dijous, 26 d’abril del 2012

544. GOazen i Danvez Breizh exemples a imitar

GOazen és una experiència exportable i admirable. Significa “Hi anem” en basc...i tant què hi van!. El grup aplega ja 580 empreses d’Iparralde, el País Basc sota administració francesa. Aquestes empreses venen la marca “País Basc” en el sector turístic. Grups similars existeixen en el sector agroalimentari o la construcció. La fórmula és fàcil: vincular la cultura autòctona al progrés econòmic. L’origen de la fórmula el trobem a Bretanya. Allà va néixer Danvez Breizh/Produït en Bretagne el 1993. Des de crepes, sidra, Breizh Cola, llet, cerveses, pastissos... han aconseguit vendre Bretanya i fer-ne un producte d’èxit.
A Catalunya Nord s’ha fet un intent similar amb la cervesa Cap d’Ona i la Cola Catalana (que ven el grup Bonpreu) però d’impacte més limitat. En el sector agroalimentari existeix la XECNA que aconsegueix certa distribució en el grup Carrefour. De tota manera també és més limitada. Com és habitual al nostre país s’ha renunciat a l’auto organització per fer recaure la responsabilitat en el govern autonòmic.

dilluns, 16 d’abril del 2012

543. Soldats turcs pengen fotos de guerrillers kurds morts

La burla sobre els cadàvers és, possiblement, una de les expressions més repulsives de l'ésser humà. La humiliació sobre presos iraqians per part de militars nord-americans va dur una gran polèmica. Si qui ho fa són militars turcs hi ha un estrany silenci. Recentment aquests han pengat a la xarxa social facebook imatges de guerrillers i guerrilleres kurds/es assassinats. Les imatges són d'una alta duresa i no són recomanables de veure per persones sensibles.
Només recordar que Turquia vol entrar a la Unió Europea. De totes i tots depèn que no ho faci.

dilluns, 9 d’abril del 2012

542. Alerta dels innu de Canadà sobre els rens

Els Innu són una nació indígena de l’extrem nord del Canadà. La seva combativitat té renom en plantar cara a l’absorció cultural occidental. Innu Nation encapçala les seves reivindicacions. Tot i no sumar ni 20.000 membres, aquesta nació ha estat objecte de diversos estudis, el més recomanable el de Survival.
Aquest any els innu han denunciat que l’explotació salvatge de Canadà sobre els seus recursos naturals està afectant la població de rens (coneguts allà com a caribús). Aquest animal és bàsic en la cultura innu. De fet els indis han calculat que els 900.000 exemplars que hi havia fa uns anys són actualment uns 75.000. Això suposa una reculada del 90 %. L’explotació minera i les carreterres n’estan essent les principals culpables.

dijous, 5 d’abril del 2012

541. El bilingüisme entès pels supremacistes castellans: el cas de la TV asturiana

Astúries és un exemple del que l’estat espanyol fa quan no té davant un moviment fort en defensa de la llengua pròpia. L’asturià té una salut relativament bona però els partits majoritaris en són indiferents. Tot i que 6 dels 10 partits més votats són a favor de l'oficialitat.  i el moviment reivindicatiu feble. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana mostra un cert esgotament i recentment s’ha creat la Iniciativa pol Asturianu precisament en reacció a la inactivitat de la Xunta.

Fa 6 anys es va crear la Televisió del Principat d’Astúries. És moment de fer balanç de les 34.000 hores de programació de la cadena regional. A nivell de llengua els espanyols deixen clar el què entenen per bilingüisme. Només 1250 hores s’han fet en asturià. Un 3.7 % de la programació. Actualment emet 220 hores l’any en asturià. Tot i això l’audiència en asturià és bona ja que ha passat de 15.000 telespectadors el 2007 a 70.000 el 2010.

diumenge, 1 d’abril del 2012

540. Una flamarada sense precedents






Dissabte 31 de maig es van realitzar una desena de concentracions simultànies a diverses ciutats de l’estat francès reivindicant una llei per les llengües minoritzades de la república. La data no era casual, coincideix al bell mig de la campanya de les eleccions presidencials on tothom malda per introduir les seves reivindicacions en l’agenda política. Però no tothom és capaç de coordinar una acció com la del 31 de març. De fet, pocs moviments tenen la capacitat de mobilització que va demostrar el moviment de defensa de les llengües minoritzades. Dels 6 principals candidats 3 es neguen a donar fer cap millora: Sarkozy, la filla de Le Pen i el genocida comunista Melenchon. Tres, en canvi, han assegurat que ratificaran la Carta: Hollande, l’ecologista Joly (que ahir es va manifestar a Tolosa) i Bayrou (qui, personalment, s’adiu més al meu posicionament polític).

