194. Quatre empreses han guanyat en 3 mesos més del que ZP estalviarà en un any

El benefici que van aconseguir 4 empreses de gener a març es superior a tot l’estalvi que el PSOE ha anunciat que farà en un any. Aquest estalvi, recordem-ho, es farà a base de retallar pensions, salaris de funcionaris i despesa social.

Segons informa el diari “Gara” el BSCH, Telefònica, Endesa i BBVA van sumar 6.600 milions d’€ en el primer trimestre. L’estalvi anunciat el 12 de maig per l’estat serà de 5.000 milions d’euros.
Es dona la circumstància, a més que el sector bancari ha rebut ajudes per part del govern espanyol de 61.000 milions d’€ i és precisament aquest sector el que acumula els major beneficis 2.215 milions el Santander i 1.240 el BBVA. També cal tenir en compte que el propi Botín va pressionar el govern estatal per a que adoptés les mesures de retallada. Tot plegat força obscè.

193. Placebo visita els Països Catalans

La banda britànica Placebo realitzarà dos concerts als Països Catalans. El primer serà a la sala Razzmatazz de Barcelona el dia 22 de juny. El segon serà a Porreres, a l’illa de Mallorca, el proper 20 de juliol. Placebo representa e rock amb glamour que continua l’estala deixada per David Bowie amb cançons tant excel•lents com “Without you I’m nothing”, de la que van fer una versió amb el propi Bowie o “Protège moi”. Del seu barrer àlbum, “Battle for the sun” (2009) va destacar la peça “Ashtray Heart”, el cor cendrer. Placebo ja no té la formació original doncs ha canviat el bateria Steve Hewitt per Steve Forest. Hewitt havia anunciat un àlbum en solitari, “Ancient B” on havia de col•laborar Robert Smith de The Cure però finalment ha creat un nou grup, Love amongst ruin, que prepara un àlbum per finals d’any i ja ha publicat la cançó “So sad (fade)”.

192. Per a Reagrupament amb la independència no n’hi ha prou

El moviment que ha sorgit al voltant de l’associació Reagrupament és quelcom més que una altra entitat independentista. El factor clau, possiblement, sigui que afegeix una segona reivindicació sintetitzada en la “regeneració democràtica”. Les propostes de Reagrupament en aquest sentit suponen una revolució de vellut per la democràcia catalana. Finiquitarien el sistema de la casta política actual que du una deriva mafiosa.
Reagrupament parla de limitació de mandats, de prohibir les ajudes bancàries als partits polítics, els informes i l’amiguisme. Ras i curt: es pot ser independentista i alhora indiferent davant la corrupció. O bé es pot vincular l’independentisme a la necessitat de refer la política catalana. Els independentistes que, a més, volen acabar amb l’omertà dels polítics són majoritàriament a Reagrupament. A la resta, com a mínim, els hi és indiferent.
I no s' hauria de ser indiferent amb aquest tema. Per a Reagrupament amb la independència no n’hi ha prou.

191. L’agricultura basca obté una gran victòria als tribunals

Fa 5 anys que l’Euskal Herriko Laborantza Ganbara (EHLG) és objecte de persecució per la “justícia” francesa. L’EHLG fou creada pel sindicat basc Euskal herriko Laboriaren Batasuna l’any 2005 com una entitat per defensar i assessorar els camperols bascos sota administració francesa. Feia dues dècades que aquests camperols demanaven una cambra d’agricultura pròpia essent ignorats pels sindicats agrícoles francesos, en especial FNSEA, i les administracions. Van optar per autorganitzar-se.

La resposta dels que els havien ignorat no es va fer esperar: demandes als jutjats. La més aberrant ha estat la del prefecte (governador) que ha acusat EHLG de voler suplantar la cambra d’agricultura. El seu argument és que aquest és el significat en basc d’Euskal Herriko Laborantza Ganbara...llengua que no és oficial a Iparralde!. Altres van optar per denunciar que l’EHLG rebia subvencions que no li pertocaven o signava acords amb institucions sense dret a fer-ho. Davant d’aquests arguments hi havia un servei exemplar prestat per l’entitat als agricultors i la voluntat basca de superar els entrebancs. Tots els judicis, tots, van donar la raó a l’EHLG. El darrer que quedava era un recurs del prefecte que ha estat tombat pel tribunal de Pau que argumenta que no pot condemnar una associació pel sol fet que el seu nom, traduït parcialment, signifiqui cambra d’agricultura. Així es clou el procés on l’imperialisme francès, novament, surt derrotat.

190. Samaranch versus Quico Sabaté

La CUP de Sant Celoni (Vallès Oriental) va demanar que s’instal•li una escultura d’homenatge a Quico Sabaté en els 50 anys del seu assassinat. No hi ha gairebé cap monument als qui, en la època més dura del franquisme van continuar combatent, amb les armes a la mà, els qui, també amb les armes a la mà, havien derrocat un règim democràtic. La CNT, i en especial la FAI, van cometre crims horribles en aquella guerra. Tant horribles com el PSUC de qui els seus hereus d’Iniciativa es fan dir avui “ecopacifistes”. Tant horribles com els que van cometre els franquistes.

Acabada la guerra, però, els crims horribles només els va cometre un bàndol: l’unionisme espanyolista de Franco. Segons els estudis d’historiadors britànics van morir més persones assassinades després de la Guerra que en els 3 anys que va durar. I davant aquells crims només els maquis van donar una certa resposta. No fer-los cap homenatge és matar-los per segona vegada.
Esdevé especialment cruel el silenci cap a Quico Sabaté just quan hem observat com la premsa unionista espanyola ha estat la única del món (com va demostrar Vilaweb), en dedicar lloances vergonyoses a un falangista de primera línia. La premsa internacional l’ha definit com autocràtic, feixista, corrupte, franquista... No fou un col•laboracionista, fou un franquista de primera línia: secretari estatal d’esports i president de la diputació de Barcelona durant la dictadura unionista. Un home que va dirigir el Comitè Olímpic Internacional en la seva època de màxima corrupció. El tractament genuflexe dels mitjans cap a la figura d’aquest feixista demostra fins a quin punt no mereix la mínima credibilitat la nostra premsa (la de la “Diginitat de Catalunya”). I menys a la de la caverna, és clar.
Només el Camp Nou, en un acte de dignitat, va xiular el qui havia ajudat a perseguir la catalanitat i la democràcia. El poble, malgrat la premsa, no oblida. Malgrat això, el tractament dispar a ambdues figures ens recorda que ells van guanyar la guerra. I encara manen.

