dissabte, 31 de juliol del 2010

246. Solidaritat, SI, Reagrupament: sense paraules


Solidaritat: ""és un clam a Catalunya assolir la unitat entre els partidaris de la independència de la nació que permeti presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament, i nosaltres compartim aquest propòsit i hem fet, fem i farem tot allò que calgui per assolir-la".

Reagrupament: "Si Laporta no va amb Reagrupament, Reagrupament anirà amb Laporta (...) pactaria amb el diable per aconseguir la independència".

Coalició SI: "presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi als abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència.(...) Encara trobem a faltar formacions polítiques catalanes, entitats, associacions i sindicats als quals cridem a afegir-se".

Hores d'ara encara no sabem el motiu pel que aquestes 3 forces no es posen d'acord. No fer-ho serà responsabilitat de totes. Tingui qui tingui la raó. En política, deia Tarradellas, es pot fer de tot menys el ridícul.

divendres, 30 de juliol del 2010

245. Surrealista: ja n'hi ha 17 partits polítics independentistes a Catalunya

Hores d’ara ja n’hi ha fins a 17 partits i moviments polítics independentistes al Principat de Catalunya:


- Esquerra Republicana de Catalunya
- Reagrupament Independentista
- Democràcia Catalana
- Força Catalunya
- Candidatura d’Unitat Popular
- Endavant (OSAN)
- Partit Socialista d’Alliberament Nacional
- Moviment de Defensa de la Terra
- Estat Català (.net)
- Estat Català (.cat)
- Partit Republicà Català
- Bloc Sobiranista Català
- Maulets
- Els Verds-Alternativa Verda
- Unitat Nacional Catalana
- Joventut Nacionalista de Catalunya
- Revolta Global

A aquestos cal afegir les “coalicions electorals”:

- Solidaritat Catalana per la Independència
- Crida per la Terra
- Suma Independència
- Conferència Nacional del Sobiranisme (des d’ahir es fan dir SÍ per copiar les sigles de Solidaritat)

Algú podria posar una mica de seny i, enlloc de promulgar tant la unitat fer-la efectiva?.
Tant costa que aquestes , o algunes d’elles, es posin d’acord en fer una o com a molt dues candidatures?.

dijous, 29 de juliol del 2010

244. Nou atac espanyolista a una seu d’ERC ...i els Mossos, altre cop, no fan res

Un grup d’espanyolistes encapçalat pel torero E. Guillén va assaltar ahir la seu d’ERC a L’Eixample. Hi van destrossar el mobiliari i van ferir un militant independentista. Fou un atemptat premeditat, organitzat i amb clares motivacions polítiques. Un atemptat terrorista. Hores d’ara, tot i saber-se els autors els Mossos d’Esquadra no han mogut ni un dit.



No ha estat un fet aïllat. Durant les celebracions nacionalistes pel mundial grups unionistes van atacar la seu d’ERC a Sants al crit de “catalans fills de puta”, també van fer-ho a la de Lloret i la de St Vicenç dels Horts, a Caldes van manllevar la senyera de l’ajuntament i la van cremar, també hi va haver dos atacs, per part de membres de C’anos de la seu de Catalunya Ràdio.
Tampoc és un fet nou. La seu d’ERC a Sabadell fou atacada 4 vegades el 2008 per espanyolistes, la de Sant Vicenç dels Horts va arribar a ser cremada per unionistes el 2007 i el març d’aquest any també ha estat atacada la seu de Sant Fruitós del Bages. S’hi va trencar el vidre i pintar “Això és Espanya” amb una creu cèltica. El 2002 foren cremades la de St Feliu de Llobregat i L’Hospitalet. A la de St Quirze van llençar-hi pedres. I no només Esquerra, els atacs a casals de l’independentisme rupturista. fins i tot amb còctels molotov, han sovintejat ocultats per la premsa oficial. S’hi compten atacs a Sabadell, Vic (el casal Manuel Viusà ha estat assaltat diverses vegades), Artès o Mataró.

Tot plegat davant la absoluta impunitat. Cap detingut mai. Cap investigació per part dels mossos. En canvi quan per la diada es crema una estanquera fan exhaustives indagacions, quan Albert Rivera rep una amenaça són detinguts (i expulsats del partit) 2 membres de les JERC i quan es crema una pantalla de TV un membre d’Endavant ha de patir un injust calvari per part dels mossos. Encara més cap condemna des del PP o C’anos. Aquests darrers arriben a l’actitud repulsiva de denunciar un adhesiu de Reagrupament a sobre del seu logo però callen davant aquesta cadena d’atemptats impunes.


dimecres, 28 de juliol del 2010

243. Una victòria catalana històrica

Avui, 28 de Juliol de 2010 molta gent s’ha emocionat. El parlament de Catalunya ha decidit 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions abolir les corrides de toros.

Una victòria catalana, una derrota espanyola. És catalana perqué s’ha decidit a Catalunya i hem estat catalans els qui l’hem promogut. Avui Catalunya és menys espanyola i la seva fiesta nacional aquí està prohibida. Avui l’estanquera amb el toro comença a ser una bandera estrangera i els turistes començaran a saber que són a un altre país. Avui som una nació i hem decidit no sé com ells. I la internacionalització del fet nacional català ha estat brutal.
Un èxit popular. Ha estat una iniciativa legislativa popular. Érem només uns 800, els fedataris que hi havia a Prou.cat. Molts d’ells castellanoparlants. Vam dedicar hores a aprendre com actuar, per exemple, davant de l’ofuscació dels pro-taurins. Amb indiferència. Vam anar al parlament a identificar-nos i vam passar hores recollint signatures. La gent de Prou.cat, molt d’ells avui ploraven a la sala annexa, es mereixia aquesta victòria. Encara el diputat del PP afirmava que el tema no interessava a la gent…quan ha estat la gent, no els partits, qui l’han dut a debat.
Una victòria de la democràcia. Cal felicitar els diputats que han votat en contra de la tortura animal. A ERC i a ICV per la seva postura ferma. Imprescindible. Sobretot a CiU per fer front a les pressions dels lobbies i d’alguna gent de l’Ebre. També per haver aturat la ofensiva espanyolista d’UDC. A Josep Rull pel seu paper d’interlocutor amb Prou.cat. Sense CiU l’abolició no hauria estat possible però també hi ha diputats de CDC que han votat contra l'abolició. També, des d’aquest blog, s’ha criticat amb duresa la postura del PSOE català. Cal felicitar els militants de base socialistes que van plantar cara al diputat David Pérez i a Montilla. Ambdós van forçar que el PSOE votés en bloc i en secret. Finalment han cedit i avui els socialistes ha votat amb llibertat de vot. Sense els vots del PSOE l’abolició no hagués estat possible. Algunes abstencions haurien estat vots negatius.

