Els
darrers esdeveniments marquen un punt d’inflexió. Si fins ara els drusos havien
mantingut una neutralitat, quan no connivència amb Damasc, la situació s’ha
anat invertint els darrers mesos. Els fets d’aquest cap de setmana suposen la
ruptura definitiva i un nou enemic per un govern cada vegada més sol.
1.
Doctrina religiosa drusa
Els
drusos són una comunitat etno-religiosa. Ètnicament són àrabs. A nivell
religiós es tracta d’una escissió musulmana sorgida el segle XI quan va trencar
amb la resta de l’islam. De fet és una branca separada d’una facció xiïta, els
ismailites, que preconitzaven el retorn del Mahdi. Amb aquest nom es coneix el
redemptor que guiarà els humans pel bon camí.
Els
drusos foren els ismailites que van declarar com a Mahdi el califa que regnava
a l’Egipte. Van declarar al califa Al-Hàkim, com a divinitat i, quan aquest va
desaparèixer, a Egipte, va créixer la suposició de que era un mahdi. Sovint els
xiïtes consideren escollits per Déu els qui desapareixen i consideren que
tornaran pel judici final després de ser amagats per Déu. Aquest és un dels
trets que els separen dels sunnites.
A
mesura que van anar evolucionant doctrinalment, cada vegada, els drusos eren més
diferents de la resta de musulmans. Ad-Darazí, un turc del qui deriva la pròpia
denominació de drusos, va estructurar un potent moviment. La seva doctrina
religiosa va anar més enllà de l’islam ismaïlita, va adoptar notables elements
de la filosofia grega. En especial del neo platonisme del qui adopten el
concepte de l’U. De fet ells s’anomenen Muwahhideen, literalment “unitaris”.
Aquest Déu, és una idea que deriva del neoplatonisme. Els drusos practiquen el
culte a les idees per sobre d’altres elements com ara els rituals. De fet
condemnen el materialisme religiós en forma de grans temples i sacerdots.
Tot
i això tenen pràctiques secretes, esotèriques molt diferents de la resta de
l’islam. En realitat s’estructuren com una societat secreta amb iniciats i
il·luminats (uqqal), els únics que tenen accés a les escriptures sacres. Un
altre dels elements que distancia els drusos de l’islam és la creença en la
reencarnació. A la pràctica, a més, no es barregen amb d’altres confessions
religioses. De fet hi tenen prohibit el matrimoni. A més no realitzen
proselitisme per aconseguir conversos.
La
pròpia història de la secta va anar modelant el seu perfil. Perseguits per
croats, otomans i d’altres musulmans van optar per la taqiyya. Aquest és un
concepte xiïta que suposa amagar les pròpies creences, dissimular-les, per tal
de perpetuar-les en cas de persecució. En aquest sentit els drusos coneixen les
litúrgies cristiana i musulmana per practicar-les si se’ls imposa. Fins i tot
poden fer el pelegrinatge a La Meca o fer dejú si amb això passen desapercebuts
entre la resta de musulmans.
2.
On viuen els drusos
Davant
les diferents persecucions la comunitat drusa es va instal·lar a la muntanya
libanesa on va establir un sistema militar i feudal. Ja des del segle XVII van
viure enfrontaments interns on van destacar els clans dels Jumblatt i els
Arslan. Actualment continuen dirigint els drusos del Líban. A partir del segle
XIX van començar un llarg conflicte contra els cristians libanesos, els
maronites principalment, derivant en una guerra oberta.
En
el segle XX, aquesta comunitat va ser capdavantera en la defensa del pan
arabisme. Van combatre, armes a la mà, contra les potències que practicaven
l’imperialisme sobre els àrabs; ja fossin turcs o bé occidentals. Això els va
donar una admiració notable per part dels àrabs nacionalistes tot i discrepar
del seu culte. De fet avui dia tots els estats àrabs on hi viuen respecten i
reconeixen els drusos com a grup separat.
Els
drusos del Líban són la comunitat més històrica i forta. Sumen 215.000 persones
que suposen un influent 5 % de la població. Viuen principalment en dos enclavaments:
a la vora de Beirut al Mont Líban i a prop dels Alts del Golam a Wadi al-Taym.
És una comunitat força dividida i amb lleialtats hereves del feudalisme.
Políticament es divideix en dues faccions: la dels Jumblatt i la dels Arslan.
Tot
i que el rocafort drus fou el Líban, des d’un inici hi va haver drusos a l’actual
Síria, a la zona d’Alep. Però l’actual gruix de drusos cristians prové d’un
conflicte intern entre dos clans l’any 1.711. Els derrotats van escapar cap a
les muntanyes del sud de Síria, on hi viuen encara avui en una zona de la província
de Suweida coneguda precisament com a Jabal al-Druze, la muntanya dels drusos.