189. 10 motius pel boicot a Sri Lanka

Motius per una acció contundent no en falten però Boycott Sri Lanka ens ofereix una desena i els enllaços on es pot comprovar la procedència de les informacions:

1. És un dels estats considerats en “alerta roja” per estar cometent un genocidi. (Genocide Prevention Project)
2. .Sri Lanka fou expulsada del Consell de Drets Humans de l’ONU el 2008. (Asian Human Rights Council)
3. Té un llarg historial d’expulsions de inspectors de l’ONU sobre els drets humans (BBC)
4. És el segon estat del món amb més alt percentatge de desapareguts (United Nations)
5. És un dels estats més perillosos per a periodistes del món (BBC)

6. Els tàmils són tractats com a ciutadans de segona classe al seu propi país i han de dur cartes d’identificatió (United Nations)
7. Malgrat evidents i constants violacions dels drets humans contra la nació tàmil hi ha una cultura d’impunitat que fa que siguin excepcions els investigats per aquests fets. (International Press Freedom Mission)
8. Hi ha 130.000 civils tàmils sense dret a moure’s de camps de concentració. (Human Rights Watch)
9. Més de 20.000 civils tàmils morts fins al final del conflicte militar entre Sri Lanka i la resistència tàmil que avui ha estat literalment exterminada. (Guardian UK)
10. L’estat de Sri Lanka restringeix l’ajuda humanitària que és enviada als campaments de refugiats. (Washington Post)

188. Curiositats de les eleccions a Irlanda del Nord

Les eleccions al parlament del Regne Unit celebrades a Irlanda del Nord han produït diverses situacions remarcables:

- Ha fracassat la coalició entre conservadors i unionistes moderats. Humiliant ha estat el fet que Sylvia Hermon obtingui el seu escó de forma espectacular. Hermon va marxar de l’UUP per coaligar-se amb els conservadors.
- El Sinn Féin és, ara, el primer partit d’Irlanda del Nord. Fins a les eleccions els unionistes radicals del DUP eren primera força amb 240.000 vots front els 174.000 del SF. El fort retrocés del DUP a 168.000 vots combinat amb el manteniment dels republicans a 172.000 provoca un fet sorprenent.
- A Fermanagh, de forma sorprenent totes les forces unionistes es van unir per recolzar Rodney Connor contra el Sinn Féin. Finalment, i per només 4 vots, la victòria ha estat pels independentistes. S’han fet fins a 4 recomptes!.
- Tant laboristes com conservadors són extraparlamentaris a Irlanda del Nord que demostra, també en aquest sentit, ser poc britàniques.
- Els escindits de Traditional Unionist Voice fracassen de forma ostensible. Aquest partit s’havia caracteritzat per oposar-se als esforços en ajudar la llengua gaèlica de la que se n’havien burlat.
- També ha fracassat William Frazer, conegut per organitzar les marxes “Love Ulster” on els lleialistes es vantaven de la supremacia britànica sobre els irlandesos. Ha recollit 656 vots al seu feu de Newry. Ridícul.
- Entre línies es pot llegir que els republicans radicals continuen agafant força. Parlem del Republican Sinn Féin, el 32 Counties Sovereignity Movement, l’IRSP o Éirigí. Seguint la llarga tradició republicana apostaven per l’abstenció: al Regne Unit ha participat un 65,1 % de l’electorat...a Irlanda del Nord només un 56,9 %.

187. La mentida, l'ADN del PSOE

Les mesures anunciades el 12 de maig pel PSOE expliciten com aquest partit ha basat la seva acció política en la mentida i l’engany. El mateix dia sabíem que Hereu feia veure que votava en la consulta de la Diagonal quan no era veritat. Hereu era incapaç d’aixecar-se i dir: el sistema no funciona. Estan tant acostumats a mentir que no ho poden evitar.

El PSOE és el partit dels “800.000 llocs de treball” que van acabar en “800 o 1.000”. El de que a l’estat espanyol no hi havia terrorisme d’estat i va acabar amb un ministre d’interior a presó. El de “recolzaré l’estatut que surti del parlament” i va acabar amb el ribot de Guerra, el que no havia de pactar amb el PP per governar Euskadi, ni regalar Navarra a l'UPN....
Però fins i tot pel PSOE, l’actual govern presidit per Rodríguez Zapatero és especialment retorçat en la mentida. Hi frueix. Un govern que va mantenir-se al poder a base de concedir una ajuda de 400 € de forma indiscrimidada i que va tombar en 2 anys, que va afirmar que el sistema bancari era el més potent del món i ha acabat mantenint de forma artificial moltes entitats tècnicament quebrades. Que va dir que no tocaria les ajudes socials: i les ha retirat gairebé totes!. Que no tocaria les pensions. Les baixa. Un govern que va negar la recessió econòmica, que ha fet una pujada d’impostos indiscriminada i brutal definint-se com “limitada i moderada”. Un partit que va liderar (manipular?) les protestes del “No a la guerra” i ha incrementat de forma notable les tropes enviades a l’Afganistan. Tropes que defineix com a “força de pau” i disparen contra civils afganesos.
La mentida com a forma d’acció política és l’ADN del PSOE. Quina credibilitat tenen les dades econòmiques que ofereix aquest govern?. Realment hi ha un 19 % d’atur o és més?. Pugen els preus o manipulen l’IPC?. Quan algú menteix una vegada ja mai sabràs quan diu una veritat.

186. La cara ocultada de David Villa

David Villa, presentat ahir com a nou jugador del Barça i el darrer fixatge de la directiva de Joan Laporta té una cara oculta. Almenys ocultada pels mitjans de comunicació espanyolistes que manen al nostre país. Villa és conegut com “El Guaḥe” que en asturià significa jove. Es refereix als joves que ajudaven a les mines i el propi Villa és fill d'un miner. S’escriu amb el digraph “ḥ” conegut com a hac aspirada que és una peculiaritat de la llengua asturiana. Cal pensar que en asturià no existeix la lletra jota similar al que seria el de la hac aspirada.


La llengua asturiana, reconeguda com a tal arreu del món i només qualificada amb el nom pejoratiu de bable dins de l’estat espanyol, no és oficial. Motius?. Cap, a part de la mentalitat obtusa de qui creu en la supremacia del castellà sobre la resta de llengües. Cal pensar que un terç de la població parla la llengua que s’ensenya des de 1985. En l’actualitat fins a 20.000 escolars l’estudien i n’hi ha més de 230 mestres. Hi ha un setmanari “Les notícies” creat el 1996, ràdios, nombroses webs i una llei de normalització aprovada el 1998. Són arguments de pes pels qui, també des dels Països Catalans, a voltes menystenen aquesta llengua romànica. Haurien de fer un viatge a Asturies per conèixer aquesta realitat.

Per tot plegat nombroses entitats fa anys que lluiten per l’oficialitat. Actualment són coordinades en el Conceyu Abiertu pola Oficialidá creat el 2005. Aplega 250 entitats. El passat 7 de maig va congregar 5.000 persones en una nova marxa en defensa de l’oficialitat.

Una de les campanyes més el•laborades del Conceyu Abiertu pola Oficialidá ha estat la de “Yo doi la cara pola oficialidá”. Ja ha aconseguit que 10.000 persones es facin una foto amb el cartell de la campanya en favor de l’oficialitat de la llengua. Malgrat que la premsa espanyolista ho ha volgut tapar Villa ha estat una d’aquestes persones donant suport a l’asturià. Curiosament sí que ho va recollir la premsa britànica.

185. Reneix la llengua bretona (i fins i tot ho diu Al Jazeera)

El renaixement de la llengua bretona és, avui, un fet. Fins i tot Al Jazeera acaba de dedicar-hi reportatge. Fa només 30 anys els suports a la llengua eren discrets, per no dir invisibles. Ara, però, els bretons han decidit defensar la seva llengua ancestral. Tant ancestral que ja es parlava deu segles abans de que comencés a caminar el català.

Ar Redadeg, la segona cursa pel bretó s’ha celebrat del 10 al 15 de maig amb un èxit notable. Ha fet 1.200 quilòmetres. Cada quilòmetre es ven i es recullen fons. Per a fer una comparació, la primera edició va fer 600 quilòmetres i recollir 70.000 €. Aquests diners van destinats a les creixents escoles en bretó, Diwan, i altres projectes com les ràdios en llengua bretona. Les imatges de la clausura de la cursa a la vila de Pondi /Pontivy amb una gernació marxant demostren el suport que, des de fa pocs anys, ha rebrotat en defensa d’ar brezhoneg, el bretó. No ha estat un cas aïllat.

Aquest cap de setmana Kawan acull el Gouel Broadel ar brezhoneg (festival nacional de la llengua bretona). La festa es va celebrar els anys noranta però la manca de suports va fer que desaparegués. Ara torna amb un cartell espectacular de 200 artistes i congrega milers de persones. Té un aspecte lúdic, sí, però també reivindicatiu. Aquestes reivindicacions que ha començat a escoltar el govern regional que destina 2 milions d’€ a promoure la llengua. Un pressupost notable en el marc de la França jacobina on un tribunal acaba de tombar la reunió d’un ajuntament cors...per haver-se fet en llengua corsa!.

Parts dels diners del govern bretó van a l’Ofis ar brezhoneg (Oficina del bretó). Aquesta entitat, creada el 1999 ha fet una ingent tasca de lèxic i promoció com la campanya ‘Ya d’ar brezhoneg’ (sí al bretó) on s’hi ha adherit nombroses empreses i ajuntaments. Un altre exemple és la immensa llista de cursos que s'organitzen per tot el país. La presidenta de l’oficina és Lena Louarn. La seva història resumeix el gir de la situació.

Fa uns 25 anys Louarn era al capdavant d’un petit grup, Skol an Emsav, de Rennes/Roazhon que feia cursos de bretó i poca cosa més. Tenien molt voluntarisme i cap suport. Poc a poc va passar al Buró europeu de llengües minoritzades i a dirigir l’Ofis. Fa uns mesos el Parti Socialiste li va oferir ser candidata a diputada regional. Com a cap visible del renaixement de la llengua s’havia convertit en un actiu electoral. Avui Lena Louarn és diputada i membre del govern regional bretó. Defensar el bretó, ara, dona vots. Fa 30 anys no.

184. Com Robin Hood però a l'inrevés

Hi ha una pregunta inquietant a l'ambient des del 12 de maig:
Per quin motiu les mesures del govern espanyol s’apliquen a les persones més desafavorides: que acabin de tenir fills, pensionistes i treballadors funcionaris?.
El mateix govern que escanya ara milions de persones per estalviar-se 5.500 milions d’€ és el que, l’octubre de 2008 va crear un fons públic per ajudar els bancs. Aquell fons era un regal de 50.000 milions d’€ per la banca. Fou creat amb opacitat suficient per a que no sabem on han anat a parar aquests diners. A més el pla d’ajuda a la banca afegia 100.000 milions d’€ en avals per les entitats financeres. Aquest pla fou aprovat pel PSOE, PP, CiU, EAJ/PNV i UPD.

Encara hi hagué una segona part l’estiu de 2009 amb el Fons de Reestructuració Ordenada bancaria (FROB). Aprovat pel PSOE i el PP, suposa 36.000 milions d’€ per als bancs i les caixes a part dels que ja hem vist abans. Tot plegat parlem de prop de 200.000 milions d’€ que s’han posat a disposició dels bancs a canvi d’absolutament cap condició. En canvi cap empresa pot gaudir de cap suport si fa les coses malament.
El 12 de maig, en canvi, el conjunt de mesures proposades per “estalviar” no arribava a 12.000 milions.

183. Mercès Laporta. Algú així no s'hauria de desaprofitar.

Dos títols més (la copa d’Europa de bàsquet i la lliga estatal de futbol) que confirmen Joan Laporta com el millor president de la història del Barça. El seu palmarès és un escàndol. L’entrenador i els jugadors li ho van voler agrair. La premsa no. No és estrany que la caverna mesetaria amagui la figura del president. L’odien per tot el que representa d’èxit i catalanisme. L’han blasmat o insultat fins extrems anormals fins i tot per ells. El que va sorprendre més d’ahir és el silenci de la premsa catalana.

Posem per exemple els mitjans del grup Godó que sempre parlen de Laporta deixant un tel de dubte sobre la seva gestió i s’agafen a algunes frases o al seu autoritarisme. Quin president de club, avui, no és presidencialista?. A RAC 1 duen molts anys atacant cada gest del president però ahir ni el van citar. No ataquen la presidència de Laporta, el que no suporta aquesta premsa, controlada per l’unionisme, són les idees de Laporta. Per ells un president del Barça no pot ser independentista. Quan Puyol deia “ens han atacat per tots els costats” la premsa barcelonina va entendre que es referia a l’espanyola. S’equivoquen. Molts atacs contra el Barça han vingut des de la premsa catalana que sospitosament s’expressa en castellà de forma escrita. La mateixa premsa que ha lloat a Samarach. Afortunadament hi ha excepcions que el tripartit s'ha ocupat d'enviar a l'exili.

Cal recordar com estava el Barça el 2003. La situació de degradació social i esportiva era terrible. Amb figures com Enric Reyna o el dèficit monumental que havien deixat les directives anteriors. Laporta va proposar el “cercle virtuós” que semblava, llavors, una utopia. Ara és una realitat. Cal recordar que la majoria dels que anaven amb Laporta l’han deixat sol. I ell ha continuat. Ara, aquests mateixos, que acusaven Laporta d’egoisme resulta que volen ser presidents.
La figura de Laporta agafarà la dimensió real amb el temps. La història el posarà al seu lloc. En només 7 anys (alguns mesquins han fet passar uns mesos per un any) ha aconseguit un palmarès brutal. En futbol Laporta ha guanyat 4 lligues, una copa i 3 supercopes estatals, 2 Copes d’Europa (de les 3 que té el club), 1 supercopa d’Europa i 1 copa intercontinental (la única que té el Barça). En bàsquet ha guanyat la segona copa d’Europa, en handbol també ha guanyat una i en hoquei 4 més. La premsa volia fer creure que el mèrit és de Guardiola (que té el seu mèrit com Tito Vilanova) però els èxits de les seccions demostren el contrari. Laporta va escollir Guardiola, no a l’inrevés. Laporta va escollir Xavi Pascual. Laporta ha guanyat una copa d’Europa amb Guardiola i una altra sense ell. I no només han estat èxits esportius: l’erradicació de la violència, l’UNICEF a la samarreta, els 12 projectes d’ajuda a Àfrica, la catalanitat sense complexes, la defensa de la llengua, el “Visca els Països Catalans lliures!” cridat per Joel Joan al cloure el Correllengua, la consideració de Catalunya Nord com una part més del país, el seient lliure o els balanços econòmics avalen una gestió admirable.
Vivim en un país que rendeix culte a la mediocritat. Capaç de fer nyaps com la consulta de la Diagonal. On els seus dirigents, escollits democràticament, són individus com Montilla, Mas, Trias o Hereu. En aquest context, una figura com Laporta agafa encara més dimensió. Mercès per haver fet feliç a tanta gent. Una persona així no s’hauria desaprofitar.

182. Les Calandretes celebren 30 anys

La Calandreta (oreneta en occità) és l’escola en immersió en llengua occitana a l’estat francès. Fou creada l’any 1980 amb només 4 nens a Pau (Bearn, Gascunya). Avui ja són 52 escoles amb 2.800 alumnes.

Aquesta setmana ha celebrat, del 12 al 15 de maig, els seus primers 30 anys sota el lema ‘La lenga d’una cultura’. Música, cinema, ball i debats han omplert unes jornades de festa i treball. Hi eren els mestres però també pares i dròlles (nens i nenes). S’ha debatut sobre el model de llengua (fonologia, neologia), la pròpia immersió (aquest any s’endega també a les llars d’infants), l’ús de la llengua a l’escola en comunicacions i jocs o la formació de mestres. Aquest darrer punt és la pedra de toc de l’ensenyament de la llengua occitana. Dues curiositats: Calandreta cerca un nou logo, tothom hi és convidat a participar. A més ha obert un blog especial sobre el congrés.
Calandreta és un model educatiu modèlic i atrau pares i mares molt llunyans de l’entorn occitanista, per exemple hi ha molts pares immigrants que opten per aquest model escolar. Així ha aconseguit passar d’una escola militant a una escola atractiva. Ho resumeix el seu president:‘30 ans d’esfòrces gigants per cambiar la situacion de l’ensenhament de l’occitan. Avèm aprés fòrça, a fer d’escòlas mai que mai e d’escòlas de qualitat’. Felicitats i a continuar creixent.

181. Lliçons de les eleccions britàniques

A priori les eleccions britàniques podien suposar un daltabaix dels grans partits. Sorprenentment no ha estat així. Ni l’oposició a les guerres d’Iraq i Afganistan, ni l’horrible saqueig per part dels diputats britànics ni la crisi econòmica han suposat un canvi profund. Costa molt entrar a un parlament des de fora i més encara créixer. Si s’aconsegueix, malbaratar-ho després és un error terrible.

Hi ha també altres curiositats dels resultats:
- Els laboristes han perdut a Anglaterra però han arrasat a Escòcia (41 de 59 escons) i a Gal•les (26 de 40 escons) en un clar paral•lelisme als resultats que el PSOE obté a Catalunya...faci el que faci.
- Els liberal demòcrates apareixien com alternativa els dies abans segons la premsa. En realitat han baixat d’escons perdent-ne 5. A més han enrabiat una part dels votants, sobretot al sud oest, doncs s’oferien com alternativa per evitar un govern conservador...que han acabat donant a llum.
- Els conservadors no han guanyat per mèrits propis sinó per auto destrucció del laborisme.

Era una situació idònia per a l’entrada o el creixement dels partits més petits però s’ha demostrat que les dues grans formacions mantenen unes estructures molt sòlides.

- La dreta extrema ha crescut de forma notable: l’United Kingdom Independence Party passa de 600.000 vots a 900.000, el BNP de 190.000 a 560.000 i English Democrats de 14.000 a 64.000. Hi ha hagut burles al resultat personal del veterà líder del BNP, Nick Griffin, però caldria prendre’s més seriosament per quin motiu un partit com aquest obté més de mig milió de vots.

- A Gal•les la col•laboració del Plaid Cymru, partit nacional gal•lès, amb els laboristes li ha costat perdre alguns vots. La xifra no és important però és una oportunitat perduda ja que costarà trobar unes altres eleccions on el Plaid hagués pogut aprofitar-se de la debilitat que tenen ara els Labour. Tot i que el Plaid ha vengut cara la seva col•laboració (no com altres) el seu electorat no sembla prou satisfet.
- Tampoc a Cornualla el Mebyon Kernow ha aconseguit, com pretenia, un salt electoral. Ha presentat 6 candidats front els 3 de les anteriors eleccions però fins i tot ha retrocedit a 3 circumscripcions sembla que afectat pels liberal demòcrates que tenen el seu feu a terres còrniques.

- Els independentistes de l’SNP sí que han fet un avenç notable passant de 410.000 a 490.000 vots. Mantenen els seus escons però creixen en un marc on els laboristes han aconseguit mantenir-se a terres escoceses. Tenint en compte que l’Scottish National Party és actualment al govern, enmig de la crisi i del setge de la premsa unionista aquests resultats són més que notoris. En especial sí els comparem amb els de Gal•les.
- L’SNP ha demostrat que són la única alternativa nacional escocesa donats els resultats de l’Scottish Socialist Party (tant admirat per una part de l’independentisme català) amb només 3.000 vots i els resultats similars dels seus adversaris de la Trade Unionist & Socialist Coalition on es presentava el l’antic fundador del SSP, Tom Sheridan. A Escòcia barrejar l’independentisme amb el socialisme no provoca adhesions. Voler crear un estat pot unir molta gent. Si al mateix temps s’obliga a compartir-hi una ideologia pot separar-ne molta més.
- Els conservadors governaran sobre Escòcia quan han obtingut només un 15 % dels vots escocesos. L’SNP ja ha anunciat que és “ready to protect Scotland from tories” (preparat per a protegir Escòcia front els conservadors).

És un escenari possible que el PP governi sobre Catalunya només amb un 15 % dels vots catalans?.
I que el PSOE, faci el que faci, guanyi a Catalunya les eleccions estatals?.
Algú encara pot dir que no hi ha paral•lelismes entre Escòcia i Catalunya?.  Bó, aquí no hi ha un SNP preparat per protegir-nos. De moment.

180. Els números canten: El PSOE ha dilapidat i ara ens demana sacrificis

Amb números a la mà es pot demostrar que la política del govern és la culpable de la situació actual. Les mesures proposades el 12 de maig suposen 5.500 milions d’€ d’estalvi. Si li sumem la mesura de congelar la despesa d’ajuntaments i comunitats autònomes parlem de 11.500 €. No sabem com s’ha farà l’estat per obligar a les altres administracions a no gastar, però.

El PSOE va dur a terme els inútils “Plan E” amb la E d’Espanya coronada amb el símbol de la “Ñ” car Espanya és únicament castellana. En català no existeix la "Ñ", ni en basc ni gallec; per tant no som espanyols, no tenim ¨Ñ"...excepte a l'hora de pagar. El primer pla (2009) va costar 8.000 milions d’€ i el segon 5.000. Sumen més que el que es preten estalviar ara. Els Plans E van servir per re-ocupar molts treballadors sortits de la construcció en reparacions puntuals. El mateix es pot dir de les ajudes a un sector, el de l’automòbil, ja molt ajudat (ajudes a Seat, per exemple) i que clarament contamina més que el transport públic. Invertir aquests diners en investigació i desenvolupament (despesa que el PSOE ha reduït) hauria estat menys efectista a curt termini però més formatiu a llarg.


No cal ser gaire matemàtic:

El PSOE es gasta en el pla E:                             12.000 milions d’€
El PSOE redueix el sou als funcionaris:              -4.000 “
El PSOE redueix pensions i treu el xec nadó:      -1.500 “
El PSOE atura l’obra pública:                             -6.000 “
Diferència :                                                           500 “

Queda clar, doncs, que sense la despesa ineficient del Pla E aquestes retallades no haurien calgut. O el que és el mateix: funcionaris i pensionistes finançaran les obres innecessàries que Zapatero, al més pur estil keynesià, ha fet aquests 2 anys per maquillar la pujada brutal de l’atur. Encara més: el Pla E va impulsar l’obra pública i ara una de les mesures del PSOE és deixar les obres a mig fer.

A vegades, si no llences els diners, no cal fer sacrificis. El problema és que un tercer, Espanya, està llençant els nostres diners i a sobre ens demana sacrificis. Cada dia es fa més difícil no ser independentista?.

179. Anàlisi de les mesures del PSOE: contra alguns i sense ètica

Les mesures decidides pel PSOE confirmen la situació econòmica que viu l’estat espanyol. Una situació on són corresponsables els dos partits unionistes, PP i PSOE, que han gestat un model econòmic nefast que perjudica sobretot a Catalunya. Un model parasitari, oligàrquic, basat en la construcció i les ajudes europees. Aquestes ajudes no es van invertir, es van dilapidar. I ho va fer el PP i ho ha fet el PSOE.
Només la ruptura amb l’estat espanyol pot evitar que Catalunya pateixi una greu situació. Si els autonomistes tenen por d’aquesta ruptura, la independència, com a mínim caldria tenir un model econòmic propi: el concert. El contrari serà dilapidar els nostres tributs en mans de la incompetència comprovada dels polítics mesetaris. És cert que el PSOE n’és el màxim responsable però el trist paper del PP no ofereix alternativa. Davant les mesures proposades pel PSOE els post-franquistes es van limitar a dir que Zapatero era el problema. Ni una valoració de les mesures ni una proposta.

