405. Sinn Féin camí de doblar els seus resultats

Aquest cap de setmana Ógra Shinn Féin ha celebrat el seu congrés nacional. Els joves del SF escollien la combativa Derry (Doire en gaèlic) com a escenari. El clima era d'una certa eufòria. El Sinn Féin, històric partit que defensa la reunificació de la nació irlandesa, podria doblar els seus resultats segons una enquesta de l’Irish Times. El SF té el seu feu a l’Irlanda ocupada, o Irlanda del Nord, però compta amb 4 escons mal Dáil Eireann. Aquestos foren el producte d’aconseguir un 8 % l’any 2007.

SF ha criticat durament la gestió del Fianna Fáil (aliat de Convergència a Europa) i ara podria aconseguir un 15 % dels vots amb una campanya on denuncia els gestors del govern com a traïdors i com a ineptes.  Gerry Adams, tot i residir a Irlanda del Nord, ha anunciat la seva intenció de presentar-se com a candidat a un escó al parlament dels 26 comtats. El seu programa té com a punt cabdal la reunificació per vies pacífiques.

404. El Regne d'Espanya exporta violència

Segons el darrer informe fet, les vendes d'armes que va fer l'estat espanyol el primer semestre de 2010 foren un 77 % més que al mateix període de 2009. Van arribar als 907,6 milions d'€ segons dades del propi govern de la metròpoli.

Des de 2004, quan va començar a governar el govern del PSOE, el que diu estar contra els violents i la violència, les vendes d'armes han crescut un 232 %. L'any 2009 van superar els 1.400 milions d'€. Les “immenses” retallades de pensions, xecs bebé, ajudes als aturats... van sumar 15.000 milions d'€. La comparació és prou explícita.
Els espanyols ja són la sisena potència exportadora d'armes del món. I s'ha de tenir content els clients. Quan, el novembre, Marroc va arrasar una protesta saharauí els espanyols van callar. Els hi anava en joc una venda d'armes de 29,5 milions d'€. Quan, el maig, Israel va assaltar la “flota de la llibertat” matant 9 turcs els espanyols van callar. Una de les fragates israelianes havia estat fabricada per Navantia, una empresa gallega. El 2009 Israel va matar 1.400 persones a Gaza. Part del material que va usar el va comprar als espanyols en una partida de 2,8 milions d'€. Una partida de material “humanitari” formada per bombes, torpedes i míssils.
Segons Amnistia Internacional són 17 els estats que incompleixen els drets humans i compren armes al Regne d'Espanya. Iran acaba de gastar-se 33 milions d'€ en armament comprat als espanyols. Li servirà per esclafar les revoltes populars del Balutxistan o del Kurdistan oriental on, fa unes setmanes matava a al forca varis civils. Veneçuela s'ha gastat 106 milions d'€ i altres compradors són Iemen, Aràbia Saudita, Colòmbia, Turquia, Tailàndia o Pakistan.
Cadascú es guanya la vida com pot. Almenys, però, haurien de tenir la decència de no fer-se passar per demòcrates i pacifistes. No respecten la democràcia i exporten violència.
Només és terrorista qui mata amb una arma?.
O també el que li dona l'arma?.

403. Cinquena setmana per la llengua a Catalunya Nord

Per cinquè any els Angelets de la Terra, incansable associació nord-catalana, organitzen la Setmana per la Llengua a la Catalunya Nord. Se celebra del 12 al 19 de febrer a Elna, Perpinyà i a Illa de Tet. El programa inclou poesia, teatre, cinema i dues nits de concerts. Entre els qui actuen els incombustibles Blues de Picolat grup mític de Catalunya Nord. El picolat, a Catalunya Nord, és un plat típic que al sud anomenem mandonguilles. Precisament Esquerra celebrava una picolatada a Cirac el gener. És el plat més popular a les contrades del nord. En total actuaran catorze grups i els preus van dels 8 als 10 € ja que els Angelets han aconseguit col·laboracions com la de Radio France Bleu.

