diumenge, 28 de febrer del 2010

126. Bretanya reivindica la reunificació des de l’aire

Quan els nazis van envair l’estat francès, el seu règim titella va aprofitar per separar una part de Bretanya de la resta de la nació. Va néixer així la regió artificial de Loire-Atlantique pel decret número 2727 del règim col•laboracionista de Vichy. Era el 30 de juny de 1941. Expulsats els nazis i caigut Vichy el nou estat francès va derogar tota la legislació col•laboracionista ...excepte el decret que amputava Bretanya. Des de llavors els bretons han defensat la reunificació nacional.

A l’estat francès, com a l’espanyol que n’és una còpia maldestre, les províncies tenen una codi. Barcelona és 08, València 46 i Girona 17. El Loire Atlantique és 44. Per això va crear-se la campanya 44=BZH. BZH és l’acrònim de Bretanya en bretó, Breizh. Ahir, 27 de febrer, els partidaris de la reunificació es van aplegar a Nantes (Naoned en bretó) per fer un dibuix humà visible des de l’aire. El lema era el de 44=BZH i van reunir-se més de 2.000 persones. És la darrera de desenes d’accions els darrers anys encapçalades per la coordinadora Bretagne Reunie que ha arribat a aplegar més de 10.000 persones a manifestacions. Entre els participants d’ahir diversos candidats a les eleccions regionals. El propi govern bretó, format per socialistes, verds i autonomistes, ha demanat la reunificació. Ahir mateix les candidatures d’Europa Ecologia de Bretanya i Loire Atlantique la reclamaven conjuntament.
És un pas difícil, malgrat l’origen nazi de l’amputació. A l’estat espanyol va segles que no es modifica cap província. Imaginem el que suposaria un moviment que demanés la unitat entre les Terres de l’Ebre i el País Valencià o la Franja de Ponent i el Principat. Malgrat això Sarkozy ha endegat un procés de revisió de les actual divisions administratives i hi ha motius objectius per a pensar que podria acabar-se amb 70 anys d’una divisió absurda.

dissabte, 27 de febrer del 2010

125. Una vegada més, gràcies Laporta


Una de les millors actuacions del Barça sota la presidència de Joan Laporta ha estat tractar Catalunya Nord com una part més de Catalunya; saltant-se la frontera. De fet, l’ha esmicolada en termes esportiu: reunions de la junta del Barça, visites o l’acte d’Oleguer i Thuram en suport a la Bressola en deixen testimoni. La recent campanya de la Generalitat a les samarretes de l’USAP, l’equip de rugbi de Perpinyà i campió de la lliga francesa, va en el mateix sentit. L’USAP du un fantàstic “Catalunya” al pit. Publicitat intel•ligent i barata per la nació i pel turisme francès mercès a l’esforç, en aquest cas, d’ERC.

Ahir l'autbobús del Barça de les 6 copes, que ha recorregut el Principat, arribava a Perpinyà. Cal pensar que fins i tot l’UMP, el partit del president francès N. Sarkozy, enmig de la campanya electoral va anar a rebre el vehicle. Per quin motiu?. La expectació era immensa, com es pot comprovar en el tractament de l'Independant principal diari de Catalunya Nord. Molts nord-catalans van anar a acollir el seu equip campió. El president de la penya blau-grana de Perpinyà, Thierry Teixidor va recordar que Laporta ja va ser present a la Catalunya Nord durant la seva primera campanya electoral. I ha complert el que va prometre. Una vegada més, mercès, Laporta.

Laporta ha rebut pressions i unes crítiques desmesurades de molts personatges que, en canvi, callen davant d’actuacions com la d’ahir a Perpinyà. Els mateixos que van callar davant la dubtosa gestió de Núñez. Per cert, encara callen: Núñez seu avui dia a uns jutjats acusat de suborns junt amb De La Rosa, aquell empresari modèlic. Això, però, no és important. Compareu quan de temps han dedicat a la celebració de Laporta a una sala de festes (amb un atac a la intimitat flagrant) i quan de temps han dedicat al judici a Nuñez. La diferència esgarrifa. En aquest país sovint es protegeix els corruptes i s'ataca les persones brillants, sobretot si són independentistes.

divendres, 26 de febrer del 2010

124. Tres passos que fan Barcelona més catalana

En poques setmanes ens arribaven tres notícies que poden ser considerades com a molt positives pels catalans de Barcelona :


- el 18 de novembre s’anunciava la futura aprovació del reglament d’ús lingüístic de la ciutat on el català serà “Llengua d’ús normal i preferent”. CiU el va demanar en solitari l’any passat i des de llavors s’ha estat discutint. Finalment el 5 de febrer el reglament fou aprovat definitivament i estableix la nostra llengua amb l’estatut que es mereix. Un encert de CiU.


- el mateix 18 de novembre el ministeri espanyol de defensa anunciava que en 3 mesos anava a retirar els símbols de l’espanyolisme franquista del cap i casal. La ministra Chacón del PSOE sembla que s’hi ha compromès personalment. Ben aviat han començat els treballs i ja s’han retirat alguns símbols espanyolistes. Un encert del PSOE.


- el dia 11 de novembre l’ajuntament anunciava que restablirà les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Simbolitzen les quatre barres de la senyera i la dictadura espanyolista de Primo de Rivera les va destruir el 1929. ERC ha jugat un paper determinant en aconseguir-ho. Sembla que fins el setembre no serà una realitat però ara s’han acabat els debats i s’ha concretat el restabliment.Un encert d’ERC.


Són tres passos endavant que catalanitzen, o el que és el mateix desespanyolitzen, la ciutat de Barcelona. Ho hauran aconseguit tres partits diferents. Motiu?. Possiblement que venen eleccions i el catalanisme encara dona vots. No som al “reducte folklòric” de que parlava Fuster. Poc a poc anem restaurant el que dues dictadures militars i 300 anys d’ocupació han imposat.

