Hem entrat a l’esperat 13D. Una part de Catalunya vota, per primer cop, sobre la seva independència. “Le Monde” dedica la seva editorial a l’esdeveniment així com un extens article. Alguns diuen que les consultes no serveixen per a res. Quan val publicitàriament una editorial de “Le Monde”?.
Quan val que 4.000 vigatans aclamessin Laporta cridant “Visca Catalunya lliure”?. I els atacs rebuts per programes de ràdio, suposadament esportius, de la caverna espanyolista nocturna?. Ells que no volen barrejar política i esport. Els de la “roja”, bramaven contra nosaltres, els independentistes. I ens situaven en portada. Ells fan de Laporta un líder .
El genuflex artífex de la famosa editorial autonomista dels 12 diaris, E. Juliana, sovint menysprea l’independentisme com una malaltia infantil. Ahir va canviar el to i ens demanava que no féssim el ridícul. El ridícul és pidolar que t’afluixin les cadenes quan ets esclau. La dignitat que ell va implorar no es demana, es pren. I es pren trencant les cadenes. Sense violència, amb serenitat. Com adverteix “Le Monde” als espanyols: no poden contemplar, dins l’actual UE, una solució armada. Avui molta gent començarà a creure que la utopia és possible. I així, diuen, es comença guanyar.
Avui serà un dia molt feliç per molta gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada