dijous, 30 de setembre del 2010

297. Els encerts del tripartit

Les expectatives electorals corroboren que l’experiència del segon tripartit ha estat un error per part d’ERC. Donar la Generalitat a qui manifesta que combatrà l’independentisme o que la independència és decadència és pervertir els vots rebuts. Dit tot això, per a fer justícia, no és cert que ERC no hagi fet res al govern des d’un punt de vista nacional. Donem-hi un cop d’ull:

Llengua
- Acord amb Nokia per aconseguir un 75 % de mòbils en català.
- Decret dels cinemes: 50 % en català
- Decret de coneixements mínims de professors universitaris fixes de català
- Ha aconseguit que el PSOE no tanqués Ràdio 4 (l’antena en gallega sí es va tancar)
- Suport a entitats de foment de la llengua: 3 M només per a Òmnium
- Increment notable de cursos de català fins als 2.000.
- El pressupost més alt de la història pels CNL.
- Fira de literatura de Frankfurt
- Biennal de Venècia
- Per primer cop l’Expolangues de París s’ha dedicat a una llengua sense estat
- Codi de consum que explicita que tot consumidor té dret a ser atès en català
- Llei d’acollida prioritzant el català

Seleccions esportives
- Reconeixement d’una quinzena de seleccions.
- Ingrés de l’hoquei de patinatge a la Sudamericana i participació als campionats.
- Retirada de la federació espanyola de la competició de bitlles davant la participació catalana

Països Catalans
-Suport a les entitats que defensen la llengua arreu dels Països Catalans. Entre 2003-2007 2,6 milions d’€ per ACPV, 130.000 per Òmnium de Catalunya Nord, 144.000 per Escola Valenciana i quantitats similars per les entitats de la Franja. A L’Alguer ha finançat els actes del “retrobament”.
- Refer l’Institut Ramon Llull amb acords amb el Consell General de Catalunya Nord, el govern balear, Andorra o la xarxa de ciutats valencianes.
- Intervenció decisiva en la construcció del gran centre educatiu d’El Soler per La Bressola que ha costat 3 milions d’€. Negociacions amb l’estat francès que ha assumit part del manteniment.
- S’ha aconseguit que el govern espanyol financi entitats pel valencià amb 1 M d’€ el 2008 bàsicament per Escola Valenciana o 600.000 per Obra Cultural Balear
- Acords de la TDT amb Aragó, Balears i Catalunya Nord

Altres
- Traspàs limitat de Rodalies
- Traspàs de Castell de Montjuic
- Obertura de delegacions internacionals
- No renovació de les freqüències de la COPE
- Organització de dues conferències de nacions sense estat de la Mediterrània

ERC, amb el tripartit, ha aconseguit fites rellevants que cal reconèixer. CiU no ho va fer en més de dues dècades. Aquest recull no justifica els anys de govern i més si tenim en compte els sacrificis fets per satisfer al PSOE: tancament de TV3 per ordre del ministre Montilla, pèssim model de finançament, espanyolització de TV3, 3ª hora de castellà, imposició de les estanqueres per part de Montilla, nul•la presència a Europa o el guirigall de l’estatut hiper amputat. Però la crítica, sense reconèixer els encerts, perd molta credibilitat.



























dimecres, 29 de setembre del 2010

296. “Gioa”, el retorn d’I Muvrini

I Muvrini és el grup capdavanter de la música corsa. Va més enllà de la tradicional polifonia illenca, compartida amb la veïna Sardenya. És dirigit pels germans Bernardini fills del cantant, i també poeta, Ghjuliu Bernardini. Poc a poc han anat afegint instruments i actualment ja arriben a la desena de components. Entre altres han col•laborat amb Sting o amb Lluís Llach. Amb el català i amb D. Gharabian van col•laborar en la peça “Vò lu mundu” trilingüe en català, cors i armeni. Políticament el grup es posiciona a favor de la nació corsa però opta per l’autonomia front L’Arcusgi o Canta u Populu Corsu que recolzen l’independentisme sense fisures.



“Gioia” és el tretzé àlbum del grup. Combina de forma natural els cants tradicionals illencs, amb la música corsa i certs elements pop que li donen un cert toc comercial sense perdre gens de l’”alma” de la música tradicional corsa. Destaquen les cançons “Inseme si pò” (junts es pot) o la melangiosa “O Corsica tu”.

dimarts, 28 de setembre del 2010

295. ERC ja no pot ser el pal de paller

La direcció d’ERC no és conscient, encara, del que ha fet . Vivim un moment en que l’independentisme arriba a màxims de popularitat. I l’únic partit independentista al parlament afronta, en canvi, una forta patacada electoral. Aquesta, de retruc, donarà el govern a l’autonomisme claudicant. Donar el govern de la Generalitat al PSOE, a canvi de res, ha estat un error greu. Mentir, com feia Puigcercós el 2006, afirmant que: “Si el PSC no està per obrir un nou horitzó serà molt difícil que hi pactem” ha estat un acte que milers de persones no poden oblidar. Són les persones que van votar ERC amb l’esperança d’enfortir l’independentisme. I el seu vot fou per donar el govern al president més espanyolista que ha tingut mai la Generalitat.
ERC va tenir un paper essencial en l’abolició de la festa nacional espanyola de Catalunya. Els seus 21 diputats van aportar gairebé un terç dels vots necessaris. Reconegut això cal apuntar que només 31 dels 37 diputats del PSOE van votar contra l’abolició. Malgrat els 6 valents (sorpresa, entre ells, Joan Ferran abstenint-se!) la resta van seguir la consigna de Montilla. Ha estat un president nefast, espanyolista i mentider. Va sortir immediatament a disculpar-se de la decisió del parlament. No ens importen els gustos sàdics de Montilla. Hi té tot el dret. Però no pot afirmar que defensa els toros “perquè crec en la llibertat”. Segons Montilla els qui som a favor de no assassinar toros som en contra de la llibertat. I això ho diu una persona que creu que Catalunya no té llibertat per decidir el seu futur. Com va dir l’autodeterminació no és aplicable a Catalunya. Ara ha afegit que la independència suposarà decadència (més que la d’ara?). I el seu segon, M. Iceta, es vanta de dir “Combatrem l’independentisme”. Així entenen la llibertat aquesta gent.
El problema no és aquest. El problema és que ERC va regalar el govern a aquesta gent per a que, des d’allà combatin l’independentisme. I la presidència a un home que afirma que defensar les curses de braus és defensar la llibertat i la independència és una idea a combatre. Per tot plegat ERC, és un actor independentista vital, però no pot ser el pal de paller de l’independentisme. Ho fou entre 1992 i 2006. Des de llavors és més una crossa del PSOE. I ara hi ha independentistes que no volen ajudar a combatre l’independentisme. És senzill.

dilluns, 27 de setembre del 2010

294. L'Occitan oficial en Catalonha

Una nova victòria. El parlament de la comunitat autònoma de Catalunya ha aprovat la Llei de l'Occità. El text estipula que la llengua és oficial a tot el Principat i que la Generalitat l'emprarà quan s'adreci als ciutadans o institucions de la Vall d’Aran. Ha estat una gran victòria dels defensors de la llengua occitana I ha quedat desactivat el reduccionisme localista que es limita a parlar d’aranès. Intenten fer passar el dialecte pel tot. L’aranès existeix, és clar i la llei especifica que és la llei de l’aranès a Aran. L’aranès és un dialecte del gascó que, alhora, és un dialecte de la llengua occitana. Com sempre hi ha qui dona la nota: tant PP com C's han criticat que una llei pensada per a la Vall d'Aran porti com a títol la llengua occitana. És com si volguéssin que una llei de protecció de l’espanyol a Puerto Rico fos la llei del”portoricense”. La seva deriva els fa entrar en contradiccions constants. Adjunts els comunicats celebrant la nova llei de l’Institut d’Estudis Occitans i el Cercle d’Agermanament Occitano Català:



22 setembre de 2010, per lo premier còp de son istòria, l’occitan es lenga oficiala.
Per un vòte istoric, lo Parlament de Catalonha a donat un estatut oficiau a la lenga occitana sus tot lo territòri catalan.
L’Institut d’Estudis Occitans saluda leis Aranés que sa determinacion a fach votar una lèi amb una majoritat grandarassa per lo Parlament de Catalonha, e lo govèrn catalan qu’a sauput respectar la diversitat culturala de son territòri.
L’adopcion d’aquest tèxte per lei deputats dona a nòstra lenga un estatut que jamai conoissèt. Devèn la tresena lenga oficiala de Catalonha. Aquesta decision pertòca prefondament lei tres milions
d’occitanofòns francés.
L’Estat e lei regions francesas devon tirar lei consequéncias d’aquest vòte. Es possible de donar a l’occitan la reconoissença que s’amerita sus l’ensems de son territòri (Aquitània, Miegjorn-
Pirenèus, Auvernha, Lemosin, Provença-Aups-Còsta d’Azur, una part de Ròse-Aups e de Peitau-Charanta e tanbèn dau Piemont italian).
Après l’adopcion dau Tractat de Lisbona (segon que l’Union Europèa "respècta la riquesa de sa diversitat culturala e linguistica"), e la reconoissença dei Lengas regionalas de França per la Constitucion Francesa en 2008, lo vòte istoric catalan afortís la necessitat de garantir lei drechs linguistics deis occitanofòns. Confirma la legitimitat de perseguir lei politicas linguisticas entraïnadas per lei collectivitats localas. Ramenta enfin sei devers a l’Estat francés : legiferar pron lèu per la lenga occitana e li donar en tota democracia la plaça que li revèn.


Letra del CAOC: la lei de l'occitan
Ièr (dijòus), a 12 oras, lo Parlament de Catalonha aprovèt la Lei de l’Occitan amb una granda majoritat. Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC. Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran. Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls. Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles. Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans. Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya. I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.

diumenge, 26 de setembre del 2010

293. Romàrio i Bebeto també es presenten a les eleccions

El món del futbol i el polític són cada vegada més lligats. Als molts presidents o ex presidents de clubs de futbol que s’han presentat a eleccions ara cal afegir a dos jugadors campions del món l’any 1994.

Un d’ells va brillar al Barça, Romàrio, i es presenta pel Partit Socialista Brasiler. L’altre va brillar al Depor on el seu president, Lendoiro, va tenir diversos càrrecs polítics d’alçada amb el PP. Es tracta de Bebeto i es presenta pel Partit Democràtic Treballador. Curiosament els dos, que es presenten a diputats, han optat per formacions d’esquerra. El 3 d’octubre veurem si obtenen escó.

dissabte, 25 de setembre del 2010

292. Quinzè Correllengua, un esforç monumental


La quinzena edició del Correllengua al País Valencià suposa un enorme esforç organitzatiu, vital i mobilitzador. Enguany és dedicat a l'escriptor de Castalla (l'Alcoià) Enric Valor. Valor fou qui va dir la famosa frase "el nostre valencià, el català de tots".

Pels derrotistes de sempre, aquells que xiuxiuejen que "el País Valencià està perdut" és un bany de realisme. A voltes un poble no és capaç de traduir políticament la seva vitalitat. Per incompetència dels seus líders, per divisió o per manca d'encert polític.
Les xifres et deixen bocabadat. Actes a 152 localitats, participació de fins a 120.000 estudiants, quinze edicions des de 1995, un programa d’activitats que es perllonga 2 mesos, amb activitats a 418 centres d’ensenyament, cercaviles pels carrers, conferències, debats, teatre, concerts, exposicions…Tot plegat es pot consultar en la plana web que detalla tots els actes de froma comarcal i ofereix material en diversos formats per a recolzar aquesta fabulosa iniciativa que ens fa sentir orgull de ser.
El Correllengua va iniciar-se divendres a Gandia (La Safor) on avui també es celebren diversos actes que clouen amb un concert amb La Gossa Sorda i Verd Cel.

divendres, 24 de setembre del 2010

291. El PSOE ha multiplicat per 4 les ajudes al règim del Marroc

Marroc és una monarquia on es tortura i es limiten tot tipus de llibertats. Fins i tot podríem afirmar que es tracta d'una autocràcia. La seva ocupació militar del Sàhara és motiu de patiment per desenes de milers de persones i l'ONU ha intentat per totes les vies de denunciar-la.

I quina actitud pren l'estat espanyol?. Doncs els defensors de la no-violència i dels drets humans, la bona gent del PSOE, ha multiplicat per 4 les ajudes a Marroc respecte a l'etapa de govern del PP. Això suma 500 milions d'€ regalats al règim. És el segon estat del món que rep més ajuda per part del govern espanyol. Curiosa coincidència: el juliol l'Associació pro DDHH va denunciar el govern el PSOE per vendre armes a Marroc.
És pobre Marroc?. Potser la població no viu lligant els gossos amb llonganisses però és segur que Marroc no és pobre. Ha construït la mesquita més alta del món, a Casablanca, té una despesa militar enorme i les empreses del monarca han triplicat beneficis durant la crisi. En efecte, la Societé Nationale d'Investissement i Omnium Nord Afrique, ambdues propietat de la casa reial, gestionen els recursos ...del Sàhara !. Els seus beneficis són de 470 milions d'€ gairebé el mateix del que l'estat espanyol regala al marroquí. A això afegir que el rei magrebí té 12 palaus i un parc de 400 hectàrees. Li calen tantes ajudes?.

dijous, 23 de setembre del 2010

290. Nou agregador de blogs independentistes

Des de l'Alt Urgell ens arriba una iniciativa molt interessant. S'anomena “El convit independentista”. Es tracta d'un aplec de blogs (o blocs) que volen la independència i que, a més, creuen que l'estat català és necessari i urgent. Una eina molt útil per crear una xarxa independentista més. Si teniu un blog només cal que escriu a dusming@msn.com o hi deixeu un comentari en el blog. Com més serem...

