dilluns, 6 d’agost de 2018

683. 82è Aniversari de l'assassinat del President Josep Sunyol per part dels espanyolistes


 'Van provar d'enterrar-me, però es van oblidar que jo era llavor de llibertat'
Dinos Christianopoulos


Avui fa 82 anys que fou afusellat el president del Barça, Josep Sunyol i Garriga. Ha estat l’únic president d’un club de futbol del món afusellat. La seva sola mort descriu, de forma crua, perquè el Barça és més que un club. És la representació d’una nació sotmesa. “Més que un club” així ho va deixar escrit a l’estadi, just davant de tribuna, el president Joan Laporta. Així no oblidaran altres presidents futurs com el present.

Sunyol va ser membre fundador del Partit Catalanista Republicà el 22 de març de 1931 on es van dissoldre Acció Catalana i Acció Republicana Catalana en una de nova liberal centrista, per l'autodeterminació i un pacte federatiu espanyol sota la direcció de Carrasco (també afusellat pels espanyolistes), Olwer i Rovira. Davant dels mals resultats a les eleccions locals va formar part del sector que va confluir amb ERC.En especial quan Macià feia, el setembre de 1932 la 'Crida de Lleida', per tal de fer d'ERC un pal de paller, a la que s'afegiren figures com Rovira i Virgili, Jaume Serra, Carles Pi i Sunyer, Francesc X. Casals, Lluís Aymamí, Vicenç Bernades. El partit hauria passat a 45.000 militants amb 600 entitats adherides en el moment del seu primer congrés (febrer de 1932), 640 en el primer congrés extraordinari (octubre 1932) on es van anunciar 100.000 militants. En aquell moment Catalunya tenia tres milions d'habitants. Fou escollit diputat estatal tres vegades consecutives i, per aquest motiu era a Madrid, quan fou segrestat i executat pels espanyolistes.

A Sunyol l'odiaven per ser un home brillant, d'èxit, sense renunciar, ans al contrari, a la seva catalanitat. Per l'òptica espanyolista només pot triomfar el català mesell, genuflex, colonitzat. Sunyol era tot el contrari. Es va fer soci del Barça quan Espanya va clausurar el camp arran d'una xiulada a l'himne espanyol, el 1925. Aquells fets durien a la persecució personal de Joan Gamper fins al seu suïcidi davant l'agressivitat de l'estat contra la seva persona fins i tot a l'exili. Com a President del Barça fou el primer en incorporar una dona a la junta
Fou president del RACC, fundador de 'La Rambla', un dels primers diaris esportius catalans en un moment en que la premsa esportiva era bàsicament en la nostra llengua, no en la del colonitzador. De fet l'òptica nacionalment catalana del diari va fer que el govern espanyol, no el feixista sinó primer el monàrquic i després el republicà, el prohibís dues vegades. En qüestions catalanes un espanyol republicà és idèntic a un de monàrquic, genocida.

A Sunyol el van matar espanyolistes i, com és habitual, quan ells maten, els assassins queden impunes. Sunyol era diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya. Malauradament la nota oficial del Futbol Club Barcelona anualment ignora, de forma deliberada, el compromís nacional català del president Sunyol i la seva acció política. No s’entén per quin motiu el van matar. I això després dels anys que duem amb la suposada “recuperació de la memòria històrica” per part dels governs espanyol i autonòmic i que han passat de puntetes sobre la figura, enorme, de Sunyol. Una figura que ens recorda, cada dia, que el Barça barreja esport i política. I qui no ho entengui, no entén el Barça.

divendres, 3 d’agost de 2018

692. El dirigent maputxe Víctor Ancalaf veu un gir negociador al nou govern xilè

El nou govern xilè de dreta ha fet un gir després de la política genocida del govern socialista xilè de Bachelet. Piñeira ha nomenat a Alfredo Moreno com a ministre per arribar a una entesa a l'Araucania. En un fet inèdit Moreno s'ha traslladat al Wallmapu, territori maputxe, i s'ha trobat directament amb les comunitats. També ha ordenat que el pres Celestino Córdova, machi (cap espiritual) sortís de presó unes hores per a fer una cerimònia espiritual al seu rewe (altar) després de prop d'un any de protestes en forma de vaga de fam que l'havien obligat a ser hospitalitzat. Finalment Aniceto Norín i Víctor Ancalaf, històrics dirigents nacionals van participar els 2 i 3 d'agost a la cimera '3xi' convocada pel govern xilè amb la participació del ministre de desenvolupament social. Ancalaf fou el primer activista condemnat per accions violentes l'any 2002, la policia el va torturar i li van trencar dues costelles essent empresonat cinc anys. La Cort Interamericana de Drets Humans va condemnar Xile pel seu cas i per discriminació de la minoria maputxe.

