dissabte, 28 de març del 2015

654. Fa 29 anys moria el comandant Mahsum Korkmaz

El 28 de març de 1986 moria en combat Mashum Korkmaz, primer comandant de les Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Forces per l’Alliberament del Kurdistan). Mahsum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) havia nascut a Silvan, Amed (en turc Diyarbakir) tot i que va créixer a Batman. Va ser el primer responsable de l'ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)

 
L'any 1980 va refugiar-se al Líban escapant del cop d'estat dels militars turcs i allà va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan, junt am d'altres companys de les HRK. El seu cos mai fou retornat a la família sinó que oficialment fou llençat a un riu per l’exèrcit. L’acadèmia militar del PKK al Líban va dur el seu nom.

Korkmaz ha estat recordat avui a la localitat de Qereman a Efrîn, un dels tres cantons de Síria, amb una marxa convocada pel TEV-DEM (Moviment de la Societat Democràtica) amb centenars de persones i on s'ha recordat les víctimes mortals de l'atemptat de divendres contra el Newroz a al-Hasakah (Síria). La portaveu del TEV-DEM, Şervan Hesen, ha contextualitzat les morts en la història kurda:

"Els enemics del poble kurd han provat de trencar la voluntat dels kurds i eradicar-los de la història durant segles. Contra això, Mazlum Dogan va enfortir la voluntat del poble kurd desplegant una gran determinació a la presó d'Amed. Després d'això el comandant de les HRK Mahsum Korkmaz va crear una història de bell no disparant la primera bala contra el colonialisme".
Concentració a Maxmur avui



                       
                                                Milers de persones a Siirt han recordat Korkmaz

També hi ha hagut un acte de record a la seva figura a Maxmur (Iraq) i una marxa amb milers de persones a la província turca de Siirt convocat pel moviment Meya-Der, associació de solidaritat amb les famílies dels represaliats i desapareguts, on es van trobar 300 cossos assassinats per l'exèrcit turc. La zona és coneguda com la vall dels carnissers donat l'alt nombre de cossos enterrats pels turcs tant en el genocidi armeni iniciat l'any 1915 (i del que es compleix enguany un segle) com de la repressió contra el moviment kurd en especial a partir de 1984.

diumenge, 22 de març del 2015

653. L’Estat francès vol dissoldre un grup catalanista “per atemptar contra la integritat territorial”

Sembla una broma però no ho és. L’Estat francès actua altra vegada com una màquina destructiva de tota identitat que no sigui la jacobina franco-francesa. Aquesta vegada l’objectiu és el petit Comitè per l’Autodeterminació de la Catalunya Nord. L’objectiu d’aquest grup és el de convocar un referèndum amb dues preguntes:
  1. “Sou favorables a una gran Catalunya que aplegui la Catalunya Sud i la Catalunya Nord en un sol Estat independent i sobirà? Etes-vous favorable à la grande Catalogne regroupant la Catalogne sud et la Catalogne nord dans un seul Etat indépendant et souverain ?"
  2. “Sou favorables a que la Catalunya Nord esdevingui ella sola un Estat independent i sobirà?”
Amb seu al poble de Tesà, un poble de 1.300 habitants situat a la comarca del Rosselló, el comitè no aplega ni una desena de membres. Aquest no és motiu, però, per a que l’Estat estudiï la seva dissolució. Segons el diari nord-català L’Indépendant, els membres del Comitè argumenten que són “una proposta ciutadana, democràtica i transparent (…) una reflexió intel·lectual (…) el nostre interès és saber l’opinió de la ciutadania i fer d’eco del que passa a la Catalunya Sud.”
L’Estat argumenta que l’entitat s’ha de dissoldre car vol la plena oficialitat de la llengua catalana i amb això atempta contra la integritat territorial nacional francesa; i també perquè els estatuts parlen de la “dominació de la República francesa sobre el poble de Catalunya”, fet que, segons el Comitè, provoca la destrucció econòmica i l’èxode dels joves”. L’Estat francès ha dissolt els darrers anys formacions polítiques o socials alsacianes  amb diversos pretextos. Fa uns mesos el propi primer ministre Manuel Valls va dir que “no existeix un poble alsacià, ja que només existeix el poble francès”. Mentalitat oberta.

