diumenge, 26 d’agost del 2012

561. Les Dark Edges i Lady Grey



A Irlanda del Nord, a la localitat d'Armoy (Antrim), encara sota sobirania britànica, hi ha un paratge anomenat "The Dark Edges" a la carretera de Bregagh Road. Es tracta d'un camí de faigs que han anat recargolant-se des que el 1.750 la família Stuart els va plantar en el camí a la seva Gracehill House. Per les i els amants de l'estètica gòtica és una icona. El joc del verd, el marró blanquinós de la fusta de faig i sobretot les ombres el fan un espai màgic. 
Òbviament té la seva llegenda. Als països celtes un lloc no val res si no té la seva llegenda. En aquest cas és Lady Grey, la Dama Gris, que viu protegida per les ombres dels faigs i mai va més enllà d'aquestes ombres que l'acullen. Lady Grey, errant, ens l'imaginem amb cabells llargs, rossejats, voluptuosa, de pell blanca i fina, caminars suaus i veu encisadora. Sembla que prové d'un dels multiples cementiris d'Irlanda on la mort és viu amb naturalitat. A la veïna Escòcia, per exemple, a Edinburgh, just a sota el castell, hi ha un fantàstic cementiri amb tombes dels segles XVIII i XIX sovint envoltat de boira que converteix la mort en un element  més bell que tràgic. No surt a les guies però cal visitar-lo si es va a Edinburgh. I millor a primera hora del matí amb la boira baixa escocesa.
Lady Grey surt dels Dark Edges la nit de Halloween per visitar les tombes oblidades i es fa acompanyar per totes les ànimes maleïdes dels voltants per les Dark Edges. Precisament el Halloween prové d'una festivitat ancestral celta anomenada Samhain, una derivació que en gaèlic significa "fi de l'estiu".

divendres, 17 d’agost del 2012

560. Una nova victòria: Bogotà

La prohibició de les curses de braus a Catalunya fou una victòria dels animalistes i també dels adversaris de l’agressiu nacionalisme imperialista espanyol. Des de llavors la flama va encenent-se arreu del món. Són incomptables les iniciatives en el mateix sentit i les campanyes que s’han endegat. Algunes properament a l’estat espanyol. El mes de març era el parlament de Panamà qui prohibia les “corrides” tant en la seva variant sanguinària, l’espanyola, com en la suau, la portuguesa. Òbviament els mitjans de comunicació del règim han amagat la notícia. Els mateixos que deien que els qui volien prohibir els toros a Catalunya eren moguts per l’odi a tot allò espanyol van tractar d’amagar que Panamà seguís els passos de la nostra nació.
La cosa no ha acabat aquí, el passat 15 de juny la ciutat de Bogotà (Colòmbia) anunciava que també prohibia les curses de braus. La notícia és excepcionalment important per tractar-se d’una de les places fortes de la salvatjada torera. De fet Bogotà s’apunta a Quito que el 2010 va prohibir matar braus a les places deixant només les modalitats sense mort. El març era el parlament de Panamà qui prohibia les curses de braus tant en la seva modalitat espanyola com al moderada portuguesa. I encara no acaba tot aquí. A Méxic DF hi ha un encès debat sobre la prohibició. El passat abril l’assemblea de Mèxic DF aprovava endegar el procés per a la prohibició. Les pressions són fortes però la victòria seria de les sonades deixant el “toreo” ben acorralat.

dijous, 2 d’agost del 2012

559. Diversos grups armats irlandesos s’unifiquen en un nou IRA

Ja anunciàvem fa uns dies que l’atemptat de RAAD (Republican Action Against Drugs) contra la policia britànica a Irlanda del Nord podia tenir conseqüències importants. No ha calgut esperar gaire doncs el dijous 26 de juliol el diari ‘The Guardian’ rebia un comunicat anunciant la fundació d’un nou IRA. Per primera vegada en dècades això no significava l’aparició d’una nova sigla en una divisió infinita sinó una agregació. El text parla literalment d’una “estructura unificada, sota una sola direcció, subordinada a la constitució de l’IRA”. La direcció prèn el nom de Consell Militar de l’Exèrcit Republicà Irlandès. L’organitació adverteix que “la necessitat de la lluita armada vers la llibertat d’Irlanda pot evitar-se mitjançant l’eliminació de la presència militar britànica al nostre país”. Immediatament han aparegut pintades sobre tot a Doire/Derry amb el lema "IRA are back"(L'exèrcit republicà irlandès ha tornat).
En concret s’han unit en la nova formació el Real IRA, la facció més activa els darrers anys sobretot a Derry/Doire, diverses faccions locals actives a zones rurals, i la pròpia RAAD com parlàvem abans. L’evolució de RAAD ha estat sorprenent. De fet exemplifica la decepció de les bases militants independentistes front els acords de 1998 que ha culminat en la recent, i provocativa, visita de la monarca britànica a Irlanda del Nord. RAAD, procedent de l’IRA Provisional i, propera al Sinn Féin va donar suport a l’acord de 1998, se’n va allunyar lluitant “només” en el front anti droga, ha acabat oposant-se als acords de 1998, fent l’atemptat indicat i ara unificant-se al IRA. Cal afegir que el comunicat parla d’Óglaigh na hÉireann fet que ha provocat confusió. Aquest nom, literalment Voluntaris d’Irlanda, és la denominació històrica, i en gaèlic, de l’IRA. Diverses faccions armades l’han adoptat. La darrera coneguda amb aquest nom, ONH, ha destacat des de fa pocs anys per accions de capacitat operativa espectacular. La seva obsessió ha estat evitar l’àmplia infiltració d’agents britànics que sovinteja en altres grups. Fins fa poc era un grup responsable de poques accions, molt ben planificades, i molt enigmàtic però fa uns mesos va evidenciar la seva vinculació al moviment Republican Network for Unity, escindit del Sinn Féin. Precisament acaba de llençar diverses accions contra la policia britànica a la zona de Belfast amb l'objectiu de reivindicar-se com una milícia emergent.
Un quart element a tenir en compte és el misteriós IRA nou que va assassinar fa uns mesos el policia Ronan Kerr a Omagh i que, pel que sembla, s’ha integrat a la nova estructura. Pel que fa a l’INLA oficialment resta dissolt tot i que és obvi que continua implicat en accions de delinqüència comuna sobretot de droga a Dublín. Finalment hi ha les faccions de l’IRA de la Continuitat, el primer en escindir-se de l’IRA provisional. Aquest magma resta cada cop més aïllat de la societat i dedicat essencialment a enfrontar-se entre elles. El darrer exemple el delirant comunicat del primer d'agost del CIRA proper al Real Sinn Féin expulsant altre cop a militants ja expulsats. La seva ala política, el Republican Sinn Féin, ha viscut darrerament episodis lamentables de divisions internes.
Per tot plegat la unificació militar de dissidents de l’IRA pot apuntar a un gir, no sensible, de la situació a Irlanda del Nord. No sensible a nivell polític sinó militar. Tant RAAD com RIRA tenen un potencial que, si es confirma la inclusió d’ONH, pot capgirar l’equilibri de la guerra a Irlanda del Nord. En canvi políticament el Sinn Féin resta fermament situat com a força emergent (també al Sud) i les faccions dissidents (32CSM, RNU, RSF, IRSP...) no poden fer-li ombra excepte en casos puntuals amb independents de renom.