divendres, 14 de maig del 2010

180. Els números canten: El PSOE ha dilapidat i ara ens demana sacrificis

Amb números a la mà es pot demostrar que la política del govern és la culpable de la situació actual. Les mesures proposades el 12 de maig suposen 5.500 milions d’€ d’estalvi. Si li sumem la mesura de congelar la despesa d’ajuntaments i comunitats autònomes parlem de 11.500 €. No sabem com s’ha farà l’estat per obligar a les altres administracions a no gastar, però.

El PSOE va dur a terme els inútils “Plan E” amb la E d’Espanya coronada amb el símbol de la “Ñ” car Espanya és únicament castellana. En català no existeix la "Ñ", ni en basc ni gallec; per tant no som espanyols, no tenim ¨Ñ"...excepte a l'hora de pagar. El primer pla (2009) va costar 8.000 milions d’€ i el segon 5.000. Sumen més que el que es preten estalviar ara. Els Plans E van servir per re-ocupar molts treballadors sortits de la construcció en reparacions puntuals. El mateix es pot dir de les ajudes a un sector, el de l’automòbil, ja molt ajudat (ajudes a Seat, per exemple) i que clarament contamina més que el transport públic. Invertir aquests diners en investigació i desenvolupament (despesa que el PSOE ha reduït) hauria estat menys efectista a curt termini però més formatiu a llarg.


No cal ser gaire matemàtic:

El PSOE es gasta en el pla E:                             12.000 milions d’€
El PSOE redueix el sou als funcionaris:              -4.000 “
El PSOE redueix pensions i treu el xec nadó:      -1.500 “
El PSOE atura l’obra pública:                             -6.000 “
Diferència :                                                           500 “

Queda clar, doncs, que sense la despesa ineficient del Pla E aquestes retallades no haurien calgut. O el que és el mateix: funcionaris i pensionistes finançaran les obres innecessàries que Zapatero, al més pur estil keynesià, ha fet aquests 2 anys per maquillar la pujada brutal de l’atur. Encara més: el Pla E va impulsar l’obra pública i ara una de les mesures del PSOE és deixar les obres a mig fer.

A vegades, si no llences els diners, no cal fer sacrificis. El problema és que un tercer, Espanya, està llençant els nostres diners i a sobre ens demana sacrificis. Cada dia es fa més difícil no ser independentista?.



2 comentaris:

  1. És que sembla que ens estiguin demanant a crits que marxem! Quan farem el pas?!

    ResponElimina
  2. El problema és la xarxa d'interessos que els grans partits creen al seu entorn. Ho hem vist al Regne Unit on molts diputats dels 2 partits han robat...i la gent els ha tornat a votar!.

    ResponElimina