diumenge, 24 de febrer de 2019

712. Jersey declara el normand com a llengua oficial

La llengua normanda, una de les llengües d'oïl, viu un moment dolç. Poc després de que Normandia hagi anunciat que posa en marxa un pla per a recuperar la llengua incloent la seva introducció a l'escola, ara és l'illa de Jersey la que l'ha declarada oficial. Situada al Canal de la Mànega, Jersey és una dependència del Regne Unit però manté un autogovern ple, amb moneda pròpia, encapçalat per l'assemblée des Etats de Jerse. Ha estat aquest parlament autònom el qui, el 19 de febrer, ha declarat el normand oficial per 36 vots a 9. El jèrriais (o jersiais en francès) és un dels dialectes del normand.

A partir d'ara tota la senyalització de l'illa així com els documents oficials seran redactats en jèrriais. Un 18 % de la població el sap parlar i un 3 % ho fa de forma habitual. La seva introducció a l'escola, l'acció de la Societé Jersiaise o Assembliée d'Jèrriais, creada el 1951, i el treball de la institucional Office du Jèrriais han estat claus en la seva recuperació. La darrera, fundada el 1998 i inspirada en l'Oficina de la Llengua Bretona, organitza classes, festivals i esdeveniments per tornar a normalitzar la llengua a l'illa.

diumenge, 10 de febrer de 2019

711. Revolta dels pastors sards

L'illa de Sardenya compta amb tres milions de caps d'ovelles als qui cal sumar 330.000 de cabres. En global produeixen 350 milions de litres de llet. Directament o indirecta emplea a 100.000 persones. El sector de pastors sards és dels més importants que subsisteixen a Europa. El nacionalista Moviment Pastori Sardo (MPS), fundat i dirigit per Felipe Floris, defensa els seus drets sindicals. La facturació global del sector de la llet sarda és de 400 milions d'€ però això depèn del preu. I aquí és on comença el problema. Les darreres setmanes el preu de la llet està baixant de forma pronunciada a l'estat italià per sota dels 60 cèntims d'€. Produir un litre de llet costa entre 80 cèntims i un € a Sardenya, a Catalunya el cost és de 1,20 € de mitjana.

Les 17.000 finques de pastors i productors s'estan arruïnant i el ministre d'agricultura ha anul·lat la seva visita a l'illa. Aquesta està quedant tenyida de blanc dons els pastors realitzen protestes llençant llet davant les institucions italianes i bloquejant carreteres. El Cagliari ha quedat bloquejat aquest cap de setmana en el partit contra el Milà. Els pastors han elevat el to de les protestes aquesta setmana i ja han anunciat que "hi haurà ferits sinó se'ns escolta". Els pastors acusen als industrials "parasitaris" d'endur-se tot el benefici en especial el del formatge amb denominació d'origen (Pecorino Romano DOP, Fiore Sardo DOP, Pecorino sardo DOP) mentre paguen uns preus ridículs aprofitant la forta oferta i demanen quedar-se amb una part dels beneficis d'aquestes denominacions que només enriqueixen als qui les distribueixen.


dimecres, 30 de gener de 2019

710. Els militants corsos comencen a derrotar als tribunals el fitxer de dades personals només per la dissidència política



El militant nacional cors Félix Benedetti va ser citat el 28 de gener a un tribunal francès. París l'inculpa de no facilitar la seva adreça fixa. Benedetti és una de les víctimes de l'acarnissament jacobí contra militants corsos que ha arribat al punt de crear, l'any 2015, el Fichier judiciaire national automatisé des auteurs d'infractions terroriste (FIJAIT). Originalment aquest fitxer, amb dades d'ADN, es va crear per controlar possibles islamistes però París l'ha derivat a un fitxer de persecució de la dissidència política corsa. Les persones incloses no poden sortir de l'estat sense avisar ni canviar de domicili encara que no tinguin cap condemna.

Alguns militants, però, es neguen a donar les seves dades personals a l'estat de forma tan arbitrària. Actualment 36 persones a l'illa estan incorporades al FIJAIT. Benedetti, proper al partit independentista Core in Fronte, ha declarat que "L'acarnissament dels tribunals reforça la meva voluntat de no acceptar l'inacceptable". En aquest sentit l'associació d'ex presos polítics
Patriotti ha convocat pel 5 de març una concentració de suport a Jean-Marc Dominici et Félix Benedetti.