Avui hem après molt. Uns pocs, 800, poden fer molt si s’organitzen bé. Però el que és imprescindible és tenir una representació al parlament. Allà és on avui s’han abolit els toros. I, un dia, es proclamarà la independència. I així, les utopies esdevenen possibles. Avui també hem après que es pot pressionar a CiU i el PSOE. Que trobarem resistència però amb determinació i constància podem aconseguir que rectifiquin.
S’ha presentat el debat, sobretot des de l’unionisme espanyolista, com un tema d’identitats nacionals. Ho és. Molts opositors catalans als toros ho són car els hi repugna l’espanyolitat. Però ni PP ni C’anos ni els espanyolistes del PSOE ens poden enganyar. Una part de l’oposició als toros també ho és perquè és un acte brutal i sàdic. Perquè som al segle XXI i molts espanyols també s’hi oposen. A Madrid ja és en tràmit una ILP com la catalana i companys animalistes s'han concentrat a la Plaça del Sol. Ha recollit 50.000 signatures (a Catalunya foren 180.000). Dues comunitats autònomes més preparen iniciatives similars i a Múrcia s’ha activat una coordinadora antitaurina. Al Principat mateix, el proper pas, seran els correbous i a la Catalunya Nord i Occitània es prepara una iniciativa similar. Com deia Gandhi es coneix com és un país per la forma de com tracta els seus animals. Avui hi ha un país, Espanya, que els tortura. I un altre, Catalunya, que no.
Avui Catalunya té molts més aliats a nivell internacional. Hem tornat a guanyar. Avui fa orgull ser català.
Sigui com sigui hem aconseguit que, a partir del 2012, uns animals no siguin assasinats amb tortura. Només això, evitar tant dolor, valia la pena.

dimarts, 27 de juliol del 2010

242. Les 10 mentides dels pro-taurins

A les compareixences al parlament els partidaris de torturar fins la mort els braus van argumentar veritables mentides, valgui la contradicció, com bé explica la campanya internacional “For a bullfighting-free Europe”:

Mentida 1) Les corrides són defensades pels artistes. Com bé va dir l’escriptora Espido Freire només les han defensat artistes que practicaven un culte a la mort i el dolor. Molts d’altres s’hi ha oposat com Victor Hugo, Alain Delon, Hans C. Andersen, Mark Twain, Franz Kafka, Miguel de Unamuno, Jovellanos o H.G. Wells.
Mentida 2) L’espectacle taurí és universal: Només 9 dels prop de 200 estats del món relitzen aquest acte repulsiu. Dins d’aquest nou hi ha territoris com les Illes Canàries dins l’estat espanyol o el nord de França que ja les han prohibit.
Mentida 3) Les corrides són un element nacional espanyol. S’hi realitzen també a llocs com Mèxic, Portugal (sense mort del brau) o el sud de l’estat francès.
Mentida 4) Les curses de braus són perseguides només a Catalunya. Han estat prohibides a estats com Nova Zelanda, Alemanya, Canadà, les pròpies Canàries, Cuba, Dinamarca, Itàlia o el Regne Unit.
Mentida 5) Els espectacles taurins són un negoci. L’estat espanyol ha d’invertir 530.000.000 € cada any per mantenir una indústria absolutament deficitària.
Mentida 6) És un patrimoni cultural. També ho éren les lluites de gladiadors, ho és la mutilació femenina o ho va ser l’esclavisme. Hi ha patrimonis culturals execrables que s’han d’abolir. Així avancen les societats.
Mentida 7) A Catalunya Nord també és molt seguit. Es poden comptar amb els dits de la mà les places de braus nord-catalanes. Molts nord-catalans s’oposen activament a aquesta monstruositat. Una enquesta del 2003 mostrava que el 73 % dels francesos és contra les curses de braus...per un 5 % a favor.
Mentida 8) L’hàbitat dels braus desapareixerà. Un terç dels actuals hàbitats andalusos on viuen els braus ja estan protegits i conservats per llei independentment de si s’hi crien o no.
Mentida 9) Les corrides són una lluita igual entre home i brau. Els braus són drogats i les seves astes mutilades per evitar cornades. Els braus són animals pacífics
Mentida 10) Els independentistes volen erradicar un símbol espanyol per motius “identitaris”. La més falsa i repetida de totes les mentides dels torturadors:
- Dos reis espanyols, Carles III i Carles IV ja van prohibir-les per motius obvis.
- Hi ha grups antitaurins arreu de l’estat.
- PP i PSOE van abolir-les de les Canàries.
- Miguel de Unamuno i Jovellanos éren independentistes catalans?.
- Hi ha independentistes a favor de les curses de braus com s’ha comprovat a les compareixences.