Aquesta comunitat es va veure reforçada amb refugiats procedents del Líban,
l’any 1.860, que van marxar arran de la guerra amb els cristians.
A
Síria, la comunitat drusa encara avui resideix principalment a la Muntanya
Drusa (Jabal al Druze), a la província de Suweida. Hi ha enclavaments menors: a
la província d’Idlib Jabal al Sammaq, a les províncies d’Harim, viuen a 17
pobles; als Alts del Golan a Jabal el-Cheikh a la muntanya d´Hermon i, també a
Damasc al barri de Jaramana. En total hi ha 700.000 drusos a Síria. Això suposa
un 3 % de la població. A Jabal al Druze hi viuen 450.000 i a Jabal sl Sammaq
uns 30.000.
Des
d’un inici hi va haver drusos a l’actual Israel. Els seus descendents hi viuen
encara avui. Sumen en total 110.000 persones de les que 80.000 a Galilea i la
resta a la muntanya del Carmel. Una altra comunitat són els 23.000 que viuen
als Alts del Golan. No tota la comunitat drusa israeliana té el mateix origen.
Un 15 % viu als Alts del Golan, una àrea que Israel va ocupar de Síria l’any
1967 per establir una zona tap. La població de Majdal Shams amb prop de 10.000
habitants, és el seu nucli central.
3.
Els drusos de Síria
Tot
i mantenir els vincles amb els “germans” del Líban, els drusos de Síria van
aconseguir cohesionar millor la seva comunitat i no dependre tant de lleialtats
de clans. Per exemple van establir un sistema de tres caps religiosos amb
caràcter successori (això sí escollit sempre entre tres famílies: Jarbua,
Hinawi i els Hajari. Aquest sistema funciona des de fa més de dos segles.
D’altra banda, una sola família, els Atrash, ha estat hegemònica des de 1.870.
Fou aquesta família en qui va confiar l’administració colonial francesa per atorgar
un autogovern drus a Síria.
L’anomenat
“Estat Drus del Jabal” fou una mena d’estat autònom pels drusos del sud de
Síria. Van gestionar gairebé tots els seus afers a una àrea on eren hegemònics
de 120 poblacions. Va funcionar de 1921 fins al 1936. Malgrat això els Atrash
van continuar donant suport a la lluita per la independència d’un estat àrab,
Síria. I ho van fer en primera línia de foc en totes les revoltes contra
França. Van ser, per tant, fidels al nacionalisme àrab que la seva comunitat
sempre ha defensat. I que sovint els ha traït.
I
Síria els va trair. Sota els governs ja independents, de majoria sunnita, la
zona drusa fou ignorada. No s’hi van fer inversions ni es va irrigar les seves
muntanyes. Van quedar empobrides i dedicades al cultiu de droga unes zones que
havien vessat la seva sang per la independència. Malgrat això els drusos es van
implicar seriosament en l’exèrcit àrab sirià. Essent aquest un actor clau en la
política siriana, els drusos van convertir-se en protagonistes de la mateixa.
L’any
1.954 van protagonitzar una revolta esclafada pel govern sunnita. Com a
venjança els drusos van donar suport a un cop d’estat aquell mateix any. Els
més joves van afegir-se al Baas, el partit nacionalista àrab, i, quan aquest va
enderrocar el govern (el 19632) els drusos hi van tenir un paper important. Ho
van fer aliats als xiïtes ismailites (la seva branca matriu de l’islam) i els
xiïtes alauites. A mesura que els drusos eren apartats dels llocs de direcció,
però, van sentir-se marginats també pels xiïtes i van organitzar un altre cop
d’estat. Desarticulat pels Àssad, la família alauita que havia guanyat el
poder, aquests van decidir eliminar els drusos de qualsevol lloc de poder.
Alhora, però, van conservar una aliança tàcita. Van respectar la seva comunitat
i no la van reprimir en excés, com si van fer amb els kurds. Per exemple van
treure tot el poder a la família Atrash però van respectar-la de forma
honorífica. A més van afavorir el progrés econòmic ben a la inversa del que
havien fet els sunnites. I Suweida va arribar als 150.000 habitants amb una
situació confortable.
Per
tot plegat, quan l’any 2.011 va esclatar l’alçament contra els Àssad, els
drusos no s’hi van afegir. Els tres caps religiosos van declarar-se lleials al
govern però tampoc van fer una crida a combatre per ell. De fet es
van negar a delatar els drusos que abandonaven l’exèrcit sirià. Amb excepcions,
els
drusos de Síria van ser neutrals en la guerra civil siriana i a
favor d’una reforma de transició, sense ruptura, del règim d’Àssad.