I ara, per primera vegada, un jutge ha donat la raó als militants corsos. El 26 de gener va decretar que l'activista Marcu Clément, condemnat per accions armades del front d'alliberament nacional cors, no era susceptible de ser inclòs al FIJAIT. Si el cas de Benedetti, encara per determinar, té una sentència similar el moviment nacional haurà derrotat "allò inacceptable" tot creant jurisprudència: un fitxer de dades personals només per la dissidència política.
                                                              Félix Benedetti

diumenge, 27 de gener de 2019

709. Els alcaldes del Friül reclamen TV en la llengua friülana


Els alcaldes de l'Assemblea de la comunitat lingüística friülana van demanar al govern italià i la RAI:

- el llançament immediat de les emissions de televisió en llengua friülana a la Rai regional a través d'una disposició específica de la propera convenció relativa a la regió de Friuli-Venezia Giulia (signada entre la Secretaria del Primer Ministre i la RAI, per signar, com a llei, per Abril de 2019),

- l'assignació de fons necessaris per garantir les emissions televisives, durant el període 2019-2022, amb un nombre d'hores i recursos no inferiors als previstos per la llengua eslovena

Els alcaldes es van reunir el ahir a la seu de la Regió d'Udin. «En absència d'accions, els interessos legítims dels ciutadans de la llengua friülana seran afirmats a les oficines apropiades, fins i tot amb l'autoritat judicial», va dir el president de la comunitat friülana de la comunitat friülana, Diego Navarria, que defensava els legítims els interessos dels ciutadans de parla friülana previstos per la llei vigent (inclòs el contracte de servei de RAI actualment vigent), que es veu clarament violat pel que fa a les emissions televisives i és inferior al que fa referència a la radiodifusió ».

L'incompliment del servei públic de ràdio i televisió ja havia estat denunciat en una carta dirigida als líders de la RAI, signada el dia 23 d'octubre de 2018 per 76 alcaldes pertanyents a la comunitat lingüística friülana, que es va adherir a la moció aprovada per unanimitat per la Regional Del Consell, el 26 de juliol de 2018, sobre la necessitat d'un important compromís per enfortir i millorar la informació i les estructures per protegir les minories lingüístiques regionals. La moció va comprometre el Consell Regional a aplicar les disposicions normatives relacionades amb la promoció de les cultures i la protecció de les minories lingüístiques a la regió i millorar i potenciar l'oficina editorial d'Udin i el lloc de correspondència de Pordenone per assegurar l'emissió de ràdio i la televisió en llengua friülana per a un calendari d'almenys igual a aquell reconegut en la llengua eslovena.

A l'inici de la programació de ràdio i televisió de tardor, hi va haver una manca de continguts inalterada en la llengua friülana i en alemany i un debilitament dels serveis de notícies regionals dedicats a les notícies sobre els territoris d'Udine, Gorizia i Pordenone. Navarria va recordar, durant la roda de premsa, com el contracte de servei Rai en vigor (2018-2022) ja preveu l'obligació de "garantir la producció i distribució d'emissions de ràdio i televisió en llengua friülana", una disposició incompleta.

En l'actualitat, només es preveuen 90 hores de transmissió de ràdio en llengua friülana per any i cap emissió televisiva (en comparació amb 4.517 programes de ràdio i 208 televisions en eslovè, que també poden comptar amb un lloc dedicat). Hi havia 21 alcaldes o els seus delegats, així com els regidors Diego Bernardis i Massimo Moretuzzo.

diumenge, 20 de gener de 2019

708. Normandia anuncia un pla per promoure la llengua normanda, crear una Acadèmia i introduir-la a l'escola i senyalització






L'abadia aux Dames de Caen va acollir ahir la "primera trobada regional sobre el parlar normand, una expressió del patrimoni cultural de Normandia". El president regional, el centrista Hervé Morin, va lloar la llengua normanda i va anunciar, per sorpresa un Pla Regional per la Salvaguarda i la Valorització de la Llengua Normanda. Morin, davant de 200 persones la majoria activistes del normand, va arribar a anunciar la creació d'una Acadèmia de la Llengua Normanda. Segons l'UNESCO el normand és una llengua en perill i el govern regional va anunciar un pla d'acció per salvar-la.