L'actual dirigent de la CAM, Héctor Llaitul, reconeix que convocar als dirigents històrics suposa un pas positiu. Però la seva organització s'ha desmarcat del diàleg i ha criticat la participació d'Ancalaf. Ha anunciat una aturada parcial de l'onada d'accions que duia a terme però només pel que fa a les que tenien nexes amb el cas de Córdova. De fet la CAM està guanyant la partida a l'exèrcit xilè desplegat enguany com a 'Comando Jungla' amb accions de sabotatge perfectament planificades: "Passa que per molta preparació que puguin tenir "els jungles" i per molta tecnologia que utilitzin, el territori és nostre, el coneixem, el caminem i això sempre jugarà al nostre favor. Per això les accions de resistència de les últimes setmanes per part de la CAM i altres expressions del moviment autonomista i on el Comando Jungla no n'ha vist ni un."

Ancalaf, en canvi, veu "una forma d'aproximar-se al conflicte maputxe diferent per part del nou govern". Reclama finançament pels projectes maputxe, recursos per poder viure de les terres i una xarxa de transports a les zones rurals del Wallmapu per a poder viure dels recursos naturals de les terres que Conadi, l'institut xilè, els ha retornat després d'anys de lluita violenta i pacífica. En canvi per la CAM els diners no arreglen el problema i la Coordinadora ha afirmat que només negociarà sobre "matèries substancials i demandes històriques del nostre poble sobre la base de territori i autonomia per a la nació maputxe. Mai per engrunes ni mesures que signifiquin la submissió de la nostra gent." Per això han optat pel lema 'Amulepe Taiñ Weichan' (Que segueixi la nostra lluita).



dimecres, 1 d’agost de 2018

691. Afrikaners (boers) preparen la marxa de Sudàfrica pels constants atacs a les seves granges

Els primers atacs van començar el 1994 i ja són uns 3.000 els camperols, principalment boers (o afrikaner), assassinats a Sudàfrica. Des de 2012 els atacs han anat creixent tot i que les víctimes mortals són menys. AgriSA i el Transvaalse Landbou-Unie, sindicat agrari afrikaner, fan reculls doncs el govern sudafricà es nega a donar xifres concloents. El grup de drets humans AfriForum ha comptabilitzat 74 assassinats en 638 atacs entre 2006 i 2017. Diversos partits de la majoria negra, com Economic Freedom Fighters (partit acusat de racista pel SACP comunista i atacat per Anonymous pel seu supremacisme negre), reclamen l'expropiació de terres als boers. Reben el suport indirecte del nou president (2017) Cyril Ramaphosa del Congrés Nacional Africà. De fet 17.439 milions d'hectàrees han estat confiscades als blancs des de 1994, el que suposa un 21% de les terres conreables a Sud Àfrica. Entre 1997 i 2012 un terç dels grangers afrikaners van abandonar el país fugint dels assassinats. TLU denuncia passivitat policial i l'abril de 2017 un milió de persones van fer una mobilització conjunta de blancs i negres contra els atacs racistes contra els boers. No només contra granges, aquest juliol va ser atacada la tomba de Paul Kruger president boer de 1883 a 1900.


El grup Suidlanders ha organitzat defenses civils i gires internacionals per denunciar la situació i refusa la proposat de deportació cap a altres estats (Austràlia, Rússia) que s'han oferit per acollir els perseguits. El grup, situat a la dreta, afirma preparar-se per un enfrontament civil que ja va profetitzar el líder boer Siener van Rensburg (1864-1926). Però fins a 15.000 boers han decidit ja marxar cap a Rússia. Entre 1995 i 2005 un milió d'afrikaners van marxar de Sud Àfrica per la persecució. Segons el darrer cens, el 2011, un 5 % de la població de sud àfrica és afrikaner i usa aquesta peculiar llengua de base neerlandesa. En total els boers a Sudàfrica són 2.700.000 però hi ha minories a d'altres estats com Namíbia on superen el 9 %.  Pro-Afrikaanse Aksiegroep (PRAAG), creat l'any 2000, des de Sudàfrica, Països Baixos i Austràlia gestiona una xarxa solidària amb la nació afrikaner.