4. De
la neutralitat al pànic
A
Síria, la comunitat drusa encara avui resideix principalment a la Muntanya
Drusa (Jabal al Druze), a la província de Suweida. Hi ha enclavaments menors: a
la província d’Idlib Jabal al Sammaq, a les províncies d’Harim, viuen a 17
pobles; als Alts del Golan a Jabal el-Cheikh a la muntanya d´Hermon i, també a
Damasc al barri de Jaramana. En total hi ha 700.000 drusos a Síria. Això suposa
un 3 % de la població. A Jabal al Druze hi viuen 450.000 i a Jabal sl Sammaq
uns 30.000.
La
neutralitat drusa a Síria s’ha acabat esberlant. El gruix de la comunitat ha donat
un suport crític al govern. En general han refusat agafar les armes per
defensar Àssad i s’han quedat a les seves comunitats. Com vivien allunyats dels
principals fronts de combats han pogut gestionar prou bé la seva neutralitat
fins ara quan el retrocés de l’exèrcit sirià els comença a afectar.
El
primer cas es va donar a la província d’Idlib Jabal al Sammaq. Idlib va caure
en mans d’una gran coalició liderada pels islamistes el passat 28 de març.
Entre la coalició, anomenada Jaysh al-Fatah, Exèrcit dels Conqueridors, creada
només 12 dies abans, hi havia formada per l'Islamic Front (IF, Front Islàmic) i
l'Al Nusra Front (Front de Suport) amb dues formacions menors. Nusra és la
marca d'Al Qaida a Síria. Aquest darrer grup va sotmetre les muntanyes on hi
vivia la minoria drusa. El Front Nusra van obligar a
convertir-se, el passat 1 de febrer, als drusos de Jabal al Sammaq;
a canvi de fer-ho i destruir les tombes dels seus avantpassats, el front va
comprometre’s a no matar ni imposar la xaria a la comunitat drusa. L’acord fou
negociat precisament pel cabdill drus del Líban, Walid Jumblatt, directament
amb el grup fonamentalista. Jumblatt ha apostat fort per l’oposició siriana i,
quan aquesta ha quedat en mans dels fonamentalistes, ha preferit negociar amb
ells que tornar a posicions pro-Àssad. De fet el 10 de juny membres de Nusra
assassinaven una vintena de civils drusos a la província d’Idlib. Només un mes
abans Nusra havia afirmat que no atacaria les minories religioses com sí fa
l’IS. Però Nusra va fer acte de penediment i va dir que jutjaria els culpables
i el propi Jumblatt va qualificar els fets d’”incident aïllat”.
Si l’escenari al nord és de
submissió, al sud de Síria els drusos constitueixen una força formidable. En
total reuneixen unes 50.000 homes armats. És allà on han sorgit les diferents
milícies druses. Existeixen tres grans faccions:
(a) Un sector minoritari dóna suport als opositors a Àssad. Ho fan militant directament a l’Exèrcit Lliure Sirià (FSA per les sigles en anglès) o en grups drusos afiliats a l’oposició com la Katiba Ahrar Hadr (Batalló d’Homes Lliures d’Hadr), creat el 28.1.2013 i afiliat a l’FSA.
(b) El gruix dels drusos implicats en el conflicte civil ho han fet incorporant-se a l’èxèrcit regular. Malgrat això s’han acabat creant tres milícies druses. Les principals són:
- Jaysh al-Muwahideen. Exèrcit dels Monoteistes (els drusos s’autooanomenen Muwahideen), creat el gener de 2013 per defensar la comunitat drusa a mesura que creixia l’amenaça sobre aquesta. La família Atrash hi continua tenint un paper preeminent. Aquesta milícia sovint recorda la figura del soldà Pasha al-Atrash.
- Dara Watan. Protectors de la Terra o l’Escut de la Pàtria. Va néixer el maig de 2.015 davant l’imminent atac contra Jabal al-Druze per part de fonamentalistes sunnites. Va aplegar una trentena de petites faccions druses sota el lideratge del general, ja retirat, Nayef al-Aaqel. Reivindica haver mobilitzat prop de 100.000 voluntaris però la xifra real és molt menor.
- Labayk Salman. Som al teu servei, Salman. El nom fa referència al company de Mahoma, Salman. Aquesta milícia va néixer el març de 2.015 i és promoguda i armada directament per l’Iran. És la menor però té bon armament. Les autoritats religioses druses han negat la seva existència.
(c) Apareguda en el marc de la incapacitat d’Àssad d’aturar els islamistes hi ha la milícia Sheikh al-Karama, els Senyors de la Dignitat. Neutral en el conflicte civil sirià, aquest moviment es centra únicament en la defensa de les comunitats druses. Rep el suport de la comunitat drusa d’Israel. El seu cap, el clergue Wahid Balous, ha emergit com a líder popular. El seu discurs condemna la deixadesa d’Àssad cap els drusos al mateix temps que adverteix de l’aliança dels opositors a aquest amb els islamistes d’Al Qaida.