Demà pot ser un gran dia.

dilluns, 26 de juliol del 2010

241. El segon millor liceu de França és en bretó

A l’estat francès el liceu és l’escola on s’estudia la fi del cicle de secundària. De 15 a 18 anys. Hi ha 4.500 liceus a tot l’estat. De tots ells n’hi ha només un en llengua bretona. És situat a Karaez/Carhaix. Cada any el diari “Le Figaro” te la bona pensada de realitzar una classificació dels diferents liceus segons la seva qualitat educativa. Malgrat la descomunal diferència en termes numèrics el liceu de la xarxa Diwan a Karaez ha resultat el segon de tot l’estat francès.

divendres, 23 de juliol del 2010

240. Els Ports fa una consulta per integrar-se a Catalunya

La nova entitat “Els Ports en moviment” promourà, una consulta popular amb la següent pregunta:

"Penseu que les perspectives de futur comarcals millorarien si els Ports s’integrara en una altra comunitat autònoma?. "
Els Ports és una comarca del nord de Castelló amb notables vincles amb el Principat. La població és d’unes sis mil persones, i la localitat més important és Morella. La identitat nacional i la llengua s’han conservat sorprenentment bé malgrat els atacs rebuts per part del PP i el PSOE. El blaverisme és una broma de mal gust en aquelles contrades. La consulta es realitzarà aquest cap de setmana coincidint amb la 32ª edició de l’Aplec dels Ports un dels més reivindicatius del País Valencià. És la resposta a la brutal agressió de l’espanyolista PP que recentment ha tallat les emissions del repetidor de Morella. Sí, som al segle XXI i el PP es dedica a fer d’inquisició amb repetidors de TV. Així són els espanyols. I per això no som espanyols. Nosaltres no clausurem televisions.

dijous, 22 de juliol del 2010

239. Els partits no volen ni dialogar sobre Solidaritat

Motius en sobren:

- TV3 clausurada al País Valencià amb la connivència dels jutjats espanyols mercès a una ordre del llavors ministre d’indústria, J. Montilla,
- la retallada d’inversions en obres públiques absolutament desporporcionada i que afecta sobretot a Catalunya,
- l’oprobi de l’espoli fiscal,
- la humiliació de la sentència del TC que deixa la porta oberta a que un govern espanyol pugui derogar la immersió lingüística o obligar a fer bilingüe TV3,
- persones perseguides per la justícia colonial per cremar un tros de paper amb l’efígie d’un italià, de família francesa, que va ser coronat per un dictador feixista,
- el segrest d’El jueves per fer una broma sobre el fill del mateix individu,
- fractura social provocada per la dependència
…i un infinit etcètera. Vaja, que cada dia ens en fan una. I legalment tenen tot el dret car la llai l'escriuen ells i la interpreten ells.

La proposta és clara:
“És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a:
1) totes les persones que viuen i treballen a Catalunya,
2) a la societat civil del nostre país, i
3) a les organitzacions polítiques catalanistes i especialment als seus militants. Ens estem referint a: CDC, ERC, EUiA, ICV, UDC, CUP, EPM, Rcat i DCat així com a d’altres partits i a tots els moviments socials que pensen que Catalunya ha de ser un Estat.
A tots ells, els proposem unir-se en una gran coalició, La Solidaritat Catalana per la Independència.”
La suma d’aquestes forces suposaria una majoria incontestable al parlament de Catalunya i seria la millor (la única?) resposta a una situació de degradació constant on Espanya vulnera, dia a dia, els drets dels i les catalanes.


I  llavors on és el problema?.
Allò lògic seria que la proposta feta per tres persones d’orígens polítics diferents (Tena és un conegut liberal de la FCO i Bertrán pregonava la independència i el socialisme a les JERC) que ja han demostrat la seva valua hi hagués, com a mínim, debat. No es pot entendre que els partits interpel•lats parlin tothora d’unitat i ara menysprein aquesta mateixa unitat. O ells només entenen unitat a fer genuflexions al PSOE de Catalunya?. Un PSOE que viu els seus moments de degradació més baixos de la història. Imposa una resolució el parlament de Catalunya i vota contra la mateixa a Madrid.
La Crida a la Solidaritat Catalana té tots els ingredients per recollir l’esperit del 10 de juliol i és la única resposta que mereix la sentència del TC. La resta serà continuar pel llarg camí de desenganys que ha suposat el dependentisme i l’autonomisme. L'Espanya plurinacional de Pujol, Duran i el PSOE de Catalunya ha mort. Mai va existir. Cal tenir en compte que la sentència marca el límit on es queda l’autonomisme i, en molts aspectes, ens fa tornar enrera. Ens havíem passat de la ratlla, per exemple, en llengua. És una via esgotada i fins i tot el seu màxim defensor, Jordi Pujol, reconeix que s’ha quedat ja sense arguments per oposar-se als independentistes.
Però no hi ha hagut debat. Ni tant sols una reunió per fer el paripé. Un intercanvi d’impressions. Res. ERC ha fet el ridícul dient que faria el que digués CiU. Sorprén la seva capacitat d'entesa en formar dos governs amb el PSOE i en canvi que no vulgui ni dialogar amb altres independentistes que, com a molt, difereixen de com ha gestionat un capital humà immens. ERC deu anar sobrada. Fa uns mesos ens demanava, i molts ho vam fer, que omplissim un intens qüestionari i deia que així volia escoltar a la societat. Ara es tapa les orelles.
La resta callen i continuen la seva absurda batalla, ja perduda, per salvar un estatut mort. CiU és qui té més motius per callar. Sap que pot guanyar les eleccions però des de les seves files apareixen veus que pregunten sobre què passarà després amb la Solidaritat. No deuen saber llegir, passarà això:


1)  Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu comú de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).
2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar tots els aspectes necessaris de la transició cap a la creació de l’Estat català en el si de la UE.
La resposta és clara. Ara podem preguntar-los a ells: què passarà si CiU guanya les eleccions?. S’acatarà una sentència que deixa la porta oberta a finir amb la immersió i la deixa en l’alegalitat?. Continuarem vivint de les almoïnes de Madrid, deixant que les inversions vagin allà i vivint una constant degradació econòmica?. Continuarem sense seleccions?. Com ho evitarà CiU des de la Generalitat?. No entenen que no és l’instrument que ens cal?. CiU calla i no parla del futur. Vol el mins poder autonòmic però no sap per fer què.
I malgrat això s’entèn que els militants de CiU després de 7 anys de travessa del desert callin. No ho fan per servei al país, creuen que ara podran tornar a viure dels pressupostos de la Generalitat, aspiren a recuperar els càrrecs que van perdre i per saltar ara cal molt valor. Des d’un punt de vista humà se’ls pot entendre. Políticament no.

Però hi ha una solució
Però la Crida no va dirigida només als partits, com s’ha volgut interpretar. Va dirigida també a la societat civil (malauradament en molts casos segrestada per les subvencions oficials) i, sobretot, a “totes les persones que viuen i treballen a Catalunya”. Duem anys escoltant que els partits ignoren la població, són corruptes en molts casos i estan sotmesos al poder. No oblidem que els partits són finançats per l’estat espanyol. Calia incloure els partits però era il•lús creure que reaccionarien. No han tingut la decència ni de dialogar. Això és obrir-se a la societat?. La nostra responsabilitat, ara, seria respondre’ls on els hi pot fer més mal: a les urnes. I que la partitocràcia deixi lloc a la democràcia.

dimecres, 21 de juliol del 2010

238. Sis avis espanyols han decidit, als toros, que Catalunya no és una nació


Qui són sis jubilats espanyols per decidir si Catalunya és una nació?. El suposat tribunal, format bàsicament per castellans ha de decidir si els catalans som una nació. El tribunal està deslegitimitat fins i tot a ulls dels espanyols per opinar sobre el que Catalunya ha decidit. Els seus membres tenen els càrrecs caducats i han estat recusats mútuament. De fet dos dels membres han estat eliminats de forma artificial per provocar un resultat com aquest.
Uns personatges que van als toros amb un pur a la mà no haurien de tenir el poder per decidir que Catalunya no és una nació, que la bandera catalana no és una bandera i que la nostra llengua és inferior a la castellana entre altres coses. Només des d’un cert odi visceral a la catalanitat poden negar aquestes evidències. No hi ha cap argument jurídic internacional per determinar cap dels tres punts.

La culpa, però, no és d’ells que són simples instruments. La responsabilitat màxima és dels qui ens han dut a aquesta situació. Els qui ara es lamenten van optar per negociar amb qui no vol negociar. Avui els autonomistes, CiU i PSOE, són els màxims responsables del que ha passat.  Les seves trifulques i mentides als parlaments català i espanyol fan vergonya aliena. Catalunya és avui menys catalana. Ho han decidit sis entranyables avis de Madrid mentre veien com es desagnava un toro a Sevilla. El president de Catalunya ens ordena que ho acatem. Aviat podrem fer-lo fora.

dimarts, 20 de juliol del 2010

237. Solidaritat Catalana per la Independència, la crida

CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA
En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme
El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”
Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.
Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.
Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.
És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents :
1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).
2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.
Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de Solidaritat Catalana  i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la candidatura de la Solidaritat Catalana per la Independència.
Des d’aquest moment, ens posem treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.
Visca Catalunya Lliure!

divendres, 16 de juliol del 2010

236. L’unionisme espanyolista continua el seu procés de substitució al País Basc

El govern del PSOE, recolzat pel PP, a Euskadi continua amb una veritable obsessió per estrangular la identitat basca. Seguint les normes bàsiques d’un procés de substitució basada en la imposició. Des que és al govern basc, el PSOE gairebé no ha impulsat cap política social, en canvi continua una carrera al buit d’iniciatives ultra-nacionalistes espanyoles. Veiem les darreres:



- 1) En el marc del que anomenen “normalitat” hispano-espanyolista el govern basc ha començat els tràmits per endegar una programació sobre “corrides” de toros a la televisió pública basca.
- 2) El rei espanyol, l’italià de família francesa Juan Carlos de Borbon, no té per costum assistir a la Copa del rei de bàsket. Vaja, només havia anat una vegada. Amb fructuoses gestions el govern basc del PSOE va aconseguir que la final se celebrés a Bilbao i que el senyor Borbó hi assistís. Com altres iniciatives espanyolistes de Francisco “Patxi” López la jugada va sortir fatal: tota la grada xiulant el monarca, López amb cara de circumstàncies i el Barça humiliant l’espanyolíssim Reial Madrid com mai s’havia vist.
- 3) La policia basca es dedica des de fa alguns mesos a revisar si les banderes espanyoles, com imposa la llei colonial espanyola, són visibles als edificis oficials. El darrer cas ha estat a la diputació de Gipuzkoa. Farts, els partits de la majoria, han decidit posar-hi una placa que diu:”la bandera espanyola és un símbol imposat sota amenaça de sanció a la institució superior de Guipúscoa”.
- 4) En l’obsessió per arraconar el basc a l’ensenyament el PSOE i el PP van denunciar que els pares eren obligats a escolaritzar els fills en euskera. Amb plena llibertat d’elecció s’han trobat que només 300 famílies, un 4 %, han escollit el model A. Aquest model genera analfabets en llengua basca doncs només s’ensenya en castellà.
- 5) En la mateixa línia el govern del PSOE ha anunciat que prepara una reforma del sistema educatiu per tal de tornar a reduir les hores de basc i potenciar les de castellà i anglès. Obsessió?.
- 6) La darrera croada és contra el currículum educatiu basc. El PSOE ha impulsat la seva modificació per “restringir” l’ús del terme Euskal Herria. Quan el Partit Nacionalista Basc va preguntar si el restringien perquè era un concepte fals, la consellera socialista va respondre: “Euskal Herria és per a nosaltres quelcom que existeix, el territori de l’euskera a ambdos costats dels Pirineus (...) això és una profunda convicció arrelada al socialisme basc des de temps immemorials”. El PNV va respondre que llavors no veia motiu per “restringir” l’ús del terme. La consellera socialista sí: el motiu és la “intensa càrrega ideològica” del terme Euskal Herria. Definitivament aquesta gent s’han begut l’enteniment.
-7) I finalment a principis d'aquest mes el govern del PSOE-PP al País Basc ha decidit imposar, en contra de la resta de partits, que l'equip Euskaltel de ciclisme dugui a tots els seus vehicles el lema, no-nacionalista, "España/Spain". Casualment aquest cost extra coincideix amb una reducció del 20 % del govern a l'equip ciclista. 