El pla anunciat per Morin inclou la realització d'una enquesta sociolingüística sobre la pràctica de Normandia, un cens de totes les obres sobre el "parlar normand", la creació d'un atles lingüístic sòlid, instal·lar senyalització en normad a l'entrada i sortida de les poblacions, la citada creació d'una acadèmia de la llengua normanda per unificar els dialectes (cotentinais, brayon, le cauchois ,nord-cauchois, roumois i l’augeron de la famosa regió de Calvados) o l'entrada de la llengua a l'escola. "M'agradaria que el normand es tornessin a introduir a les escoles primàries, hi ha una opció normanda a les universitats, escoles secundàries i proposaré al rectorat, d'introduir-lo a les escoles" va dir Hervé Morin, president de la Regió, ahir. Un dels arguments del govern regional és que la visibilitat d'una llengua pròpia afavoreix el turisme i, de retruc, l'economia, com passa a la veïna Bretanya.

La llengua normanda forma part de les llengües d'oïl, la més important és la francesa però també hi formen part el franc-comtès, el galo de la Bretanya, el poitevin-saintongeais o el picard. Actualment té 30.000 parlants i és llengua oficial a l'illa de Jersey on la parlen 2.600; prop d'un 3 %. La seva grafia estàndard s'anomena Système Lechanteurs però hi ha grafies pròpies per la pròpia Jersey o a Guernsey. Diversos moviments populars: Magène, Parlers et Traditions Populaires de Normandie, el Moucement Normand o, des de l'any 2016, la Federació d'Associacions per la Llengua Normanda integrada per diverses organitzacions.

dimecres, 19 de desembre de 2018

707. Paolo Maninchedda guanya les "primeres primàries nacionals sardes"

El Partito dei Sardi va convocar les "primeres primàries nacionals sardes". Com s'esperava el líder del partit, Paolo Maninchedda, ha guanyat el procés. Les votacions s'han fet del 6 al 16 de desembre. Hi participaven 5 aspirants a liderar la llista nacionalista d'esquerra a President/a de Sardenya. Els resultats, on hi han participat 20.455 inscrits, han estat clars:

Paolo Maninchedda: 15.452 
Matteo Murgia : 1.024
Antonio Sardu : 1.011.
Gian Paolo Casula : 335
Giovanni Panunzio: 343
Blancs:  440

En ser proclamat guanyador Maninchedda ha afirmat:  "Els sards hem començat a dir "nosaltres". La clandestinitat de la nació sarda ha acabat avui. Totes les inhibicions i falsificacions s'han vist aclaparades per un vot terriblement complicat, però amb la presència de desenes de milers de persones. Són números que han d'excitar a tothom, no només nosaltres. No hem fet tot això per manar, sinó per deixar de rebre ordres, ser lliures i responsables; no ens dirigeix l'ambició, sinó per conviccions . Ara el següent pas és parlar de poders i no només de problemes; estar emancipats de l'intercanvi desigual que ens ha convertit en consumidors assistits i inhibits com a bilingües; estem aprenent a defensar els nostres interessos pacíficament però col·lectivament, en lloc de confiar en herois o salvadors. Hem de fer un gran pas, hem d'ensenyar als partits italians que mai no ens separarem".

El partit ha anunciat que podrà participar a qualsevol aliança però un referèndum d'autodeterminació n'és la condició: "Primer la nació, després els candidats. El referèndum sobre la nació és el terreny de les aliances". El partit ProgReS (Projecte República de Sardenya), que el 28 d'octubre va celebrar la seva assemblea nacional, s'ha desmarcat del procés de primàries i aposta per una convergència nacional amb Unidos, escissió de Forza Italia, creant Sardi Liberi on s'hi han unit membres crítics del Partit Sard d'Acció (PSd'Az), el més veterà dels partits nacionals de l'illa. El PSd'Az ha tancat un acord amb la Lega i dirigirà la coalició de centre-dreta. Finalment la coalició Autodeterminatzione, formada per independentistes i autodeterministes presenta a Andrea Murgia com a candidat a president de Sardenya després de patir l'escissió d'una de les seves set components que, finament, donarà suport a la llista del Partit Democràtic italià.

