeble d'El Meskeen pel que el seu assassinat pot tenir molt a veure en l'enfrontament entre les ales conservadora i oberturista de l'Església. De fet el Monestir era independent de la jerarquia eclesial fins el 2009 quan Shenouda III va agregar-lo i hi va desplaçar setanta monjos conservadors entre ells els dos assassins d'Epifani qui fou escollit el 2013 just un any després de morir Shenouda III. Malgrat això el crim podria ser per motius personals car la víctima va denunciar, el febrer, a un dels assassins, Isaiah al-Makary, per saltar-se les regles monàstiques i, per exemple, rebre d'altres religiosos a la seva cel·la i crear una facció interna a Sant Macari.

Ara, Tawadros II, s'ha vist obligat a reformar una institució prestigiosa però caduca. El Comitè d'Afers Monàstics del Sacre Sínode ha estat debatent una reforma que s'ha concretat en 12 decrets. No s'acceptaran nous novicis durant un any, els monestirs que no estiguin reconeguts per l'Església seran denunciats públicament i no se n'obriran de nous, durant tres anys no s'ordenarà com a sacerdot a cap monjo, els monjos i monges coptes no podran aparèixer als mitjans de comunicació ni tenir perfils a les xarxes socials, ni desplaçar-se enlloc sense autorització dels abats. Les persones laiques no podran assistir a les litúrgies dels monestirs. Anba Rapahel, bisbe a El Caire, ha estat el primer en donar exemple i ha clausurat els seus perfils a les xarxes socials. S'ha donat fins el 16 de setembre a les monges i monjos coptes per a que desactivin els seus perfils.

Font

dilluns, 6 d’agost del 2018

693. 82è Aniversari de l'assassinat del President Josep Sunyol per part dels espanyolistes


 'Van provar d'enterrar-me, però es van oblidar que jo era llavor de llibertat'
Dinos Christianopoulos


Avui fa 82 anys que fou afusellat el president del Barça, Josep Sunyol i Garriga. Ha estat l’únic president d’un club de futbol del món afusellat. La seva sola mort descriu, de forma crua, perquè el Barça és més que un club. És la representació d’una nació sotmesa. “Més que un club” així ho va deixar escrit a l’estadi, just davant de tribuna, el president Joan Laporta. Així no oblidaran altres presidents futurs com el present.

Sunyol va ser membre fundador del Partit Catalanista Republicà el 22 de març de 1931 on es van dissoldre Acció Catalana i Acció Republicana Catalana en una de nova liberal centrista, per l'autodeterminació i un pacte federatiu espanyol sota la direcció de Carrasco (també afusellat pels espanyolistes), Olwer i Rovira. Davant dels mals resultats a les eleccions locals va formar part del sector que va confluir amb ERC.En especial quan Macià feia, el setembre de 1932 la 'Crida de Lleida', per tal de fer d'ERC un pal de paller, a la que s'afegiren figures com Rovira i Virgili, Jaume Serra, Carles Pi i Sunyer, Francesc X. Casals, Lluís Aymamí, Vicenç Bernades. El partit hauria passat a 45.000 militants amb 600 entitats adherides en el moment del seu primer congrés (febrer de 1932), 640 en el primer congrés extraordinari (octubre 1932) on es van anunciar 100.000 militants. En aquell moment Catalunya tenia tres milions d'habitants. Fou escollit diputat estatal tres vegades consecutives i, per aquest motiu era a Madrid, quan fou segrestat i executat pels espanyolistes.

A Sunyol l'odiaven per ser un home brillant, d'èxit, sense renunciar, ans al contrari, a la seva catalanitat. Per l'òptica espanyolista només pot triomfar el català mesell, genuflex, colonitzat. Sunyol era tot el contrari. Es va fer soci del Barça quan Espanya va clausurar el camp arran d'una xiulada a l'himne espanyol, el 1925. Aquells fets durien a la persecució personal de Joan Gamper fins al seu suïcidi davant l'agressivitat de l'estat contra la seva persona fins i tot a l'exili. Com a President del Barça fou el primer en incorporar una dona a la junta
Fou president del RACC, fundador de 'La Rambla', un dels primers diaris esportius catalans en un moment en que la premsa esportiva era bàsicament en la nostra llengua, no en la del colonitzador. De fet l'òptica nacionalment catalana del diari va fer que el govern espanyol, no el feixista sinó primer el monàrquic i després el republicà, el prohibís dues vegades. En qüestions catalanes un espanyol republicà és idèntic a un de monàrquic, genocida.