Quan algú es dedica a perseguir mots, imposar banderes o fer de lacai de reis simplement oblida que som al segle XXI. Llavors succeeix el que ha de succeir: un 70 % de la població vol foragitar-lo del govern. Esperem a veure a qui ilegalitzaran ara per a poder gaudir d’un poder en contra de la clara voluntat popular.

dijous, 15 de juliol del 2010

235. Festival independentista aragonès

Artieda és una icona a l’Aragó. Es tracta d’un municipi pirinenc on encara sobreviu la llengua aragonesa. La seva lluita contra el pantà de Yesa fou coneguda arreu d’Aragó. Posteriorment s’ha oposat a l’ampliació de Yesa. L’independentisme aragonès aplegat majoritàriament en el Bloque Independentista de Cuchas (BIC) celebra des de fa uns anys un aplec estival a la vila. El lema, aquest any, ésEsfendemos a tierraque significa “Defensem la terra”. Junt amb el BIC convoquen la trobada els joves de Purna, que recentment han unificat dos moviments de joves independentistes, el sindicat obrer aragonès o l’universitari Unibersidá.

dimecres, 14 de juliol del 2010

234. ERC i CiU voten contra la ILP sobre la independència

Els mateixos partits que dissabte marxaven sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” han optat per rebutjar la Iniciativa Popular sobre la independència. La iniciativa havia estat aprovada per CiU, ICV i ERC el 8 de juny.

La IP proposava: “Perquè el Parlament porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, està d'acord amb que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?". Així el parlament podia iniciar els tràmits per fer una consulta popular. Era el “nosaltres decidim “.
Aprovada en primera instància per ells mateixos ara ICV i CiU s’han fet enrere argumentant que el consell de garanties, òrgan no vinculant, el considerava anticonstitucional. El consell és controlat per PP i PSOE mercès a una altra hàbil maniobra de CiU i ERC en les seves ermes disputes. ERC ha votat en contra de l’ILP en la votació en la que TOTS els grups parlamentaris han tombat, la ILP proposada com a “pla B”.
Per tot plegat, Alfons López Tena (CiU) i Uriel Bertran (ERC), cares visibles de les consultes independentistes, han presentat la dimissió com a consellers nacionals. Ha estat un gest de dignitat que la direcció d’ERC ha respost amb una baixesa notable reclamant a Bertran el seu escó. L’escó que va guanyar Bertran era per defensar la independència, no per regalar el govern al PSOE i votar contra la independència.

dimarts, 13 de juliol del 2010

233. Vomitiu: 14 milions d'€ paga l'estat a 23 futbolistes

Cap selecció de les 32 que van participar al mundial de futbol havia de cobrar, ni de lluny, una xifra similar. És normal?. Cal pensar que l'atur a l'estat espanyol és del 20 % mentre la mitjana de la Unió Europea és del 10 %. Cal pensar que l'endeutament és del 11 % i el màxim permés és del 3 %. I algú encara s'estranya de l'alegria dels jugadors?.
Caldria memoritzar aquesta xifra: 14 milions d'€ per quan el govern del PSOE ens vingui amb més retallades socials i "ajustos". Cada jugador s'embutxacarà 600.000 €. Alguns espanyolistes, mentiders com sempre, argumenten que ho paguen patrocinadors. Com bé argumenta de forma excel·lent Miquel Quintana, de CiU, això és fals.  Altres espanyolistes, manipuladors com sempre, diuen llavors que qui ho paga és la federació. El mateix Quintana demostra que la federació es financia mitjançant l'estat espanyol. Per tant els diners surten de tots nosaltres.
Quan algú us comenti la seva alegria per guanyar un mundial se li poden recordar aquestes dades. El somriure se li esborrarà de la boca. Si té cervell, doncs molts dels qui ho celebren no semblen tenir-ho com vam veure amb les destrosses que van fer a diversos indrets i, sospitosament, ha amagat la premsa. De moment la CUP ha demanat la dimissió de la gran incompetent Assumpta Escarp (PSOE, com no) que va dir que la pantalla era per evitar incidents. Per cert, quan ha costat la pantalla de Montjuic?. Cal recordar que Hereu fa només un mes agraïa per carta als funcionaris el "sacrifici" i parlava de "dràstiques mesures de control del dèficit i reducció de la despesa". De moment a pagar i callar. A la tardor venen eleccions.

dilluns, 12 de juliol del 2010

232. El Barça guanya el mundial de futbol

Fins a set jugadors d’una alineació d’onze han permès la selecció estatal de guanyar el mundial de futbol. Cap equip aporta tants jugadors a una selecció ja que això el desgasta profundament per a la següent temporada. No és la única excepció. Cap estat, a part d’Itàlia, retira la fitxa federativa a un jugador si es nega a formar part de la selecció. Tampoc cap estat es gasta tants diners en primes pels jugadors.

El Barça, ahir, va donar una nova mostra de futbol. Tots els gols marcats per la selecció estatal han estat de jugadors del Barça. Precisament els qui han atacat aquest model de futbol ahir el celebraven. I just aquests que s’han acarnissat amb el Barça de Joan Laporta afirmant que no s’havia de barrejar esport i política intenten fer una lectura política d’un èxit esportiu. Ahir molta gent del Barça va celebrar una victòria que demostra que, fins i tot en el futbol, els espanyols necessiten els catalans. Ahir, a Madrid alguns van descobrir que a Catalunya hi viuen espanyols. Van oblidar, però, que els catalans sinó celebren la selecció on hi ha més jugadors catalans no poden celebrar res. I som una nació massa gran per no celebrar res. Si volen que facin una lectura política, però un estat no pot basar-se en l’esport. El dia que perdin tot s’els esfuma. El Barça juga cada setmana i la selecció, la seva, cada dos anys.
El problema, per a ells, és que a l’estat espanyol li queda l’esport i poca cosa més.

