El gallec és parlat a divuit municipis de la Comunitat Autònoma d'Astúries, vint-i-cinc de Lleó, cinc de Zamora i tres d'Extremadura. En total són unes 70.000 les persones que parlen modalitats del gallec que, sovint, no són reconegudes per la legalitat oficial. Una legalitat, l'espanyola, que habitualment viu d'esquena a la realitat sigui política, econòmica o cultural. Una legalitat que per exemple nega el dret a l'autodeterminació, que desenvolupa una xarxa radial de TGV, la segona més gran del món o que nega la existència de llengües sinó la seva unitat. Un exemple és la plana web de l'Agència Tributària on hi apareixen, separades, la versió de la mateixa en català i valencià essent gairebé idèntiques. Però la legalitat espanyola, massa sovint, no entén de lògica sinó d'imposició.
Un exemple més és l'asturià, llengua pròpia d'Astúries que no és reconeguda oficialment per la legalitat espanyola. Una legislació manifestament injusta. És una llei el mitjà per prohibir una llengua? És just prohibir una llengua? És una legislació que prohibeix llengües justa? S'ha d'obeir una llei manifestament injusta? Aquestes preguntes emergeixen enmig d'un debat on els que prohibeixen voluntats, neguen realitats i imposen condicions bramen amb la llei a la mà. La llei mai pot servir per imposar jerarquies entre humans, pobles o llengües. I això fa precisament la llei espanyola.
El municipi d' A Veiga va decidir el onze de gener reptar la llei amb la lògica. Veiga no es pot anomenar pel seu nom tot i que la llengua gallega és hegemònica. S'ha de dir Vegadeo, com s'anomena en castellà. Ho diu la llei. Tant és que tothom, al poble, parli d'A Veiga. El topònim és gallec com el de la resta de pobles de la comarca de Navia on 40.000 persones parlen gallec. I A Veiga, governada pel PSOE, és el primer que es decideix a declarar oficial la llengua pròpia.
Fora de Galícia només Veiga de Valcárce, a Lleó, va declarar oficial el gallec fa quinze anys però l'ajuntament va acabar retirant la declaració. A canvi, la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó va construir-hi una residència per a gent gran. Al Bierzo es calcula que hi ha 25.000 parlants i a la zona de Portelas 1.500. A Lubián, a Zamora, es va declarar oficial el gallec l'any 2006 i així segueix sent-ho.
La zona més allunyada de Galícia on el gallec és parlat és la Vall de Xálima, a Càceres, Extremadura. Són els municipis de Valverde do Fresno, As Ellas i San Martiño de Trebello coneguts conjuntament com Os tres lugaris. El gallec, allà, és anomenat A Fala de os tres lugaris i unes 5.000 persones el parlen actualment.
En conjunt es coneix com a "galego exterior" el conjunt de zones galego-parlants fora de Galícia. I no formen part de la mateixa comunitat autònoma, on la llengua sí és legal, per un atzar còsmic. Foren integrades a d'altres comunitats per una decisió política: la divisió provincial decretada per Espanya el 1833 i que s'ha mantingut invariable des de llavors, sorda a demandes que clamen el cel com Treviño. Incapaç d'adaptar-se a una realitat socio-lingüística tant clara com que Navia, per exemple, tot i ser d'Asturies tingui com a oficial la llengua gallega. Al capdavall el propi terme província ja mostra una mentalitat: prové del mot llatí pro-vincere, els territoris dels vençuts.
Un exemple més és l'asturià, llengua pròpia d'Astúries que no és reconeguda oficialment per la legalitat espanyola. Una legislació manifestament injusta. És una llei el mitjà per prohibir una llengua? És just prohibir una llengua? És una legislació que prohibeix llengües justa? S'ha d'obeir una llei manifestament injusta? Aquestes preguntes emergeixen enmig d'un debat on els que prohibeixen voluntats, neguen realitats i imposen condicions bramen amb la llei a la mà. La llei mai pot servir per imposar jerarquies entre humans, pobles o llengües. I això fa precisament la llei espanyola.
El municipi d' A Veiga va decidir el onze de gener reptar la llei amb la lògica. Veiga no es pot anomenar pel seu nom tot i que la llengua gallega és hegemònica. S'ha de dir Vegadeo, com s'anomena en castellà. Ho diu la llei. Tant és que tothom, al poble, parli d'A Veiga. El topònim és gallec com el de la resta de pobles de la comarca de Navia on 40.000 persones parlen gallec. I A Veiga, governada pel PSOE, és el primer que es decideix a declarar oficial la llengua pròpia.
Fora de Galícia només Veiga de Valcárce, a Lleó, va declarar oficial el gallec fa quinze anys però l'ajuntament va acabar retirant la declaració. A canvi, la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó va construir-hi una residència per a gent gran. Al Bierzo es calcula que hi ha 25.000 parlants i a la zona de Portelas 1.500. A Lubián, a Zamora, es va declarar oficial el gallec l'any 2006 i així segueix sent-ho.
La zona més allunyada de Galícia on el gallec és parlat és la Vall de Xálima, a Càceres, Extremadura. Són els municipis de Valverde do Fresno, As Ellas i San Martiño de Trebello coneguts conjuntament com Os tres lugaris. El gallec, allà, és anomenat A Fala de os tres lugaris i unes 5.000 persones el parlen actualment.
En conjunt es coneix com a "galego exterior" el conjunt de zones galego-parlants fora de Galícia. I no formen part de la mateixa comunitat autònoma, on la llengua sí és legal, per un atzar còsmic. Foren integrades a d'altres comunitats per una decisió política: la divisió provincial decretada per Espanya el 1833 i que s'ha mantingut invariable des de llavors, sorda a demandes que clamen el cel com Treviño. Incapaç d'adaptar-se a una realitat socio-lingüística tant clara com que Navia, per exemple, tot i ser d'Asturies tingui com a oficial la llengua gallega. Al capdavall el propi terme província ja mostra una mentalitat: prové del mot llatí pro-vincere, els territoris dels vençuts.