dijous, 27 d’octubre del 2011

522. Sopar sobre Euskadi amb el màxim expert que hi ha a Catalunya

Els fets recents a Euskal Herria anuncien una etapa que canvia de paradigma. Els resultats electorals de les locals a la CAV així ho anuncien. Només una dada l'EAJ/PNV va sumar més vots que el PSOE i el PP junts. A part els resultats de Bildu i els d'Aralar. La declaració de l'organització armada ETA del passat 20 d'octubre se suma a un seguit de fets que anunciaven el canvi d'escenari. És una situació apassionant que, sense cap mena de dubte afactarà, epr bé o per mal, la nostra nació.
Al barri del clot (Districte de Sant Martí) de Barcelona el 8 de novembre un grup de veïns i veïnes independentistes hem organitzat un sopar amb Antoni Batista per parlar-hi. No es podia fer en millor moment. No es podia fer amb millor ponent. Referent, per exemple de Vilaweb en temes bascos, Batista és el millor expert en el tema dels Països Catalans. Si algú està interessat que es posi en contacte amb mi o deixi un comentari. 

dimecres, 26 d’octubre del 2011

521. Les 4 ofensives espanyolistes fracassades per imposar el castellà a l’escola (i 4): De Babel a CCC

Amb la següent entrada acaba la sèrie de quatre sobre els intents recents de l'espanyolisme per imposar la seva llengua a l'escola. la resta de la sèrie són les entrades 516, 517 i 518.
4) Fòrum Babel, C’anos i CCC. En realitat, però, alguns dirigents d’aquest moviment eren destacats membres del PSOE i van reagrupar-se en el Fòrum Babel, creat el 1996, Quadras en canvi creava Convivència Cívica Catalana el 1998. Mentre el PP pactava amb CiU aquests grups van tenir un perfil baix d’influència dins el PSOE que ja havia dut als tribunals la llei de normalització. Quan la situació va canviar es van reactivar. El 2003 el PSOE derrotava CiU i formava govern amb ERC. Això era més del que els espanyolistes radicals que militaven al PSOE català podien suportar i van llençar un tercer manifest que donava lloc a Ciutadans (C’anos). Aquesta era una gran derrota del que el moviment en defensa del castellà havia vingut fent des de la transició: enlloc de voler influir dins el PSUC-ICV o el PSOE (i aconseguir-ho) es van veure obligats a marxar. La consecució de 90.000 vots el 2006 i 3 escons no compensava perdre la influència dins el PSOE que obtenia 46...i tornava a pactar amb ERC. I més encara quan la vella guàrdia, els més durs de C’anos, han acabat marxant a UPD com Villacorta o Robles. Si exceptuem els 3 escons i 105.000 vots de C’anos a tota la resta d’eleccions tant aquest partit com UPD han patit unes derrotes clares front el PSOE a qui critiquen amb duresa. En canvi el PSOE a Catalunya ha mantingut una línia que l’allunya molt de les temptacions lerrouxistes dels vuitanta i mitjans dels noranta. Resultat: s’acabava el discurs de que el PSOE català havia de presentar un candidat no-català i optar pel bilingüisme. Amb tots els seus defectes Montilla fou inflexible en la llengua (només cal recordar la tercera hora del castellà el 2008) i no va obtenir uns resultats millors que Maragall. Convertir el PSOE en un partit etnicista ja no era possible. Influenciar-hi tampoc.

Per la seva banda Quadras va denunciar la política lingüística al parlament europeu (1999) sense cap èxit. El seu grup, CCC, ha estat el màxim promotor de les demandes que han aprofitat el canvi de jutges propiciat pel PP i ha dut a les sentències recents contra el català. La seva línia de pensament s’ha tornat a imposar amb l’actual direcció però els resultats no han estat millors. El 1995 el PP va obtenir 420.000 vots a les autonòmiques. El 2010 obtenia 387.000 en un escenari òptim on el PSOE s’ensorrava perdent més d’un quart dels seus vots.

En definitiva som més o menys on érem. El 1980 el PSA obtenia 72.000 vots no gaire lluny dels actuals 105.000 de C’anos. Ara, però, aquests ja no poden influenciar des de dins al PSOE sinó que apareixen clarament com una força extremista. El 1995 el PP més violent contra el català obtenia aproximadament el mateix que l’actual. Ara, però no hi ha pintades al carrer a favor del castellà, ni accions mediàtiques. De fet cada campanya dels unionistes radicals contra el català ha acabat amb un reforçament d’aquest o del moviment que li dona suport.