dimecres, 22 de setembre del 2010

289. Un altre assassinat espanyolista impune

La fins ara insuportable permisivitat de la violència espanyolista és cada cop més visible. Per evitar-ho hi ha el mitjans de comunicació de masses sovint subvencionats per a reproduir i amplificar només les notícies que l’autonomisme vol. N’hi ha un fum d’exemples: els atemptats contra entitats valencianistes o d’esquerra al País Valencià, els atacs contra moviments independentistes al Principat (ja sigui ERC, Solidaritat o els casals independentistes),...tot s’hi val. Excepte a internet, i en petites dosis, aquestes notícies no existeixen. I paral•lelament no hi ha cap, persecució policial als terroristes espanyolistes. Fins que Solidaritat Catalana no s'ha decidit a fer-hi front i demanar condemnes a aquests actes, l'actitud més habitual era callar. I ara es trenca el silenci. Fins i tot algú ha ha editat un video on apunta qui alimenta aquest odi i s'ha decidit a reclamar-los que condemni la violència que atien. No ho fan, els hi val més la pena fer passar els botxins per víctimes.
Imaginem que 3 catalans maten a puntades de peu un espanyol al crit de “espanyol de merda”. Quina repercussió tindria?. Doncs això va passar el 16 de juny a Cornellà. La diferència és que foren 3 espanyolistes arran de la victòria de la seva selecció de futbol. Van matar a cops un equatorià al crit de “sudaca de merda” i "visca espanya" davant la seva filla de 8 anys. La policia autonòmica els va detenir i posar a disposició judicial. Gairebé cap mitjà va reproduir l’assassinat. La justícia espanyola es va limitar a posar en llibertat els 3 assassins. Recordem, en canvi, la persecució que van patir alguns catalans pel sol fet de cremar paper amb la fotografia del monarca. Cal acabar amb la seva impunitat i per fer-ho els hem de denunciar.

dimarts, 21 de setembre del 2010

288. Sea Shepherd saboteja les matances de cetacis a les Fèroe

Les Illes Fèroe són un protectorat danès. Cada any, des de temps immemorials, alguns dels seus habitants fan que el mar es torni vermell. Surten a navegar i acorralen petites balenes i altres cetacis a la costa. Les rodegen en semicercle a badies i allà practiquen el que anomenen la grindaráp o la “grind”. L’espècie més afectada per la matança són les petites balenes mig dofí conegudes com “cap d’olla negra”. Cada any són assassinades un miler. Les imatges són dantesques.


No es comercialitzen. És una diversió popular matar a ganivetades o cops de pal aquests animals pacífics. Des de l’any 2008 les autoritats sanitàries de les illes han recomanat que no es consumeixi la seva carn donat l’alt nivell de toxines que conté. Els motius de supervivència dels partidaris de la grind han quedat ara reduïts a matar per matar.

Aquest any Sea Shepherd ha posat més problemes als partidaris de la matança. Tot i que aquests actuen per evitar ser filmats un escamot es va assabentar de la cacera i l’ha filmada. L’argument que la matança és ràpida i sense dolor queda desmentit en veure’s, per exemple, nounats separats a cops de pal la seva mare mentre els assassinen. A part d’això Sea Shepherd ha enviat senyals acústics des del vaixell “Azzurro Golfo” per avisar els cetacis. L’acció ha quedat al descobert fa només uns dies doncs es feia de manera oculta. La premsa illenca va alertar que grups de cetacis havien fugit pels avisos quan anaven a ser brutalment assassinades.


diumenge, 19 de setembre del 2010

287. Atemptat espanyolista contra Solidaritat Catalana

El Teatre de la Passió de Cervera és un dels edificis més emblemàtics de la capital de la Segarra. Ahir era ple de gom a gom amb 400 persones en un acte de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI). Uns individus van decidir avortar l'acte. Van roixar l'estelada que hi havia a la façana de l'edifici amb líquid inflamable i van calar-hi foc. Fonts dels bombers han assegurat que l’incendi, molt aparatós, hagués pogut posar en perill la integritat de l’edifici. Independentment dels detalls és un atemptat clarament polític i amb intencions polítiques. L'objectiu és aterroritzar l'adversari. És una mostra de terrorisme polític de caire espanyolista.
Malauradament no és la única. Es dona la circumstància que Cervera és un feu de l'escissió de la Plataforma per Catalunya anomenada Partit per Catalunya. El seu líder ja ha estat condemnat per fets similars. A una altra població on Plataforma per Catalunya té representació, Vic, ja han cremat 4 vegades el Casal Independentista Manuel Viusà. Cap detingut. A Sabadell, on l'MSR té força implantació, han atacat 4 vegades la seu d'ERC i altres el Casal independentista. Cap detenció. Curiosament el Partit per Catalunya i MSR es van coaligar a les darreres eleccions. Recentment un torero va assaltar, identificant-se, una seu d'ERC. Els Mossos encara és hora que moguin un dit. En canvi van còrrer a detenir Jaume Soler acusant-lo falsament (ha estat absolt) de cremar la pantalla de Tele 5 de Terrassa, han detingut recentment Eduald Calvo, de Maulets o han iniciat una minuciosa investigació sobre la crema d'una bandera espanyola i una francesa al Fossar per la Diada. Cal denunciar que a casa nostra hi ha actiu un terrorisme espanyolista de caire unionista. Però encara més fort cal denunciar la impunitat que li ofereix la policia.

dissabte, 18 de setembre del 2010

286. Sobre Carles Solà

A principis dels noranta hi havia 2 candidats a rector de l’UAB:
- Josep M. Vallès, proper al PSOE que havia convidat el rei a l’UAB i permès una brutal càrrega policial contra la protesta del BEI amb traumatismes cranials.
- Carles Solà, un valencià amb un programa de caire independentista i de promoció dels Països Catalans.

Llavors el Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) era majoritari. Tot i néixer de la mà de l’MDT (PSAN), les JERC van aconseguir-ne el control. En l’assemblea per decidir a qui votar, el sector JERC es va imposar: calia votar Vallès. No ho vaig entendre tot i que, com a claustral, havia de votar-lo. El sindicat de la JNC, Estudiants Nacionalistes, era molt minoritari i va optar per Solà. El resultat fou que Solà va guanyar. Fou un dels millors rectors que ha tingut l’UAB. Posteriorment Vallès seria diputat al grup del PSOE i Solà conseller d’universitats amb el tripartit.

D’aquella experiència vaig desconfiar dels discursos que vinculaven qüestió social a la nacional. Sempre hi ha d’haver una prioritat i, sovint, s’imposa la primera. Una dècada després quan ERC va tenir la clau del govern va tornar a fer el mateix que havia fet a l’UAB. I Maragall va ser escollit president. El 2006 ho va tornar a fer amb Montilla. Cap equidistància. Ser d’esquerra independentista no és el mateix que ser independentista d’esquerra. L’ordre dels mots és clau.
Aquella votació sobre Solà va condicionar la meva militància els anys següents. Ara, curiosament, el propi Solà ha donat un pas important. L’exrector, a part del seu prestigi acadèmic, ha demostrat una gran capacitat de treball i una honestedat impecable. Ara, s’ha incorporat a la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència. I ja comencen a ser-ne moltes les persones que són referents que ho han fet.

divendres, 17 de setembre del 2010

285. Article del Col.lectiu Eterna: No desafiaràs la llei d'Hondt

En Vicent Partal parla d'aquest excel·lent article i afegeix que el gran enemic, més que la divisió, és l'abstenció que pot generar. Especial atenció als exemples que posa de les actuals coalicions parlamentàries.


No desafiaràs la llei
El primer manament del bon independentista català és: no desafiaràs la llei espanyola. En concret, la llei d'Hondt. La llei d'Hondt és com la llei de la gravetat: si l'obvies, la menysprees o la infravalores... et mates.


Anem a pams. Per tenir tres diputats a la província de Barcelona calen uns 70.000 vots. Això vol dir que si RCat i SCI van per separat a les eleccions i treuen cadascun d'ells 65.000 vots, tots dos obtindran la bonica xifra de zero diputats. En canvi, si van junts i cadascun d'ells aporta els seus 65.000 vots sumarien més de 130.000 vots, i això caldria sumar-li l'efecte crida per l'unitat de l'independentisme, la qual cosa pot significar la “friolera” de 5 o 6 diputats pel cap baix. Això ho apliqueu a les altres tres províncies i us fareu una idea de l'oportunitat històrica que estem deixant escapar.Fins aqui el números freds. Ara bé, apart dels números freds, cal tenir el cap fred també i, si és possible, els peus calents...


Vejam, quin és el gran problema que impedeix una candidatura conjunta? Pel que hem vist fins ara l'unica diferència entre RCat i SCI és cóm s'han de fer les llistes i també alguna discrepància personal entre algunes persones d'ambdues candidatures. O sigui, que per aquestes “greus i grans diferencies” aniran per separat. A veure què fan als altres partits en similars circumstàncies:
CiU és una federació de dos partits liderats cadascun d'ells per unes personalitats polítiques tan diferents com en Mas i en Duran. Sense entrar en detall, creieu que hi ha més diferències entre RCat i SCI que entre CDC i UDC? Creieu que hi ha més diferències entre Carretero i Laporta que entre Mas i Duran? Fins a dia d'avui, aquesta unitat, amb tots els problemes que vulgueu, els han portat a guanyar totes i cadascuna de les eleccions al Parlament.
El mateix es pot dir del PSC, partit resultant de la fusió dels socialistes catalans amb la Federació del PSOE a Catalunya. Creieu que hi ha més diferències entre Carretero i Laporta que entre Montilla o Corbacho respecte de Castells o Nadal? Tampoc sembla que aquesta unitat els hagi anat massa malament.
Què va passar amb el PSUC? A grans trets, la separació entre IC i EU va portar aquests últims a ser extraparlamentaris. Van aprendre la lliçó i ara en Joan Herrera i en Jordi Miralles van junts.
Fins i tot, posats a filar prim, què fan l'Alfons Lopez Tena i l'Uriel Beltran a la mateixa coalició si fa pocs mesos estaven a matar. Hi ha unitat entre ells i, no hi pot haver unitat entre Carretero i Laporta?
Si al principi del text parlava d'una llei de la física, ara aplicaré una fórmula matemàtica: Unitat = Èxit, Divisió = Fracàs i, per trobar el desllorigador, crec que ambdues candidatures haurien de fer un acte de generositat. Si el problema és que no es volen unir en una candidatura única nacional, que ho facin per províncies, és a dir, que dues llistes provincials d'un partit integri membres de l'altre i a l'inrevés a les altres dues províncies. Per exemple, a Barcelona sembla clar que la candidatura més potent és la de Laporta; doncs que integri membres de RCat. A Girona la candidatura més potent d'en Carretero hauria d'integrar membres de SCI. Lleida i Tarragona haurien de seguir la mateixa pauta. Si el problema personal és tant greu que no poden anar junts en una mateixa llista provincial, haurien de fer un acte de generositat i cadascuna de les candidatures retirar-se de dues províncies, quedant així una única llista “pura” per província. Junts, però per separat, o com algunes parelles: “living apart together”.
El malalt no està per massa experiments, o trobem la medicina correcte ara o se'ns pot acabar anant de les mans. RCat, SCI: la Història us jutjarà, per bé o per mal, per tant jo miraria d'encertar-la.
Xavier Vilaseca - Col·lectiu Eterna.

dijous, 16 de setembre del 2010

284. L’estat francès sí aproparà els presos corsos

La reunió de dilluns 13 entre el govern francès i una delegació de les institucions corses ha donat els seus fruïts. El primer que la presó de Borgo serà ampliada amb una vintena de places suplementàries per acollir els presos polítics corsos. La segona que, mentre no s’acabin les obres, els presos seran traslladats a Arles. Aquesta població occitana és la presó més propera a l’illa. La tercera és que la llei francesa s’aplicarà als presos corsos com a la resta enlloc de castigar-los amb mesures de dispersió i allunyament. I la darrera: el gener de 2011 els presos seran apropats a Còrsega per tal de no castigar innecessàriament les seves famílies.


L’acord ve després de 8 anys de reivindicacions per l’apropament de les forces independentistes i autonomistes. Finalment també els unionistes han assumit la reivindicació que, entenen, és de drets humans. Hi té molt a veure el fantàstic resultat que independentistes i autonomistes, separats, van obtenir a les darreres eleccions. Corsica Libera ha considerat que l’acord és globalment positiu però cal veure si es compleix. La mateixa satisfacció, amb dubtes, que ha expressat la presidenta de l’Associu Sulidarità Maria Anghjulella Caviglioli.

dimecres, 15 de setembre del 2010

284. Reagrupament i Solidaritat desenmascaren la presa de pèl del concert

No cal saber molt de lleis per entendre que aquest cop l’aixecada de camisa de CiU és monumental. Un dictamen jurídic encarregat per Reagrupament és clar:
“1er.- L’obtenció per a Catalunya d’un concert econòmic d’aquestes característiques vulneraria la Constitució espanyola.
2on.- Si es volgués instaurar a Catalunya el concert econòmic s’hauria de procedir necessàriament a reformar la Constitució espanyola.”
La reforma hauria de tenir el suport d’una majoria de 2/3 parts del diputats del parlament estatal i la majoria absoluta del Senat. La reforma, per entrar en vigor, necessitaria ser posteriorment ratificada per referèndum popular si ho demanessin una desena part dels diputats o senadors. Tot plegat suposa un acord, al mateix temps, amb PSOE i PP. Això significa el peix al cove però, aquest cop, amb transatlàntics. L’engany és de tal magnitud que hauria estat més fàcil aprovar l’estatut que ha tombat l’estat espanyol enlloc d’aplicar el concert!. En el mateix sentit que el dictamen indicat ,Solidaritat ha emès un informe on dona motius similars sobre la inviabilitat del concert.