Alguns grups de dreta defensen la independència en el que anomenen Volkstaat* (Herstigte Nasionale Party, Afrikaanse Werstaands Beweging Front Nasionaal SA) el més important partit independentista, però, és el Vryheidsfront Plus (FF+, Front de la Llibertat Plus) amb 4 dels 400 escons sudafricans. Una part dels afrikaners són membres del governant CNA o, sobretot, l'Aliança Democràtica que és multiracial i liberal mi que col·labora des de 2016 amb el FF+.

Vryheidsfront va néixer l'any 1994 d'una escissió de l'Afrikaner VolksFront que, desde 1993, defensava la independència del territori boer. El Partit de l'Estat Boer (Boerestat Party), fundat el 1986, el citat HNP, de 1969 i Vereniging van Oranjewerkers, de 1980, formaven part del front. Constant Viljoen va ser criticat per negociar amb el CNA i va fundar el Vryheidsfront  mentre l'ala dura de l'AVF s'acabaria dissolent el 1996.

L'any 2003 Vryheidsfront es va fusionar amb el Partit Conservador de Sudàfrica, Federale Alliansie i Afrikaner Eenheidsbeweging (Moviment d'Unitat Afrikaner) refundant-se com a Front de la Llibertat Plus o FF+. Des de llavors, amb un programa de dreta liberal-conservadora  ha mantingut un 1 % dels vots a les eleccions estatals i 4 escons al parlament amb 165.000 vots a les darreres eleccions i arribant a tenir un ministre al govern.


Boers a Rússia amb la bandera de l'Oranje-Vrystaat (Estat Lliure d'Orange) que el 1854 s'independitzà dels britànics i el 1902 fou derrotat a la segona guerra boer.



*Estaria composat per àrees d'estats històrics boers :
- Transvaal / Zuid Afrikaanse Republiek
- Republica de Natal o Natalia
- Estat lliure d'Orange no confondre amb Orania, ciutat reducte dels afrikaners creada el 1963 i amb 900 habitants
- Stellaland
- Vrijheid
Bandera del Transvaal, creada el 1857







Bandera de Natal, creada el 1839






Bandera de l'Estat Lliure d'Orange, creada el 1854









República de Stellaland, creada el 1883

dimarts, 24 de juliol de 2018

690. Els maputxe aconsegueixen tancar una empresa extractiva forestal per les pèrdues que provoquen els seus atacs


Finalment La Forestal de La Araucania ha anunciat que abandonava l'explotació dels boscos maputxe davant l'onada d'atacs contra les seves instal·lacions i maquinària. L'empresa xilena ocupava 600 persones que es beneficiaven de l'explotació forestal sense donar cap contrapartida als indígenes.
No és tracta de l'única afectada. Diversos grups maputxe han llençat una ofensiva contra les oligarquies que exploten els recursos naturals del Wallmapu. Es tracta de Weichan Auka Mapu o dels Òrgans de Resistència Territorial de la Coordinadora Arauco Malleco, apareguda el 1997 i que ha vist alguns dels seus membres assassinats pels carabiners xilens i d'altres empresonats com el machi cap espiritual maputxe) Celestino Córdova en vaga de fam des del 31 de maig d'enguany. Córdova va protagonitzar una protesta similar de més de 102 dies on demanava anar al seu altar durant 48 hores per motius espirituals però el govern xilè va ignorar totalment la demanda i això ha provocat un clima cada vegada més violent al Wallmapu. Amb Córdova hi ha d'altres cinc presos política maputxe actualment en vaga de fam.

El desplegament de l'exèrcit (Comando Jungla) a la zona maputxe ha et l'efecte contrari. Els atacs clandestins han crescut. La resistència maputxze està perfectament organitzada, coneix el territori, i amb pocs recursos provoca greus pèrdues a l'estat xilè. Els activistes esborren les petjades, duen guants i s'enduen les bales dels seus atacs convertint-se en un un exèrcit d'ombres segons 'El Mercurio'. Els sabotatges, bàsicament cremar instal·lacions i maquinària, han provocat que empreses com La Forestal, amb 600 treballadors, anuncien que es retiren. Només les darreres 48 hores la Coordinadora Mapuche Arauco Malleco (CAM) ha assumit l'atac contra l'explotació de piscifactoria de Pitrufquen del 22 de juliol. Diversa maquinària ha quedat calcinada. Aquesta matinada, a l'alba, una altra explotació agrícola a territori maputxe ha estat cremada a Freire, Araucania. Els activistes han deixat una pancarta en solidaritat amb el pres Celestino Córdova en vaga de fam. Simultàniament un altre grup ha disparat contra la patronal agrària a Contulmo i cremat un dels seus edificis. Una capella cristiana ha estat tambécremada a Ranco el dilluns a la matinada.