Tot i voler restar neutrals en el
conflicte els drusos estan amenaçats per dues forces. A l’est l’Estat islàmic
és a només 60 quilòmetres de Jabat al-Druze. El seu avanç sembla improbable.
Primer ha de travessar una zona poc poblada per després arribar a les muntanyes
on els drusos són clara majoria i no tindran suports entre els sunnites que sí
troben a d’altres parts de Síria.
A l’oest la situació és pitjor. L’aliança
islamista que inclou l’Al Nusra avança clarament. Inspirada en la Jaysh
al-Fatah d’Idlib s’ha creat una coalició similar al sud. Aquest grup, i l’FSA,
han fet retrocedir de forma notable l’exèrcit sirià a Quneitra i Dara.
5. El clergue drus que desafiava
tothom
Ja abans l’agost de 2014 Nusra va
ocupar temporalment la població de Dama. En un contraatac, l’exèrcit amb suport
de Jaysh al-Muwahideen van recuperar la població. També hi van combatre membres
de Sheikh al-Karama. Fou la darrera vegada que ho van fer plegats.
Posteriorment el seu líder Waheed Balaous va denunciar que l’exèrcit havia
disparat per l’esquena als seus milicians matant-ne a cinc. No
és el primer conflicte entre Balous i Àssad. A més va
ocupar-se de distribuir la benzina que els oficials de l’exèrcit venien de
forma corrupta.
El jove clergue ha trencat amb els
dirigents de la comunitat i ha denunciat la rampant corrupció dels lleials a
Àssad. El primer xoc amb les forces d’Àssad es va produir el juny de 2014 però
la situació va anar empitjorant. A partir de la batalla de Dama el grup de
Balous ha respost a cada acció de l’exèrcit. Les forces d’Àssad havien
segrestat i torturat joves drusos aprofitant-se de la neutralitat de la
comunitat. També havien enrolat a la força a alguns. Els darrers mesos, si
l’exèrcit deté algun jove drus, la milícia de Karama apareix i, en alguns casos,
destrueix els controls militars.
El 7 de juny la milícia drusa va aturar
un comboi de l’exèrcit que retirava armes de Suweida i les duia cap al
nord a les zones de majoria xiïta. El
dia següent el clergue va anunciar que actuaria en cada allistament forçat. A
mitjans del mateix mes va acusar
al govern de bombardejar la ciutat drusa de Suweida
per tal de provocar que els drusos agafin les armes al veure’s amenaçats. Fou
el primer bombardeig sobre la ciutat des de l’inici de la guerra civil i el
SOHR ha confirmat que les bombes van sortir d’una zona sota control de
l’exèrcit regular.
El 9 de juny va caure la base de la
52ª brigada en mans precisament del Southern Front (facció del FSA que acaba
d’afirmar que no col·laboraran amb Al Qaida) que va avançar sobre Jabal
al-Druze. Una part de Nusra ha avançat sobre Hader, una població de 25.000
drusos al costat de la frontera israeliana. Israel ja ha advertit a al Nusra
que no ataqui la comunitat drusa de Síria. Els islamistes han fet cas omís i ha
començat a emergir un dels molts enigmes d’aquesta guerra civil siriana. Des de
fa dos anys que Israel
està recollint els ferits islamistes i els cura als seus
hospitals. En tot cas s’evidenciava la incapacitat del govern sirià per
defensar la comunitat drusa. En canvi sí per reprimir-la en dur a terme accions
d’autodefensa.
La tensió entre la comunitat drusa i
el govern sirià va esclatar finalment el 4
de setembre. Un doble atemptat perfectament calculat va matar Waheed
Balaous. Dos cotxes bomba van esclatar simultàniament a Suweida provocant 26
morts, entre ells el clergue. Impossible que cap grup pogués preparar una acció
similar sense la complicitat del govern sirià, acusat d’accions similars al
Líban. La comunitat drusa va reaccionar immediatament i va acusar al govern
dels assassinats. Van iniciar-se protestes a Suweida, fou assaltat l’edifici de
les forces de seguretat, enderrocada l’estàtua dedicada al pare d’Àssad i
exigida la retirada de l’exèrcit. Els drusos creuen ara que s’han de defensar sols
doncs el govern de Síria no només els ha abandonat; és un enemic. Damasc ha
respost tallant la internet i la llum a la zona de Suweida, ha bloquejat les
carreteres entre la ciutat i la capital i, en definitiva, ha obert un front més
que l’aïlla de forma que cada vegada queda més sol.