Davant d’aquests fets es plantegen 3 dubtes:
- la gent que dirigeix CiU no té ni idea de lleis?,
- deliberadament volen enganyar a tothom?.
- creuen possible aconseguir que PP I PSOE es posin d’acord per donar el concert econòmic i modificar la constitució?.
En definitiva, legalment és més fàcil que Catalunya sigui independent mitjançant una declaració unilateral (com Kosovo) abans de que s’aprovi el concert econòmic. A CiU haurien de començar a entendre que ja no som als anys 80 ni 90 quan eren la única alternativa del nacionalisme català. Comença ha haver-hi molta gent que s’ha cansat dels seus enganys. I no callaran. 
Potser per això ja s’ha creat un nou grup a facebook:’Un vot independentista a CiU és igual a un vot llençat a la paperera’. Els autonomistes tindran tot el dret, potser l'obligació, de votar CiU. Els independentistes, almenys, s'ho haurien de pensar. Votarien, això sí, en contra de crear un estat "artificial". Per cert, Mas, com es crea un estat "natural"?.

dimarts, 14 de setembre del 2010

283. Els motius de Toni Strubell

Toni Strubell s’ha guanyat a pols ser un dels referents del nou independentisme. El seu treball en la dignificació del president Josep Sunyol, a la Comissió de la Dignitat, a la marxa a Brussel·les, recordant la injustícia a Companys, al capdavant dels intel·lectuals compromesos amb Reagrupament o explicant la realitat catalana a Euskal Herria, en són testimonis. El seu pas a Solidaritat Catalana per la Independència ha estat per a molts membres de Reagrupament motiu de reflexió. Per això era important saber-ne els motius. En un recent apunt al seu blog i a una entrevista Strubell clarifica el seu posicionament que coincideix amb el d’una part de Reagrupament i es basa en 4 idees:


1- El compromís amb Laporta: “El primer compromís que tinc de tipus polític en aquest any 2010 és amb Joan Laporta, ja que penso que ell és la única opció que té el poble català en aquests moments de recollir políticament la situació que estem vivint. (...)Vivim en un període absolutament mediàtic, i penso que faríem un mal favor a l’independentisme si desaprofitéssim aquesta ocasió que ens donen la candidatura de Joan Laporta.”
2.- El potencial electoral: “Crec que Laporta és mediàticament la única possibilitat de fer forat a les properes eleccions.(...) El carisma de J. Laporta, malgrat critiques de sectors interessats i no honestos, és la única solució perquè aquest poble surti de l’actual forat.” Sobre la diferència entre Reagrupament i Solidaritat afegeix: ”El que tenen de diferent són les possibilitats reals de fer forat políticament.“
3- Cap atac a la resta d’independentistes: Sobre Carretero diu: “No he parlat amb ell personalment, però no tindré cap problema en fer-ho. És una persona que admiro en molts aspectes i de cap de les maneres sortirà de la meva boca cap reserva ni cap crítica. No només amb Joan Carretero, sinó amb cap independentista català en general.”
4- Cumplir el que Rcat deia: “El que no pot ser és que una opció política faci bandera durant mesos de la seva estratègia electoral en base a una figura política i que en el darrer moment és mostri incapaç de forjar-la. No pot ser que un candidat passi de ser el gran líder a haver-lo descartat i desaprofitat. Els que ens presentem a comarques no podem ser cecs davant de la gran importància que té la candidatura de Barcelona.”.


És evident que el fet que Laporta parli de la independència fa que molta gent, impermeable a aquesta idea fins fa poc, com a mínim hi reflexioni. Encara que no el votin és absurd desaprofitar algú que pot arribar a tanta gent. A més hi ha la possibilitat que alguns d’ells el votin i no es pot qüestionar que, avui dia, és la personalitat mediàtica més potent de l’independentisme. I les eleccions no les guanya qui fa el programa més ben fet. Quanta gent llegeix els programes electorals de 150 planes?.
També destaca la idea de no atacar cap independentista. Són lamentables els comentaris, per exemple, a aquesta entrevista. Finalment Strubell defensa la continuïtat del seu nou projecte amb l’anterior. Un projecte que deia “Si Laporta no va amb Reagrupament, Reagrupament anirà amb Laporta” o que plantejava recolzar una llista sense cap candidat de Rcat. I ens planteja un dubte: ha canviat ell d’idees o ha estat Reagrupament qui no ho ha complert?.

dilluns, 13 de setembre del 2010

282. França sí negocia l'apropament de presos

Avui la ministra de justícia de l'estat francès, Michèle Alliot-Marie, rep una delegació institucional corsa. I no és menor. La conformen, entre d'altres, el president del parlament cors i el president del govern regional de Còrsega. El propi parlament, o assemblea, va votar per unanimitat demanar al govern central l'apropament dels presos corsos. Des de llavors el govern cors ha pressionat per que no fos una simple declaració d'intencions. El govern cors és format per una aliança de forces d'esquerra unionistes com el Partit Socialista, el comunista o els radicals d'esquerra. Els nacionalistes són a l'oposició. Avui dia hi ha prop d'una quarentena de presos acusats de recozlar o formar part a les dues faccions del FLNC (front d'alliberament nacional de Còrsega). Les dues faccions són la Unió dels Combatents i el 22 d'Octubre. La demanda social és que els presos, repartits a presons franceses, siguin traslladats a Borgu.
Tot plegat contrasta, per exemple, amb l'actitud del govern autònom basc o la del de Madrid. Les negociacions d'avui a París, per exemple, es fan sense cap condició prèvia.

diumenge, 12 de setembre del 2010

281. Diada de massa sigles

Diada de sigles. Diada on ningú va guanyar. Hi havia tothom però no n’hi havia ningú. ERC, Solidaritat, EIB, CAJEI, CUP, Endavant (OSAN), Maulets, Reagrupament, PDD, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, Unitat Nacional Catalana, Revolta Global, PSAN... L'any passat 14.000 persones segons la guàrdia urbana i 30.000 pels organitzadors. Aquest 9.000 per la policia i els mateixos 30.000 per l'organització.
De primer hi mancava l’estelada que sempre ha estat al braç del monument a Rafael de Casanova. Cada vigília de la diada Estat Català es preocupaven de penjar-la. Aquest any el tripartit s’ha ocupat de segrestar literalment el monument i enviar el mercenari de torn a treure-hi l’estelada, la bandera que Casanova hagués enlairat aquell onze de setembre de 1714. Per primera vegada, en democràcia, Casanova no duia l’estelada com ha volgut el PP, el qui de debò mana aquí. Als peus del monument hi han desfilat milers d’estelades retent un homenatge popular que no poden prohibir. Entre ells, un 10 per la gent de l’Hèrcules d’Alacant ovacionats, cap a la una, amb crits de visca els Països Catalans. Foto adjunta.
En segon lloc la gentada allunyada de sigles, omplint la 9ª festa de les entitats, el dinar d’Òmnium (organització impecable) i tot allò on les sigles queden en segon lloc. Un avís a navegants: els qui van amb la sigla per endavant es trobaran amb una sorpresa. El poble català no vol sigles, vol una proposta seriosa i oberta a tothom. A tothom. L’independentisme català no es pot reduir a una sigla i el 28N cap d’ells, separats, el representaran del tot. Qui vulgui prioritzar qüestions colaterals a la idea de la independència mai serà pal de paller. El poble, el nostre, continua caminant. Ho va demostrar ahir, sense sigles, a Manresa, a Berga o a Vic. Molts no ho entenen així. I per això, sovint, no avancem. Ningú, fins ara, ha estat capaç de traduir políticament l’energia del nostre poble. I ahir ho van deixar patent. Separats som vulnerables. Units som invencibles.

