dissabte, 23 de maig del 2015

663. Les estelades com a metàfora d’una situació colonial

Aquesta matinada els Mossos d’Esquadra han retirat l’estelada de Ripoll. Ho han fet hores després que ERC i CiU anunciessin que no la pensaven treure. Moltys ajuntaments ho han fet de motu propi. És un capítol més de la sèrie de submissions catalanes a Espanya. El poder espanyol, encarnat per una Junta Electoral Central, que és de tot excepte neutre, ha imposat la retirada del símbol. Ho ha fet contra la voluntat manifesta de la població expressada democràticament mitjançant els seus electes locals.

Un tribunal de dotze individus va imposar la retirada de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.  Ho va fer contra la voluntat majoritària del poble català. Es va acatar.

Altres tribunals, normalment encapçalats per “jutges” injustos han imposat la fi de la immersió. Ho han fet contra la voluntat massiva d’un parlament que li dóna suport en un 90 %. Aquests jutges que han decidit acabar amb la immersió, en la seva immensa majoria, exerceixen a Catalunya sense conèixer la llengua catalana. La seva decisió està essent acatada pel departament d’ensenyament de la Generalitat.

El 9 de novembre una majoria absoluta dels partits catalans van convocar una consulta sobre la independència. Novament Espanya va imposar que no se celebrés. I es va substituir per una consulta simbòlica, inofensiva.

Estatut, immersió, estelades, consulta. Tot segueix el mateix patró. Primer pas: Afirmació majoritària i democràtica. Segon: negació per imposició de tipus colonial. Tercer: Acatament.

Una sola vegada Catalunya no ha acatat. No es va desobeir a la prohibició de la consulta d’Arenys de Munt l’any 2.009. I aquell acte de desobediència va precipitar un gir de la història recent de la nostra nació. Com ha canviat aquesta els darrers cinc anys arran d’aquell acte de dignitat?.

La fal·làcia de que “només es pot desobeir una vegada” o de que “cal fer-ho bé” alimenta l’actitud genuflexa davant de tribunals espanyols deslegitimats políticament i ètica. No és cert. Cal desobeir tantes vegades com calgui. No fer-ho reforça l’adversari i el legitima. Retirar les estelades deixant la bandera espanyola, la mateixa que hi havia al franquisme, legitima el post franquisme. Només desobeint aconseguirem quelcom. I no caldrà fer-ho molt; car l’autoritat espanyola a Catalunya és un gegant amb peus de fang. Només té la seva força en la nostra por.



Irlanda va desobeir divuit 18 vegades. Avui és independent.
 

dimecres, 13 de maig del 2015

662. Duran Duran i Spandau Ballet visiten Barcelona



Els dos grups icona del moviment New Romantic tornen a Barcelona. I ho fan el mateix dia; el 20 de juny. Spandau Ballet, que va ser a Catalunya de promoció a finals de l’any passat (entrevista a TV3) actuarà dins el Festival de Pedralbes. Com ja ha omplert la primera data ha anunciat un segon concert pel diumenge 21. Spandau Ballet va publicar ‘The story’ (2014) amb tres cançons noves.

Més creatius han estat Duran Duran. Ja duen tretze àlbums essent el darrer ‘All you need is now’ (2010). Contrasta amb els sis d’Spandau Ballet als que darrerament ha sumat dos recopilatoris amb algunes cançons noves. Duran Duran, que ha mantingut quatre dels cinc components originals (Spandau Ballet manté els cinc), actuarà el dissabte 20 en el marc del Sonar.

diumenge, 10 de maig del 2015

661. Finalitza amb acord la vaga de fam dels presos maputxe

Luis Marileo, Cristian Melinao, Claudio Huentecol i Miguel Toro, actualment hospitalitzats degut a la protesta, van posar punt i final a la vaga de fam. Aquesta es desenvolupava des de feia 47 dies. Va començar el 23 de març, amb dues peticions claus: el Trasllat al Centre d'Estudi i Treball de la presó d'Angol; i la millora les condicions d'empresonament, en especial del règim de visites.

Dos dels militants estan ja condemnats i, segons l'acord en menys de 20 dies es produirà el trasllat al Centre d'Estudi i Treball d'Angol. Es tracta de Luis Marileo i Cristian Melinao. Pel que fa als dos joves en presó preventiva, Claudio Huentecol i Miguel Toro, en el cas de que siguin condemnats seran traslladats al mateix centre.

dijous, 7 de maig del 2015

660. 32 concentracions d'amor als dofins i contra el Japó


L’organització de defensa del medi ambient Sea Shepherd Conservation Society va convocar 32 concentracions pel dia 13 de febrer sota el lema ‘World Love for Dolphins Day’. L’objectiu era demostrar, un dia abans de la data de Sant Valentí, l’amor cap als dofins. No des d’un punt de vista naïf: la denúncia contra el Japó és clara. Les concentracions es feren a les ambaixades i consolats japonesos. Japó protagonitza veritables matances de dofins a la zona de Taiji que han estat denunciades i oposades per Sea Shepherd.