Maninchedda és un veterà polític sard que va formar part del govern de centre esquerra de Progetto Sardegna el 2003. Aquest moviment va acabar integrant-se al Partit Democràtic italià quatre anys més tard i Maninchedda va fundar Saregna è Libertà integrant-se al PSd'Az. l'any 2013 va escindir-se d'aquest partit per fundar el Partito dei Sardi amb un sector del moviment independentista ProgReS que, dos anys abans, s'havia escindit d'indepèndentza Repùbrica de Sardigna (avui dins Autodeterminatzione).

Per tant, a les properes eleccions nacionals sardes, com a mínim hi participaran quatre llistes nacionals:
- PSd'Az liderant la coalició de centre dreta on també hi ha Fortza Paris
- Partito dei Sardi-Primarias, sobiranistes de centre esquerra
- Autodeterminatzione (coalició de Sardegna Possibile, iRS, Sardigna Natzione Indipendentzia, Liberu, Rosso Mori), independentistes
- Sardi Liberi (ProgReS i Unidos) autonomistes i sobiranistes de centre-dreta





dilluns, 17 de desembre de 2018

706. La regió del Loire-Atlantique aprova un referèndum per unificar-se amb la Bretanya

El Consell Regional de la Bretanya Sud (Loire-Atlantique) ha aprovat avui la celebració d'un referèndum per reunificar-se amb la resta de la Bretanya. El mateix hemicicle ha refusat la reunificació immediata (droit d'option) per 30 vots en contra front 13 a favor. Hi ha hagut 15 abstencions. Posteriorment la celebració d'un referèndum ha rebut un suport unànime: 55 sí, 3 no i 3 abstencions. El president del Loire-Atlantique, Philippe Grosvalet (Partit Socialista), ha afirmat que demanarà ara al govern francès la celebració del referèndum.

La votació d'avui la va convocar el propi Grosvalet després que Bretagne Réunie presentés 100.000 signatures, el 27 de novembre, demanant la reunificació nacional bretona en una sola regió. Quan els nazis van envair l’estat francès, el seu règim titella va aprofitar per separar una part de Bretanya de la resta de la nació. Va néixer així la regió artificial de Loire-Atlantique pel decret número 2727 del règim col·laboracionista de Vichy. Era el 30 de juny de 1941. Expulsats els nazis i caigut Vichy el nou estat francès va derogar tota la legislació col·laboracionista ...excepte el decret que amputava Bretanya. Des de llavors els bretons amb defensat la reunificació nacional.

dilluns, 10 de desembre de 2018

705. El duet de Mallorca Janski guanya el festival de cançó de llengües minoritzades

El Suns Europe es va celebrar al Friül del 29 de novembre al 2 de desembre a Udin. Yr Ods, de Gal·les, va quedar en segona posició i la ladina de Fassa Martina Iori en tercer lloc. Artistes en llengua basca, gallega, de Baixa Saxònia, sueca de Finlàndia, romanx o friülana van competir. L'esdeveniment està organitzat per Cooperativa Informazione Friulana, ARLeF - Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane,la Regione Autonoma Friuli Venezia Giulia, Udine e i la Fondazione Friul.

diumenge, 9 de desembre de 2018

704. El sector independentista passa a dirigir el partit nacional de Gal·les

La fins ara dirigent Leane Wood havia estat escollida l'any 2012. Per primera vegada es tractava d'una persona que no parlava gal·lès i va provar d'ampliar la base del Plaid Cymru que, des de 2006, usa la doble denominació en anglès i en la llengua celta. El gir a l'esquerra no va anar acompanyat de bons resultats electorals passant d'un 18,5 % a un 15,3 % a les eleccions europees. A les eleccions autonòmiques va aconseguir augmentar d'un 19,3 % al 20,8 % de 2016 però l'any següent va retrocedir a les eleccions estatals. Dels 181.000 sufragis de 2011 va caure a 164.000. A partir de llavors va ser contestada internament.

Els estatuts del partit permeten que la direcció sigui re elegida de forma directa si ningú s'hi oposa. A principi d'estiu Price i Rhun ap Iorwerth van presentar la seva candidatura i, per tant, es van convocar eleccions internes. Aquestes es van celebrar del 7 d'agost al 27 de setembre i hi van participar 5.762 militants. Si Wood presentava l'ala autonomista d'esquerra Rhun ap Iorwerth va aconseguir el suport dels militants històrics com Dafydd Wigley o Ieuan Wyn Jones. Defensava un gir cap al centre que Wood va definir com una dretanització afirmant que, si guanyava ap Iorwerth el partit s'obriria a pactes amb els liberaldemòcrates i fins i tot als conservadors que dirigeixen el govern britànic. Ap Iorwerth ho va negar però el seu discurs es va apropar al nacionalisme tradicional i fins i tot a una entesa amb el sector independentista.