dissabte, 11 de setembre del 2010

280. Marxes de torxes a Barcelona: l'exemple negatiu

Ahir al vespre es van realitzar diferents marxes al Fossar de les Moreres. Cada grup amb les seves banderes fent el seu míting només pels seus. Cap d'ells va arribar a les 200 persones. La JNC fou la que va aportar més seguidors. No va omplir ni mig Fossar. El gran nombre de banderes i torxes no amagaven que hi havia més curiosos que manifestants. La JNC i Reagrupament van optar per una modalitat cerimonial amb tambors i moltes banderes. Els joves convergents fins i tot duien un grup de persones vestides a l'estil medieval (?). Unitat Nacional Catalana va aplegar una vintena de persones en un homenatge al General Moragues. Unió de Joves una xifra similar i així fins a l'infinit de grups i grupuscles inclosa ERC que no va omplir tampoc ni mig Fossar.
Caldria reflexionar per quin motiu a Barcelona no es pot fer com a altres viles on la marxa de torxes és unitària. Allà on es fa sense sigles els resultats són molt diferents. Un exemple el tenim amb la marxa dels Vigatans a Vic o les exitoses de Manresa i Vilafranca. Valgui també l'exemple del que passa, amb la divisió, ara que venen eleccions.
Almenys avui a la manifestació la divisió quedarà ocultada per la unicitat de la marxa.

divendres, 10 de setembre del 2010

279. Pluja de bones notícies

Vivim uns dies en que les notícies que rebem són molt positives.
A nivell de mitjans de comunicació, una eina fonamental en qualsevol procés sobiranista, s’anuncien nous passos. Han començat les emissions, en proves, de “Som ràdio”. És una emissora promoguda pel Cercle Català de Negocis i té una identitat clarament independentista. El mateix CCN presentava el llibre “Catalunya, estat lliure” amb una argumentari econòmic en defensa de la independència. Una altra eina que serà a la venda per la diada. També s’anuncia l’aparició del diari “Ara” impulsat per persones de tarannà nacionalista català. Al País Valencià InfoTV ha iniciat una campanya de subscriptors per tornar a emetre.

A nivell polític Laporta ha estat escollit candidat a la Generalitat. És algú molt conegut i el seu pas ajuda, sense dubte, a donar a conèixer l’ideal sobiranista en sectors fins ara impermeables. La seva figura farà que l’independentisme trenqui esquemes i al seu voltant s’ha configurat un equip potent. D’altra banda fins a 73 ajuntaments han signat el “Compromís municipal sobiranista” a Sant Pere de Rodes. A part de l’encert del lloc cal apuntar com és d’important que 73 ajuntaments es declarin moralment exclosos de la constitució espanyola. L’independentisme ha crescut de tal manera que està fent una tisora amb multiples fulles: amb llistes al parlament, des dels ajuntaments, als mitjans de comunicació i al carrer.
De fora també n’arriben de bones noves. L’alto el foc d’ETA suposa un cop pels unionistes que vinculen independentisme amb violència. I no és la única bona nova que ve de l’oest: procés unitàri de l’independentisme basc al voltant d’Adierazi EH que per la diada convoca una manifestació a Bilbao.Curiositat pels qui no barrejen futbol i política: hi anirà l'ex president del Bilbao, J.M. Arrate.  Hi seran Eusko Alkartasuna, l’esquerra abertzale, Alternatiba i Aralar que fins ara es manté al marge del procés. Vuit notícies i totes bones.

dijous, 9 de setembre del 2010

278. L’esperit del 10-J es pot repetir per la Diada a Girona i Lleida

Primer va ser Lleida. A iniciativa d’Òmnium Cultural s’ha convocat a les 10:30 una manifestació sota el lema “'Som una Nació. Nosaltres Decidim”. Partirà de l’emblemàtic edifici del Roser fins a la Seu Vella. Hi han donat support PSOE, CiU, ERC, ICV- EUiA, Solidaritat, Reagrupament, CCOO i UGT. La CUP, que cada any ja realitzava la seva pròpia marxa s’ha desmarcat i en mantindrà una de pròpia.
Després ha estat Girona. Sota la iniciativa de l’ADAC s’ha convocat una manifestació amb el mateix lema que ha rebut el suport de CiU, Òmnium Cultural, ERC, ICV, PSOE, i els sindicats CCOO, UGT. La CUP també s’ha desmarcat argumentant que només anirien a una manifestació unitària si demanés la independència. Rcat de Girona ha donat suport a la CUP.
Caldria anar-hi pels mateixos motius que calia anar el 10-Juliol. Allà hi seran els independentistes del futur. És allà, i no entre els convençuts, que hi ha el nostre mercat.

La manifestació de Barcelona, de moment, serà convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés i Sobirania i Justícia. A més l’indepedentisme rupturista, encapçalat per la CUP, farà una manifestació pròpia. ERC també, tot i que, la poca assistència de l’any passat, (en que l’entorn de la CUP va superar amb escreix la marxa republicana) aconsellava a convocar conjuntament amb les plataformes. Jaume Cabré, recent premi d'honor de les lletres catalanes, clourà la marxa de la PDD.
El vespre del 10 hi haurà fins a 5 marxes de torxes separades a la ciutat comtal: la de Reagrupament a les 19:30, la de l'independentisme rupturista (CUP, Endavant, Maulets,...) a les 20:00, la de la JNC a les 21:00, la de Solidaritat a les 23:00 i la d'ERC a les 23:30.
Algú en dona més?.

dimecres, 8 de setembre del 2010

277. Trobada amb M. Tudela, número 3 de Reagrupament per Barcelona

Dilluns Montserrat Tudela visitava Reagrupament de Sant Martí. És la número 3 de Barcelona per Rcat i una persona vinculada a la recerca històrica. Va repassar un estiu ple d’actes per promocionar l’associació i, des del 10 de juliol, la llista electoral. El balanç global és positiu posant èmfasi en el gran nombre de persones que han assistit als actes de l’entitat en especial a poblacions petites on Rcat està fent un esforç gran. L’associació ha comptabilitzat un centenar d’actes aquest estiu. Un altre aspecte fou l’el•laboració de les llistes. Fou curiós conèixer que l’atzar i la llei de paritat sovint tenen més pes que les suposades teories conspiratives. Apuntar, també, que se li va demanar que es faci un esforç per evitar els atacs entre independentistes que desacrediten mútuament als que els fan així com la idea en conjunt. Hi va estar molt d’acord.