A Sunyol el van matar espanyolistes i, com és habitual, quan ells maten, els assassins queden impunes. Sunyol era diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya. Malauradament la nota oficial del Futbol Club Barcelona anualment ignora, de forma deliberada, el compromís nacional català del president Sunyol i la seva acció política. No s’entén per quin motiu el van matar. I això després dels anys que duem amb la suposada “recuperació de la memòria històrica” per part dels governs espanyol i autonòmic i que han passat de puntetes sobre la figura, enorme, de Sunyol. Una figura que ens recorda, cada dia, que el Barça barreja esport i política. I qui no ho entengui, no entén el Barça.

divendres, 3 d’agost del 2018

692. El dirigent maputxe Víctor Ancalaf veu un gir negociador al nou govern xilè

El nou govern xilè de dreta ha fet un gir després de la política genocida del govern socialista xilè de Bachelet. Piñeira ha nomenat a Alfredo Moreno com a ministre per arribar a una entesa a l'Araucania. En un fet inèdit Moreno s'ha traslladat al Wallmapu, territori maputxe, i s'ha trobat directament amb les comunitats. També ha ordenat que el pres Celestino Córdova, machi (cap espiritual) sortís de presó unes hores per a fer una cerimònia espiritual al seu rewe (altar) després de prop d'un any de protestes en forma de vaga de fam que l'havien obligat a ser hospitalitzat. Finalment Aniceto Norín i Víctor Ancalaf, històrics dirigents nacionals van participar els 2 i 3 d'agost a la cimera '3xi' convocada pel govern xilè amb la participació del ministre de desenvolupament social. Ancalaf fou el primer activista condemnat per accions violentes l'any 2002, la policia el va torturar i li van trencar dues costelles essent empresonat cinc anys. La Cort Interamericana de Drets Humans va condemnar Xile pel seu cas i per discriminació de la minoria maputxe.

L'actual dirigent de la CAM, Héctor Llaitul, reconeix que convocar als dirigents històrics suposa un pas positiu. Però la seva organització s'ha desmarcat del diàleg i ha criticat la participació d'Ancalaf. Ha anunciat una aturada parcial de l'onada d'accions que duia a terme però només pel que fa a les que tenien nexes amb el cas de Córdova. De fet la CAM està guanyant la partida a l'exèrcit xilè desplegat enguany com a 'Comando Jungla' amb accions de sabotatge perfectament planificades: "Passa que per molta preparació que puguin tenir "els jungles" i per molta tecnologia que utilitzin, el territori és nostre, el coneixem, el caminem i això sempre jugarà al nostre favor. Per això les accions de resistència de les últimes setmanes per part de la CAM i altres expressions del moviment autonomista i on el Comando Jungla no n'ha vist ni un."

Ancalaf, en canvi, veu "una forma d'aproximar-se al conflicte maputxe diferent per part del nou govern". Reclama finançament pels projectes maputxe, recursos per poder viure de les terres i una xarxa de transports a les zones rurals del Wallmapu per a poder viure dels recursos naturals de les terres que Conadi, l'institut xilè, els ha retornat després d'anys de lluita violenta i pacífica. En canvi per la CAM els diners no arreglen el problema i la Coordinadora ha afirmat que només negociarà sobre "matèries substancials i demandes històriques del nostre poble sobre la base de territori i autonomia per a la nació maputxe. Mai per engrunes ni mesures que signifiquin la submissió de la nostra gent." Per això han optat pel lema 'Amulepe Taiñ Weichan' (Que segueixi la nostra lluita).



dimecres, 1 d’agost del 2018

691. Afrikaners (boers) preparen la marxa de Sudàfrica pels constants atacs a les seves granges

Els primers atacs van començar el 1994 i ja són uns 3.000 els camperols, principalment boers (o afrikaner), assassinats a Sudàfrica. Des de 2012 els atacs han anat creixent tot i que les víctimes mortals són menys. AgriSA i el Transvaalse Landbou-Unie, sindicat agrari afrikaner, fan reculls doncs el govern sudafricà es nega a donar xifres concloents. El grup de drets humans AfriForum ha comptabilitzat 74 assassinats en 638 atacs entre 2006 i 2017. Diversos partits de la majoria negra, com Economic Freedom Fighters (partit acusat de racista pel SACP comunista i atacat per Anonymous pel seu supremacisme negre), reclamen l'expropiació de terres als boers. Reben el suport indirecte del nou president (2017) Cyril Ramaphosa del Congrés Nacional Africà. De fet 17.439 milions d'hectàrees han estat confiscades als blancs des de 1994, el que suposa un 21% de les terres conreables a Sud Àfrica. Entre 1997 i 2012 un terç dels grangers afrikaners van abandonar el país fugint dels assassinats. TLU denuncia passivitat policial i l'abril de 2017 un milió de persones van fer una mobilització conjunta de blancs i negres contra els atacs racistes contra els boers. No només contra granges, aquest juliol va ser atacada la tomba de Paul Kruger president boer de 1883 a 1900.


El grup Suidlanders ha organitzat defenses civils i gires internacionals per denunciar la situació i refusa la proposat de deportació cap a altres estats (Austràlia, Rússia) que s'han oferit per acollir els perseguits. El grup, situat a la dreta, afirma preparar-se per un enfrontament civil que ja va profetitzar el líder boer Siener van Rensburg (1864-1926). Però fins a 15.000 boers han decidit ja marxar cap a Rússia. Entre 1995 i 2005 un milió d'afrikaners van marxar de Sud Àfrica per la persecució. Segons el darrer cens, el 2011, un 5 % de la població de sud àfrica és afrikaner i usa aquesta peculiar llengua de base neerlandesa. En total els boers a Sudàfrica són 2.700.000 però hi ha minories a d'altres estats com Namíbia on superen el 9 %.  Pro-Afrikaanse Aksiegroep (PRAAG), creat l'any 2000, des de Sudàfrica, Països Baixos i Austràlia gestiona una xarxa solidària amb la nació afrikaner.


Alguns grups de dreta defensen la independència en el que anomenen Volkstaat* (Herstigte Nasionale Party, Afrikaanse Werstaands Beweging Front Nasionaal SA) el més important partit independentista, però, és el Vryheidsfront Plus (FF+, Front de la Llibertat Plus) amb 4 dels 400 escons sudafricans. Una part dels afrikaners són membres del governant CNA o, sobretot, l'Aliança Democràtica que és multiracial i liberal mi que col·labora des de 2016 amb el FF+.

Vryheidsfront va néixer l'any 1994 d'una escissió de l'Afrikaner VolksFront que, desde 1993, defensava la independència del territori boer. El Partit de l'Estat Boer (Boerestat Party), fundat el 1986, el citat HNP, de 1969 i Vereniging van Oranjewerkers, de 1980, formaven part del front. Constant Viljoen va ser criticat per negociar amb el CNA i va fundar el Vryheidsfront  mentre l'ala dura de l'AVF s'acabaria dissolent el 1996.

L'any 2003 Vryheidsfront es va fusionar amb el Partit Conservador de Sudàfrica, Federale Alliansie i Afrikaner Eenheidsbeweging (Moviment d'Unitat Afrikaner) refundant-se com a Front de la Llibertat Plus o FF+. Des de llavors, amb un programa de dreta liberal-conservadora  ha mantingut un 1 % dels vots a les eleccions estatals i 4 escons al parlament amb 165.000 vots a les darreres eleccions i arribant a tenir un ministre al govern.


Boers a Rússia amb la bandera de l'Oranje-Vrystaat (Estat Lliure d'Orange) que el 1854 s'independitzà dels britànics i el 1902 fou derrotat a la segona guerra boer.



*Estaria composat per àrees d'estats històrics boers :
- Transvaal / Zuid Afrikaanse Republiek
- Republica de Natal o Natalia
- Estat lliure d'Orange no confondre amb Orania, ciutat reducte dels afrikaners creada el 1963 i amb 900 habitants
- Stellaland
- Vrijheid
Bandera del Transvaal, creada el 1857







Bandera de Natal, creada el 1839






Bandera de l'Estat Lliure d'Orange, creada el 1854









República de Stellaland, creada el 1883