Les mesures anunciades el 12 de maig són bàsicament 3:

1- Reducció del sou dels funcionaris un 5 % i congelació pel 2011. Estalvi estimat: 4.000 milions d’€.
Cal preguntar-se per quin motiu s’ha de reduir/congelar els sous als funcionaris però no a la resta de treballadors cosa que es podria fer mitjançant una clausula genèrica als convenis a aplicar. Si anem a perjudicar als treballadors fem-ho a tots, no?. És cert que rebaixant els sous als funcionaris es redueix la despesa de l'estat però és contradictori amb continuar convocant oposicions i, per molt que quedi bé davant els que no són funcionaris, perjudica un segment de la població treballadora i no l'altres. Per exemple els alts executius als qui el mateix PSOE ha baixat els impostos.

2- Eliminació del xec nadó de 2.500 € a partit del 2011 i congelació de les pensions contributives. Estalvi estimat: 1.500 milions d’€.
L’eliminació del xec ha demostrat la incompetència de les dues decisions de Zapatero que eren regals indiscriminats: els 400 € i els 2.500 €. No hi havia cap motiu econòmic per a fer-los i sí, en canvi, oportunisme electoralista. Entre tots hem pagat el programa electoral de ZP: voteu-me i us regalo diners. Ha resultat, però, que no tenia tants diners per regalar. Tampoc el xec ha incentivat la natalitat interna i sí, en canvi, la de la població immigrada: A Espanya, deien, et paguen per tenir fills.
La congelació de les pensions resulta particularment barroera. Si has treballat i cotitzat se’t congela la pensió. Si no has treballat i tens una pensió no contributiva llavors se’t revaloritzarà. Una altra mesura que discrimina. Per exemple, un treballador veurà com la seva pensió baixa mentre algú que hagi treballat tota la vida en negre veurà com se li puja. Per quin motiu no es congelen totes...o cap?.

3- Congelació de la despesa dels ajuntaments i les comunitats autònomes. Estalvi estimat: 6.000 milions d’€.
La tercera mesura no deixa lloc a dubtes. El govern espanyol actual no té ètica. Si les dues mesures anteriors suposen estalviar 5.500 milions la tercera són 6.000. El problema rau en que l’estat decideix, unilateralment, que comunitats autònomes i ajuntaments no gastin. Enlloc de retallar la seva despesa (podria fer-ho eliminant la carísima missió a l’Afganistan o el que costa la selecció espanyola a Sudàfrica), retalla la despesa de les altres administracions!. Recorda la decisió de fa un temps de rebaixar els impostos. Com es va fer?. L’estat va baixar els impostos eliminant-ne un, el de patrimoni, que resulta que estava cedit a les autonomies. És com si, per estalviar, anem al veí de sobre i li diem que no li deixem comprar vi.

El pitjor de tot és que cap d’aquestes mesures hauria estat necessària si el govern espanyol, un govern que se’ns imposa contra la nostra voluntat, no hagués dilapidat. Ho veurem amb números.

178. Novetats de la campanya Jaume absolució

El cas d’en Jaume continua pendent i s’han organitzat diverses accions en solidaritat amb aquest militant independentista vinculat a Endavant (Organització Socialista per l’Alliberament Nacional) i la CUP de Terrassa. Tot i que part de les acusacions s’han retirat; el procediment, amb notables irregularitats, continua pendent. Especialment sagnant és l’actitud de l’ajuntament de Terrassa (PSOE) com descriu un recent comunicat de la campanya: “Lluny d’aprendre dels errors passats, l’Ajuntament decideix personar-se, malgrat tenir un informe tècnic del propi Ajuntament que ho desaconsella, com a acusació popular, augmentant així les despeses consistorials derivades de l’acte espanyolista sense passar-ho ni tan sols pel Ple.” L’ajuntament s’ha negat a retirar l’acusació com sí ha fet Tele 5.

Les properes accions són:
- Xerrada a Sabadell: 14 de maig (divendres), Casal Can Capablanca (C/ Comte Jofre, 30 – Sabadell), 19h. Sopar solidari a l'Ateneu l'Escletxa (C/ Pare Sallarès, 102 – Sabadell), 21h.
- Xerrada a Terrassa: 21 de maig (divendres), Kasalet (C/ Societat, 4), 20h xerrada + sopar.
- Concentració a Terrassa: 27 de maig (dijous), a les 19h, per l'absolució d'en Jaume, davant de l'Ajuntament de Terrassa, coincidint amb el Ple.

177. Bones notícies des de la Franja de Ponent

El mes de desembre el parlament d’Aragó va aprovar la molt lluitada llei de llengües. Molt lluitada car ha calgut esperar 30 anys per aconseguir-la. Insuficient, potser, però un pas endavant indiscutible que ha exacerbat els supremacistes castellans del PP i, fa pena dir-ho, del PAR. Aquest darrer partit ja fa molts anys que no es diu Partido Aragonés Regionalista com se l’anomena sovint sinó Partit Aragonés. Fins i tot els seus joves tenen un nom en llengua aragonesa: Rolde Choben. Fins aquí tot correcte però resulta que el PAR i Rolde Choben han fet de l’anticatalanisme la seva ànima ideològica arribant a negar la unitat de la llengua. N’hi ha molts exemples però fa només 3 mesos que el PAR ha cridat contra el perill d’un govern catalanista per referir-se al PSOE(?!!).  Com diuen els aragonesistes de debò: “Perillós aquest discurs anticatalà, en la línia antisemita, alimentant vicis falsos i jugant amb lògiques tramposes”. En front d’ells, l’aragonesisme de debò, el de Chunta Aragonesista o el Bloque Independentista de Cuchas que ha identificat el catalanisme com un aliat i l’espanyolisme com un adversari. Per cert, cal apuntar que el PAR, probablement, pateixi una forta reculada a les properes eleccions.