Article publicat a 'Revista Catalunya Lliure'

divendres, 20 de març del 2015

652. La darrera parlant de Wukchumni crea un diccionari

Marie Wilcox és la darrera parlant fluida de Wukchumni, un idioma parlat per una de les set tribus de la nació Yokut. Els Yokuts o mariposan sumen 4.500 persones i viuen a quatre reserves de Califòrnia creades l’any 1852. La major part de la vintena de llengües yokuts, de la família penutiana, han anat extingint-se i només dues tenen més d’una desena de parlants. Abans de l’arribada dels blancs hi havia uns 10.000 yokuts però a principi del segle XX només en quedava un miler delmats per malalties.

Marie, nascuda l’any 1833, s’ha dedicat els darrers set anys en preparar el primer diccionari de la llengua Wukchumni amb la seva filla Jennifer i el seu nét. Marie ha hagut d’aprendre com utilitzar un ordinador per transcriure les paraules, i gravar-les per via oral amb el seu nét amb qui parla en Wukchumni.

Un curtmetratge documental d'Emmanuel Vaughan-Lee del Projecte d'Unitat Global ha estat publicat per National Geographic sota el títol “El diccionari de Marie”. En ell es pot veure com ha “treballat hores i hores cada dia” i com reconeix que “és al darrera” i pateix la incertesa del futur de la llengua Wukchumni després de que morís el seu oncle, també parlant . En el documental també explica un conte en la seva llengua. Marie i la seva filla ensenyen la llengua una vegada a la setmana a d’altres membres de la seva tribu. Més que admirable, la seva iniciativa és emocionant.

dissabte, 14 de març del 2015

651. Presentació del nou col·lectiu nord-català “Sem”

La localitat d’El Soler, a la comarca del Rosselló, acollirà demà diumenge 15 de març una trobada entre catalans del nord i del sud. L’acte començarà amb un debat amb representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la veïna comarca de l’Empordà i de membres de l’ANC de Catalunya Nord. Tractaran de situar l’escenari actual del procés sobiranista i detallaran els passos del full de ruta. La trobada pretén tenir un caràcter de socialització amb un dinar, anomenat "ollada" on cal dur els plats i els coberts. Hom pot inscriure’s, abans del 12 de març, a inscripcions@catnord.cat i el preu és de 12€.

Ja a la tarda es presentarà “Sem”. Sem és la forma dialectal rossellonesa de “Som”. El nou moviment es defineix com un col·lectiu nord-català de partits polítics i entitats que té per objectiu reivindicar un estatut i una institució pròpia per la Catalunya del Nord. Actualment la Catalunya Nord forma part de la regió de Llenguadoc-Rosselló. La seva capital és Montpeller.

En el col·lectiu hi formen part l'Assemblea Nacional Catalana de Catalunya Nord, la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, Convergència Democràtica de Catalunya, CUP, Esquerra Republicana de Catalunya, Europe Ecologie Les Verts i Unitat Catalana, .

El passat 27 de febrer, candidats ecologistes a les eleccions al departament de l’Hérault van desplegat una pancarta que reivindicava canviar el nom a Regió Llenguadoc-Pirineus. També han obert una pàgina web per a promoure aquest nom que exclouria cap referència catalana a la regió.

Publicat a 'Revista Catalunya Lliure'

diumenge, 1 de març del 2015

650. En ple any 2015 ... una vaga de fam contra l’esclavitud


Mauritània va ser el darrer estat del món en abolir l’esclavitud. Fins a l’any 1981 va ser legal. De fet, en aquest estat situat al sud del Marroc l’esclavitud és actualment quotidiana. No se sap del cert el nombre d’esclaus però les xifres passen d’un mínim de 150.000 fins a la molt creïble quantitat de 680.000 persones. Una cinquena part de la població.