A Tolosa (Occitània) s'hi van aplegar 25.000 persones entre elles el president llenguadocià, a Kemper (Bretanya) 10.000, a Perpinyà 7.150 en un lip dub que s’ha convertit en record mundial, a Baiona (Iparralde, Euskal Herria) foren 7.000. Altres mobilitzacions van tenir lloc a Aiacciu (Còrsega), Lille (Flandes), Metz (Lorena), Estrasburg (Alsàcia), Poitiers i l’arpitana Annecy.

A Catalunya sud s’ha celebrat l’èxit del lip dub però no han mancat les crítiques, malauradament habituals, pròpies de l’arrogància sud-catalana. Que si cal usar la llengua tot l’any, que el to era massa festiu, que  les reivindicacions eren menors... Per qui segueixi l’evolució de les nacions sense estat a l’hexàgon des dels anys vuitanta tot plegat fa riure per no plorar. La situació és radicalment inversa a com es vol vendre. L’èxit del 31 de març és l’èxit del treball seriós, pragmàtic i sobretot intel·ligent de persones com l’occità David Grosclaude o el bretó Tangi Louarn. Ens explicarem:

-        Comparar allò incomparable. Comparar la repressió francesa a l’espanyola és fer-ho amb dos magnituds incomparables. París ha estat implacable, des de 1789, en menystenir i anorrerar cultures. El genocidi repetit a Bretanya (St. Aubin Cormier, Bonnets rouges, chouans, Conlie o encara a la segona guerra mundial) n’és un dels exemples.

-       Assumir la realitat i treballar en clau optimista. La primera mobilització per l’occità a la TV, els anys vuitanta, va aplegar 300 persones. Ahir van desfilar més de 25.000. Des de la Catalunya Sud hi ha un sovintejat menyspreu a les reivindicacions occitanes i a la pròpia llengua “que no la parla ningú”. Qui hagi anat a alguna manifestació occitana haurà comprovat el to lúdic i festiu, l’alegria de les fanfàrries, de qui sap que ho ha perdut tot i que qualsevol pas endavant és una victòria. Lluny d’aquest optimisme vivim a la Catalunya espanyola sempre planyent-se del maltractament rebut per un estat que no té cap motiu per respectar-nos doncs ens ha derrotat militarment. A Catalunya acostumem a viure oblidant que som un país militarment sotmès i sorprenent-nos cada jorn a que ens tractin com a tal. Sempre estem disposats a denunciar vexacions però les victòries passen desaparcebudes.

-        Coordinar-se és un gran actiu. L’arrogància malaltissa dles sud catalans s’estén a un altre comentari sovintejat. “Els bascos no ens han ajudat mai, per què ho hem de fer nosaltres?”. Ahir a Baiona hi havia 7.000 bascos i 7.000 catalans a Perpinyà. Separats potser serien febles. Coordinant la seva acció i fent-ho també amb bretons, corsos o alsacians van convertir una mobilització en històrica. El dia que entenem que les mobilitzacions coordinades amb Euskadi i Galícia ens donen més força aquell dia l’espanyolisme potser començarà a recular. Encara més, occitans i bretons, impulsors de la iniciativa han aconseguit que per primera vegada hi hagués concentracions al Flandes francès, Arpitània o altres indrets com Metz o Poitiers.