Aquesta setmana ens ha regalat dues bones notícies provinents de la Franja de Ponent, la zona catalanoparlant de l’Aragó. La primera que TV3 recupera el terreny que li ha arrabassat l’arribada de la TDT. Poc a poc el mapa es refà. Aquesta setmana els governs autonòmics d’Aragó (PSOE-PAR) i Catalunya (PSOE-ERC-ICV) han signat un acord que permetrà que la televisió catalana es torni a veure a la Franja. Cal pensar que la majoria de comarques rebien malament el senyal i la Matarranya l’havia perdut. Aquest acord s’afegeix als aconseguit amb Andorra, Catalunya Nord i les Illes Balears.
La mateixa setmana començava a emetre, precisament a la comarca de la Matarranya, la primera emissora de ràdio d’Aragó en llengua catalana: Ràdio Matarranya. Si sou interessats/des la ràdio es pot escoltar, també per internet. En fase de proves emet de 12 a 14 hores i de 18 a 20. A aquestes dues noves cal afegir l’èxit del desè Franjarock que es va celebrar a Pena-roja de Tastavins a finals d’abril.

176. Roxy Music, l’excel•lència visita Barcelona

Roxy Music és, potser, el grup d’on han sortit alguns dels músics més exquisits de la música dels darrers temps. Encara avui el currículum d’aquest grup anglès impressiona. El seu cantant, Bryan Ferry, és considerat una de les veus més suaus i elegants del pop mundial. El 1985 va situar el seu àlbum ‘Boys & girls’ en el difícil número 1 amb la famosa cançó ‘Slave to love’ popularitzada per la pel•lícula ‘9 setmanes i mitja’. En van seguir varis àlbums delicats i elegants amb un pop ple de glamour (‘Mamouna’, ‘Taxi’...) que el van dur a ser nominat pel Grammy. Ferry també és conegut per la seva vida amorosa amb nombroses relacions com ara Amanda Lear, Jerryl Hall (que el va abandonar per anar amb Mick Jagger) i la seva dona, la també model Lucy Helmore amb qui ha tingut 4 fills. Un d’ells, Otis Ferry, ha liderat els activistes a favor de conservar la cacera de la guineu. Separat de Helmore actualment manté una relació amb una model 35 anys més jove que ell. Políticament Bryan Ferry ha recolzat el Conservative Party britànic i ha demanat el vot per D. Cameron. També va promoure el Live Aid i ha donat suport els grups ruralistes britànics.

En altres grups el cantant és l’alma mater però en el cas de Roxy Music tot el grup el formaren músics de primera línia. Als teclats hi havia Brian Eno, considerat el pare de la música ambient. A part de la seva carrera en solitari, Eno ha destacat com a productor de discos tant coneguts com The Joshua tree d’U2 (a qui ha produït sis àlbums), part de “Songs of faith and devotion” de Depeche Mode o el darrer de Coldplay (millor disc del 2009) “Viva la vida or death an all his friends”; a part ha produït a Talking Heads, Grace Jones, Ultravox o dirigit gravacions de David Bowie o Genesis. També és un activista polític, columnista a “The Observer”, ha encapçalat el moviment contra l’agressió britànica a Iraq i el moviment en defensa de Palestina. Eno ha estat un dels 100 artistes que, el 2006, van demanar un boicot a Israel per la seva brutalitat contra Palestina. El 2009 va dirigir les protestes contra l’atac sobre Gaza. A les eleccions britàniques recolza els liberal-demòcrates i forma part dels seus consellers.

Potser el més conegut als Països Catalans és Phil Manzanera. Ha publicat nombrosos discos en solitari on es mostra un virtuós de la guitarra. Ha triomfat com a productor dels aragonesos Héroes del Silencio a “Senderos de traición” i “El espíritu del vino” (uns dels discos més venuts a l’estat espanyol i fora d’ell) així com de dos discos en solitari de Bunbury. Però sobretot va col•laborar de forma decisiva amb Sau i els seus àlbums “El més gran dels pecadors” i “Concert de mitjanit”. També destacar el saxofonista de Cornualla Andy Mackay mestre en l’oboe i el saxo que ha participat en la música a varies sèries de TV o el bateria Paul Thompson a qui, per exemple, el bateria de Duran Duran considera d’una gran influència cap a ell.


Roxy Music no va tenir un èxit efímer ans nombroses cançons icona com “Avalon”, “Oh yeah (on the radio)”, “Same old scene”, “In the midnight hour”, la seva versió de “Jealous guy” o “More than this”. Després d’escoltar alguna d’aquestes peces el que et pot fer sentir la música no sembla que pugui arribar més alt en el seu vol pel món dels sons. La nit del 19 de juny Roxy Music seran a Barcelona (a excepció d’Eno) en un concert de retrobament després de gairebé 30 anys separats. Ho faran en el marc del festival Sónar que, cal dir-ho té el detall de fer el seu web en versió catalana.

175. Resposta als anuncis supremacistes dels cinemes

La Plataforma per la Llengua ens continua proposant respondre al Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya. Cal tornar a fer-ho doncs ara, aquests empresaris, amenacen amb uns anuncis als cinemes on defensen la supremacia del castellà sobre el català a Catalunya. S'oposen, així, a que la meitat de les projeccions siguin en cada llengua. És una campanya senzilla i ràpida. Ja se n’han enviat 8.000 respostes.  Només en un minut podem respondre’ls.

174. Nou sondeig on guanya l'occità al metro de Tolosa

Militants occitanistes van repartir, el 28 d’abril, fulls volants en defensa d'augmentar la presència de la llengua occitana al metro de Tolosa de Lengadòc. Ara, consolidada la presència dins del metro, demanen donar un pas més: el bilingüisme total. Com expliquen: "Tornam dinamisar l’afar, damandam l’extension dau bilingüisme aus pannèus escriches."
La qüestió continua essent polèmica i els opositors a la presència de l’occità han anat perdent força. El diari “La Dépêche”, el principal de la vila mondina, va dedicar un full sencer el dia següent a l'acció i ara ha realitzat un nou sondeig sobre la qüestió. A hores d’ara els votants a favor de l’occità superen el 65 % però, som sempre, una ajuda des del sud no els anirà malament.