dijous, 25 de febrer del 2010

123. A la cacera de Reagrupament

Reagrupament ha de fracassar sí o sí. Aquesta és la consigna de CiU i ERC hores d’ara. L’episodi d’ahir és prou clarificador. Algú va suplantar la personalitat de Sandra Lomas, ex-membre de la direcció de Reagrupament, i va enviar un correu electrònic fals on s'afirmava un suposat pacte amb Nebrera i altres bajenades. Immediatament mitjans propers a CiU i ERC el van reproduir. En pocs minuts una nova gossada de comentaris contra Reagrupament va sorgir del no-res. Per acabar-ho d’adobar, cal recordar que la pròpia Lomas havia dimitit de la junta per aturar els atacs personals que se li fan per motius que no tenen res que veure amb la política.
En primer lloc la nostra premsa digital (amb lloables excepcions com Vilaweb) ha demostrat una nul•la preparació periodística. Quans periodistes llicenciats hi ha a aquests mitjans?. Quants cobren del partit, sigui ERC o CiU?. No seria normal contrastar una notícia abans de publicar-la?.
El qui és darrera d’aquesta operació de suplantació de personalitat forma part probablement d’un dels dos partits. La policia ho esbrinarà. Els constants atacs, mai respostos, contra Reagrupament de Ridao, Puig i companyia així ho apunten. També ho apunta el fet que només la premsa propera a aquests dos partits ha reproduït una notícia falsa. La resta no. Quan hi va haver la “crisi” interna de Reagrupament el PSOE i el PP van considerar que era un afer intern. ERC i CiU es van acarnissar en les crítiques. Abans havien menyspreat l’associació com si la política catalana fos un vedat privat. La pressió convergent sobre Laporta perquè no es presenti va en el mateix sentit. Els atacs d’aquests dos partits contra Reagrupament no són mai per ideologia, són perquè posa en perill la possibilitat que molts dels seus militants cobrin de l’erari públic. I pels diners, sembla, tot s’hi val.
Una altra qüestió preocupant d’aquest afer, és el tracte que ha rebut la pròpia Lomas. Els judicis masclistes sobre el seu físic demostren fins a quin punt aquesta és una societat malalta. Molts dels comentaris emesos no tenen res a veure amb la política sinó amb si és o no agraciada. I els han fet homes que no tenen ni una cinquena part del seu currículum formatiu. Tot plegat força deplorable i sembla que encara hi haurà més.
I malgrat tot això, a les eleccions hi haurà una llista que no voldrà entrar al govern sinó que només tindrà una prioritat: la independència de Catalunya. I ho farà sense atacar la resta d’independentistes. Aquesta, en el fons, és la gran diferència: hi ha gent que ha confós l'enemic.

dimarts, 23 de febrer del 2010

122. Eleccions regionals de març: el catalanisme, separat, en sortirà reforçat

Les tres forces majoritàries del catalanisme a Catalunya Nord es presenten separades a les eleccions regionals del 14 de març. La regió Llenguadoc-Rosselló, la que comprèn la Catalunya Nord, és formada bàsicament per zones occitanes i només una cinquena part del territori, aproximadament, és català. Malgrat això el catalanisme, autonomista o independentista, s’ha colat en bones posicions de sortida a les llistes tant de dreta, ecologista com d’esquerra amb un gran exercici de transversalitat.

Unitat Catalana
Unitat Catalana tenia un pacte amb els nacionalistes occitans que va trencar a favor d’entrar a la llista de l’UMP on Virginia Barre possiblement resulti escollida anant en el número 8. UC ha obert un local electoral i encetat una intensa campanya de Barre amb dues idees força: les subvencions al rugbi de Frêche que dona 300.000 euros per l'USAP de Perpinyà i 3 vegades més pel Montpellier o que Catalunya nord representa 17% de la regió però només té 6% de les inversions.

Esquerra
ERC i CDC formaven part de la mateixa coalició de partits nacionalistes a nivell estatal, Régions et Peuples Solidaires. Esquerra va presentar l’activista cultural Hervé Pi com a candidat mentre CDC va presentar l’alcalde de La Clusa (Vallespir), Alexandre Puignau un antic socialista que és catalanoparlant. Els perfils eren diferents però compatibles. La discussió entre les dues forces fou un espectacle lamentable que va obligar a la direcció d’Europe Ecologie a intervenir i imposar el seu candidat: el periodista Pere Manzanares al número 2. CDC va marxar de la llista ecologista. ERC en canvi ha inclòs un dels seus militants a la llista d’EE a part de Manzanares.
Convergència
Just quan es tancava el plaç per a presentar candidatures el Partit Socialista va presentar-ne una de pròpia en oposició a l’actual president Frêche, expulsat fa tres anys del PS. Hàbilment Convergència ha aconseguit incloure quatre dels seus membres dins la llista. Un d’ells en el número 3.

Reagrupament i Maulets
Les altres dues formacions catalanistes, ambdues independentistes, Reagrupament i Maulets no han recolzat cap llista però la primera formació enviarà un qüestionari sobre la identitat catalana al conjunt de candidats nord-catalans.

dilluns, 22 de febrer del 2010

121. El diputat xulo i bocamoll, el Dalai Lama i Murcia

La primera, el Dalai Lama ha fet pública una carta on recolza la ILP a favor de l’abolició de les curses de braus que és actualment en tràmit al parlament autonòmic de Catalunya. Que una figura del seu nivell es comprometi en una campanya d’àmbit suposadament local, no estatal, demostra la importància d’aquesta ILP. De fet s’està convertint, també, en un gran instrument d’internacionalització de Catalunya.

La segona l’Associació per a la Defensa les Animals (ADDA) ha deixat en evidència el diputat del PSOE, David PérezEl personatge en qüestió és conegut per fer-se el milhomes en diverses qüestions destacant-hi la taurina. ADDA ha recollit unes declaracions que va fer aquesta setmana a un programa radiofònic on ja dóna per assumida la victòria taurina recolzant-se en les complicitats polítiques "hi ha un treball coordinat molt seriós entre el PSOE, PP, Ciutadans i una part de CiU, amb els integrants de la Plataforma Defensa de la Festa , la Federació Taurina i l'empresa . És un equip guanyador, l'hi asseguro. Aquesta ha estat una de les claus de la victòria (...) crec que seguirem anant a la Monumental (...) li asseguro que el PSOE votarà en bloc, ja que en ponència vota una única persona i seré jo ... ens estem acostant a CiU perquè no prosperi la prohibició des del primer moment. i està donant els seus fruits.”

Com a comentari d’aquestes declaracions arrogants ADDA l’encerta afirmant: “Un partit tan representatiu com el PSOE, actualment en el govern català, permet que les seves sigles siguin utilitzades en la defensa a ultrança de la "afició personal" d'un dels seus diputats molt lligat, com deixa entreveure, amb el president Montilla, aficionat a els toros, deixant, a priori, en la més absoluta indefensió i sense representativitat a la ciutadania de Catalunya que, de forma reiterada i en un percentatge superior al 70%, ha expressat el seu rebuig cap a les curses. Amb el pretext de no retallar la llibertat, una minoria -molt minoria- vol imposar a la resta, els seus desitjos continuistes d'un espectacle anacrònic i incomprensible en ple segle XXI. De què serveixen, doncs, les Iniciatives Populars i el que diuen i pensen la majoria dels seus ciutadans, les regles de la democràcia i el principi - cada vegada més oblidat- que el poder emana del poble?. Per què David Pérez fa cas omís del sentir majoritari dels seus conciutadans?. “
Possiblement les declaracions xulesques d’aquest personatge no siguin una bona notícia per se, però sí que ho és que ADDA les hagi recollit i queda al descobert com una persona gens democràtica al dir: “li asseguro que el PSOE votarà en bloc, ja que en ponència vota una única persona i seré jo”.
I la tercera bona notícia va produir-se ahir a Múrcia on es va concentrar la nova Coordinadora Antitaurina del Sureste amb nuclis a Lorca i Múrcia. Demostra, també, com el creixement d’aquest moviment s’estén arreu de l’estat. Com diu la Coordinadora l’estat es gasta 550 milions d’€ en mantenir aquest sector de la tortura.

diumenge, 21 de febrer del 2010

120. Quan CiU feia les coses bé

Convergència, no queda clar si Unió també, ha endegat amb la JNC la campanya “Sensemili.cat”. Així pretén recordar el seu paper, certament decisiu, en la supressió del servei militar obligatori a l’exèrcit espanyol. Fou, amb molt, un dels major mèrits del primer pacte amb el PP. Ara ningú se’n recorda però en aquells moments el PP era vist socialment com una formació de centre lluny de l’actual nacionalisme espanyol tant visceral. Avui el PP no podria suprimir la mili. També és cert que després vindria un segon pacte entre PP i CiU. Tant erm com vergonyant.