diumenge, 22 de juliol de 2018

689. La protesta dels indis canadencs arriba als 145 dies

El campament Justice For Our Stolen Children Camp al Regina's Wascana Centre ha arribat a cent quaranta-cinc dies. El govern de Saskatchewan ha anunciat que inicia un procediment judicial per a forçar que els indis marxin de davant del seu edifici principal. Els activistes indígenes reclamen saber com foren segrestats els infants indis després de la Segona Guerra Mundial, com foren tancats a hospicis i repartits entre famílies blanques. El govern no vol sentir-ne a parlar i reconeix el dret dels indígenes a protestar però no a cuinar i erigir els tipis, tendes tradicionals indígenes en forma cònica, al bell mig del carrer. Els indígenes diuen que la seva protesta no suposa cap amenaça i la policia, de moment, ha obviat les ordres del govern provincial canadenc que vol fer fora el campament a la força.

Es pot seguir la protesta a l'enllaç del campament.

688. Estats Units condemna a 57 mesos de presó a l'activista sioux Red Fawn

Red Fawn Fallis, oglala lakota, va participar en les mobilitzacions contra l'oleoducte Dakota Access Pipeline. Fou detinguda l'octubre de 2016 quan la policia dels EUA va assaltar el campament sioux de Rosebud Camp instal·lat a les obres de l'oleoducte. L'acusen d'haver disparat contra els agents però la pistola pertany en realitat a un informador de l'FBI, Heath Harmon, pel que tota l'acusació és un muntatge. Harmon és germà del cap policial a Standing Rock.

L'estiu de 2016 la policia de Barack Obama, venerat avui com a líder progressista i clar exponent de les oligarquies extractores, va retirar el bloqueig establert pels indígenes lakota a les obres de la Dakota Access Pipeline. Els activistes demanaven que s'aturés la infraestructura per suposar la contaminació de les seves terres. El cap tribal de la reserva d'Standing Rockva ser detingut amb fins a 18 activistes. La protesta estava promoguda per Oceti Sakowin, el Consell dels Set Focs, nom amb el que es coneixien originalment els sioux. El 4 de setembre una marxa amb la pancarta "Defend the sacred" va aplegar més de 600 persones en una demostració de força on es van unir membres de 200 tribus i desenes de grups ecologistes. Un dia abans l'empresa que vigilava les obres va atacar amb gossos alguns dels manifestants fet que va provocar la demanda d'una investigació per part de l'Standing Rock Sioux Tribe. Finalment l'atac policial d'octubre contra els i les manifestants dels dos campaments, Standing Rock i Red Warrior amb el desallotjament per la força dels activistes que bloquejaven les obres que havien quedat aturades va posar fi a les protestes. Aquestes, en una petició per aturar l'obra definitivament van superar les 250.000 signatures.

Hom pot escriure-li a :
Red Fawn, ResidentBurleigh/Morton County Detention Center
P.O. Box 2499
Bismarck, ND 58502

I enviar ajuda econòmica al compte de PayPal:
https://www.standwithredfawn.org/

diumenge, 8 de juliol de 2018

692. El cineasta Oleg Sentsov arriba a 75 dies en vaga de fam a la Crimea ocupada per Rússia

El cineasta de Simferopol, Crimea, Oleg Sentsov va ser detingut el 11 maig de 2014 per haver-se manifestat discrepant de l'annexió russa de Crimea. Ara, amb 41 anys i dos fills, és a punt de morir. El 14 de maig es va declarar en vaga de fam indefinida. Va patir tortures durant tres setmanes i un procés "stalinista" en paraules d'Amnistia Internacional i va viure confinat en condicions extremes en una presó russa fins que va decidir declarar-se en vaga de fam per demanar la llibertat de tots els dissidents, com ell, al règim de Putin i el seu imperialisme sobre Crimea. I no són pocs: el govern rus manté setanta ucraïnesos i tàtars de Crimea empresonats en gulags del segle XXI mentre el món s'embriaga de pilotes i estadis de futbols en un mundial aixecat sobre el patiment de milers de persones sotmeses als designis de Putin i el seu tsarisme actualitzat.

