83. Tres bones notícies (temporals) per a la nostra llengua

La darrera setmana, la llengua catalana ha aconseguit superar tres proves al menys de forma temporal:

- Derrota dels supremacistes castellans als tribunals. Els supremacistes castellans són aquells que consideren el castellà una llengua superior, suprema, respecte a les altres i la volen imposar arreu. Aquells que no tenen prou amb la supremacia social, econòmica, numèrica...encara graten allà on creuen que la llengua superior no ho és. De fet els qui van posar la demanda ja han adoptat el mateix nom que els supremacistes blancs dels EUA del Ku Klux Klan (KKK). Astuts ells, però, han preferit canviar la K per la “C” castellana i es fan dir CCC. Doncs bé, com ja havia passat a Galícia, han perdut als tribunals i el TSJC (13.01.2010) ha avalat el model escolar català i ha refusat el recurs. La batalla, però, no s’acaba aquí doncs els supremacistes ja han anunciat un recurs al suprem.
- Catalunya Nord continuarà rebent la TV en català. Malgrat que el dia 12 de gener es va produir l’apagada analògica a la zona gironina, i per defecte a la nord-catalana, Catalunya Nord podrà continuar rebent el senyal analògic. La Generalitat finalment ha evitat que es perdés el senyal en una acció ràpida i eficient. I el mateix ha aconseguit per a la Franja de Ponent!. La batalla, però, no s’acaba aquí doncs ara han començat les negociacions per a aconseguir que l’estat francès permeti l’arribada de la TDT en català.
- La llei del cinema. Aprovada ja pel govern autonòmic (12.01.2009) i que suposarà que la meitat de les projeccions siguin en la llengua pròpia del país. Incomprensiblement CiU l’ha considerat “excessiva”.  Això, i el vot de CiU a favor de la llei de l'audiovisual que destrueix el teixit audiovisual català per a afavorir les Tv privades espanyoles, són incomprensibles. I malgrat això ningú, a la coalició, ha alçat la veu. La batalla del cinema, però, tampoc s’ha acabat aquí doncs la llei inicia el tràmit parlamentari. Després del fiasco de la llei de les vegueries o de la llei electoral, que mostren una forta incapacitat de la càmera legislativa catalana (duem 7 anys per aprovar ambdues lleis!!) no hi ha cap garantia que la llei s’aprovi. Malgrat això caldria felicitar el conseller Treserras pel seu valor i la seva tasca global.