CiU va tenir molt valor de fer aquesta proposta en solitari i el mèrit d’aconseguir-la és en bona part seu. El diputat Carles Campuzano va personalitzar aquest esforç tot i l’escepticisme del propi Pujol per qui era impossible. Campuzano creia que era imprescindible. Els beneficis socials de no llençar un any de la vida de tants joves a l’escombraria són indiscutibles. Els beneficis nacionals espectaculars. Molts joves catalans, durant anys, van aprendre més castellà a la mili que a l’escola. Les vexacions, i en molts casos els suïcidis, van afectar a varies generacions obligades a servir l’imperialisme espanyol amb el cetme a la mà. Aquesta decisió fou una gran victòria catalana i un nou pas enrere dels qui ens volien agenollats amb l’estanquera a la mà. Avui cap sergent chusquero insulta a un jove català per no pronunciar bé el Viva Ejpaña. Avui no jurem la seva bandera. Game over. I no serà el darrer.

dissabte, 20 de febrer del 2010

119. Porcs espanyols o catalans lliures

La premsa va crear l’acrònim PIGS (porcs) per a designar a 4 estats amb una economia desastrosa: Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya. Tres són governats per l’esquerra i un per la dreta. En contraposició va aparèixer el terme BRICK (totxana) per a designar 4 estats amb economia creixent: Brasil, Rússia, Índia i Xina. Tres tenen governs d’esquerra i Rússia té un govern de dreta. Això apunta a que la mala o bona gestió econòmica sovint no té ideologia.



Què és el dèficit públic?
Dins dels porcs hi destaca Grècia amb un dèficit públic del 12,7 %. El dèficit públic és la diferència entre ingressos i despeses que té un estat, comparada amb el que produeix. En termes personals si una persona té una nòmina de 1000 i es gasta 1100 té un dèficit del 10 %. Grècia, però, ha apuntat aquest mes de febrer que la seva situació és similar a la…de l’estat espanyol.


L’estat espanyol prop de la fallida
Certament és així. L’estat espanyol supera el 18 % d’atur i el seu dèficit és similar al grec: un 11’4 %. El màxim permès a la Unió Europea és del 3 %. Per finançar aquest dèficit Espanya s’ha hagut d’endeutar. Cada dia s’endeuta en uns 330 milions d’€. Per fer-nos una idea, amb xifres tant altes, és com comprar tres Cristiano Ronaldo i mig cada dia. El fixatge del portuguès va suposar un escàndol pel dispendi que suposava però era una inversió anual a amortitzar en varis anys. En canvi Madrid demana la mateixa xifra triplicada cada dia.
L’any 2009 es van pagar més de 17.400 milions d’€ en interessos. La previsió d’aquest any és d’un deute de 23.200 milions. I la cosa empitjora doncs hi ha previsions d’un augment dels tipus d’interès i si es passa del 1% actual al 2% s’haurà de pagar 46.400 milions d’€ en interessos. Cal pensar que tot el pressupost de la Generalitat és de 35.000 milions d’€ !. A més ningú vol deixar-li diners i ha de pagar encara més. Per exemple a Grècia ja ningú li deixa res per sota del 7 %. Què farà la Unió Europea?.



L'estat espanyol expulsat de l'euro
Nouriel Roubini és conegut com l’economista que va predir la crisi mundial actual. A finals de gener va afirmar que Espanya era una “amenaça” per a l’€ tot apuntant que potser caldria expulsar-la de la unió monetària, és a dir, de l’€. Una setmana després el Nobel d’economia Paul Krugman li donava la raó al New York Times i afegia: “la major dificultat per a l’eurozona no és Grècia, sinó Espanya”.


Un argument per la independència
Sovint es parla de la necessitat de la independència de forma poc concreta. És evident que Catalunya compliria totes les condicions per mantenir-se a l’€. Ningú s’atreviria a situar Catalunya dins els estats porcs. No només això, el Centre Català de Negocis ha demostrat que seria el quart estat de l’UE en renda per càpita.
La situació actual a Catalunya té com a màxim culpable la dependència d’un estat incompetent. La necessitat de la indepencència, la seva urgència, ara té un argument indiscutible. Si Catalunya continua dins Espanya serà una part d’un porc i, possiblement, expulsada de l’€. Si Catalunya s’independitza es mantindrà dins la zona euro.

divendres, 19 de febrer del 2010

118. Independentistes també a Iniciativa

El 20 de febrer se celebra la convenció sobre el fet nacional convocada per Iniciativa per Catalunya Verds. Segons alguns mitjans representa l’ala sobiranista d’ICV però hi intervindran també el màxims dirigents de la formació Joan Herrera i Joan Saura. La trobada pretén actualitzar el posicionament nacional i l’organitza Àmbit Fet Nacional que aplega els militants més sensibilitzats en aquest tema.

Com a bon signe d’obertura hi ha convidats Jordi Porta (Òmnium), Mònica Sabata (PDD) o l’exdirigent de la Crida Jordi Sànchez. Els debats es dividiran en 4 tallers:
- Catalunya-nació dins Europa
- Llengua i nació
- Sobirania i dret d’autodeterminació
- Autogovern i model d’estat

ICV actua sovint som una pota més del PSOE però alhora manté posicionaments més ferms que els socialistes en la qüestió nacional. En especial pel que respecta a la qüestió de l’autodeterminació. No es pot negligir, per exemple, el paper que ha tingut la seva marca municipal Entesa pel Progrés Municipal. És important que hi ha una part dels militants de la formació que aposten cada cop amb més força per una solució independentista davant l’entelèquia federalista de la línia oficial. Personalitzant-ho és d’agrair el paper, per exemple, de Raül Romeva. La seva tasca com a eurodiputat ha estat notable i els seus posicionaments força clars. Romeva és un dels promotors de la convenció o també va participar en les consultes independentistes del passat 13 de desembre votant sí.
Hi ha qui diu que els independentistes som 4 gats barallats. El cert, però, és que som molts més, possiblement majoria, i ja hi ha sectors independentistes, més o menys organitzats i potents, a tots els partits catalans. Els unionistes van quedant arraconats al PPSOE.

dijous, 18 de febrer del 2010

117. La Unió Europea s’afegeix al boicot a Sri Lanka

La Unió Europea va decidir dilluns, en la trobada de ministres d’economia a Brusel•les, de retirar els privilegis comercials a Sri Lanka. S’afegeix així a la campanya internacional per oposar-se a l’estat cingalès en el seu constant menyspreu als drets més elementals de la població tàmil.

