710. Els militants corsos comencen a derrotar als tribunals el fitxer de dades personals només per la dissidència política

El militant nacional cors Félix Benedetti va ser citat el 28 de gener a un tribunal francès. París l'inculpa de no facilitar la seva adreça fixa. Benedetti és una de les víctimes de l'acarnissament jacobí contra militants corsos que ha arribat al punt de crear, l'any 2015, el Fichier judiciaire national automatisé des auteurs d'infractions terroriste (FIJAIT). Originalment aquest fitxer, amb dades d'ADN, es va crear per controlar possibles islamistes però París l'ha derivat a un fitxer de persecució de la dissidència política corsa. Les persones incloses no poden sortir de l'estat sense avisar ni canviar de domicili encara que no tinguin cap condemna.

Alguns militants, però, es neguen a donar les seves dades personals a l'estat de forma tan arbitrària. Actualment 36 persones a l'illa estan incorporades al FIJAIT. Benedetti, proper al partit independentista Core in Fronte, ha declarat que "L'acarnissament dels tribunals reforça la meva voluntat de no acceptar l'inacceptable". En aquest sentit l'associació d'ex presos polítics
Patriotti ha convocat pel 5 de març una concentració de suport a Jean-Marc Dominici et Félix Benedetti.

I ara, per primera vegada, un jutge ha donat la raó als militants corsos. El 26 de gener va decretar que l'activista Marcu Clément, condemnat per accions armades del front d'alliberament nacional cors, no era susceptible de ser inclòs al FIJAIT. Si el cas de Benedetti, encara per determinar, té una sentència similar el moviment nacional haurà derrotat "allò inacceptable" tot creant jurisprudència: un fitxer de dades personals només per la dissidència política.

                                                              Félix Benedetti

709. Els alcaldes del Friül reclamen TV en la llengua friülana

Els alcaldes de l'Assemblea de la comunitat lingüística friülana van demanar al govern italià i la RAI:

- el llançament immediat de les emissions de televisió en llengua friülana a la Rai regional a través d'una disposició específica de la propera convenció relativa a la regió de Friuli-Venezia Giulia (signada entre la Secretaria del Primer Ministre i la RAI, per signar, com a llei, per Abril de 2019),

- l'assignació de fons necessaris per garantir les emissions televisives, durant el període 2019-2022, amb un nombre d'hores i recursos no inferiors als previstos per la llengua eslovena

Els alcaldes es van reunir el ahir a la seu de la Regió d'Udin. «En absència d'accions, els interessos legítims dels ciutadans de la llengua friülana seran afirmats a les oficines apropiades, fins i tot amb l'autoritat judicial», va dir el president de la comunitat friülana de la comunitat friülana, Diego Navarria, que defensava els legítims els interessos dels ciutadans de parla friülana previstos per la llei vigent (inclòs el contracte de servei de RAI actualment vigent), que es veu clarament violat pel que fa a les emissions televisives i és inferior al que fa referència a la radiodifusió ».

L'incompliment del servei públic de ràdio i televisió ja havia estat denunciat en una carta dirigida als líders de la RAI, signada el dia 23 d'octubre de 2018 per 76 alcaldes pertanyents a la comunitat lingüística friülana, que es va adherir a la moció aprovada per unanimitat per la Regional Del Consell, el 26 de juliol de 2018, sobre la necessitat d'un important compromís per enfortir i millorar la informació i les estructures per protegir les minories lingüístiques regionals. La moció va comprometre el Consell Regional a aplicar les disposicions normatives relacionades amb la promoció de les cultures i la protecció de les minories lingüístiques a la regió i millorar i potenciar l'oficina editorial d'Udin i el lloc de correspondència de Pordenone per assegurar l'emissió de ràdio i la televisió en llengua friülana per a un calendari d'almenys igual a aquell reconegut en la llengua eslovena.

A l'inici de la programació de ràdio i televisió de tardor, hi va haver una manca de continguts inalterada en la llengua friülana i en alemany i un debilitament dels serveis de notícies regionals dedicats a les notícies sobre els territoris d'Udine, Gorizia i Pordenone. Navarria va recordar, durant la roda de premsa, com el contracte de servei Rai en vigor (2018-2022) ja preveu l'obligació de "garantir la producció i distribució d'emissions de ràdio i televisió en llengua friülana", una disposició incompleta.

En l'actualitat, només es preveuen 90 hores de transmissió de ràdio en llengua friülana per any i cap emissió televisiva (en comparació amb 4.517 programes de ràdio i 208 televisions en eslovè, que també poden comptar amb un lloc dedicat). Hi havia 21 alcaldes o els seus delegats, així com els regidors Diego Bernardis i Massimo Moretuzzo.

708. Normandia anuncia un pla per promoure la llengua normanda, crear una Acadèmia i introduir-la a l'escola i senyalització

L'abadia aux Dames de Caen va acollir ahir la "primera trobada regional sobre el parlar normand, una expressió del patrimoni cultural de Normandia". El president regional, el centrista Hervé Morin, va lloar la llengua normanda i va anunciar, per sorpresa un Pla Regional per la Salvaguarda i la Valorització de la Llengua Normanda. Morin, davant de 200 persones la majoria activistes del normand, va arribar a anunciar la creació d'una Acadèmia de la Llengua Normanda. Segons l'UNESCO el normand és una llengua en perill i el govern regional va anunciar un pla d'acció per salvar-la.

El pla anunciat per Morin inclou la realització d'una enquesta sociolingüística sobre la pràctica de Normandia, un cens de totes les obres sobre el "parlar normand", la creació d'un atles lingüístic sòlid, instal·lar senyalització en normad a l'entrada i sortida de les poblacions, la citada creació d'una acadèmia de la llengua normanda per unificar els dialectes (cotentinais, brayon, le cauchois ,nord-cauchois, roumois i l’augeron de la famosa regió de Calvados) o l'entrada de la llengua a l'escola. "M'agradaria que el normand es tornessin a introduir a les escoles primàries, hi ha una opció normanda a les universitats, escoles secundàries i proposaré al rectorat, d'introduir-lo a les escoles" va dir Hervé Morin, president de la Regió, ahir. Un dels arguments del govern regional és que la visibilitat d'una llengua pròpia afavoreix el turisme i, de retruc, l'economia, com passa a la veïna Bretanya.

La llengua normanda forma part de les llengües d'oïl, la més important és la francesa però també hi formen part el franc-comtès, el galo de la Bretanya, el poitevin-saintongeais o el picard. Actualment té 30.000 parlants i és llengua oficial a l'illa de Jersey on la parlen 2.600; prop d'un 3 %. La seva grafia estàndard s'anomena Système Lechanteurs però hi ha grafies pròpies per la pròpia Jersey o a Guernsey. Diversos moviments populars: Magène, Parlers et Traditions Populaires de Normandie, el Moucement Normand o, des de l'any 2016, la Federació d'Associacions per la Llengua Normanda integrada per diverses organitzacions.