402. Diumenge d'atacs violents espanyolistes

Ivan Aranda és un activista independentista digital de Canet de Mar. A la darrera campanya d’ERC hi sortia com un exemple de “gent valenta”. Ho és. Ell es descriu com un “llicenciat en ADE i usuari de cadira de rodes elèctrica”. La xarxa és la seva eina de lluita per un país lliure i també es va implicar en Canet Decideix que va celebrar un referèndum democràtic el 13 de desembre de 2009. Diumenge 23 de gener la seva casa va aparèixer amb pintades amenaçadores. Els covards van pintar una diana, una estelada guixada i una creu cèltica.
El mateix diumenge una trentena d’espanyolistes de 2 partits legals, Coalició Valenciana i Espanya 2000, van concentrar-se en l’acte de presentació de Solidaritat a València. Suposadament la policia espanyola havia de vigilar l’acte però els unionistes es van colar com van voler a l’hotel i hi van llençar un gas. Entre ells J.G. Santandreu que és sobradament conegut a València però a ningú se li va ocórrer seguir-lo. L’acte fou un èxit amb 300 independentistes, 10 vegades més que els galifardeus de fora que la premsa va voler amplificar.
A la tarda, a Terrassa, un grup d’espanyolistes van atacar una carpa de Terrassa Decideix, van robar una urna amb vots i van agredir 2 voluntaris. La resta van apuntar la matrícula del cotxe dels agressors.
En un sol dia 3 atacs violents espanyolistes. Tots tres són atemptats contra la democràcia. Si ells bramen és que avancem. Allò preocupant és la impunitat. Impunitat policial, com l’atemptat de Cervera contra SI. Impunitat legal: què esperen per il•legalitzar els 2 partits que, ahir a València, obertament van convocar un acte violent?.
Ells són els violents. Nosaltres els demòcrates. I l'Ivan, Laporta i els voluntaris de Terrassa no estan sols. Som molts que estem amb ells. I no usem la raó de la força sinó la força de la raó.

401. Els espanyols en direcció contrària a la Unió Europea

Que l’estat espanyol promou el monolingüisme és un fet poc discutible. El promou a les forces armades, cossos diplomàtics, entre els funcionaris de l’estat o al propi parlament. Allà, per exemple, és vetat prohibir altre llengua que la castellana. L’estat espanyol és a les antípodes de, per exemple, Suïssa.
A aquest escenari hi hem d’afegir l’ofensiva dels tribunals com la recent sentència sobre immersió. En canvi la Unió Europea va en direcció contrària. En aquest sentit s’han manifestat el Consell de Ministres de la UE que el desembre ha aprovat el “pla de treball de cultura 2011-2014”. Un dels eixos del nou pla és, literalment, la “promoció del multilingüisme”. Dies després, a Brugge (Flandes) es van reunir els ministres d’educació de a UE ampliada a 33 estats. Una de les mesures que van aprovar va ser apostar pels coneixements lingüístics com a vector per a trobar treball. Se suposa que el representant espanyol no era a la reunió donada la nul•la capacitat multilingüe dels elements que conformen el govern espanyol. De fet són una mostra de la incapacitat dels espanyols per aprendre cap llengua que no sigui la castellana.

400. La tercera “llarga marxa”: diabetis

L’any 1978 desenes de milers d’indis americans van arribar a Washington després d’una llarga caminada on reivindicaven els seus drets. Fou coneguda com “longest march”, la marxa més llarga. En aquell moment el govern nord-americà havia llançat una ofensiva per retallar la sobirania de les nacions índies. La mobilització fou tant espectacular que el govern va fer-se enrere.


L’any 2008 per commemorar l’acció l’American Indian Movement va celebrar una segona marxa. Foren uns centenars els activistes que van travessar bona part dels EUA per conèixer els problemes que afecten les comunitats indígenes com ara les reserves. Fou una gran oportunitat per interactuar entre els militants i la població.

Aquest agost s'ha anunciat la celebració d’una tercera marxa. La coordinarà un indi navajo, el cartell l’ha fet un iroquès i un ojibwa, Dennis Banks, és el mentor de la iniciativa. Començarà a Califòrnia i Oregon (se’n fan dues rutes) el 14 de febrer i clourà el 8 de juliol a Washington. El lema escollit és “Reversing diabetes” donat que aquesta malaltia afecta de manera molt notable la població índia dels EUA. Els organitzadors han explicat que el principal motiu és la mala nutrició dels indis dels EUA. De fet parlen d’epidèmia no només entre els indis ans entre tots els nord-americans.