Entre les personalitats que hi participaren hi hagué l’actriu Shannen Doherty o un dels creadors de la sèrie The Simpsons, Sam Simon. Entre les concentracions previstes hi havia la de Barcelona a Av. Diagonal, 640.

dissabte, 2 de maig del 2015

659. Un centenar de marxes simultànies donen suport als aborígens australians









El primer de maig es van convocar desenes de concentracions i manifestacions arreu d'Austràlia. El motiu no era la commemoració del Dia del Treball. Es tractava de la culminació d'una intensa campanya que està deixant fora de joc el govern liberal de l'illa d'Oceania. La campanya té com a lema #SOSBlakAustralia i va començar el 13 de març d'enguany amb una protesta de sis dones a la població de Kimberley. Ahir milers de persones, 2.000 només a Sidney, unes mil a Perth, van desfilar pels carrers australians donant suport a aquesta protesta. En total es van comptabilitzar unes 100 protestes. Les darreres setmanes s'hi han afegit futbolistes, sindicats, actors com Hugh Jackman o Amnistia Internacional.

Tot va començar, en realitat, el mes de novembre de 2014. Austràlia s'organitza en sis estats federats amb notable sobirania. El president d'Austràlia Occidental, Colin Barnett, liberal, va anunciar aquell mes que tancaria unilateralment 150 de les 274 comunitats aborígens que hi havia al seu estat. Es tracta de petites poblacions a zones aïllades que han optat per preservar majoritàriament els seus trets identitaris. Tot i que un 60 % de la població aborigen viu a zones urbanes en condicions poc còmodes, la resta han optat per continuar vivint on ho feien els seus ancestres. Perviuen moltes de les tradicions culturals i, com, han reivindicat els manifestants, són custodis de la terra amb la que tenen una vinculació espiritual. L'altra cara de la moneda és el cost. Pels liberals sovint tot es tradueix en termes econòmics. I mantenir les subvencions sobre aquestes comunitats i uns serveis mínims és car. No hi ha vinculació espiritual ni terra que valguin, els diners manen.

Qui va encendre els ànims fou el primer ministre d'Austràlia, el també liberal Tony Abbott amb unes declaracions provocadores: "el govern no pot subsidiar sense fi un estil de vida escollit si aquest no deriva a una plena participació de la societat australiana com tothom hauria de fer". En primer lloc els aborígens havien de renunciar a la seva identitat per integrar-se a una societat que massa sovint els ha refusat. En segon lloc Abbott ignorava que "l'estil de vida escollit" era el qui els aborígens van practicar durant 40.000 anys i que només va ser trencar per l'arribada massiva de colonitzadors que van destruir tot el teixit cultural i social dels aborígens. Aquests avui han quedat reduïts a un 3 % de la població de l'illa-continent.

Les afirmacions d'Abbott van provocar una reacció social de pes. Va començar a Kimberley però la "sorpresa" ha estat que no només ha aconseguit implicar la població aborigen sinó també gran part de la societat descendent de colons europeus. El 19 de març foren 20.000 les persones que van protestar a ciutats com Melbourne o Sydney. Les marxes van repetir-se el 10 d'abril. Els lemes principals de les mobilitzacions han estat 'Stop the forced closure of aboriginal communities', 'Sorry means you don't do it again', 'Belonging to the land is not a lifestyle choice' o 'Always was always will be aboriginal land'. El primer és el genèric de la campanya i el segon la resposta a les campanyes per la "reconciliació" on la comunitat blanca va demanar perdó a l'aborigen pels excessos comesos des de la invasió. El tercer és la resposta a les afirmacions d'Abbott i el quart recorda que cal mantenir el compromís de respectar les terres reservades pels aborígens conegudes com a Native title.

El total de persones afectades pel tancament forçat de comunitats són 12.000. No és la primera vegada que els governs australians actuen en aquest sentit, abans havien tancat escoles rurals per tractar d'eliminar comunitats aïllades. Ara, però, és un projecte de gran abast. El total de persones afectades pel tancament forçat de comunitats és de 12.000. Ahir, però, milers van posar-se del seu costat i dies abans una acampada amb un centenar de persones va haver de ser desallotjada a la força per la policia amb tres persones detingudes. En canvi a les protestes del primer de maig no hi va haver cap incident i el govern va quedar notablement afeblit. De fet les protestes van estendre's fora de les fronteres australianes a diversos indrets del món.