La CONADI (Corporación Nacional de Desarrollo Indígena) va ser creada per l'estat xilè l'any 1.993 en el marc d'un gir per trencar amb el tradicional menyspreu cap als pobles indígenes. La CONADI, en si mateixa, no té gaire pes en el conflicte entre la nació maputxe i l'estat xilè. Amb prou feines, i bona voluntat, du a terme una tasca assistencialista per a les comunitats indígenes del país com els propis maputxe, aimara, o els kawesqar.
El 17 d'agost uns 60 maputxes, pertanyents a 11 comunitats de l'Araucània, van ocupar les dependències de l'entitat exigint, entre altres punts, una reunió amb el ministre de Desenvolupament Social, Marco Barraza.
El llistat de comunitats implicades és més que notable. El moviment militant nacional maputxe ha optat els darrers anys per mobilitzar-se des de la base. No és una opció estratègica sinó tàctica. La repressió que els diferents governs xilens van dur a terme contra les organitzacions nacionals maputxe ho ha provocat en gran part. En un primer moment sobre el Consejo de Todas las Tierras, avui en gran part desfet i dedicat a accions més gestuals que efectives. Després a la Coordinadora Arauco Malleko, veritable motor del moviment de desobediència civil maputxe fundada l'any 1.998. Model d'organització de base efectiva, capaç de fer ocupacions de terres, un discurs polític trellat, i enfrontar-se amb els temuts carabineros xilens. No pas una policia habitual sinó reformada de la policia dictatorial xilena. A Xile no hi va haver ruptura sinó transició des de la dictadura. I quan en un estat no es trenca amb la dictadura, transició és un eufemisme de reforma controlada pel poder.
La Coordinadora Arauco Malleko té la seva direcció empresonada o amagada. Des de finals de la dècada anterior va quedar enfangada en una repressió que no podia afrontar. Va ser llavors quan les pròpies comunitats van agafar la responsabilitat de reivindicar el que era seu: l'Araucania. Els maputxe van reprendre la que es coneix com la guerra més llarga de la història: la guerra d'Arauco iniciada el 1.536.
La resposta foren assassinats de militants o de civils amb absoluta impunitat, desallotjaments violents, empresonaments i una legislació antiterrorista absolutament desproporcionada. Els passats mesos de març a maig alguns d'aquests presos van protagonitzar una llarga vaga de fam.
La violència de l'estat xilè és insostenible per a les comunitats rurals maputxe condemnades a malviure sense els seus recursos. Els seus boscos són gestionats per empreses forestals en mans d'oligarquies formades per descendents dels colons europeus. Les seves valls usades per hidroelèctriques com Endesa, les hi han robat a canvi de res. Les mobilitzacions d'aquest mes d'agost han recordat els assassinats, fa sis anys, dels camperols indígenes Jaime Mendoza Collío i fa dos anys del militant Rodrigo Melinao. Ambdós formaven part de comunitats que eren en un procés de reivindicació de terres. A part de l'ocupació de la CONADI hi ha hagut manifestacions a Temuco o Concepción. Els propi funcionariat de la CONADI ha reconegut que no s'estan entregant les terres promeses a les comunitats i s'han unit a les protestes.
Les diferents comunitats han emès un comunicat on expliciten les seves reivindicacions principals:
- La desmilitarització del territori maputxe
- La devolució del territori ancestral.
L'actual govern xilè, d'esquerra, continua amb la política de segregació racial, d'humiliació i extractivisme contra les comunitats maputxe. Enmig de la indiferència mundial. "Totes les paraules del Govern de Bachelet, es converteixen en res en el moment que el seu Govern ens reprimeix i colpeja." la violència contra els maputxe no existeix, potser per que volen quedar-se a les seves terres i viuen lluny de les fronteres d'Europa. Però el seu drama és, amb el dels wayúu, un dels pitjors de Sud Amèrica. I tenen el valor de lluitar. De continuar fent ocupacions de predis (finques rurals) per sobreviure, sabent que seran expulsats a cops i trets pels qui tenen les armes. De fet, els qui van guanyar la guerra. Sovint són els qui pregonen la pau tenint el monopoli de la violència.