Un altre dels motius de la marxa és llençar la campanya “Netejar la mare terra” recollint deixalles en les més de 5.000 milles de marxa. Veient com estan les costes dels Països Catalans seria una bona idea traslladar la campanya a les nostres contrades donada la deixadesa dels nostres governants, tant els ocupants com els seus lacais.

399. Nacionalisme sentimental vers nacionalisme racional

Hem viscut una dicotomia de banderes als balcons. Hi ha qui penja l’estanquera ofegat per la sensació que els independentistes catalans estan avançant de forma abrupta. És el qui està fart de les consultes independentistes i els seu mig milió de votants, dels 7 anys victoriosos del Laporta, de què Rossell es faci soci d’Òmnium i de que una gernació es manifesti sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. És el qui està fart que el 90 % del parlament ( 90 % !) aprovés un estatut que va molt més enllà de l’autonomia actual.

Cal entendre’ls. Ser espanyolista a Catalunya no és fàcil. Una de les poques vegades que poden expressar-se sense ser arraconats és quan juga la selecció estatal. I treuen l’estanquera. Allò important però són els seus motius. No tenen cap racionalitat. Són espanyols per sentiment, els hi importa un rave l’espoli fiscal, la preservació de la llengua pròpia del país o la defensa de la seva ecologia. Són espanyols. S’hi senten. És l’únic argument. Defensen els toros per un difús sentiment no és que siguin sàdics per natura. De fet ni van als toros com demostra que només quedi operativa una plaça en tot el país. L’espanyolisme a Catalunya és d’un simplisme que fa feredor.
Enfront tenim els que hi penjen una senyera o una estelada. És una mostra cívica de racionalitat. Hi ha darrera una reflexió profunda de millora del país. Front la bandera espanyola penjada per un motiu tan poc racional com el futbol hi ha la senyera que representa un canvi legal profund. L’estatut mutilat era una obra racional. La defensa de la catalanitat és fa fruit d’un procés reflexiu en base a una història que no oblida el 1714, la voluntat d’un món plural on hi visquin el màxim de llengües, la idea que l’espoli fiscal ens ofega, que les infrastructures estan envellides per deixadesa del govern estatal i que tindríem molt menys atur en un estat independent.
El nacionalisme català es basa actualment en raons objectives i racionals. L’unionisme espanyolista està cada cop més arraconat per motius afectius i poca cosa més.
I la història ens ha demostrat que la raó sempre s’acaba imposant a la fe.

398. Vacances en pau: acollida d’infants saharauis als Països Catalans

Aquesta és una iniciativa per treure’s el barret. Cada any s’organitza des de les entitats solidàries amb el poble saharaui. Es tracta d’un programa pel que una família acull un infant refugiat entre juliol i, com a màxim, quinze de setembre.

Al País Valencià el va realitzar la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Saharauí del País Valencià, amb el suport de la conselleria de benestar de la Generalitat i, com cada any, es va fer un Encontre de xiquets/es saharauis.
A les Illes Balears ho va coordinar l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, que des de l’any 2008 realitza un torneig de futbol i una manifestació amb el lema “El Sàhara per als sahrauís. Independència!” a Palma de Mallorca.
A Catalunya fou l’Associació d’Amics del Poble Saharaui qui es va volcar en la iniciativa. Hi van ser acollits 700 infants i l’ACAPS va editar un extens estudi on explicava el projecte. Fets com aquests demostren com és el nostre poble i per això cal felicitar els qui fan una feina tant callada com admirable.

397. Gal·les a punt per fer un (altre) pas de gegant

Gal•les continua afermant la seva realitat nacional. Mai, fins ara, el Plaid Cymru havia estat al govern. I essent-hi es nota. De fet, hom veu aquest cas i no el pot evitar comparar amb ERC. Amb un pes relativament similar el Plaid ha accedit, sí, a entrar al govern amb els laboristes. Però fer-ho té un preu. No és un preu de càrrecs ni sous. Es tracta de complir el programa.