Evidentment va sorgir la qüestió de l’estiu: la no entesa amb Solidaritat. També aquí l’atzar hi té molt a veure però, pel que es va entendre, el pes més important són les preferències personals. Són barreres que van més enllà de les ideologies i, pel que sembla, ens han dut on som. La sensació que va quedar és que la coalició no és impossible però molt poc probable. La direcció de Rcat està decidida a tirar endavant i arribar fins al 28 de novembre. Per fer-ho el ritme d’actes són diaris. De moment de cara a la diada hi ha actes a Anglesola, Tàrrega, Castellbisbal, Bellpuig, Reus, Manresa, Roda de Ter i Vilafranca. Pel dia onze es farà un nou homenatge al General Josep Moragues amb Carles Móra i la pròpia Tudela i un dinar amb un acte polític que clourà Joan Carretero. I aquest dijous tertúlia oberta a tothom de Reagrupament de Sant Martí.

dimarts, 7 de setembre del 2010

276. InfoTV demana subscriptors

InfoTV és una televisió privada valenciana creada el 2005. Al País Valencià la pressió dels mitjans controlats pel PP és asfixiant. No existeix el cas Gürtel, no hi va haver cap accident al metro del cap-i-casal, no hi ha trobades d’escoles en valencià, el territori no es destrueix i, per descomptat, el 25 d’abril o el 9 d’octubre són dies festius per passejar. InfoTV va tenir la valentia de mostrat l’altra realitat de la societat valenciana. Al País Valencià hi viuen 4.870.000 persones. El 2007 el PP va obtenir 1.270.000 vots. L’any 2008, amb l’aparició de la TDT la televisió va deixar d’emetre. La pressió espanyolista no va ser aliena a la decisió. El PP va vetar InfoTv l’accés a la televisió digital.

A finals d’agost els responsables del canal han endegat una campanya sota el lema “InfoTv torna si tu vols”. Es tracta d’aconseguir un mínim de 1.000 subscriptors que hi aportin 100 € anuals. Amb això ja fan per refer una televisió “que escolte i deixe parlar a tots, que no manipule la realitat, que no amague les notícies i que respecte la nostra llengua i la nostra cultura".

dilluns, 6 de setembre del 2010

275. Una finestra a Arpitània

L’arpità és una llengua romànica parlada als estats francès, Italia i suís. De Lió a Grenoble. El seu nom deriva d’una forma ancestral de dir “Alps”. També se’l coneix com a franco-provençal. Aquest nom li ho va donar el filòleg furlà Graziadio I. Ascoli. La idea d’Ascoli és que era una llengua pont entre el francès i l’occità provençal. Des dels anys setanta els defensors de l’arpità usen aquesta denominació molt més clara i s’oposen a l’altra forma. Ens agradaria que a la nostra llengua l’anomenessin “franco-castellà”?. Amb tot molts dels parlants s’hi refereixen com a “patuès” a banda i banda de frontera.

L’arpità agonitza arreu, en especial a la part francesa. A la Vall d’Aosta fa anys que els arpitans han optat pel francès per fer front a l’italianització. I malgrat això la llengua és viva. Per copsar-ho hi ha un potent moviment teatral al voltant de la Fédérachòn Valdoténa de Téatro Populéro que ja aplega 22 companyies en arpità a Aosta. La Vall és governada des de fa dècades per la Union Valdôtaine de caire nacionalista. A Savoia, fa uns mesos va ser escollit el primer diputat regional del Moumenet Région Savioe i els independentistes de la Ligue Savoisienne denuncien l’annexió del ducat.
Però el més sorprenent ha estat el desvetllar de la llengua. Fraccionada i esquarterada fa uns anys ha viscut un reviscolament. Primer a Suïssa amb la Féderation Romande, a Aosta amb el primer congrés de “patoisants” de 1957, concursos literaris, o les festes locals de parlants que es van anar estenent fins el primer festival internacional fet a Suïssa els anys noranta. Després aquest festival s’ha anat traslladant. I el 2003 naixia l’Association Arpitana que reivindica la totalitat del territori i les matrícules dels cotxes amb un “ARP”. A tot plegat s’ha afegit la normalització de la llengua mercès al treball del’Ortograf de referència B una normativa de Dominique Stich que ja comencen a usar alguns escriptors com l’aostà Florent Corradin, el savoià Alen Favro o el francomtès Xavier Gouvert.
Aquest cap de setmana Aosta ha acollit la 7ª festa internacional del “patois” amb teatre, música, cercavila i debats. Possiblement massa folclore però una manera, també, de mantenir el nervi de la identitat. Precisament als Països Catalans s’ha obert aquest agost una meravellosa finestra a la realitat arpitana. Es tracta del blog “Amics d’Arpitània. S’actualitza sovint i amb notícies curioses que ens apropen una mica més a una realitat tant propera (l’arpità i el català poden arribar a ser intercomprensibles) com desconeguda. Felicitar als autors per la seva iniciativa.

diumenge, 5 de setembre del 2010

274. Laporta candidat

Per fi és oficial: Joan Laporta serà candidat a la presidència de la Generalitat. No és el càrrec que persegueix. Ell, i la gent que fins ara l’està seguint, es plantegen aquestes eleccions com un primer pas cap a la independència. Aconseguint una majoria al parlament que la proclami . Com va fer el 2008 Kosovo. O el parlament noruec el 1905.
Laporta ha estat escollit a unes primàries. La setmana passada corria el rumor que Solidaritat tenia 400 adherits. Ahir van votar més de 3.000 dels 6.190 que ja hi són dins. No cal santificar aquestes primàries. No hi ha hagut temps material per fer una campanya, alguns candidats sortien amb molt avantatge i els blocs han desvirtuat una mica el procés. Amb tot ha estat un exercici democràtic exemplar. Qui deia que Laporta no volia passar per una elecció prèvia?. Per cert, impressionant la foto de gent anant a votar amb la samarreta de Reagrupament.
Laporta ha rebut crítiques. Rebrà atacs salvatges. Però gent molt propera diu que enlloc d'afeblir-lo; els atacs, i com més injustificats millor, l'animen. És un candidat oportú en un moment idoni. Calia.
I no és només ell. Com a candidats des d’ahir, hi ha persones d’una vàlua notable com la gent del CCN, Strubell o López Tena que poden ser la sorpresa de les eleccions. Són lluny de la frivolitat i el populisme dels que suposadament acusen a Laporta. Ahir mateix Huguet, agradable com sempre, tornava a atacar Laporta. Novament, alguns independentistes d’equivoquen adversari. Si no ens entenem fixem-nos en qui tenim davant. No en el del costat.
És clar que hi ha independentistes que no aprecien Laporta. Potser els que són aficionats de l’Espanyol?. Per això aquestes eleccions poden ser també unes primàries per l’independentisme. El que és indubtable és que ara vivim quelcom impensable fa un any. Una eclosió després de mitja dècada de decepció de molts independentistes. Aquest poble, a vegades, sembla l’au fènix. Ja ens poden anar enterrant...que sempre tornem a volar.

dissabte, 4 de setembre del 2010

273. Demostració de força de l'independentisme rupturista

Aquesta diada l’independentisme rupturista torna a demostrar una notable implantació territorial. Lluny queden els anys noranta on aquest sector era arraconat per la puixant ERC i els efectes de les massives detencions de 1992. L’any 1996 es va tocar fons. Amb prou feines la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA) i Maulets tenien una mínima estructura. Des de llavors el moviment s’ha refet. Avui la PUA és Endavant (OSAN) i s’han creat una quarentena d’assemblees de Joves aplegades a la CAJEI. Maulets s’ha refet del cop i s’han reactivat l’MDT i el PSAN.