173. Quarta Setmana per la Llengua, a Catalunya Nord

Del 1 al 8 de maig es desenvolupa la 4a Setmana per la Llengua a la Catalunya del Nord. L’organitza l'associació Angelets de la Terra. S’hi fan actes a quatre poblacions del Rosselló: Elna, Perpinyà, Ribesaltes i Salses. Aquests actes exposen la creació catalana amb música, teatre, poesia i cinema. Ramon Jordi Faura i Labat, president de l’entitat afirma que "és el millor exemple de la vitalitat i de la diversitat de la catalanitat. Una catalanitat popular i sense complexes que atreu el jovent".

1 de maig. Elna. Acte sobre les 'Sis hores de cançó' que es feien als anys setanta al Rosselló. Amb actuacions de Pau Alabajos, Sergi Contrí, Montse Castellà, Meritxell Gené, El fill del Mestre i Joan Pere -membre dels músics de la Nova Cançó-. Abans del concert es projectarà la pel•lícula 'El Coronel Macià'.
4 de maig. Perpinyà. Debat sobre l'economia a la Catalunya Nord 'Del català folklore al català vector de creixement econòmic'. Hi participaran Llorenç Planes, expresident d’Unitat Catalana, i membres de l’associació nord-catalana Fem Feina.
5 de maig. Perpinyà. En el marc de l'activitat trimestral 'Cine'Cat', el Cinema Castellet projectarà la pel•lícula 'Petit Indi'. I concert de Ben.
6 de maig. Perpinyà. Debat sobre la creació teatral en l'espai català transpirinenc i es presentarà el treball realitzat conjuntament per dues companyies catalanes. Hi haurà la representació d’una obra en català.
7 de maig. Ribesaltes. 'Nit de poesia' i concert.
8 de maig. Salses. Concert amb Belda i el conjunt Badabadoc i Llamp te Frigui.
Tot plegat una iniciativa fantàstica per la que cal felicitar a Faura i els Angelets de la Terra així com els col•laboradors com la delegació nord-catalana de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments d’Elna i Perpinyà entre d’altres. Els angelets de la terra del segle XVII serien orgullosos dels seus descendents.

172.El PP respon a la mani ”més multitudinària dels darrers anys” amb un nou atac a TV3

En un comunicat, Acció Cultural del País Valencià ha afirmat que: “La manifestació que el 24 d’abril que va recórrer els carrers de València va estar la més multitudinària mobilització dels darrers anys al País Valencià. 50.000 persones van omplir els carrers de la ciutat, en una manifestació festiva i lúdica en la que participaren tots els sindicats, els partits progressistes i les principals associacions i entitats culturals i socials .L’èxit de la manifestació confirma l’encert de l’estratègia de treball unitari impulsada per les organitzacions convocants amb l’objectiu de sumar esforços per aconseguir majories socials que facen possibles canvis concrets, davant la greu situació que pateix el País Valencià. Ara el Govern valencià té l’oportunitat d’escoltar el crit d’un sector importantíssim de la societat valenciana i obrir-se al diàleg i a escoltar el que tenim a dir les diferents organitzacions representatives dels diferents àmbits que avui hem omplert els carrers de València. Però si el Govern valencià continua entestat a negar-se al diàleg, el treball unitari (del qual el 24 d'abril València va veure un resultat palpable en aquest èxit al carrer) permetrà guanyar nous reptes (com aturar la destrucció del Cabanyal i fer possible, gràcies al mig milió de signatures, el tràmit del projecte de llei que permetrà la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià). I no només això, sinó que assistirem a una mobilització social creixent durant el proper curs.” Les fotos que ha difós ACPV demostren el gran nombre de persones que hi va assistir. Segons el diari socialista “El País” foren uns 20.000 els valencians que van recòrrer el cap-i-casal mentre, de forma inaudita, la policia local els xifra en 2.300. Només cal veure les fotos per observar la fal·làcia de la policia controlada pel PP. ACPV també ha ofert enllaços amb els molts mitjans que van recollir la marxa.

La resposta del PP no s’ha fet esperar i ha impedit l’emissió del partit Vila-real / Barça mitjançant un requeriment amenaçador que Canal 9 ha tramés a ACPV. ACPV ha emés una nota on explica que Canal 9 té la certesa que, en cas de poder triar, els espectadors valencians trien TV3. Davant aquest nou atac cal recordar que a l’ILP “Televisió sense fronteres” li manquen encara 50.000 signatures per arribar a les 500.000 necessàries.

171. El PSOE rectifica i manté la delegació d’EITB a Iparralde

Finalment el govern del PSOE ha rectificat i mantindrà la delegació d’Euskal Telebista a Iparralde, la part d’Euskal Herria sota administració francesa. La seu de Baiona, però, serà gestionada per una productora diferent de les que hi havia fins ara. Els 5 periodistes continuen als seus llocs de treball malgrat l’amenaça que tenien de perdre’ls però canviaran d’empresa. A aquesta victòria que suposa mantenir el programa setmanal ‘Iparraldearen orena’ s’hi afegeix la decisió d’augmentar la cobertura sobre Iparralde que ofereix EITB amb un programa de 30 minuts cada dissabte. És una bona idea que també es podria aplicar a TV3 amb un programa setmana sobre Catalunya Nord els caps de setmana.

Tot aquest procés no ha estat fàcil. Més que mai s’ha fet realitat que la lluita és l’únic camí. Prop de 5.000 persones, amb varis batlles d’Iparralde, es van mobilitzar en suport al manifest del col•lectiu ‘Goazen Aitzina’ per salvar la delegació de Baiona que tenien la ràdio i TV públiques basques.Cal felicitar al PSOE per aquesta rectificació i l’ampliació de la cobertura sobre el nord del País Basc en front de les intencions del PP. El partit neofranquista va proposar fa dues setmanes que la programació infantil d’EITB sigui també en castellà qualificant de “talibanada” que sigui només en euskera. En canvi els unionistes no consideren que sigui una talibanada que la programació infantil de Clan TV, TVE2, Antena 3, Disney Channel o Tele 5 siguin només en espanyol. El PSOE, també aquesta vegada, va fer front a les pretensions del PP i es va abstenir permetent que els vots d’IU, Aralar i EAJ/PNV derrotessin clarament el PP.