Per això Gal•les ha negociat, per exemple, el paper que la seva llengua ha de tenir dins la Unió Europea i ha aconseguit millorar-ne l’estatut. També ha aprovat la primera llei (2008) específicament gal•lesa: sobre indemnitzacions en cas d’errors en qüestions de salut. Ha provat un pla d’ensenyament del gal•lès, o cymraeg (2009) i una nova llei de la llengua que, per fi, l’oficialitza.
L’objectiu del 2010 és aprovar, en referèndum, un increment notable de l’autogovern aconseguint que les lleis gal•leses no hagin de ser aprovades per Westminster. La bona notícia és que els 4 partits presents al parlament (Labour, Plaid, Tories i Libdems) han anunciat que demanaran el sí. El referèndum serà el 3 de març.

396. A l'estat espanyol no hi ha llibertat de premsa

Hauríem de fer reflexionar sobre la natura de l'estat espanyol. Un estat hereu d'un estat feixista, de fet n'és la seva prolongació amb algunes reformes. Quan la casa reial es permet censurar un programa radiofònic alguna cosa no funciona. Novament veiem que no existeix la llibertat de premsa. Els mateixos Borbons van obligar a retirar del mercat el setmanari "El Jueves", van perseguir a Mikimoto per una broma o van obligar a fotògrafs de premsa a entregar carrets per delatar qui cremava fotos borbòniques. Només cobren 9 milions d'€, poc tenint en compte que moltes partides son "a part". A sobre tenen el dret de decidir quina premsa hem de consumir els seus súbdits.

Com denuncia Salvador Cot la legislació vigent permet aquests excessos al successor nomenat per Franco. Res a dir, doncs, sobre el dret que tenen de censurar allò que els molesta. Sigui un acte simbòlic, com la crema d’uns papers amb fotos o un programa radiofònic. Molt a dir, en canvi, sobre els pretesos periodistes que, cada dia, ens parlen de llibertat de premsa. A l’estat espanyol no hi ha llibertat de premsa. Existeix la censura.

395. Tribut a John Garang (o l'estat espanyol menys democràtic que Sudan)

Ahir el Sudan va donar una lliçó de democràcia. El Sudan del Nord és un estat més similar a una dictadura, formalment, que l’espanyol. En canvi ahir es va celebrar una referèndum per resoldre un conflicte territorial. A l’estat espanyol, un ens amb matriu franquista, això és impossible.

Arribar al 9 de gener de 2011 ha costat molts sacrificis a les ètnies de Sudan del Sud. John Garang DeMaboir va encapçalar la revolta a partir de 1983. Garang, un dinka, és l’artífex del referèndum d’ahir. La seva mort, mai resolta, va succeir el 2005 mentre viatjava en un helicòpter presidencial ugandès. El seu successor al capdavant del Sudan People’s Liberation Movement (SPLM) ha dut, des de llavors, la direcció del moviment independentista sud-sudanès. Garang havia signat, mesos abans de morir, un acord de pau que ha derivat en el referèndum.
Garang fou dur en la lluita armada, molt dur, i flexible en els moments de pau. Els qui compleixen aquestes dues condicions són recordats com a grans dirigents. Els qui només compleixen una queden ignorats com a incapaços d’aconseguir res. En el primer cas no obtenen la pau per apostar sempre per vies policials/militars o bé són tant flexibles que confonen negociació amb genuflexió.

394. Nou àlbum d'Alphaville

Alphaville es va donar a conèixer la dècada dels vuitanta. Era un grup alemany liderat per Marian Gold que, a la fi, ha acabat essent ell sol Alphaville. La seva cançó més coneguda és la balada “Forever young” però van tenir altres grans èxits com “The Jet Set”, “Big in Japan” i la trepidant “Sounds like a melody”. El seu primer àlbum, “Forever young” (1984) és una obra mestra del pop de sintetitzador. Desprñes van editar 4 àlbums més dels que va destacar “Afternoons in utopia” (1986) amb cançons comercials com “Jerusalem” o “Universal daddy” i d’altres més bucòliques com “Afternoons in utopia”.