La condició de GSP+ (sistema generalitzat de preferència plus) és un status que permet als estats més pobres del món tenir preferències comercials a canvi de millorar la seva situació social i de drets humans. La suspensió començarà a aplicar-se d’aquí a mig any.
L’estat cingalès, illa situada al sud de la Índia, ja va rebre crítiques per les salvatjades practicades per reprimir la revolta tàmil de l’LTTE (Liberation Tigers of Tamil Eelam) amb nombroses execucions de presos de guerra i de civils. Després de dècades de lluita, el maig, Sri Lanka va derrotar la guerrilla. En només 3 dies es calcula que Sri Lanka va matar 50.000 tàmils. La intenció era exterminar 400.000 però l’ONU va intervenir per evitar-ho. Es va creure, llavors, que Sri Lanka relaxaria el seu tracte envers els tàmils. Lluny d’això continuen les execucions i la població tàmil és tractada com a ciutadans de segona i tancada en camps de concentració.
La decisió de la UE, exemplar, suposarà perdre 150 milions de $ a les autoritats cingaleses en tarifes preferencials. En especial pel que fa a les exportacions de roba i te.

dimecres, 17 de febrer del 2010

116. Panorama electoral català davant les eleccions del 14 de març de 2010

Les eleccions regionals franceses són convocades pel 14 de març. A la regió Llenguadoc-Rosselló, la que comprèn la Catalunya Nord, després de moltes incerteses s’ha definit l’escenari de candidatures. Cal tenir en compte que la regió és formada bàsicament per zones occitanes i només 1/5 part dels vots són catalans.


Esquerra
L’extrema esquerra comptarà amb dues llistes, la trostkista de Lutte Ouvière i l’aliança de trostkistes i el partit comunista en el Front de Gauche-Nouvelle Parti Anticapitaliste. L’esquerra social-demòcrata és la que ha donat més joc pre-electoral. El president sortint, G. Frêche, és un expulsat del PS. Els socialistes van donar-li suport tapant-se el nas davant les seves altes possibilitats de sortir reescollit. També ho han fet partits menors com Parti Radical de Gauche o MRG. Finalment el PS s’ha desdit, arran d’unes declaracions juedofòbes de Frêche i ha presentat a darrera hora una llista pròpia anomenada “Retrobem els nostres valors”. Un bon nombre de militants, inclós el líder de la secció catalana, C. Bourquin, han recolzat a Frêche i possiblement seran expulsats del partit socialista. En canvi Convergència s'ha afegit a la llista oficial del Partit Socialista.

Ecologisme
L’ecologisme es presenta dividit en dos. L’AEI se la considera una força verda de dreta mentre Europa Ecologia aplega una aliança entre ecologistes, esquerra alternativa, nacionalistes i autonomistes. ERC recolza aquesta llista.

Dreta
La dreta també es presenta dividida. L’UMP, el partit del president N. Sarkozy, té com a cap de llista a R. Couderc i compta amb el suport d’Unitat Catalana. Més a la dreta hi ha la llista dissident de l’UMP anomenada URP i que compta entre els seus dirigents amb membres del partit de De Villiers, l’MPF o Moviment per França que és ultra conservador.
Finalment hi ha 3 llistes d’ultradreta. La clàssica del Front Nacional, els seus dissidents dirigits per J.C. Martinez i els identitaris de la Ligue du Midi. Aquesta és una nova formació que inclou reivindicacions “regionalistes” trencant amb el nacionalisme franco-francès que caracteritza al FN.

La immensa majoria d’aquestes propostes són centralistes i nacionalistes franceses. Només Europa Ecologia defensa clarament l’autonomia i la descentralització. Fins i tot a Bretanya ha acceptat candidats independentistes. De manera genèrica defensen la llengua i la identitat catalanes el Front de Gauche-Nouvelle Parti Anticapitaliste o la Ligue du Midi. Tot i això el catalanisme ha jugat bé les seves poques cartes i ha pactat la inclusió de candidats a la llista majoritària de dreta, l’UMP, amb Unitat Catalana i a la d’esquerra, la del Partit Socialista que es presenta coaligat amb Convergència.

dimarts, 16 de febrer del 2010

115. Un jutge del PSOE tanca una web independentista

Només a l’estat espanyol és normal que un jutge sigui o hagi estat d’un partit polític. Es pot barrejar política i justícia però no política i esport. L’antic batlle de Vigo pel PSOE, V. Pérez Mariño, és el titular del jutjat 8 de Vigo. El passat 5 de Febrer aquest jutge “imparcial” va ordenar el tancament de la web nacional d’AMI, Assemblea de la Joventut Independentista o Assembleia da Mocidade Independentista.


L’ordre satisfeia les demandes del grup ultra Galícia Bilingüe que ha perseguit des de fa mesos un enfrontament civil al voltant de la llengua gallega. AMI havia respost a les agressions contra el gallec amb la campanya Vilinguismo” que, sembla, no ha estat del gust dels supremacistes espanyols i s'han sentit amenaçats. Han demanat a la “justícia” també espanyola que tanqui el web. Dit i fet. Al mateix temps, però, la justícia espanyola considerava que un locutor podia acusar al tercer partit de Catalunya, Esquerra, de ser terrorista i això era llibertat d’expressió.
AMI ja ha respost a la sentència redactada, evidentment, només en espanyol. Aquest és el seu bilingüisme. AMI respon amb un: “Fecharedes a nossa página, nós abriremos 100 mil!!!. Fascistas, as vossas agresons vam-vos sair mui caras.” (“Tancareu la nostra plana i nosaltres n’obrirem cent mil. Feixistes, les vostres agressions us sortiran molt cares.”)

dilluns, 15 de febrer del 2010

114. La despesa, no-nacionalista,de l'Institut Cervantes

Els mateixos demagogs que critiquen les subvencions de la Generalitat a la llengua catalana, callen o aplaudeixen pel que fa al Cervantes. El pressupost pel 2010 de l’Instituto Cervantes ha superat per primera vegada els 103 milions d’€. El fixatge de Cristiano Ronaldo, considerat una aberració estratosfèrica, va ascendir uns mesos abans a …94 milions d’€. Gairebé 10 milions d’€ menys. On van aquests diners?. Per exemple a unes oficines inaugurades el 2008 a Varsòvia que totalitzen 4.000 m2. L’Institut el paguen tots els ciutadans espanyols. Els castellanoparlants i els que parlen català, basc, gallec, asturià o aragonès. En canvi el 100 % del pressupost es dedica íntegrament a promocionar la llengua castellana, que com tots sabem és una llengua marginal que cal ser promocionada, pel món. Ni un cèntim es dedica a la resta de llengües mentre que una quarta part del seu pressupost el paguem persones que no tenim el castellà com a llengua pròpia i a molts ens rellisca la seva promoció.