diumenge, 11 de juliol del 2010

231. Som una gran NACIÓ (d'estelades)

Mani de 2007. Senyeres.Mani de 2010. Estelades

Ahir van marxar per Barcelona més persones que habitants tenen alguns estat del món.
La sensació d'orgull era tant infinit com infinita era la manifestació. Si el que va marxar ahir no era una NACIÓ no sé ben bé que ho és. NACIÓ sí, terme anticonstitucional que haurem de repetir a partir d'ara a cada moment. La qüestió no es si nosaltres acatem sinó com pensen fer complir aquesta infàmia de sentència.  
Certament hi havia de tot, per sort. Però mai s'havien vist tantes estelades juntes. 
Vaig anar a la primera manifestació independentista el 1989. Érem 200. Des de llavors, amb pujades i baixades, la cosa s'ha anat engruixint. El què va passar ahir, però, marca una fita mai assolida. Els qui vau anar a les manfestacions de la PDD (2006 i 2007) podreu valorar el què ha passat en aquests anys. Aquelles manifestacions, immenses, éren plagades de senyeres i algunes estelades. Ahir la presència d'estelades era increïble. No es van escoltar crits a favor de l'estatut. Ahir l'autonomisme va quedar molt tocat. Fins ara Espanya tenia davant algú què volia arribar a un acord. Des d'ahir les coses canvien.
La sensació de bola de neu, iniciada amb la manifestació de 2006 és ja evident. Fins i tot l'esquerra independentista absent llavors s'hi ha afegit hi ha tingut un paper notable. Com la resta de forces. La pena de tot plegat és que la traducció política, al parlament què és on ha de fer-se sentir, sigui tant erma.
Ahir vam veure l'immens abisme entre els polítics i el poble. Ahir vam poder sentir molt orgull de la nostra NACIÓ, tant com ràbia per la incapacitat de tots plegats de no forjar una alternativa electoral que tradueixi aquell mar d'estelades en 68 diputats.

divendres, 9 de juliol del 2010

230. A Palma, avui, “Som una nació. Nosaltres decidim”

Avui, a Palma de Mallorca, hi ha convocada una concentració. “Nosaltres decidim. Som una nació” és el lema. Hi convoquen l’Obra Cultural Balear, Partit Socialista de Mallorca, Esquerra, Iniciativa d’Esquerres, Els Verds, Esquerra Alternativa i Verda i Entesa per Mallorca. Serà a les 19:00 a la plaça de Cort de Ciutat. Des de Barcelona donar les gràcies als compatriotes que avui seran amb nosaltres. També als qui manifesten a Dublín i Londres i als bascos que demà marxaran per Donostia. A tots ells mercès. Ens fan més forts front una gent “ufana i superba”.

A Catalunya el PSOE ha merdejat amb la pancarteta amunt i avall embolicant-se amb una bandera que no és seva. No els importava res la pancarta el que volien era esbombar la manifestació. No se n’han sortit. Demà serem desenes (centenars) de milers que sentim orgull d’aquesta nació. No en tenim cap altre. I, sí, nosaltres decidim. No ens fa por fer-ho senyor Montilla.

dijous, 8 de juliol del 2010

229. El procés de l’estatut pas a pas

Per ser conscients de la humiliació que suposa la sentència del caducat tribunal espanyolista de Madrid sense cap membre català cal fer un breu repàs al procés per obtenir un nou estatut.

1) La renúncia a un estatut nacional. En primer lloc es fa un debat artificial per tot el país fins que aquest queda fart. Es parteix d’un text raonable fins i tot per alguns independentistes però queda retallat. CiU apreta reclamant els drets històrics que considera innegociables fins que negocia eliminar-los. D’aquell debat esgotador surt l’estatut del 30 de setembre que aprova el 90 % del parlament.
2) La traïció de Mas mutila el text unitari. El text del 30 de setembre és bloquejat a Madrid i defensat unitàriament pels partits catalans. El procés es debloqueja quan Mas viatja a Madrid i traeix la resta de partits acceptant les retallades sobre el text del 30 de setembre que li proposa Zapatero. L’estatut queda mutilat.
3) L’amputació al parlament estranger. El text acordat per Zapatero i Mas arriba al parlament espanyol on una comissió encapçalada per l’inefable A. Guerra el lamina més. El propi Guerra diu que li han passat “el ribot” per a que quedi finíssim. El text torna a ser amputat en la majoria d’articles. Al senat es repeteix el procés.
4) L’aprovació catalana. El text mutilat i amputat retorna a Catalunya on el parlament l’aprova amb el cap cot. Malgrat tot el text mutilat és aprovat en referèndum pel poble català . PSOE i CiU venen la moto de que “o és això o res”.
5) L’esquarterament per un tribunal ilegítim. El text àmpliament retallat, mutilat i, malgrat tot, aprovat pels parlaments espanyol i català així com pel poble de Catalunya acaba essent esquarterat en blos per un tribunal amb els càrrecs caducats i amb els seus membres recusats on la majoria favorable a l’estatut és derrotada amb mitjans mafiosos.

A la tardor hi ha eleccions. Podrem optar entre democràcia catalana o seguir amb la genuflexió espanyola.

dimecres, 7 de juliol del 2010

228. Onze motius d’un independentista per anar a la manifestació



1. El lema: “Som una nació. Nosaltres decidim”. Cap independentista pot negar que som una nació ni que tenim el dret a decidir nosaltres mateixos sobre el nostre futur.
2. L’entitat que la convoca: Òmnium Cultural. És una entitat transversal, cívica i amb un llarg historial de defensa de la nació catalana. Amb l’OCB de les Illes i l’ACPV valenciana forma la Federació Llull.
3. La defensa de la democràcia: Un poble, el català, va aprovar un referèndum un text. Molts vam votar-hi en contra car crèiem que era insuficient. Com a demòcrates, però, hem “d’assumir la veu d’un poble”. I aquesta decisió democràtica és ara mutilada per 6 individus “indisolubles”.
4. La defensa de la legalitat: el tribunal que ha decidit no és competent. Tenen els càrrec caducats i han estat repetidament recusats.
5. La crítica a l’estatut: es pot estar en contra d’aquest estatut i, al mateix temps, oposar-se a que des de Madrid tinguin el poder per retallar-lo. Això vol dir “nosaltres decidim”.
6. Per tàctica: l’independentisme ha d’abandonar el discurs en negatiu i d’oposició a tot. La majoria del poble català serà a la manifestació i l’independentisme ha de començar a tenir vocació de majoria. Cal créixer. I entre els qui es manifestin el 10 de juliol, autonomistes decebuts, hi ha el públic objectiu a qui ens hem de dirigir.
7. Els nostres: Els qui han convocat la manifestació són dels nostres. Els qui s’hi han oposat, PP i C’anos, són dels altres. I som molts més que ells. Alinear-se amb la majoria ultra-unionista només du a la marginalitat.
8. Els altres: Fora de Catalunya la manifestació s’entendrà com un cop de força, limitat potser, català. Cal fer-se una pregunta senzilla: el TC ha negat que Catalunya sigui una nació. La manifestació té com a lema “Som una nació”. En quin bàndol estem.
9. En tot conflicte cal abandonar el purisme sense trair mai les idees. A voltes cal aliar-se amb adversaris més propers per tal de fer front a un enemic. CiU i el PSOE català són adversaris però no enemics.
10. El mateix dia, a Donostia, l’independentisme basc ha convocat una marxa. El lema?. “Nazio gara. Autodeterminazioa” (Som una nació. Autodeterminació). No és casual. S’està bastint un front comú per trencar Espanya. Ells van sols. Aquí, els autonomistes han de fer veure que s’enutgen abans de repartir-se les engrunes. Però a Euskadi tenen clar que aquesta manifestació no és només de defensa de l’estatut.
11. L’independentisme ha de saber utilitzar aquesta marxa com una demostració de força mai vista. Si la deixem en mans dels autonomistes serà un greu error. Hi ha d’haver milers d’estelades (amb pal). Aquesta serà la imatge que quedarà. I llavors estarem començant a guanyar.