El 17 d'agost uns 60 maputxes, pertanyents a 11 comunitats de l'Araucània, van ocupar les dependències de l'entitat exigint, entre altres punts, una reunió amb el ministre de Desenvolupament Social, Marco Barraza.
El llistat de comunitats implicades és més que notable. El moviment militant nacional maputxe ha optat els darrers anys per mobilitzar-se des de la base. No és una opció estratègica sinó tàctica. La repressió que els diferents governs xilens van dur a terme contra les organitzacions nacionals maputxe ho ha provocat en gran part. En un primer moment sobre el Consejo de Todas las Tierras, avui en gran part desfet i dedicat a accions més gestuals que efectives. Després a la Coordinadora Arauco Malleko, veritable motor del moviment de desobediència civil maputxe fundada l'any 1.998. Model d'organització de base efectiva, capaç de fer ocupacions de terres, un discurs polític trellat, i enfrontar-se amb els temuts carabineros xilens. No pas una policia habitual sinó reformada de la policia dictatorial xilena. A Xile no hi va haver ruptura sinó transició des de la dictadura. I quan en un estat no es trenca amb la dictadura, transició és un eufemisme de reforma controlada pel poder.
La Coordinadora Arauco Malleko té la seva direcció empresonada o amagada. Des de finals de la dècada anterior va quedar enfangada en una repressió que no podia afrontar. Va ser llavors quan les pròpies comunitats van agafar la responsabilitat de reivindicar el que era seu: l'Araucania. Els maputxe van reprendre la que es coneix com la guerra més llarga de la història: la guerra d'Arauco iniciada el 1.536.
La resposta foren assassinats de militants o de civils amb absoluta impunitat, desallotjaments violents, empresonaments i una legislació antiterrorista absolutament desproporcionada. Els passats mesos de març a maig alguns d'aquests presos van protagonitzar una llarga vaga de fam.
La violència de l'estat xilè és insostenible per a les comunitats rurals maputxe condemnades a malviure sense els seus recursos. Els seus boscos són gestionats per empreses forestals en mans d'oligarquies formades per descendents dels colons europeus. Les seves valls usades per hidroelèctriques com Endesa, les hi han robat a canvi de res. Les mobilitzacions d'aquest mes d'agost han recordat els assassinats, fa sis anys, dels camperols indígenes Jaime Mendoza Collío i fa dos anys del militant Rodrigo Melinao. Ambdós formaven part de comunitats que eren en un procés de reivindicació de terres. A part de l'ocupació de la CONADI hi ha hagut manifestacions a Temuco o Concepción. Els propi funcionariat de la CONADI ha reconegut que no s'estan entregant les terres promeses a les comunitats i s'han unit a les protestes.
Les diferents comunitats han emès un comunicat on expliciten les seves reivindicacions principals:
- La desmilitarització del territori maputxe
- La devolució del territori ancestral.
L'actual govern xilè, d'esquerra, continua amb la política de segregació racial, d'humiliació i extractivisme contra les comunitats maputxe. Enmig de la indiferència mundial. "Totes les paraules del Govern de Bachelet, es converteixen en res en el moment que el seu Govern ens reprimeix i colpeja." la violència contra els maputxe no existeix, potser per que volen quedar-se a les seves terres i viuen lluny de les fronteres d'Europa. Però el seu drama és, amb el dels wayúu, un dels pitjors de Sud Amèrica. I tenen el valor de lluitar. De continuar fent ocupacions de predis (finques rurals) per sobreviure, sabent que seran expulsats a cops i trets pels qui tenen les armes. De fet, els qui van guanyar la guerra. Sovint són els qui pregonen la pau tenint el monopoli de la violència.