En arribar al govern, el PSOE va duplicar el pressupost de l’Institut. Aquest any enlloc de tornar-lo a posar als 50 milions d’€ (que ja és una bestiesa) de l’etapa Aznar el PSOE l’ha augmentat un 0,4 %. I un 0,4 % de 100 milions és molt. El PP ha felicitat la decisió del govern. I ERC encara ha anat més lluny: ha votat a favor d’aquest pressupost.
Certament l’Institut Ramon Llull, homologable al Cervantes, té un pressupost de 14 milions d’€. La diferència és que Catalunya suposa el 19 % de la població de l’estat i que el català si viu una situació precària mentre el castellà és una de les llengües més parlades del món. A més Espanya es gasta altres quantitats enormes en defensar la llengua castellana a part del Cervantes.

diumenge, 14 de febrer del 2010

113. Colomer també denuncia la partitocràcia

Josep M. Colomer és el president de la comissió sobre la llei electoral catalana. La comunitat autònoma de Catalunya és la única de tot l’estat espanyol que no té llei electoral pròpia. Davant el bloqueig de PSOE i CiU a fer una llei pròpia Colomer ha fet arribar una nota de premsa on mostra quina és la partitocràcia que patim avui els i les catalanes. Colomer és professor de política del consell superior de investigacions científiques i docent a la UPF després de ser-ho a Washington, Mèxic, Nova York i Chicago. De les seves conclusions es pot destacar:
- “el principal obstacle ha estat la substitució de les llistes tancades i bloquejades per alguna forma de vot que permetés que els electors triessin no només un partit sinó també alguns candidats individuals”
- “els partits polítics estan tancats en ells mateixos i als que controlen l'organització els fa pànic que els ciutadans puguin intervenir en la selecció dels seus representants”.

Tothom pot treure les seves conclusions però quan en 30 anys d’immobilisme els aparells dels partits no permeten que Catalunya tingui llei pròpia hi ha un problema. Quan aquests mateixos aparells imposen persones que, en general, mai han treballat en res que no sigui política en tenim un altre. Que els candidats siguin escollits per les seves genuflexions amb l’aparell del partit, enlloc de per cap mèrit ni treball amb els electors, provoca que després el sistema es comenci a  podrir. És on som ara. I ells no es volen moure encara que la meitat de la població es negui a votar-los.

dissabte, 13 de febrer del 2010

112. Acte amb Jordi Pujol a Sant Andreu

El passat dijous, Jordi Pujol visitava Sant Andreu del Palomar, antic poble avui annexat a Barcelona. Ho feia al Casal Catòlic davant de 260 persones que omplien la sala. L’acte fou organitzat per CiU i presentat pel seu cap local, Roger Mestre. Mestre va definir la situació del país com una nau sense capità, amb una tripulació barallada i uns viatgers que no sabem a quin port ens porten.

Pujol va mostrar-se humà i pròxim, al seu estil. Començant el discurs explicant per quin motiu, el fred, no es treia la jaqueta. El seu to de proximitat, és lluny de la fredor d’Artur Mas. Pujol no vol ser perfecte i per això mateix s’apropa a la perfecció. El seu discurs, més aviat una dissertació, fou farcit d’anècdotes. En una d’elles explicava com un periodista li va preguntar si el 23F va trucar al mòbil del rei espanyol…i ell va respondre que llavors no n’hi havia de mòbils. Il•lustrava així el salt en les noves tecnologies que s’ha produït. Aquest fet, junt amb la globalització i la immigració són, al seu parer, el que més ha canviat des de la seva etapa com a president.
L’ex-president no va fugir d’estudi en cap tema, per exemple sobre la immigració va reconèixer que Catalunya és davant un repte únic al món. L’equació és excepcional: un nombre molt elevat d’immigració combinat amb un nombre molt reduït d’acollidors que, a més, tenen un marge molt petit de poder polític. També va reconèixer notables avenços en el terreny de la sanitat. En canvi va evidenciar la greu situació en l’ensenyament. Va posar com exemple Corea. Els anys cinquanta eren coneguts com a coreans els habitants dels barris més humils comparant-los amb la pèssima situació de l’estat asiàtic. Fa poc, va dir, va trobar-se amb una delegació coreana. Eren ells, ara, els qui es quedaven sorpresos que a l’estat espanyol es pugui passar de curs suspenent llengua i matemàtiques al mateix temps. Per això Corea és ara una potència i Catalunya no. En aquesta línia Pujol va denunciar el paradigma ideològic dels darrers temps basat en l’ideologisme esquerranista que té sobretot un posat “teatral” i no analitza les situacions com són sinó amb un “bonisme” de quedar bé. L’ensenyament n’és un exemple.
Només he parlat una vegada amb Pujol per tenir una opinió personal directa. Hi ha la idea que té un pensament ocult, que en el fons és un independentista. Jo també ho vaig creure fins llavors. Iniciàvem la recollida de signatures per les seleccions catalanes. Aquell dia vaig veure sobretot una persona pragmàtica, un estadista sense estat. Un gran polític i gestor. Però per alliberar un país amb pragmatisme no s’arriba; cal tenir un bri d’utopia. Els pragmàtics han gestionat bé la realitat però només els utòpics l’han pogut canviar.

divendres, 12 de febrer del 2010

111. La Plataforma ens proposa escriure als empresaris de cinema

La Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya per internet que permet als catalans i les catalanes, queixar-se directament al Gremi d’empresaris exhibidors de cinema a partir d'un model de carta proposat per l'entitat.
Cal recordar que només un 3 % del cinema a Catalunya és doblat en català mentre un 97 % és en espanyol. El projecte de llei impulsat pel conseller Treserras proposa una distribució del 50 %.
A gran part d’Europa el cinema és en versió original però a l’estat espanyol el règim espanyolista de Franco va imposar un model de doblatge que encara avui patim. En aquest marc alguns empresaris s’han oposat a la llei defensant un bilingüisme castellà-espanyol. Entre ells els Balañá vinculats al règim franquista i a Ciudadanos.

dijous, 11 de febrer del 2010

110. En marxa el boicot a Sri Lanka

La comunitat tàmil exiliada als Estats Units d’Amèrica ha iniciat la campanya “Boycott Sri Lanka” amb concentracions a 15 ciutats nord-americanes. Sri Lanka és l’illa que està situada just a sota de l’Índia. L’estat cingalès va enfrontar-se a la revolta dels tàmils que es negaven a ser tractats com éssers inferiors. Després de dècades de combats Sri Lanka va exterminar la guerrilla dels Liberation Tigers of Tamil Eelam. El maig de 2009, en només 3 dies l'exèrcit de Sri Lanka va matar 50.000 tàmils. Ara, sense ningú que els defensi, la població civil tàmil es veu tractada amb constants vexacions i tancada en camps de concentració.

El boicot que podem fer des dels Països Catalans és sobretot en el té procedent de Ceylan que és l’antic nom de Sri Lanka i el més comercial. A més hi ha algunes marques (Nike, Victoria’s Secret, Tommy Hilfiger) que fan alguns dels seus productes a Sri Lanka. Abans d’adquirir-los es pot mirar d’on procedeixen.