Els independentistes van presentar Adam Price com a candidat a líder del partit (no existeix la figura de secretari general) amb un programa nacionalista transversal. El Plaid Cymru ha estat, des de la seva fundació el 1925 un partit de centre esquerra obert a diverses tendències sobre la base de la defensa de la nació gal·lesa, per això és l'únic partit nacional gal·lès a imatge de l'Scottish National Party, fundat nou anys més tard, i rep vots de tots els segments ideològics.

Els resultats van ser clars. Price va obtenir el 49,7 %, ap Iorwerth el 28 i Wood el 22 %. En la segona volta el candidat independentista va aconseguir el 63 % front el 36 % d'ap Iorwerth. Des de llavors Adam Price ha començat a desenvolupar el seu programa. En primer lloc ha reconegut l'esforç de l'antiga dirigent per mantenir i fer créixer el partit. En segon lloc a defensat que la independència és la sortida més viable per a Gal·les. El seu discurs europeista afirma que el Regne Unit ha quedat fora d'Europa amb el Brexit que defineix com "l'ocàs de l'imperi britànic moribund".

Price lluita ara per encapçalar el discurs europeista a Gal·les; però d'una nova Europa reformada: "Això donaria sentit a la solidaritat compartida que s'expressa a través del principi de la cohesió econòmica i social de Delors que es troba al cor del projecte de la Unió Europea. Després de la Segona Guerra Mundial, els blocs de construcció de la UE eren els Estats nacionals. Avui hem de tenir més en compte les nacions europees més petites -Catalunya, Bretanya, Flandes, Sardenya, Escòcia, Gal·les i moltes més (...) L'Europa reformada que estic propugnant haurà de donar molt més èmfasi a aquesta base democràtica. Si no es veurà cada vegada més com l'eina de l'elit política. Al cap i a la fi, va ser el gran nacionalista bretó Yann Fouéré qui, en els anys 60, va encunyar el terme L'Europe aux cent drapeaux (Europa d'un centenar de banderes). Tot i això, encara ens envolta el significat total de l'eslògan de la Unió Europea, la nostra unitat en la diversitat ".

Finalment, el primer dirigent homosexual del partit nacional gal·lès ha posat la independència al centre del programa polític de la formació. "No hi haurà viatgers de segona classe en el nostre viatge cap a un país pròsper, segur i independent de Gal·les. Hem de convertir-nos en l'esperança d'aquells sense esperança".



dissabte, 24 de novembre de 2018

703. Neix un partit independentista transversal a Gal·les: Ein Gwlad



Ein Gwlad (el Nostre País), va presentar-se el 28 d'agost de 2018 a Llanelli liderat per Stephen Morris i Gwyn Wigley Evans. El seu objectiu és la independència de Gal·les trencant amb el monopoli del Plaid Cymru que vol aplegar tots els nacionalistes gal·lesos, independentistes, autodeterministes o autonomistes.

EG afirma que, fins ara, votar al Plaid Cymru era fer-ho pels laboristes (socialistes) i, per tant, només era possible defensar els drets nacionals gal·lesos vinculant aquests només a polítiques econòmiques d'esquerra. El nou partit, en canvi, proposa que les diferents línies polítiques puguin unir-se amb l'objectiu comú de la defensa de Gal·les, per això es defineix com a sincrètic, transversal. Per això defensa la renda bàsica, una idea d'esquerra, i la flat tax, impost pla, de dreta. Per tot plegat es presentaran a les eleccions gal·leses de 2021.

La consellera de Gwerin Gyntaf/People First va anunciar el 23 de novembre que s'incorporava al partit. Paral·lelament Ein Gwlad va comunicar que havia establert tres seccions locals Conwy Valley, Llanelli i West Glamorgan. En el primer cas el seu responsable és Rhydian Hughes, ex vice president de la plataforma cívica Yes Cymru. Ein Gwlad celebrarà la seva primera assemblea nacional Newtown el 9 de febrer.