diumenge, 28 d’octubre del 2012

566. El Regne d’Espanya es gasta 300.000 € en mantenir 17 cavalls pel rei

L’estat espanyol acusa a l’autonomia de Catalunya, entre d’altres, de fer una despesa innecessària. La realitat és que el dèficit generat pel Regne d’Espanya es composa, en un 75 % per deute de l’estat mentre que el de les autonomies i ajuntaments només suposa un 25 %. La despesa sumptuosa de l’estat espanyol, és en realitat un forat negre que financien els europeus. I cada cop serà més així. El Regne d’Espanya és el segon estat del món (després de Xina) amb més kilòmetres de Tren d’Alta Velocitat, té tres vegades més aeroports que Alemanya i una despesa militar desorbitada. No és l’únic cas. Des de Help Catalonia ja hem denunciat que els fons europeus s’han destinat a museus de curanderos o estudis esotèrics entre d’altres.

Un exemple prou gràfic són els disset cavalls del Rei espanyol. En un moment en que es tanquen hospitals, s’anul·len ajudes o es fa pagar els malalts per les seves medicines el Regne d’Espanya dedica 8.900.000 € a la Casa Reial. És una xifra mínima ja que bona part de les despeses de la monarquia formen part d’altres partides pressupostàries. El Regne d’Espanya, en ple segle XXI es gasta 6.500.000 € en 140 servents del rei. No és la única despesa absurda en un estat en fallida. Recordem els fets recents del safari de Joan Carles I per matar elefants. Un altre exemple són els 305.000 € destinats als 17 cavalls del rei espanyol. A més d’aquesta xifra no formen part els dos carruatges que l’estat manté només per la cerimònia d’entrega de credencials a ambaixadors. Per mantenir els cavalls, a més, s’han construït recentment unes cavallerisses als baixos del Palau Reial també finançades per l’estat. De fet, totes aquestes despeses no les paga la Corona (no formen part dels prop de 9 milions d’€) sinó que els paga l’estat. I en la mesura que el Regne d’Espanya demana a Europa que li financii el deute ho paguen els europeus.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

565. 'Amnesia' (poema de Dead Can Dance)


Saw the demonstration
On remembrance day
Lest we forget the lesson
Enshrined in funeral clay
History is never written
By those who've lost
The defeated must bear witness to
Our collective memory loss

With every generation comes
Another memory lapse
See the demonstrations of
Failing to learn from our past
We live in the dreamtime
Nothing seems to last
Can you really plan a future
When you no longer have a past

Memories fall from the trees
Amnesia
Memories like autumn leaves

If we are subject to
Empirical minds
I wonder what lies beyond
Our memory's confines
If memory is the true
Sum of who we are
May your children know the truth
And shine like the brightest star

Memory, help me see
Amnesia
Memory, set me free

All my love and all my kisses

Sweet Mnemosyne.

 

Mira la marxa en el dia del record,
Oblidem la lliçó enterrada en argila de funeral
La història mai és escrita per aquells qui han perdut,
Els derrotats han de ser testimonis
de la nostra pèrdua de memòria col·lectiva.
 
Amb cada generació arriba un altre lapsus de memòria,
Mira les marxes dels caiguts per aprendre del nostre passat,
Vivim el temps del somni, res sembla durar,
En realitat pots planificar un futur quan ja no tens passat?
Els records cauen dels arbres.
 
Amnesia,
Els records com la tardor, se’n van.
Si som subjectes de ments empíriques,
Em pregunto que resta més enllà dels confins de la nostra memòria.
Si el record és la veritat, la suma del que som,
Potser els teus fills saben la veritat
I brillen com l’estel més brillant.

El record, m’ajudarà a veure.
Amnesia.
La memòria m’alliberarà.
Tot el meu amor i tots els meus petons,
Dolça Mnemòsine.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

564. El documental essencial sobre la nació arpitana el 19.10.2012 a Barcelona


'Harpitanya' serà presentada a Barcelona divendres 19.10.2012. És un document excepcional donada la manca de recursos que hi ha sobre la malaurada nació franco-provençal o Arpitània. De fet el nom 'Harpitanya' és avui un arcaïsme creat per Jose Henriet (que incomprensiblement no apareix al documental) inspirant-se en el moviment basc. Arpitania ve a significar la terra dels 'Arps' (Alps) i deriva també del nom de la veïna Occitània. EN aquest blog ja hem parlat varies vegades de la nació arpitana: 1, 2, 3  
Amics d'Arpitània és una entitat catalana que treballa colze a colze amb el CAOC fent una feinada excel·lent. D'aquelles iniciatives a canvi de res, pel sol plaer d'ajudar, tant allunyades del decrèpit món de la política. L'encapçala l'admirable activista Núria Bayó. Un dels seus encerts, per exemple, és utilitzar la grafia ORB de Dominique Stich. La generalització de l'ORB a les contrades arpitanes de Suïssa, Savoia o Piemont seria un pas de gegant per a aquesta nació sense estat europea.

Ens descriuen així l'acte :
'Harpitanya' és un documental on es parla dels orígens d’Arpitània, de la influència del model basc en el moviment arpità, de l’acció política i l’ideal independentista, es fa balanç dels trenta anys d’autonomia, i s’exposa la necessitat d’una llengua estàndard. En el curs del film, el conductor es troba amb diversos arpitanistes per conèixer el seu punt de vista, d’on vénen i fins on volen arribar, com veuen l’evolució de la nació arpitana i quines són les seves reivindicacions. S’han recuperat antics arxius de la Vall d’Aosta que s’han fet públics per primera vegada. Tot plegat un document excepcional.
Arpitània és la regió alpina que coincideix amb el domini lingüístic del francoprovençal o arpità.
Produït per Région Autonome Vallée d’Aoste - Assessorat de l’éducation et de la culture .
Dia:   divendres 19 d’octubre
Lloc: Providència, 42. 08024 Barcelona (Gràcia)
Metro: Fontana (L3) o Joanic (L4)
Hora: 19h00
Entrada: lliure

diumenge, 7 d’octubre del 2012

563. Perú també prohibeix les corrides de toros

Encara no és vigent però el parlament de Perú va aprovar el passat 18 de setembre la llei 1454/2012-IC. El text especifica clares sancions per la promoció d'actes de crueltat amb els animals, amb sancions de 120 dies a tot un any en el cas de mort de l'animal. La llei segueix la línia de l’abolició de les curses de braus a Catalunya o de l’acord de govern als Països Baixos. Segueix les abolicions de Panamà, Nicaragua, Bogotà o les campanyes de Mèxic i l'estat francès. També Donostia ha decretat fa poc la fi d'aquests tipus d'espectacle.  És un orgull que aquesta onada abolicionista tingui el seu orígen a Catalunya. I no deixa de ser curiós que la televisió dels espanyols hagi restituït aquest tipus d'espectacles en horari infantil fa ben poc.
Al PP i C’anos se’ls hi gira feina. Ho denunciaran al tribunal constitucional?. No, de fet han callat en totes i cadascuna de les abolicions que s'han fet...excepte la catalana.