dimecres, 10 de febrer del 2010

109. L'encert d'algunes subvencions de la Generalitat

La vicepresidència de la Generalitat (ERC) va aprovar durant l'any 2009 subvencions per valor d'1.094.450 euros per promocionar el català a la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra i el País Valencià.
Principalment ho ha destinat a la fantàstica tasca de l'Associació d'Amics de la Bressola, que ensenya el català a la Catalunya Nord, amb 625.800 euros. La resta de la partida nord-catalana han anat a l'Associació per l'Ensenyament del Català (63.000 euros), Òmnium Cultural –Catalunya Nord(27.000), Associació d'Amics de l'Escola Comte Guifré (18.000), Centre Cultural Català Casal Jaume I de Perpinyà (12.000) i El Trabucaire Editorial (6.000). Pel que fa a Andorra s’han destinat uns 32.000 € i a la Institució Cultural de la Franja de Ponent ha estat subvencionada amb 20.000 euros. Finalment el capítol valencià s’ha centrat en la tasca enorme de la Fundació Escola Valenciana. Cal felicitar sincerament aquestes subvencions a entitats que, a voltes en un entorn hostil, sí defensen una llengua, la nostra, amenaçada i que malda per sobreviure. No han faltat però els espanyolistes demagogs de sempre dient que Catalunya no s’hauria de gastar tants diners en promocionar la seva llengua fora de la comunitat autònoma. De ben segur que es fora de la comunitat però és dins de la nostra nació i la Generalitat fa molt bé de tenir-ho present. Els demagogs, en canvi, callen sobre quant es gasta l’institut Cervantes. Hi tornarem.

dimarts, 9 de febrer del 2010

108. Als seus peus, senyor Zapatero

ERC i CiU s’han ofert a fer a un “pacte d’estat” amb el PSOE. Traduït al català: han iniciat una competició per veure qui pot recolzar a Zapatero ara que tothom li gira l’esquena. Encara més, s’han erigit com a salvadors de la pàtria. Per pàtria, entenen ells, Espanya. Ho fan, diuen, “per responsabilitat”.

No estranya la imatge del nacionalisme català com una colla d’aprofitats que venen la seva ideologia a les primeres de canvi. Que dues forces, que han estat incapaces d’entendre’s en cap projecte de país en 8 anys, ara es postulin per salvar l’estat espanyol és curiós. Que necessitin sempre el PSOE per arribar a un acord, és trist.
A cap independentista li interessa un Espanya forta. Cal que Espanya sigui feble com van aprofitar els actuals estats bàltics o Ucraïna per desfer-se de Rússia. Que uns pretesos nacionalistes s’ofereixin a ajudar al seu opressor és, com a mínim, sorprenent. En aquest sentit ha estat exemplar l’actitud de l’EAJ/PNV qui ha girat l’esquena al suposat pacte d’estat i també ha anunciat que no serà el “tonto útil” del PP. L’EAJ/PNV se sent “força decebut i bastant maltractat” pel PSOE i ara li torna els anys d’enganys. Suposem que CiU i ERC no han estat enganyats mai per Zapatero. O bé que la seva paciència és ilimitada.
CiU i ERC tenen majoria al parlament i podrien proclamar l’estat català. En canvi prefereixen practicar el seguidisme a Madrid. Caldria que entrés una força independentista al parlament, que no tingui com a guia participar en cap “pacte d’estat” espanyol, sinó treballar per pactar un estat català.
Aquesta seria la veritable responsabilitat per evitar la degradació actual d’una Catalunya esfonsada per Espanya. La resta és menjar-se la dignitat i posar-se al servei dels amos. De genolls.

107. Héroes del Silencio recordats

El grup Hechizo és una d’aquestes bandes que neix amb l’objectiu de ser un tribut cap a un altre artista. En aquest cas el tribut és cap al grup aragonès Héroes del Silencio que va ser molt popular entre ens anys vuitanta i noranta. L’any 2007 va fer una gira de retorn amb uns pocs concerts. Héroes del Silencio ha estat, potser, l’únic grup espanyol que ha triomfat a Europa. El seu rock era al mateix temps contundent i melòdic. A les seves cançons hi corria la sang de la poesia en forma de lletres sorprenents emanades d’autors com Charles Badeulaire, William Blake, o Jim Morrison. El seu productor els darrers àlbums fou el guitarrista de Roxy Music, Phil Manzanera, qui també va produir a Sau. Hechizo farà un nou tribut a aquella música el proper 12 de febrer a Barcelona a la sala Bikini. Per cert Bikini té el seu web en català, espanyol i anglès.

Actualment el cantant d’Héroes del Silencio continua la seva carrera en solitari amb canvis constants d’estil, mentre el guitarrista va publicar un sol àlbum, Trigonometralla, en solitari. El baix, Joaquín Cardiel, va musicar la “Carta de l’indi salvatge”, un missatge del cabdill indi, Seattle, als Estats Units. Ho va fer dins de la campanya per l’alliberament d’un pres sioux. Finalment, el bateria ha tingut un notable èxit dins la DAB (Digital Analog Band), una de les primeres en popularitzar el chill out del cafè del mar eivissenc.

dilluns, 8 de febrer del 2010

106. L'ètica del partit socialista: el cas Frêche

La Catalunya Nord conforma una “regió” amb una part d’Occitània coneguda com a Llenguadoc-Rosselló. El 14 de març hi ha eleccions regionals. A les darreres eleccions, l’aliança de socialistes, comunistes i verds va aconseguir la presidència per a G. Frêche aconseguia amb 43 escons front els 16 de la dreta i els 8 lepenistes. Frêche és un dels personatges més nefastos de la política local. Fou batlle de Montpeller per una “curta” etapa: 1977-2004. El seu estil autoritari i demagog va obligar el Partit Socialista expulsar-lo el 2007. Entre les seves sortides de to: atacar els jugadors negres de la selecció francesa, qualificar d’idiota al papa de Roma, titllar de “sub-humans” uns auxiliars algerians de França durant la guerra de la independència o definir Montpeller una ciutat alliberada del jou d’Israel. Per tot això se’l coneix com el Le Pen d’esquerra. Evidentment destil•la un profund nacionalisme francès.

També ha destacat pel seu odi envers els catalans . El 2005 es va inventar el nom “Septimània” per a la regió per així deixar d’usar els noms tradicionals (Llenguadoc i Rosselló). L’acció de militants catalanistes i occitanistes va aturar-lo. Frêche va dir que els catalans del nord (i per extensió la resta) eren “uns cabronassos amb un dialecte ultraminoritari (...) em fan cagar. Els enculeu durant 2 anys, els deixeu reposar 2 anys més i els 2 anys finals els dieu que els estimeu (...) com que parlen català ningú no els entén a 3 quilòmetres de casa seva”. La darrera provocació ha estat que vol “treure l’USAP del mapa”. L’USAP és l’equip de Perpinyà de rugbi, actual campió de la lliga estatal i símbol de catalanitat. Frêche ha “donat” 10 milions d’€ a l’equip de Montpeller per només 1 a l’USAP. Fins i tot un setmanari nord-català ha publicat un dossier en 3 parts sobre l'anticatalanisme de Frêche. Anticatalà, antijueu, antialgerià, anticatòlic....
El 14 de març Frêche, que tot i això és força popular com a crític al sistema i pel seu to directe, es torna a presentar. Ja no tindrà el suport dels Verds, que ara es presenten aliats als nacionalistes catalans i occitans, però sí dels caçadors i de diversos partits d’esquerra. Entre ells...el Partit Socialista!. El PS demostra així una coherència excepcional. Tradicionalment la “regió” vota a esquerra i és per això que Frêche podrà revalidar sense problema la majoria. A més, el gran projecte del candidat de dreta per Catalunya Nord és convertir Font Romeu, a l’Alta Cerdanya, una estació d’esquí similar a la dels Alps. Poc engrescador. La qüestió és la ètica del Parti Socialiste que expulsa a una persona, l’acusa de xenòfob i després la recolza quan arriben les eleccions.
I el darrer capítol, de moment: El darrer cap de setmana de gener Frêche va fer unes declaracions en to despectiu sobre L. Fabius per la seva ascendència jueva. La direcció estatal del PS ha començat, just ara, a sospesar una candidata alternativa a aquest individu. Però només queda un mes per les eleccions!. Fins i tot així, la majoria de quadres locals del PS defensen a Frêche. La regeneració democràtica cal a tot Catalunya, no només a la part del sud.

