dijous, 17 de desembre del 2009

49. Discos amb gust d'hivern


És aquí el fred hivernal. A vegades ve de gust posar-se molta roba a sobre. Aquell abric que a l’estiu fa por i tot, el jersei amb el coll alt i les botes. Fer un passeig per un bosc d’avets nevats. Acompanyat d’un gos de tura feliç del seu abric natural que tant li molesta a l’estiu. Després tornar a la cabana, evidentment de fusta, prop del llac glaçat. Al capvespre mirar per la finestra com s’amaga el sol. Llençar l’alè contra el vidre i veure com s’evapora. Obrir una ampolla de vi negre. Mirar la llar de foc com crepita. Olorar el fum que és el crit de la fusta en acomiadar-se del món terrenal i llençar un brot de farigola al foc. Gaudir del seu perfum.

Malauradament molt pocs poden fer això. Per suplir-ho podem escoltar tres discs que han captat en el sons totes les sensacions abans descrites.
La irlandesa Enya va editar el preciosista “And winter came” l’any passat. No conté cançons comercials que van obtenir èxits molt populars però és una Enya en estat pur, en estat hivernal. Com sempre, inclou alguna peça en gaèlic irlandès. Una altre dona d’arrels celtes, Loreena McKenitt, va visitar fa dos estius Barcelona en un apoteòsic concert. Mesos després publicava “A midwinter night’s dream” on recollia com pot ser un hivern anglès, nevat, i viscut entre mig de l’edat mitjana i l’actual.
Un tercer disc, “If on a winter’s night...” ha estat editat fa unes setmanes per Sting. El popular cantant de The Police explora les arrels celtes del seu país, recull cançons tradicionals del segle XVI tocades amb arpa, violoncel i fins a set instruments tradicionals. Curiosament l’àlbum fou gravat a la Toscana. Sting resumeix que “hi ha quelcom a l’hivern que és fonamental, misteriós, completament insustituïble; i al mateix temps depriment i armònic, essencial per a la història de la humanitat”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada