El disc de tribut a Paul McCartney, 'The Art of McCartney', inclou dues aportacions de The Cure. La primera és la cançó 'Hello Goodbye' que signa el grup i la segona és 'C moon' on només hi intervé el vocalista, Robert Smith. Es tracta de veritables curiositats on es pot comprovar el producte de barrejar peces de l'estil Beatles amb la veu i el toc de The Cure. A 'Hello Goodbye', la primera peça del grup britànic en sis anys, intervé el fill de Paul McCartney als teclats.
diumenge, 23 de novembre del 2014
642. Barrejant els Beatles amb The Cure
El disc de tribut a Paul McCartney, 'The Art of McCartney', inclou dues aportacions de The Cure. La primera és la cançó 'Hello Goodbye' que signa el grup i la segona és 'C moon' on només hi intervé el vocalista, Robert Smith. Es tracta de veritables curiositats on es pot comprovar el producte de barrejar peces de l'estil Beatles amb la veu i el toc de The Cure. A 'Hello Goodbye', la primera peça del grup britànic en sis anys, intervé el fill de Paul McCartney als teclats.
diumenge, 16 de novembre del 2014
641. Toro Jubilo, salvatgisme en estat pur
Medinaceli és una població castellana de la província de Sòria. Cada novembre, des de fa segles, s'hi realitza la tradició del "Toro Júbilo". L'origen no es coneix amb certesa, però els antropòlegs apunten a que els pobles ibèrics van iniciar-la, fins i tot des de fins i tot de l'Edat de Bronze. L'any 1559 Felip II va ser testimoni i hi va quedar constància en l'Arxiu dels Ducs de Medinaceli. És la primera cita de la qual es té constància escrita d'aquest esdeveniment bàrbar. El 2002 la Junta de Castella i Lleó la va declarar d'Interès Turístic Regional.
El toro, amb les banyes lligats per una corda, és arrossegat fins a un pal on se li col·loca un suport metàl·lic amb dues boles que cremaran durant prop d'una hora, cremant-li la cara, els ulls, impedint-li fins i tot respirar. L'estopa, barrejada amb aiguarràs i sofre, crema sense treva durant prop d'una hora, i durant tot aquest temps el toro intenta inútilment lliurar-se del foc, fugint espaordit de si mateix. La por i l'ansietat el torturen tant com les cremades i els cops. El fang que li cobreix a manera de suposada protecció va desapareixent, el foc li entra als ulls, li impedeix fins i tot respirar, li va cremant la cara i la resta del cos, i malgrat els intents prou feines pot esquivar els cops i vexacions. Quan el foc en el seu cap s'extingeix, la festa s'acaba, i ja sense públic el toro ha de ser ajusticiat. Ho exigeix així la legislació autonòmica, en tots els espectacles taurins, per assegurar l'animal una mort sense patiment i evitar-li una vida marcada per les seqüeles inesborrables deixades per la tortura. Aquestes seqüeles de vegades són de tal envergadura que el toro no ha de ser ajusticiat, perquè mor abans.
La mitjanit del 15 de novembre va ser martititzat Islero. Quatre de les setanta persones que van realitzar una protesta foren detingudes per la guàrdia civil i mig centenar foren identificades. Tot per protegir el sadisme. El món a l'inrevés. Els bèsties protegits i les persones reprimides.
Article publicat a 'El Periódico' en castellà.
Article publicat a 'Directe' en català.
dissabte, 8 de novembre del 2014
640. El Regne del Crepuscle
El quart àlbum de Lisa Gerrard ha arribat per sorpresa. La cantant australiana semblava immersa en la gira mundial del retorn de Dead Can Dance. I sobretot en les col·laboracions en bandes sonores (en especial I, Frankestein i The Bible, ambdues de 2013 i Son of God, de 2014) amb Hans Zimmer, amb qui va triomfar a Gladiator i Black Hawk Down.
'Twilight Kingdom' és un disc de calma, amb una obscuritat dolça. No és per escoltar-lo a ple sol un migdia a un centre urbà sinó precisament a l'hora del crepuscle o amb una nit tranquil·la. No apte per a depressius/ves ni persones en estat d'ansietat. La seva sobrietat (Too far gone, per exemple) pot posar dels nervis a qui cerqui música rítmica. No és exempt de tristor (Of love undone, The veil, Neptune) però sense melangia. La veu de Gerrard està excelsa i omple un disc musicalment amb manca de nervi. Entre les col·laboracions de l'àlbum hi ha Daniel Johns, Astrid Williamson i Patrick Cassidy, amb qui Gerrard ja ha publicat treballs conjunts. També l'actor australià Russell Crowe col·labora vocalment.
Possiblement Seven seas, amb un toc de música religiosa, Adrift, la peça més en la línia de Dead Can Dance, Our kingdom came i la policròmica Estelita siguin les millors cançons d'un disc que s'ha d'entendre com un tot de música més aviat ambiental.
Més sobre Lisa Gerrard:
Dead Can Dance el 22 d’octubre a Barcelona
Una sublim Anàstasi
Dead Can Dance a Madrid i Lisboa
Entrevista a Dead Can Dance (vídeo)
'Twilight Kingdom' és un disc de calma, amb una obscuritat dolça. No és per escoltar-lo a ple sol un migdia a un centre urbà sinó precisament a l'hora del crepuscle o amb una nit tranquil·la. No apte per a depressius/ves ni persones en estat d'ansietat. La seva sobrietat (Too far gone, per exemple) pot posar dels nervis a qui cerqui música rítmica. No és exempt de tristor (Of love undone, The veil, Neptune) però sense melangia. La veu de Gerrard està excelsa i omple un disc musicalment amb manca de nervi. Entre les col·laboracions de l'àlbum hi ha Daniel Johns, Astrid Williamson i Patrick Cassidy, amb qui Gerrard ja ha publicat treballs conjunts. També l'actor australià Russell Crowe col·labora vocalment.
Possiblement Seven seas, amb un toc de música religiosa, Adrift, la peça més en la línia de Dead Can Dance, Our kingdom came i la policròmica Estelita siguin les millors cançons d'un disc que s'ha d'entendre com un tot de música més aviat ambiental.
Més sobre Lisa Gerrard:
Dead Can Dance el 22 d’octubre a Barcelona
Una sublim Anàstasi
Dead Can Dance a Madrid i Lisboa
Entrevista a Dead Can Dance (vídeo)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)