diumenge, 7 de febrer del 2010

105. Presentació simultània a 70 poblacions del món de “55 mentides sobre el gallec”

L’organització ProLingua, plataforma per a la defensa i promoció de la llengua gallega, presentava el 5 de febrer, simultàniament a 70 localitats del món, el llibre “55 mentiras sobre a lengua galega” (55 mentides sobre la llengua gallega). L’obra desmunta els prejudicis i manipulacions dels supremacistes castellans sobre la llengua gallego-portuguesa. Ha estat una clara demostració de força doncs poques vegades es donen una sèrie de presentacions simultània tant gran.

A la nostra nació el silenci absolut tot i que un dels actes es va fer a Barcelona (al Centro Galego) amb P. Comelles i S. Labraña, professors de l’UB, i P. Filgueiras, professor de l’UAB, on van assistir fins a un centenar de persones. En el global dels actes es van comptar fins a 5.000 persones.
A part de nombroses localitats gallegues en les presentacions han participat persones de fins a 20 nacionalitats. Entre altres localitats hi ha Baiona, Betlem, Buenos Aires, Brusel•les, Copenhagiue, Cork/Corcaigh, Lisboa, Londres, Madison, Nablus, Nova York, París, Sarajevo, Tübingen o Gasteiz.


L’obra és molt i molt interessant i respon a les mentides de l’espanyolisme. Per a citar només quatre :
1.- El gallec mai fou prohibit ni perseguit. Mentida com mostra una extensa legislació on és prohibeix “el que no sigui en castellà”: decret de nova planta de 1717, cèdula de 1768 que diu “Mano que l’ensenyament es faci en llengua castellana”, legislació franquista…Avui mateix és impossible usar el gallec a la justícia o fer-ne una escriptura, per exemple. És una prohibició de fet.
2.- El castellà és una “llengua comuna”. Mentida. El castellà fou una derivació del llatí que fou adoptada per la cort que la va imposar front a la derivació del llatí galego-portuiguesa. Ni fou llengua franca ni tenia cap pes fora de la cort castellana abans del seu expansionisme.
3.- Els drets són dels ciutadans, les persones, però mai dels territoris. Mentida. El Tribunal europeu dels drets humans ho va elevar a l’absurd: si els drets són de les persones poden exercir-los a qualsevol lloc del món fet que oficialitzaria totes les llengües a tot el món. Si ho apliquem a l’estat espanyol, el gallec passaria a ser oficial a Murcia si hi van dos gallecs.
4.- És cultura gallega la que es fa a Galícia independentment de en quina llengua. Mentida. La llengua determina el sistema cultural de cada obra. Per exemple, l’obra de la Nobel de literatura de 2009, B. Müller, pertanyent a la minoria germanófona de Romania és clarament alemanya. Literatura gallega és la que s’escriu en gallec, independentment de l’origen, naixement o residència de l’autor o autora.
Per a més informació es pot consultar la següent presentació visual, per obrir boca, que és molt didàctica.

dissabte, 6 de febrer del 2010

104. Turquia s'allunya d'Europa

El 21 de gener el tribunal constitucional turc anul•lava la reforma judicial que havia fet el parlament l’estiu de 2009. La reforma obligava els militars a respondre davant de la justícia. Actualment només ho fan en 3 casos excepcionals: atacar la seguretat de l’estat, crim organitzat o violar la constitució. La Unió Europea va exigir l’estat turc que fes aquesta reforma per a negociar l’adhesió.
Turquia és, formalment una democràcia. En realitat hi ha un poder format per militars i el tribunal constitucional que limita les accions del govern escollit. De fet un ministre turc ha reconegut que la seva constitució és “escrita després d’un cop d’estat i només permet una democràcia mínima”. El text constitucional emana del cop d’estat de 1980.
Sovint s’acusa l’islamisme d’intolerant però a Turquia és el cas contrari. L’islamisme al govern és el que vol fer reformes i es troba sempre amb l’oposició de militars i jutges. En canvi aquests són clarament pro-occidentals. Són els seguidors del fundador de l’estat turc, Kemal, qui estava obsessionat en laïcitzar i modernitzar l’estat. Per fer-ho va teixir un trellat que de democràtic no té res. Per tot això Turquia s’allunya d’Europa. Poques, per no dir cap, raons culturals, polítiques, geogràfiques o històriques justificarien la seva entrada a la Unió Europea.

divendres, 5 de febrer del 2010

103. Cativistes

En Roger Mestre, un bon patriota, enviava ahir una invitació a un acte a Sant Andreu des de Cativistes. Una de les novetats de la campanya que recentment va presentar CiU, és la creació de la xarxa “Cativistes”. Enllà de l’encert del nom sembla una iniciativa interessant. Es tracta d’una d’aquestes xarxes socials tant de moda en els nostres dies on la gent no es parla quan es troba en persona i no calla davant el teclat. Té un format similar a xarxa independentista i una visualització senzilla i àgil. Un dels apartats més interessants és l’apartat d’agenda. En el cas de la web de CiU l’agenda no és gaire treballada i en canvi a Cativistes permet accedir a molta informació de manera ràpida. De moment els cativistes són uns 1.200.

Des del punt de vista independentista permet mesurar quin pes hi tenen els sobiranistes en aquesta xarxa mercès a les “campanyes”. Com és normal la més popular, amb 220 membres, és la de “Mas president”. Cal fer notar, també, que hi ha d’altres com “Per una convergència sobiranista de Catalunya” (30 membres) que reprodueix el logo de CDC amb l’estelada, “Per la independència de Catalunya” (14 membres) o una sobre la JNC (54 membres) amb el logo de l’organització de joves, l’estelada onejant.
La més important dins les independentistes, amb uns 60 membres, és “Volem un estat propi per a Catalunya”. Per proporcions, en un exercici gratuït, podem dir que si 220 persones volen Mas president uns 60 opten per la independència. Una quarta part. No serveix de res però demostra que una part de CiU és independentista. En aquest cas s’organitzen dins aquesta xarxa social. Potser, en un futur, s’organitzen dins la coalició, fins i tot podrien presentar un candidat propi a president. Una quarta part de CiU és molta gent. Ara callen, però en un futur, junt amb altres forces independentistes al parlament, poden ser decisius per tombar la truita. De moment es fan veure i cativistes és una bona plataforma.

dijous, 4 de febrer del 2010

102. El sisè exportador d'armes del món

Durant l’any 2008 l’estat espanyol es va convertir en el sisè exportador d’armes del món. Segons explica un informe de Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón/Oxfam i Amnistia Internacional. Fins a 934 milions d’€ segons l’Institut de Recerca per a la Pau d’Estocolm. Només Estats Units, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit han superat les exportacions espanyoles. La part positiva és que per primer any s’han pogut tenir xifres concretes mercès a la llei de comerç exterior de material de defensa aprovada pel PSOE.



Les armes van a estats com Colòmbia, Israel i Sri Lanka. Aquest darrer ha protagonitzat una carnisseria abominable fent un genocidi de tàmils que encara no s’ha pogut avaluar doncs continua. Un altres dels llocs on es venen armes espanyoles és a l’Àfrica subsahariana on, com tothom sap, necessiten armes doncs van sobrats de tot el demés.

dimecres, 3 de febrer del 2010

101. El català, llengua d’honor a Expolangues

Avui comença Expolangues, el saló internacional sobre llengües més important del món. Cada edició té una llengua convidada. El 2010 és la catalana. És el primer cop que la llengua d’honor no té un estat darrera si exceptuem el cas andorrà. De fet no ha estat Andorra qui ha aconseguit aquesta fita sinó la gestió de l’Institut Ramon Llull (IRL). Dirigit de forma brillant per Josep Bargalló, aplega el govern de la Generalitat del Principat, el de les Illes Balears, el Consell General dels Pirineus Orientals (govern nord-català), Andorra, L’Alguer i la xarxa de municipis del País Valencià.

La setmana passada l’IRL conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van promoure un manifest on afirmaven que el català és “la llengua de deu milions d’europeus” i en demanaven un major reconeixement. Com ja sabem ni l’estat espanyol ni el francès hi estan gaire d’acord doncs, per exemple, obstaculitzen el seu us al parlament europeu.
Expolangues se celebra del 3 al 6 de febrer a Paris i, paral•lelament es fa una campanya de promoció al metro parisenc i una altra a les televisions franceses amb la col•laboració de l’actor Sergi López, molt apreciat a França.
No és la única bona notícia per la llengua, ahir el diari “Público” anunciava que encetarà un quadern en català per Sant Jordi i el tribunal superior de justícia valencià emetia la dinovena (19ª!!!) sentència afirmant que català i valencià són la mateixa llengua. Malgrat això el PP , els de “la llei està per complir-la”, ignora reiteradament la llei. En canvi s’obsessionen si el drap espanyol penja a la façana de l’ajuntament.
Bones notícies, doncs, i abans de que acabi la setmana hi haurà alguna més. I important.

dimarts, 2 de febrer del 2010

100. Reagrupament, la tempesta i el got

La “crisi” de Reagrupament ha tingut més ressò que els 200 actes previs de l’associació. Els mateixos que han ocultat la seva existència durant mesos no han perdut ni un segon en esbombar-la. TV3, que ha ocultat sistemàticament els actes de l’associació, li ha donat primera plana. Què parlin de nosaltres, hi ha qui diu, encara que sigui malament.

La causa de la divergència era l’elecció de candidats. La ponència diu que es fa per circumscripcions, la majoria de la direcció creu que no. Allò més lògic era votar i tema resolt enlloc de fer –hi un casus belli. Pocs, per no dir cap, haurien de ser motius suficients per separar dos independentistes. La unitat és un valor suprem i a Reagrupament, i per extensió a l’independentisme, no hi sobra ningú. En canvi tenim una detestable tendència a discutir amb l’independentista del costat. Va passar amb López Tena l’endemà del 13D, a les múltiples divisions viscudes fins avui, a l’odi visceral entre convergents i republicans, en l’organització del Girona Decideix o a l’enfrontament Carod/Puigcercós repetidament mostrat al “Polònia”. Ha passat ara. Les diferències entre independentistes s’haurien de resoldre votant.
Reagrupament ha aixecat moltes expectatives, massa. Calia una dosi de realisme. El brutal descrèdit de la política, del catalanisme i els seus enfrontaments caïnites CiU/ERC havien provocat un desencís just en un moment de clar creixement de l’independentisme. J. Carretero va tenir la virtut d’entendre que calia una alternativa i l’empenta d’engegar-la. Però com era nova, la majoria de nous associats tenien la seva pròpia idea de la entitat. I cada cap un barret. Reagrupament és fet de persones i les persones som com som. Tendim a destacar allò que ens separa enlloc que ens uneix. Fins ara, sembla, hi havia 3.500 reagrupaments. Tots ells caldrà que cedeixin una mica per fer-hi un de sol. Els qui no vulguin cedir res, possiblement, marxaran. Però la política té aquests riscos i Catalunya només serà independent mitjançant una acció política.
Per internet han emergit tot de missatges de suposats ex-reagrupats cridant a votar a ERC i CiU. S’equivoquen, molts independentistes mai més votaran a aquestes dues opcions. Una cosa ha canviat després de la creació de Reagrupament. Ara hi ha un grup de gent que té clar que la independència és una prioritat per sobre de la resta. Aquesta gent ha fet la proesa d’aixecar una força política en pocs mesos i sense cap recurs. Fa 2 anys molts independentistes eren desorientats i sense cap referent. Des de llavors han sortit diverses opcions, no només Reagrupament, que volen donar sortida a aquesta inquietud. Hi haurà com a mínim (esperem que com a màxim) una llista independentista transversal a les properes autonòmiques. Es dirà Reagrupament, Sajudis o Nosaltres Sols però hi serà. Hi ha, ara, un sector d’independentistes que ja no creuen en la pluja fina a base de pactar amb el PSOE ni amb el peix el cove a base a governar amb suport del PP. És un sector que “passa” de gestionar l’autonomia, que no vol càrrecs ni governar. Vindran més “crisis”, totes les forces les tenen perquè els humans som així. Però caldrà més que tempestes en gots d’aigua per desfer les sinèrgies que s’han creat. Ningú ha dit que sigui fàcil.
A fi de comptes els independentistes, farts de pactes obscurs amb partits espanyolistes, quan éren més forts, fa un any o avui?.

dilluns, 1 de febrer del 2010

99. Imminent risc d'execució a l'Iran

Habibillah Latifi és un estudiant iranià de nacionalitat kurda. Fou detingut l’octubre de 2007 acusat de pertànyer a un partit kurd clandestí. Iran el va condemnar a mort per “enemistat amb déu”. Les tortures que ha rebut l’han deixat en un estat de salut molt feble amb bronquitis i ossos trencats. El 16 de gener el van confinar en solitari a la presó de Sanandaj. Això es considera un pas previ a la seva execució. Organitzacions com HRW, Amnesty International o Defend International estant intentant evitar l’execució. A Iran una vintena de kurds són empresonats i condemnats a mort sovint per “enemistat amb déu”. Els dos darrers ho foren a meitat de gener quan es va revisar la seva pena de presó i es va substituir per la de mort per “enemistat amb déu”. Esperen la mort només per ser kurds i voler continuar-ho sent.

Entretant el règim iranià s’ha permès criticar a Suïssa per la decisió, escrupulosament democràtica, de prohibir l’aixecament de nous minarets. Iran ha amenaçat amb conseqüències i ha acusat Suïssa de ”no defensar els drets humans”. També a l’Iran hi viuen un 0,4 % de cristians maltractats com persones de classe inferior, la literatura cristiana és il•legal i els conversos són condemnats a mort. Iran ha de donar classes de drets humans a Suïssa?.