El gran canvi, però, té el seu orígen en els casals independentistes. Des del primer, a Sants, fundat el 1990 i dedicat a Jaume Compte fins a les desenes que hi ha avui. A partir d’un treball lent i pacient han teixit una xarxa social d’on, en bona part, prové la reactivació de les Candidatures d’Unitat Popular. Una quarentena a les darreres eleccions locals i fins a 70 avui dia. També cal destacar l’aparició de les coordinadores d’abast comarcal com l’EIC del Camp, l’EIVOBM del Vallès o l’EIB del Barcelonès.

Tot plegat, des de fa alguns anys, es pot copsar per la diada. Una notable implantació territorial equilibrada. Les manifestacions a Vic, Lleida, Reus, Girona i Barcelona. La participació en les marxes de torxes i les desenes d’actes. Des de l’any passat fins i tot a les Terres de l’Ebre on habitualment l’independentisme rupturista tenia menys força. Aquest any aterren també amb una jornada d’actes a Tarragona. A les comarques de Girona un desplegament notable

En total hi ha actes a Argentona, Banyoles, Balaguer, Berga, Bisbal d’Empordà, Blanes, Bordils, Breda, Caldes de Montbui, Capçanes, Celrà, Figueres, Girona, Gràcia, Lleida, Les Corts, Mollerussa, St Celoni, St Hilari Sacalm, Reus,Tarragona, Tàrrega, Torroella, Tortosa i Vic.

divendres, 3 de setembre del 2010

272. Primer video de Solidaritat i noves adhesions

Continuen les adhesions rebudes per Solidaritat Catalana per la Independència i de procedències ben diverses. A les ja citades cal afegir:
Part procedeixen d’ERC. Així els 4 regidors i l’executiva del partit a St Antoni de Vilamajor han anunciat que s’incorporen al projecte transversal. Abans ho havíen fet els de Callús, previ pas per Rcat. Allà es trobaran amb el secretari d’organització d’ERC a Tiana, C. Domènec o qui havia estat president del Maresme C. Varela. També són varis els antics consellers nacionals de les JERC que s’hi han incorporat com O. Ortega, J.Espelt o A. Figueres un dels fundadors d’Estudiants en Acció i claustral. A aquests cal afegir el que durant molt de temps fou president d’ERC a Sant Andreu del Palomar, F. X. Bastos, o la vicepresidenta d’ERC a L’Eixample S. Urpí.
També des de Reagrupament arriben adherits de pes com els antics coordinadors de Sants i Gràcia, la secretària de Sant Andreu del Palomar o Laia Cubells de la Junta Directiva de l’associació. Així mateix han fet el pas la majoria d’associats a l’Alt Urgell, Baix Camp, Berguedà, Barcelonès Nord, Baix Ebre i Montsià.
Entre els adherits procedents de la JNC i CDC, d’on s’hi ha integrat 3 consellers nacionals, destaca el que fou vicepresident de la JNC de Barcelona Esteve Canet i l’ex responsable d’activisme de l’executiva nacional. També s’hi ha incorporat el Partit Republicà Català tot i que els seus membres difícilment arriben al centenar.C. Bonaventura, ara a  la direcció de Reagrupament, no ho ha fet. En el mateix sentit hi ha Alternativa Verda, històrica organització ecologista, que s’ha incorporat amb els seus fundadors, S. Vilanova i J. Puig, al capdavant. Finalment s’hi ha incorporat una part del Centre Català de Negocis que ha presentat una candidatura de 5 dels seus associats a les primàries. A més hi ha adherits de diferent procedència com Ignasi Sivillà, del PSUC i d’ICV de Manresa per la que fou candidat a les locals o Jordi Arnal , històric militant de l’MDT, GDL i Catalunya Lliure essent el cap visible a Vilanova. Fins i tot hi ha algun ex-membre del PORE i diversos ex militants del Partit per la Independència.

El primer video de la formació independentista ja ha aparegut:

dijous, 2 de setembre del 2010

271. Campanya internacional de suport als presos maputxe

L’estat espanyol no va poder derrotar els maputxe. Només el xilè i l'argentí, després de nombroses campanyes van llençar una ofensiva brutal que va acabar ocupant les terres maputxes. Camps de concentració, assassinats i guerra inhumana contra un poble que duia segles dempeus.

Les terres indígenes foren repartides entre terratinents. Grans extensions conegudes com a “fundos” a disposició dels blancs. Des de llavors els maputxe, un 10 % de la població xilena, sobreviuen arraconats. Pinochet va esclafar els petits nuclis que resistien matant i empresonant-ne els líders.
A principis dels anys noranta, una nova generació va agafar el relleu de la resistència encapçalada pel Consejo de Todas las Tierras-Aukín Wallmapu Ngullam. Per fer-ho van començar a ocupar terres. S’iniciava un conflicte que ha dut molts maputxe a presó. Pels maputxe tots els governs xilens, dreta o esquerra, són iguals. Tots han reprimit els seus moviments militants. La policia continua matant a trets civils indis com Matias Katrileo, de 23 anys, abatut el 3 de gener de 2008. L’agost de 2009 van assassinar Jaime Mendoza Collío de 28 anys.

La situació ha donat un salt aquest estiu. El 12 de juliol, una trentena de presos indis van decidir iniciar una vaga de fam. Els presos estan dispersats en 4 presons per evitar accions comunes. Demanen judicis justos davant les continues irregularitats, la llibertat dels presos polítics i la fi de la llei antiterrorista redactada exclusivament contra els maputxe. El mes d’agost s’ha iniciat una campanya internacional. Amb actes a l’estat francès, Argentina o als Països Catalans. A Brussel•les els solidaris amb els vaguistes han ocupat l’ambaixada, a Bèlgica s’hi han encadenat i també han fet protestes a Washington. Evidentment al propi Xile hi ha nombroses accions de suport com bloqueigs de carreteres i les jornades de mobilització. La tercera es va fer ahir el dia 1 de setembre amb accions a Concepción, Temuco, Valdivia, Santiago i Valparaiso. Alguns senadors s’han reunit amb els vaguistes. Com diu Héctor Llaitul: “El nostre cos és l’únic que ens queda per a protestar”. Llaitul nega haver fet cap acte de violència.


Precisament l’ex presidenta M. Bachellet, qui va imposar la política de “mà dura” contra els indígenes serà avui nomenada doctora honoris causa per la UIMP de mà de la també socialista M. . Fdez. De la Vega. El maig l’UPF també ho va fer. Els socialistes premien als seus companys. Hagin fet el que hagin fet.