El 1999 van editar “Dreamscapes” amb vuit capses que aplegaven un centenar de peçes. Encara el 2003 van editar “Crazyshow” que es considera la novena part dels “dreamscapes”.
De fet, doncs, des de 1997, no editaven material nou. Aquest final d’any, però, ha aparegut “Catching rays on giant”. L’àlbum no aporta res de nou però no decebrà gens els seguidors d’Alphaville. Cançons comercials com “I die for you today” o “Carry your flag” on el sintetitzador és l’element essencial. La veu de Gold no ha notat el pas dels anys. Possiblement continua mancant el dinamisme dels primers àlbums però hi ha un savoir faire notable. Alphaville ha sabut mantenir les essències da la seva música sense perdre frescor com a “End of the world”.

393. Sea Shepherd enxampa els baleners abans de que puguin començar a pescar

El més important en les campanyes de Sea Sheperd contra els baleners nipons és localitzar-los en la immensitat de l’oceà. De fet, en les set campanyes anteriors, els conservacionistes havien trobat les flotes quan aquestes ja havien començat a fer les seves caceres. Aquest any els vaixells japonesos han canviat la ruta per evitar trobar-se amb la flota ecologista.

Sea Shepherd ha empleat diversos vaixells com el Bob Barker, Irwin i el Gojira amb l‘helicòpter Nancy Burnet en tasques de suport. El capità Paul Watson va dissenyar una estratègia suposant els moviments dels diferents baleners japonesos des que van sortir. La bona notícia va arribar el 31 de desembre quan la flota “pirata” va aconseguir localitzar els vaixells japonesos. És la primera vegada que els enxampa abans de que arribin a l’Antàrtida per a realitzar el seu sagnant ritual.

392. Una altra mesura del PSOE errònia i d’amagat

D’amagat, sense que els mitjans en diguin res, el govern espanyol del PSOE ha eliminat l’ajuda per les persones d’entre 30-35 anys per llogar habitatge. Fins ara quan algú li llogava un habitatge a una persona de menys de 35 anys els ingressos que rebia no tributaven. Així s’aconseguia que els propietaris foren interessats en llogar a persones d’aquesta franja d’edat.

I què ha fet el PSOE?. Doncs reduir, sense cap motiu, a 30 anys l’edat màxima. Si voleu llogar un pis i teniu 31 anys ara us serà més difícil. Com sempre la Generalitat no hi té res a dir. De fet fa gràcia com el nou govern parla de combatre la crisi quan tots sabem que no té cap instrument per fer-ho. És com si algú volgués apagar un incendi sense aigua.

391. PP i PSOE eliminen també la txapela

La notícia podria ser falsa però no ho és. El govern autonòmic del PSOE a Euskadi ha eliminat la txapela. Ho ha fet amb els seus “amics” del PP. El nacionalisme espanyol, aquell que es preocupa dels problemes reals de la gent, ha embogit en les prohibicions. Els agents de la ertzaintza ja no podran dur el mateix barret que duien des de...1936. També els han modificar els escuts i la “E” amb caràcter gòtic. Tots 3 elements són més que símbols. Demostraven que la policia basca no emanava de la constitució de 1978 sinó tenia una legitimitat anterior, la de 1936. El PSOE i el PP no podien suportar-ho i per això han gastat 4 milions d’€ en modificar els uniformes dels agents. Potser per tot plegat el govern del PSOE ha perdut molts dels suports que va tenir. Uns suports insuficients per governar però que van servir per fer-ho arran de la prohibició d’alguns partits a presentar-se.

390. ‘L’Almirall’, homenatge a Koltxak

La primera revolució russa va derrocar el tsarisme i va derivar en un règim democràtic. Fou la revolució de febrer. L’octubre, però, els bolxevics van derrocar el govern i hi van imposar una dictadura del proletariat. Davant d’aquest fet alguns militars russos van encapçalar un moviment, conegut com els exèrcits blancs, per oposar-se a Lenin. Hi van convergir monàrquics, liberals i socialistes moderats. A partir de 1918 els nuclis blancs van sorgir arreu de la perifèria i van començar a convergir cap a Moscou. L’any 1919 es van unificar, teòricament, sota un comandant suprem. Aquest era l’almirall Aleksandr Koltxak que controlava tota Sibèria i era a punt de creuar els Urals.

