- Ha fracassat la coalició entre conservadors i unionistes moderats. Humiliant ha estat el fet que Sylvia Hermon obtingui el seu escó de forma espectacular. Hermon va marxar de l’UUP per coaligar-se amb els conservadors.
- El Sinn Féin és, ara, el primer partit d’Irlanda del Nord. Fins a les eleccions els unionistes radicals del DUP eren primera força amb 240.000 vots front els 174.000 del SF. El fort retrocés del DUP a 168.000 vots combinat amb el manteniment dels republicans a 172.000 provoca un fet sorprenent.
- A Fermanagh, de forma sorprenent totes les forces unionistes es van unir per recolzar Rodney Connor contra el Sinn Féin. Finalment, i per només 4 vots, la victòria ha estat pels independentistes. S’han fet fins a 4 recomptes!.
- Tant laboristes com conservadors són extraparlamentaris a Irlanda del Nord que demostra, també en aquest sentit, ser poc britàniques.
- Els escindits de Traditional Unionist Voice fracassen de forma ostensible. Aquest partit s’havia caracteritzat per oposar-se als esforços en ajudar la llengua gaèlica de la que se n’havien burlat.
- També ha fracassat William Frazer, conegut per organitzar les marxes “Love Ulster” on els lleialistes es vantaven de la supremacia britànica sobre els irlandesos. Ha recollit 656 vots al seu feu de Newry. Ridícul.
- Entre línies es pot llegir que els republicans radicals continuen agafant força. Parlem del Republican Sinn Féin, el 32 Counties Sovereignity Movement, l’IRSP o Éirigí. Seguint la llarga tradició republicana apostaven per l’abstenció: al Regne Unit ha participat un 65,1 % de l’electorat...a Irlanda del Nord només un 56,9 %.
Que l'independentisme democràtic prengui força arreu és molt positiu. Tot procés d'aquesta mena serveix per a animar i fe rmés proper el nostre horitzó.
ResponEliminaTens raó. I darrerament estan arribant bones notícies de diversos llocs.
ResponElimina