Un estat racial i racista

Mauritània és un estat basat en criteris ètnics, racials. Un terç de la població la conformen els anomenats “beidane” són coneguts com a “moros blancs”. Els moros són el resultat de la barreja de la població autòctona bereber i els àrabs arribats a partir del segle VIII. Aquests moros blancs controlen tota la societat mauritana sense deixar espai a la resta de la població. Aquesta està formada en un 40 % pels “haratine”. Se’ls coneix com a “moros negres” i són els resultat de la barreja entre els “beidane” i la població negra esclavitzada. Més que per criteris ètnics els “haratine” conformen una casta inferior que viu de feines agrícoles als oasis. Molts d’ells encara continuen avui dia esclavitzats.

El tercer grup humà maurità són els “kewris”. Per aquest nom es coneix la població de raça negra de mauritana: wòlof, soninke, tukulor i, sobretot, els 700.000 fulani que conformen un 18 % de la població. Des de fa dècades aquests grups lluiten, fins i tot amb les armes, contra una greu discriminació racial que afavoreix la casta àrab. En aquestes lluites fins a 60.000 kewris van fugir al veí Senegal on milers encara viuen com a refugiats.


                                                                   Biran Dah Abeid

Acció directa contra l’esclavisme

Malgrat que l’esclavitud fou abolida aquesta ha continuat sense ser perseguida. Els grups de defensa dels haratine, des dels anys setanta, han alertat de la seva continuïtat. Com a resposta dels diferents governs autoritaris àrabs han rebut la tortura o l’execució. L’any 1995 es va crear el grup SOS-Esclaus però actualment és l’IRA-Mauritania, sorgida de l’anterior, qui encapçala l’oposició contra l’esclavatge. Aquest acrònim significa Iniciativa pel Renaixement de l’Abolicionisme, el grup fou fundat l’any 2008 per Biran Dah Abeid i ha protagonitzat diverses campanyes contra l’esclavitud. La seva lluita és no violenta. La pròpia mare d’Abeid va ser esclava el pare fou alliberat com un acte de gràcia. Fou ell qui va aconseguir que es processés judicialment l’any 2007 tres dones per tenir esclaus. Va ser la primera vegada que l’esclavitud va anar a judici.

Abeid va concebre l’IRA com una “organització de lluita popular”. Ha estat detingut diverses vegades junt amb militants del seu grup per apuntar a propietaris d’esclaus. Sovint realitzaven accions on acusaven a persones de tenir esclaus i exigien la seva llibertat. En general els qui acabaven a presó eren els membres del grup abolicionista. No fou fins a l’any 2011 quan van aconseguir l’empresonament d’un propietari d’esclaus. Simptomàticament Abeid fou enviat a la presó tres mesos i l’esclavista només nou dies. Malgrat això l’IRA-Mauritània ha aconseguit que siguin empresonats una vintena de propietaris d’esclaus els darrers quatre anys.

La sentència del 15 de gener i la vaga de fam

Abeid i altres dos dirigents de l’IRA-Mauritania foren condemnats a dos anys de presó el 15 de gener. Aquesta vegada se’ls acusava d’organitzar la “Caravana de la llibertat”. Una sèrie d’actes pel país reclamant l’abolició de l’esclavitud. El propi Abeid ha estat condemnat a mort l’any 2012 per cremar l’Abrégé de Khlil, un text musulmà que accepta l’esclavitud com un fet consuetudinari. Els activistes abolicionistes foren detinguts el novembre de 2014 i alguns esperen judici. Abeid va culpar el govern autoritari d’explotar la majoria negra i perseguir els “haratine”. Els seus arguments no van servir de res i fou transferit a la presó d’Aleg on, el 23 de gener, va començar una vaga de fam contra les seves condicions de presó.

Article publicat a 'El Periódico' (26.02.2015) en versió castellana.

Article publicat a 'El Periódico' (26.02.2015) en versió catalana.