dijous, 13 d’octubre del 2011

520. Sis atemptats en un mes: l’espanyolisme continua les seves accions violentes

El 9 de setembre es produïa l’atac a la placa del professor Sanchis Guarner a la Universitat de València. Ell mateix va patir un atemptat amb bomba fa 3 dècades. L’estat espanyol que es vanta que tots els terroristes acaben a presó no ha esclarit els autors de l’atemptat. De fet el 99 % dels atemptats amb bomba de l’espanyolisme als Països Catalans han quedat sense aclarir. Això pot tenir dos motius: l’absoluta incompetència espanyola o la seva connivència amb els autors. Ambdós són plausibles.
El 22 de setembre comerços que tenien rètols que no eren en espanyol eren també atacats a la capital valenciana. El local “Terra” era sabotejat per terroristes espanyolistes. Per les mateixes dates, curiosament, el fiscal retirava l’acusació contra un grup d’espanyolistes que van boicotejar un acte de Solidaritat Catalana per la Independència.
El 6 d’octubre ho era la seu de la coalició Compromís a València. Fou atacada amb pedres i pintura. És el quart atac contra el mateix local. Tots ells no han estat investigats i han gaudit de la mateixa impunitat.
El 12 d’octubre un grup d’espanyolistes manllevava el bust del president màrtir Lluís Companys a Lleida. El president que els espanyolistes van executar de manera covarda a trenc d’alba del 15 d’octubre. Aquest cop (miracle!) han estat detinguts però el més probable és que si no es presenta acusació particular el fiscal no presenti cap càrrec. A la mateixa hora un ex membre del PP col•locava una estanquera a l’ajuntament de Masquefa. Quan dos joves del poble procedien a retirar-la el presumpte terrorista aprofitava per atropellar-los. Una vegada a terra els agredia am un bat. Són a l’hospital i un d'ells ha estat operat d'urgència.
Totes aquestes accions, 6 en un mes, són atemptats terroristes de caire espanyolista. I quan la violència és espanyolista gaudeix d’impunitat...mentre no actuem, judicialment, els qui la patim. A tot això s'ha sabut que algú va disparar una taula de la consulta del 10A. Alfred Bosch, cap visible de la campanya del 10A, diu que ho van amagar. Ho va fer per no aigualir la festa. Amagar coses no és bona manera de fer en política. I ocultant aquest fet, altre cop, es va legitimar la impunitat dels terroristes espanyolistes. Denunciar-ho és començar a guanyar.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

519. A Andalusia i Extremadura molta gent no treballa...però cobra

A les zones rurals d’Andalusia i Extremadura molta gent no treballa. Una part de la població viu de l’anomenat PER (Pla d’Ocupació Rural). Solidaritat entre “regions”?. No, espoliació d’una nació per a que una altra visqui sense treballar.
El sistema funciona a la perfecció. Cada “jornalero” ha de fer veure que ha treballat només 35 jorns al camp. Aquestes “peonadas” amb el segell agrari són suficients per cobrar cada mes 420 €. Durant mig any si ets menor de 45. Si ets major l’ajuda és per tot l’any. Com 35 jorns eren molts el govern del PSOE les ha reduït a 20 l’any 2010. Treballant 20 dies cobren 6 mesos!. Es dona la circumstància que a Huelva o Almeria hi ha un excés de feina al camp. A ningú, però, se li acut que els beneficiaris del PER vagin a fer-la. Cobren per no treballar i es contracta treballadors immigrants per fer la feina que els andalusos no volen fer.
Com va denunciar un reportatge de TVE, poc sospitosa de independentisme, el 80 % d’alguns pobles cobra el PER, no trepitja mai el camp i, a més, treballa en negre. No aporten res a la seguretat social ni a la hisenda estatal, però sí tenen serveis mèdics i pensions. Cobren i no paguen. El frau és totalment organitzat: l’empresari agrari cobra 11 € per cada dia que certifica falsament que un individu ha treballat al camp. Segons CCOO hi ha 200.000 persones implicades en aquest immens frau anomenat PER.
El govern espanyol enlloc de combatre el frau l’ha ampliat. Ha creat el PROFEA un pla que substitueix els 35 jorns de treball al camp per 35 dies fent, o simulant fer, obres públiques pels ajuntaments. Això sí, els seus vots decideixen els membres del tribunal constitucional i del suprem. I és aquesta gent que decideix que Catalunya no és una nació, que el català no pot tenir cap preferència, que les seleccions nacionals catalanes són inviables o que la immersió no és legal. I que el concert econòmic és impossible.


dissabte, 1 d’octubre del 2011

518. Les 4 ofensives espanyolistes fracassades per imposar el castellà a l’escola(3): 1993-96

3) CADECA, Vidal-Quadras i els “Ñ”. L’any 1992 l’independentisme entrava al parlament amb 6 escons i, com és normal en processos seccesionistes, l’unionisme es radicalitzava. Va sorgir llavors la campanya més gran de l’espanyolisme contra la immersió. Primer es van crear grups d’agitació: Associació Tolerància liderada pel signant del manifest dels 2.300 Antonio Robles, “afectats” per la immersió com CADECA que es va arribar a inventar atemptats de suposats independentistes, APB de mestres, FADICE i es reactiva la Miguel de Cervantes. A part d’un manifest molt mediatitzat van endegar una campanya de carrer amb lemes com “Defensa la teva llengua” (en castellà)o “En castellano también, por favor” i milers de lletres Ñ encerclades, van realitzar desenes d’actes, a zones de Tarragona van ocupar escoles, van tancar-se al parlament, van realitzar una caravana per la tolerància lingüística a nivell estatal, sabotejar actes i van tenir altaveus com l’ABC i la seva portada de “Com Franco però a l’inrevès” (1993). Un exemple prou gràfic fou la situació viscuda a Salou on van forçar la castellanització parcial de les aules. I és prou gràfic perquè els mateixos pares hi van renunciar un any després. Paral·lelament Vidal-Quadras imposa una línia dura al PP oposada a la immersió i amb aquesta postura aconsegueix passar de 158.000 vots a 420.000. Fou la campanya més potent mai feta contra la immersió però va acabar com les altres dues: el 1994 el TC va declarar constitucional la llei de normalització després d’un procés d’onze anys, però sobretot, el 1996 el PP pactava amb CiU i desactivava tot el seu suport als lerrouxistes. Vidal Quadras era decapitat i CADECA o FADICE es dissolien. Robles era molt clar: “En quan hem deixat de ser-los útils políticament, ens han abandonat de forma vergonyant”. Resultat: el 1998 s’aprovava una nova llei de normalització més dura que l’anterior.