Només l’admirable gestió de Trostky que va refer l’exèrcit roig va aturar l’ofensiva i va fer enrera els blancs. L’any 1920 les darreres tropes blanques embarcaven cap a l’exili i es consolidava el règim soviètic. Koltxak fou un idelista, la seva impecable idea de la ètica com a valor suprem li va suposar cometre errors que, al capdavall, li van costar la derrota i la traïció de la legió txeca que el va entregar als rojos. Aquests el van afusellar. L'almirall va ser respnsable de matances, com a tota guerra. També del darrer intent de salvar la família imperial de ser assassinada. Fou ell qui va fer la primera investigació sobre el magnicidi del tsar Nicolau II i la seva família.
Independentment de les seves idees s’ha de reconèixer que era una persona amb valors que podria haver canviat la història. Per això li vaig realitzar l’article a la Viquipèdia ja fa anys, per combatre el seu oblit. Ara, des de Rússia ens arriba una pel•lícula (per variar estrenada només en espanyol) que s’inscriu en un ampli moviment de base que vol recuperar la seva figura. Entre altres coses s’han aixecat monuments a Koltxak fins i tot a institucions militars i nombrosos grups han aconseguit restaurar-li els honor militars. Ell ho agrairia ja que, per sobre de tot, valorava l’honor, un ideal que avui gairebé ja no existeix.

389. Una nova pujada de preus indiscriminada que ordena Madrid

La inflació de l’any 2010 ha estat del 2,3 %.
Com l’any passat el govern espanyol del PSOE no ha augmentat els serveis de primera necessitat en la mateixa mesura. Novament ha realitzat un augment que afecta tothom. Això és el socialisme espanyol: socialitzar els augments de preus. Sobretot ha estat la llum, però no només la llum. El gas també puja un 3,9 %, el transport públic gairebé un 3 %. Com a Catalunya és més car que a la resta de l’estat l’augment és també superior.
Aquestes són les mesures de l’esquerra: exprimir a tothom que usa gas i llum. Ergo exprimir a tothom. I quina diferència hi ha llavors amb la dreta?.
A Catalunya el nou govern de CiU s’estrena amb un augment dels peatges del 3,77 %. El nou conseller diu que no es pot evitar però no aporta ni un sol argument. Algú podria dir que és una mesura de dreta. El problema és que el tripartit d’esquerra ja va fer el mateix. En canvi a Euskadi, el PNB no només no ha aplicat l’IPC sinó que l’ha baixat.

388. Cal protestar fins i tot quan no serveix de res: campanya contra l’augment de la llum

El més pornogràfic de tots els augments abusius d’enguany, pels catalans del sud, és l’augment de l’electricitat un 9, 8 %. Amb aquest augment la llum ha pujat un 30 % en 3 anys. Abusiu i només justificat per la incompetent gestió energètica espanyola que hem de patir els catalans. Un estat incompetent, ineficient i que ens roba. La FACUA ha endegat una campanya contra aquest abús que, esperem, el PSOE pagui a les urnes. Com deia Manuel de Pedrolo “cal protestar fins i tot quan no serveix de res”. Us respondran que prenen nota però al menys serà més útil que callar. Egoistament podem pensar en el consum privat de tots nosaltres però on pitjor afectarà aquesta sagnia serà a les petites empreses i tallers que encariran els seus costos de forma improductiva. I els que tenien problemes per pagar nòmines potser hauran de prendre decisions dràstiques. Així el PSOE espanyolista refà l’economia i els partits, tots, callen. Només SI ha pres la iniciativa de presentar una llei per evitar que Endesa cobri una subvenció que és precisament l’import de la multa que li van imposar PSOE-ERC i ICV/EUiA. Per cert aquest darrer partit no el sap  ni pronunciar el milhomes de l’Artur Mas que l’altre dia donava lliçons a Joan Laporta.