Hi ha motius, és clar, per no anar-hi. Per exemple no fer el joc als polítics autonomistes acusats de corrupció i culpables de l’atzucac que vivim ara. Provoca certa repulsa compartir manifestació amb el genuflexe Montilla o amb en Mas, qui va vendre aquest estatut a Zapatero. Però en provoca molta més compartir sofà amb els membres del Tribunal Colonial, la senyora Sánchez Camacho o en Rivera.
El dia que siguem majoria al parlament potser ens podem permetre menysprear oportunitats com aquesta. Mentrestant hem d’aprofitar cada oportunitat per transformar un autonomista en un independentista.

dimarts, 6 de juliol del 2010

227. Denuncien als tribunals el govern espanyol per venda d’armes

Sis entitats (Associació de Familiars de Presos i Desapareguts Saharauis, Associació Pro Drets Humans d’Espanya, Associació Internacional de Juristes pel Sàhara Occidental, Observatori Asturià de Drets Humans pel Sàhara Occidental, Observatori Aragonès pel Sàhara Occidental i l’Associació Canària de Juristes per la Pau i els Drets Humans) van presentar el primer de juliol una demanda als tribunals contra el govern espanyol.

El PSOE, que treu pit davant els “violents”, ven armes a un estat tant “democràtic” com Marroc. Amb aquestes armes la violència marroquina mata i mutila la seva població i, especialment, la saharaui. Ibrahim Hussein Abait va perdre un braç i una cama el 2009 per una mina i ha recolzat la demanda. Ja el mes d’abril el ministeri d’indústria va aturar una denúncia per “venda d’armes a un estat estranger”.
Qui ven armes per aterrir una població és demòcrata o terrorista?.

dilluns, 5 de juliol del 2010

226. Què ha retallat el TC o els límits que ens posen els espanyols

Què ha retallat l’autoanomenat TC?.

El nou estatut d’autonomia de Catalunya, llei aprovada pel parlament i el senat espanyols, el parlament català i, en referèndum, pel poble català, no és legal. Tots es van equivocar. Fins i tot s’han equivocat els 4 membres del suposat tribunal que han dit que sí és constitucional. Tenen la raó els 6 individus que, en la seva major part, mai han trepitjat aquest país.
Per saber quin és l’abast de la mutilació, sense ser jurista, podem fer un resum ràpid de la voracitat depredadora d’aquests 6 espanyols que han decidit que ni som una nació ni tenim llengua pròpia ni tenim drets. Per ells som súbdits agenollats.

Catalunya no és una nació
- Catalunya no és una nació ni pot sentir-s’hi com diu el preàmbul.

La justícia a Catalunya és purament colonial i no pot tenir cap arrel al país
- No hi pot haver un Consell de Justícia de Catalunya que participi en les decisions de la justícia espanyola. Les atribucions del CJC queden buidades gairebé del tot i no pot designar cap càrrec.
- Arriba a prohibir que el president del TSJC es digui “president” del CJC.
- El CJC ni la Generalitat no poden convocar concursos per cobrir places. Les places les cobreixen des de Madrid.
Un apunt curiós: tot aquest apartat resta intacte en l'estatut andalús i ningú ho ha recorregut...

El català no pot ser d’ús preferent a Catalunya
- Anul•len el terme “preferent” en l’us de la llengua per part de les administracions i els mitjans públics. Això obre la porta a que TV3 i l’escola siguin bilingües o totalment en castellà.
- El TC determinarà fins on arriben els drets dels catalanoparlants en ser atesos en la seva llengua, a estudiar a la universitat o al seu ús per part de la Generalitat.

Catalunya no té dret a demanar la fi de la solidaritat (=espoli)
- S’anul•la la petició a fer un esforç fiscal similar per part de totes les comunitats autònomes per tal d’assolir uns nivells semblants en “educació, sanitat i altres serveis socials”. Segons el TC es pretenia posar límits a la “solidaritat autonòmica” és a dir a l’espoli de Catalunya per part d’Espanya. El text original demanava que Catalunya no arribés a l’extrem de perdre riquesa per càpita degut a la seva “solidaritat” en l’article 206.

Catalunya no té dret a... - organitzar-se territorialment: tota l’organització en vegueries queda en suspens.
- Decidir sobre la immigració que rep: no té competències en immigració
- Es retallen les competències exclusives i les compartides
- S’anul•len les consultes al poble sense el permís de Madrid
- Es retalla el paper del Síndic de Greuges tot creant una duplicitat estúpida amb el càrrec estatal
- Elimina el control de la Generalitat sobre els tributs dels ajuntaments
- Elimina les competències sobre les caixes d’estalvi
- Elimina el caràcter vinculant del consell de garanties estatutàries (on, per si de cas, PP i PSOE s’han procurat una clara majoria)

Cal recordar que, el text que ha estat condemnat ara, és el que procedeix d’un llarg procés on ja va ser retallat en tres fases al parlament de Catalunya, al pacte Zapatero/Mas, va passar pel “ribot” del parlament espanyol i després pel senat. Aquest text mutilat és el que ara ha estat esquarterat.
Qui continuï creient en el pacte constitucional, l’autonomia, l’encaix a Espanya o l’estat plurinacional o és boig o menteix. Com diu en V. Partal, CiU i PSOE ja no ens poden parlar com abans. Alguna cosa ha canviat. No hi ha cap futur a l’estat de les autonomies. A Madrid ens han manllevat la dignitat . Dissabte podem començar a recuperar-la.

diumenge, 4 de juliol del 2010

225. Mercator publica un extens informe sobre la realitat de l’asturià

Mercator és una xarxa europea de centres sobre Diversitat Lingüística creada l’any 1987. Té els seus centres operatius a Frísia, amb suport del govern frisó, els Països Catalans, Gal•les, Finlàndia i Hongria. Entre les seves tasques hi ha recerca al voltant de les llengües minoritzades.

