dilluns, 2 de novembre de 2009

5. La partitocràcia

1) Què és la partitocràcia?. La partitocràcia és la perversió de la democràcia per part d'alguns partits polítics. El filòsof Gustavo Bueno la descriu com la "deformació sistemàtica de la democràcia". Els partits, actuant com a corporacions, imposen una normativa compartida per la que es perpetuen en el poder amb prudents succesions. Es tracta d'una burocràcia paral.lela a la de l'estat i que deriva en un "estat de partits". La democràcia de partits és cada vegada més divergent de la democràcia representativa. En els règims socialistes reals i en els feixistes la partitocràcia té un partit únic.

2) Com es forma?. Per una casta de polítics professionals. Per quin motiu els polítics han de ser professionals?. Aquesta casta és formada en gran part per persones incompetents en la vida privada i que exclouen aquells que suposen que poden ser un entrebanc al seu projecte de viure de, i no per, la política . Hi ha un gran nombre de persones dedicades a la política que mai han aconseguit guanyar un cèntim en cap altra activitat professional que en aquesta.

3) Com actuen els partits en partitocràcia?. Els 2 eixos de la partitocràcia són:
(a) l’elecció dels candidats sovint feta a dit, obviant els mèrits convertint aquesta elecció en una llepocràcia (sistema on llepar és millor que tenir mèrits);
(b) el control ferri posterior sobre aquests electes.
- Eviten que hi hagi cap altre vehicle per accedir al poder democràtic,
- conformen un monopoli del poder amb lleis que els permet ésser l’única via de intervenció política,
-es prolonguen en el poder el màxim de temps encara que siguin conscients de que la seva gestió ha estat negativa, tanmateix acumulen el màxim de càrrecs en poques persones,
-prohibeixen cap autocrítica interna de forma que la direcció imposi els seus criteris evitant cap forma d’assemblearisme mitjançant un suposat vot delegat als congressos
- imposen una fèrria disciplina de vot aïllant els dissidents i obligant als diputats a votar en un sol sentit. El representant de la direcció dona senyals als diputats per a que votin tots en el mateix sentit encara que no sàpiguen que voten,
-desenvolupen una teòrica divergència amb la resta de partits de manera que sembli que hi ha una certa alternancia però no modifiquen en res el gruix del sistema,
-imposen condicions econòmiques impossibles per arribar a presentar-se de manera que ells mateixos esdevenen lacais de les corporacions financeres que els hi deixen els diners per a pagar milionàries campanyes que no atrauen ni la meitat dels vots del cens,
- imposen condicions absurdes com ara que calgui la signatura prèvia d’electes per a poder presentar-se com va succeir a l’estat espanyol a les darreres europees o les 500 signatures de regidors o diputats necessàries per a presentar una llista a les presidencials franceses.
- creen mitjans de comunicació afins per tal de reproduir el seu missatge i desacreditar la resta. Així tothom sap que quan va a un quiosc paga per llegir les idees que li són afins. Cap mitjà de comunicació, excepte a internet, és independent dels partits.
-utilitzen els vots rebuts “a posteriori” per establir pactes entre ells de manera que perverteixen el vot rebut conscientment: prevariquen amb el vot.

L'alternativa a la partitocràcia no seria un sistema sense partits sinó trencar el bloqueig legal dels partits i introduir reformes per evitar la degradació del sistema.

Per cert, qualsevol crítica a la partitocràcia rep la resposta de demagogia o populisme per part dels partitocràtes. Va amb el sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada