181. Lliçons de les eleccions britàniques

A priori les eleccions britàniques podien suposar un daltabaix dels grans partits. Sorprenentment no ha estat així. Ni l’oposició a les guerres d’Iraq i Afganistan, ni l’horrible saqueig per part dels diputats britànics ni la crisi econòmica han suposat un canvi profund. Costa molt entrar a un parlament des de fora i més encara créixer. Si s’aconsegueix, malbaratar-ho després és un error terrible.

Hi ha també altres curiositats dels resultats:
- Els laboristes han perdut a Anglaterra però han arrasat a Escòcia (41 de 59 escons) i a Gal•les (26 de 40 escons) en un clar paral•lelisme als resultats que el PSOE obté a Catalunya...faci el que faci.
- Els liberal demòcrates apareixien com alternativa els dies abans segons la premsa. En realitat han baixat d’escons perdent-ne 5. A més han enrabiat una part dels votants, sobretot al sud oest, doncs s’oferien com alternativa per evitar un govern conservador...que han acabat donant a llum.
- Els conservadors no han guanyat per mèrits propis sinó per auto destrucció del laborisme.

Era una situació idònia per a l’entrada o el creixement dels partits més petits però s’ha demostrat que les dues grans formacions mantenen unes estructures molt sòlides.

- La dreta extrema ha crescut de forma notable: l’United Kingdom Independence Party passa de 600.000 vots a 900.000, el BNP de 190.000 a 560.000 i English Democrats de 14.000 a 64.000. Hi ha hagut burles al resultat personal del veterà líder del BNP, Nick Griffin, però caldria prendre’s més seriosament per quin motiu un partit com aquest obté més de mig milió de vots.

- A Gal•les la col•laboració del Plaid Cymru, partit nacional gal•lès, amb els laboristes li ha costat perdre alguns vots. La xifra no és important però és una oportunitat perduda ja que costarà trobar unes altres eleccions on el Plaid hagués pogut aprofitar-se de la debilitat que tenen ara els Labour. Tot i que el Plaid ha vengut cara la seva col•laboració (no com altres) el seu electorat no sembla prou satisfet.
- Tampoc a Cornualla el Mebyon Kernow ha aconseguit, com pretenia, un salt electoral. Ha presentat 6 candidats front els 3 de les anteriors eleccions però fins i tot ha retrocedit a 3 circumscripcions sembla que afectat pels liberal demòcrates que tenen el seu feu a terres còrniques.

- Els independentistes de l’SNP sí que han fet un avenç notable passant de 410.000 a 490.000 vots. Mantenen els seus escons però creixen en un marc on els laboristes han aconseguit mantenir-se a terres escoceses. Tenint en compte que l’Scottish National Party és actualment al govern, enmig de la crisi i del setge de la premsa unionista aquests resultats són més que notoris. En especial sí els comparem amb els de Gal•les.
- L’SNP ha demostrat que són la única alternativa nacional escocesa donats els resultats de l’Scottish Socialist Party (tant admirat per una part de l’independentisme català) amb només 3.000 vots i els resultats similars dels seus adversaris de la Trade Unionist & Socialist Coalition on es presentava el l’antic fundador del SSP, Tom Sheridan. A Escòcia barrejar l’independentisme amb el socialisme no provoca adhesions. Voler crear un estat pot unir molta gent. Si al mateix temps s’obliga a compartir-hi una ideologia pot separar-ne molta més.
- Els conservadors governaran sobre Escòcia quan han obtingut només un 15 % dels vots escocesos. L’SNP ja ha anunciat que és “ready to protect Scotland from tories” (preparat per a protegir Escòcia front els conservadors).

És un escenari possible que el PP governi sobre Catalunya només amb un 15 % dels vots catalans?.
I que el PSOE, faci el que faci, guanyi a Catalunya les eleccions estatals?.
Algú encara pot dir que no hi ha paral•lelismes entre Escòcia i Catalunya?.  Bó, aquí no hi ha un SNP preparat per protegir-nos. De moment.