El darrer informe que ha publicat té com a títol “L’asturiano-lleonès: aspectes lingüístics, sociolingüístics i legislació” és obra d’Héctor García Gil. L’autor forma part del seminari de filologia asturiana de la universitat d’Oviedo. És un completíssim estudi que repassa els trets històrics de l’astur-lleonès, la legislació i els aspectes sociolingüístics. Pot ser consultat en català, espanyol, anglès I asturià.

dissabte, 3 de juliol del 2010

224. Primer Acampallengua de la història a l’illa de Menorca

Per primera vegada se celebrarà un Acampallengua a l’illa de Menorca, l’illa balear on el català és més arrelat. Fa més d’una dècada que els Joves de Mallorca per la Llengua realitzen aquesta activitat lúdica i reivindicativa. La novetat, aquest any, és que l’acampada per la llengua es trasllada a l’illa de Menorca. El cartell musical és encapçalat pels valencians Obrint Pas. L’activitat es desenvoluparà els dies 3 i 4 de juliol a Ferreries i han obert un blog on expliquen les novetats. També s’hi organitza un vaixell des de Mallorca. Com diu una de les entitats organitzadores: “El fet de poder gaudir d'un cap de setmana encaminat a la normalització lingüística, a la festa i a la defensa i promoció de la nostra llengua, ja és tot un èxit. Ferreries esdevindrà un nucli festiu i reivindicatiu. La capacitat d'organització d'una activitat d'aquesta dimensió evidencia que esteim ben vius.”

dijous, 1 de juliol del 2010

223. En profund agraïment a Laporta, repàs d’una trajectòria brillant

En P. Maragall, quan era alcalde de Barcelona, en una celebració a la plaça de Sant Jaume va dir que el Barça havia de deixar de ser "Més que un club" per ser "només un club". El vell somni del PSOE i CiU del “regionalismo bien entendido”. Quan el Barça sigui només un club deixarà de ser el Barça. Al Barça no li calen aficionats de fora de Catalunya que no entenguin la catalanitat com al Madrid no li calen els qui no entenguin l’espanyolisme ni al Celtic de Glasgow la identitat cèltica front la unionista del Glasgow. Per alguna cosa la samarreta del Barça és la més emprada als camps de refugiats del Sàhara o de Palestina.

Va haver un moment que semblava que la sociovergència se’n sortiria. I llavors va succeir. En Joan Laporta va arribar al Barça quan el club arrossegava una crisi només comparable a la que va dur al suïcidi a J. Gamper. Laporta va prometre un “cercle virtuós”. I ha complert. Deixa el Barça a l’elit mundial en bàsquet, futbol, hoquei i handbol. Sense renunciar a res. Sense demanar perdó per ser català. Només recordant com va deixar el club el nuñisme (Nuñez, Reyna, Gaspart) podem entendre aquest canvi. Laporta ha comés errors com el cas del seu cunyat o barallar-se amb mitja junta. No ha sabut actuar en equip però ha hagut de patir una campanya acarnissada per part dels qui no li perdonen que renovés un club agònic i que ho fes des del desacomplexament de la catalanitat. Per tot plegat només un agraïment des de la màxima objectivitat. I amb fets. Mercès, president Laporta.

• En l'apartat de futbol ha passat d'un Barça que feia misèria i no guanyava ni una Lliga al Barça de les sis copes. A més s’han guanyat dues copes d’Europa en 7 anys amb 2 entrenadors diferents...més que en un segle. En global el Barça de laporta ha recollit 53 títols en 7 anys!.
• En l'apartat social, s'han adherit moltes penyes i socis. El Barça torna a estar a primera línia mundial i a més sense amagar el catalanisme.
• En l'apartat econòmic, hem passat a tenir un club que facturava 150 milions d'€ a facturar-ne 420.

Parlem de fets concrets:
• La Senyera a la samarreta.
• El fcbarcelona.CAT present arreu.
• La llengua catalana com a llengua prioritària per adreçar-se als socis en grans esdeveniments (va ser oficial a la final de Roma -juntament amb italià i anglès- gràcies al Barça).
Recuperar el lema "Més que un club" que alguns havien volgut enterrar. Aquest mateix "Més que un club" ben gran a la graderia de l'Estadi, a lateral, perquè el nou president el vegi cada cop que segui a la llotja. I no ho oblidi.
• Uns èxits esportius reconeguts mundialment: 53 títols en 7 anys.
Eliminació de la facció violenta d'afeccionats.
• Recuperació i compromís amb la catalanitat. Capacitat de relacionar catalanitat i universalitat.
• Acord amb UNICEF després de les dures critiques del grup Godó que acusava, injustament, Laporta de voler arribar a un accord amb una empresa d’apostes. La mateixa que avui du a la samarreta el club de la capital espanyola enmig del silenci del propi Grup Godó.
• Recuperació de la memòria del president Josep Sunyol.
• Deixar el projecte esportiu en mans de gent que han apostat per la pedrera. Laporta ha acabat amb els 4 entrenadors de les seccions que parlen català així com el secretari tècnic. No cal cercar for a el que tens dins.
• Projecte XICS d’ajuda als infants desafavorits de tot el món, en especial dels d’Àfrica.
• Consideració de la Catalunya Nord com una part més de Catalunya.
Laporta haurà comes errors. Però són comparables a totes les fites que ha aconseguit o només han estat amplificats pels qui mai han cregut en ell?.