-        Demandes pragmàtiques i possibles. La mobilització del dia 31 demana una llei de llengües i la ratificació de la Carta Europea de les Llengües. En algun cas el bilingüisme (a Còrsega) o fins i tot l’oficialitat. Vist des del sud poden semblar reivindicacions menors però tenen l’enorme virtut de ser possibles i han aconseguit el que pretenien: atraure una massa social. Les mobilitzacions han començat a traure molts joves des de fa uns anys, en molts casos adolescents (ados en argot francès) que han derruït el tòpic que les nostres llengües són patrimoni d’una avis rurals. La força d’un moviment es mesura en la seva capacitat de sumar.

Ahir molta gent va plorar. El que va passar era una utopia fa només 10 anys. Cal recordar, en aquest moment, persones com l’occità Robèrt Lafont, els bretons Roparz Hemon, Per Denez, Youenn Olier o Alan Heusaff, l’alsacià doctor Iffig o els catalans Jordi Barre o Robert Avril entre molts d'altres. Ells, en la més obscura nit van mantenir viva una petita guspira que ahir van encendre’s com una flamarada. Hem tornat. I per quedar-nos.  

Annex: Recull de premsa de l'estat francès
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/04/01/1320534-manifestation-pour-l-occitan-la-longue-marche-de-toulouse.html
o http://midi-pyrenees.france3.fr/info/des-milliers-de-voix-pour-l-occitan-73219754.html
o http://www.lindependant.fr/2012/04/01/30-000-voix-a-toulouse-pour-l-occitan,128005.php
o http://www.laprovence.com/article/a-la-une/un-millier-de-provencaux-ont-defendu-loccitan-a-toulouse
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/04/01/1320493-la-metropole-occitane.html
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/03/31/1320084-la-nouvelle-vague-occitane.html
o http://www.letelegramme.com/ig/generales/regions/bretagne/la-defense-des-langues-regionales-en-france-01-04-2012-1653364.php
o http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2012/03/31/97001-20120331FILWWW00382-manifestations-pour-les-langues-regionales.php
o http://www.sudouest.fr/2012/04/01/une-loi-pour-clore-le-debat-675648-710.php
o http://www.laprovence.com/article/a-la-une/manifestation-a-toulouse-samedi-pour-la-defense-des-langues-occitanes
o
http://www.niouzes.org/lettres-langue-francaise/668916-manifestation-toulouse-samedi-pour-la-defense-des-langues-occitanes.html
o http://www.lindependant.fr/2012/03/31/a-bonne-ecole,127667.php
o http://carredinfo.fr/contre-le-concept-un-etat-une-langue-les-occitans-demandent-aux-candidats-de-se-positionner-8942
o http://www.rtl.fr/actualites/politique/article/de-quimper-a-toulouse-ils-manifestent-pour-leur-langue-regionale-7746121704
http://www.lasetmana.fr/anem-oc/3173-las-primieras-fotos-de-la-manifestacion
o http://www.gara.net/azkenak/03/332053/eu/Markak-hautsita-milaka-lagunek-euskararen-ofizialtasuna-aldarrikatu-dute-Baionan
o http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=25362
o http://quimper.letelegramme.com/local/finistere-sud/quimper/ville/defense-des-langues-regionales-8-000-manifestants-a-quimper-31-03-2012-1650417.php
o http://www.ouest-france.fr/actu/actuDet_-Langues-regionales.-De-10-000-a-12-000-manifestants-a-Quimper-[Videos]_39382-2061396_actu.Htm
o http://www.ouest-france.fr/GaleriePhoto/galerie_-Defense-des-langues-regionales_-2061535_actu.Htm
o http://infurmazione.unita-naziunale.org/16559/corse-mobilisations-pour-les-langues-minoritaires-plus-de-300-personnes-sur-aiacciu-des-dizaines-de-milliers-sur-tout-le-territoire-colonial/2012/
o http://www.dna.fr/societe/2012/04/01/ce-serait-chic-de-parler-alsacien
o http://tempsreel.nouvelobs.com/topnews/20120331.REU3130/manifestations-en-faveur-des-langues-regionales.html
o http://observers.france24.com/fr/content/20120404-defenseurs-langues-regionales-mobilisent-approche-presidentielle-francaise-occitan-basque-breton-toulouse
o http://www.jornalet.com/nova/54/de-milierats-de-personas-manifestan-per-una-lei-per-la-lenga-occitana