Ha mort Marita Viscarro. Tot i tenir una dilatada biografia no consta a internet. Era dels milers de persones anònimes que lluitava pels seus ideals des de l'anonimat. Al contrari que alguns que ens toca patir no volia figurar enlloc. I per això el seu traspàs ha passat inadvertit per l'independentisme acostumat a les patums que no fan res més que fer veure que fan. La Marita havia estat amb Xirinacs, amb Pàniker, al Memorial històric a altres entitats cíviques. Vivia al Poble Nou i, al compartir districte vam compartir militància, una campanya electoral meravllosa a Solidaritat definida per la fraternitat. Després del desencís alguns vam continuar, amb en Jordi Riba, veritable fill polític de la Marita, i d'altres persones vam crear els Sense Nom. Precisament no volíem més sigles ni egos i vam actuar com una colla de companys passant grans vetllades. Potser la culminació va ser ajudar a convocar la manifestació del 9 de juliol de 2011. Sense cap suport humà ni econòmic una quinzena de persones vam aplegar 50.000 manifestants per la independència. Fou el darrer homenatge en vida a Heribert Barrera i, al capdavall, és el gran homenatge a la Marita. Ella, que no volia figurar enlloc, es va trobar amb un grup de gent que tampoc ho volíem fer. I ella va presentar la roda de premsa de la manifestació. La foto d'aquest article és d'aquell moment. I l'escrit que acompanya també. A la Marita li agradava escriure i llegir-nos les seves idees plenes de bonhomia. Llegim-la, doncs, una darrera vegada amb idees tan d'actualitat com "La baralla per dir l’última paraula deixem-la, doncs, per als partits polítics. Ells, com el seu nom indica, estan partits…nosaltres, el poble, hem de ser sencers."
'Som aquí'
SOM AQUÍ
perquè la convocatòria del 9 de juliol ha estat feta per la societat civil,
sense ajudes oficials, amb el treball voluntari d’ aquest poble tossut que no
fa tuf de connivència amb l’enemic, que no vol afavorir els interessos de
l’estat que ens oprimeix i ens escura les butxaques a consciència.
SOM AQUÍ
perquè estimem la nostra terra catalana i la volem lliure del regne d’Espanya
que la menysprea, l’espolia i no la deixa ser com és. Tenim un mal present,
cert, però el nostre futur irrenunciable és clar i porta per nom INDEPENDÈNCIA.
SOM AQUÍ
perque el poble de Catalunya, homes i dones de totes les edats: infants, joves,
adults i vells, no som gent anònima, tenim noms i cognoms, història compartida,
llengua mil.lenària, cultura i arrels molt profundes que estimem. Ningú no ens
pot obligar a renunciar-hi.
SOM AQUÍ amb
un compromís radical. Com deia l’enyorat mestre Joan Solà: no col.laborarem ni
un minut més amb els qui ens trepitgen com a poble, ens perjudiquen,
ens ofeguen i ens volen extingir sigui per via ràpida o per via lenta.
SOM AQUÍ
perquè la nostra aposta de futur és la INDEPENDÈNCIA, feta de renúncies i
fidelitats al llarg dels anys. Ens sentim hereus dels qui, de cap a cap de la
història, han mort per salvar la nostra identitat i som responsables de les
generacions futures -que molts ja no coneixerem- i que mereixen una terra
lliure.
SOM AQUÍ
perquè no volem, ni un minut més, nedar i guardar la roba. Fa
anys que nedem vestits. La nostra roba és de marca, i es diu terra, llengua i
cultura catalanes, treball constant, prosperitat generada pels catalans adés i
ara. Ningú no ens prendrà la roba si abans no ens mata. Som conscients que
podem morir per la nostra gent i per la nostra terra.
SOM AQUÍ
perquè volem viure a Catalunya en català, acompanyats pels qui també ho volen.
No volem fingir com uns hipòcrites, ni canviar de llengua quan ens
interpel.lin, ni agenollar-nos mai més per pidolar els nostres drets i les
escorrialles que sobren de la riquesa generada a casa nostra amb tant d’esforç.
SOM AQUÍ
perquè aquest poble, el nostre, sencer i agermanat malgrat les diferències, té
un horitzó comú: la INDEPENDÈNCIA. Sabem, perquè portem acumulada la saviesa
dels segles, que no n’hi ha prou amb desitjar-la, que ens hem d’unir i posar
d’acord per aconseguir-la. Organitzats en xarxa, amb intel.ligència i sense
treva, passarem del crit reivindicatiu a l’acció constant, rítmica, tenaç fins
conquerir la llibertat que mereixem.
SOM AQUÍ
perque compartim amb el nostre poble la certesa que a la independència s’hi
arribarà quan superem les nostres divisions. Ja no s’hi val dir amb aquests sí
i amb aquells no. Si volem el mateix, TOTS plegats hem de fer pinya. TOTS tenim
un lloc reservat, dels pacífics als guerrers, dels funcionaris als estrategues,
dels obrers als empresaris. El teixit humà de Catalunya és, sortosament, molt
ric en la seva diversitat. La línia divisòria entre nosaltres només existeix
entre els partidaris de la llibertat i els qui sense embuts ni vergonya ens
volen sotmesos a Espanya o col.laboren amb l’enemic per por o per interessos de
poder. Més clar aigua.
La baralla
per dir l’última paraula deixem-la, doncs, per als partits polítics. Ells, com
el seu nom indica, estan partits…nosaltres, el poble, hem de ser sencers.
SOM AQUÍ
perquè ja no direm mai més sí quan el que volem és dir no, perquè no ens
arronsarem esporuguits ni claudicarem. Ningú no ens aturarà en el dret
inalienable a ser nosaltres. Potser callarem per fora, sí, estratègicament,
però bullirem per dintre i esclatarem coordinats quan l’ocasió ho mereixi. Hem
perdut la por i, ara, solquem el mar amb veles desplegades i vent de cara. El
nostre és el vaixell de la llibertat que navega cap a la nostra particular
Ítaca, port l’anhelat, port de la INDEPENDÈNCIA.
Visca
Catalunya lliure!!
Marita Viscarro