El 28 de març de 1986 moria en combat Mashum Korkmaz, primer comandant de les Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Forces per l’Alliberament del Kurdistan). Mahsum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) havia nascut a Silvan, Amed (en turc Diyarbakir) tot i que va créixer a Batman. Va ser el primer responsable de l'ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)
L'any 1980 va refugiar-se al Líban escapant del cop d'estat dels militars turcs i allà va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan, junt am d'altres companys de les HRK. El seu cos mai fou retornat a la família sinó que oficialment fou llençat a un riu per l’exèrcit. L’acadèmia militar del PKK al Líban va dur el seu nom.
Korkmaz ha estat recordat avui a la localitat de Qereman a Efrîn, un dels tres cantons de Síria, amb una marxa convocada pel TEV-DEM (Moviment de la Societat Democràtica) amb centenars de persones i on s'ha recordat les víctimes mortals de l'atemptat de divendres contra el Newroz a al-Hasakah (Síria). La portaveu del TEV-DEM, Şervan Hesen, ha contextualitzat les morts en la història kurda:
"Els enemics del poble kurd han provat de trencar la voluntat dels kurds i eradicar-los de la història durant segles. Contra això, Mazlum Dogan va enfortir la voluntat del poble kurd desplegant una gran determinació a la presó d'Amed. Després d'això el comandant de les HRK Mahsum Korkmaz va crear una història de bell no disparant la primera bala contra el colonialisme".
Milers de persones a Siirt han recordat Korkmaz
També hi ha hagut un acte de record a la seva figura a Maxmur (Iraq) i una marxa amb milers de persones a la província turca de Siirt convocat pel moviment Meya-Der, associació de solidaritat amb les famílies dels represaliats i desapareguts, on es van trobar 300 cossos assassinats per l'exèrcit turc. La zona és coneguda com la vall dels carnissers donat l'alt nombre de cossos enterrats pels turcs tant en el genocidi armeni iniciat l'any 1915 (i del que es compleix enguany un segle) com de la repressió contra el moviment kurd en especial a partir de 1984.
L'any 1980 va refugiar-se al Líban escapant del cop d'estat dels militars turcs i allà va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan, junt am d'altres companys de les HRK. El seu cos mai fou retornat a la família sinó que oficialment fou llençat a un riu per l’exèrcit. L’acadèmia militar del PKK al Líban va dur el seu nom.
Korkmaz ha estat recordat avui a la localitat de Qereman a Efrîn, un dels tres cantons de Síria, amb una marxa convocada pel TEV-DEM (Moviment de la Societat Democràtica) amb centenars de persones i on s'ha recordat les víctimes mortals de l'atemptat de divendres contra el Newroz a al-Hasakah (Síria). La portaveu del TEV-DEM, Şervan Hesen, ha contextualitzat les morts en la història kurda:
"Els enemics del poble kurd han provat de trencar la voluntat dels kurds i eradicar-los de la història durant segles. Contra això, Mazlum Dogan va enfortir la voluntat del poble kurd desplegant una gran determinació a la presó d'Amed. Després d'això el comandant de les HRK Mahsum Korkmaz va crear una història de bell no disparant la primera bala contra el colonialisme".
Concentració a Maxmur avui
Milers de persones a Siirt han recordat Korkmaz
També hi ha hagut un acte de record a la seva figura a Maxmur (Iraq) i una marxa amb milers de persones a la província turca de Siirt convocat pel moviment Meya-Der, associació de solidaritat amb les famílies dels represaliats i desapareguts, on es van trobar 300 cossos assassinats per l'exèrcit turc. La zona és coneguda com la vall dels carnissers donat l'alt nombre de cossos enterrats pels turcs tant en el genocidi armeni iniciat l'any 1915 (i del que es compleix enguany un segle) com de la repressió contra el moviment kurd en especial a partir de 1984.