Setnsov, que acaba de rebre el suport de desenes d'intel·lectuals, ha dit que la seva vida és la darrera arma que li queda, en tant que pres polític, d'opinió, ignorat per una comunitat internacional comprada o amb por d'un règim capaç de matar dissidents al bell mig de Londres amb tota impunitat. Com diu Libération: "Si res no canvia, el cineasta Oleg Sentsov morirà". I el pitjor, ho farà en silenci, un silenci eixordador, el dels còmplices per omissió.

diumenge, 17 de juny de 2018

687. Demà neix la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer


És una iniciativa, aprovada el 14 de març d'enguany, de l'ajuntament de L'Alguer dirigit pel centrista Mario Bruno que vol unir totes les entitats en defensa de la llengua catalana a la ciutat sarda. Es reunirà per primera vegada el 18 de juny aplegant onze entitats:
- Associació per la Salvaguarda del Patrimoni historico-cultural de l’Alguer,
- Òmnium Cultural de l’Alguer,
- Ateneu Alguerès,
- Associació Cultural Cabirol,
- Coral Alguer Terra Mia,
- Obra Cultural de l’Alguer,
- Escola de Alguerès Pasqual Scanu,
- Associació Cultural Edicions de l’Alguer,
- Centre Excursionista de l’Alguer,
- Plataforma per la Llengua
- Saber i Sabor Ass. Cult. e Gastronòmica.
Tenen el suport del govern local amb l'Sportello Linguistico comunale, el sard amb l'Sportello Linguistico regionale e l’Institut d’Estudis Catalans. “Un gran pas endavant cap al desenvolupament i la promoció de la política lingüístcia de L'Alguer" segons  Gabriella Esposito, responsable de Cultura de l'Ajuntament de L'Alguer.
La ciutat va perdre el nexe amb la resta dels Països Catalans arran de l'ocupació espanyola durant la guerra de Successió el 1714. Malgrat això la llengua va mantenir notable vitalitat sobretot a nivell de literatura i específicament de la poesia amb  Joan Andreu Màssala, Lluís Soffí, Bartomeu i Mateu Lluís Simon (pare o fill), Antoni Miquel Urgias. El naixement de l'Agrupació Catalanista de Sardenya «La Palmavera», el 1902-1910, la Grammatica del dialetto moderno d’Alghero (1899-1903) de Joan Pais i la Grammatica del dialetto algherese odierno (1906) de Joan Palomba van mantenir viva la llengua. Posteriorment Gavino Ballero va impulsar el teatre en català amb l'
Associazione Libera Goliardica Algherese (ALGA) els anys quaranta i cinquanta del segle XX i van néixer el Centre d'Estudis Algueresos (1952)*, actualment succeït per l'Obra Cultural de L'Alguer (1985) i l'Agrupació Catalana d'Itàlia, centrada en la recuperació del cant coral. La primera entitat va començar a fer classes de català el 1973 a les que s'han afegit les de l'Escola d'Alguerès Pasqual Scannu a partir de 1982. Scannu fou un pedagog local qua va fer una tasca enorme per la pervivència de la llengua entre 1935 i 1978. Josep Sanna, autor del 'Diccionari Català de L'Alguer' (1988) i fundador de l'EAPS, i Antoni Nughes (mort el 4 de maig d'enguany en un ignominiós silenci) han continuat i ampliat la seva sobra.
Esporàdicament hi hagué contactes entre intel·lectuals o erudits. En concret la presentació de l'arxiver de Casteddu, la capital sarda, als jocs florals de 1864. Havia après català llegint textos legislatius i cívics. O la tasca fonamental com a cònsol d'Eduard Toda, impulsat per Víctor Balaguer, el 1887 qui va escriure Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, l'any següent ; Records catalans de Sardenya, 1903; La premsa catalana a Sardenya, el mateix any.  La col·laboració de Ramon Clavellet, com a corresponsal del Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover, a principi de segle i la delegació algueresa al I Congrés de Llengua Catalana (1906). Tot plegat es va trencar arran de les dictadures de Rivera, Berenguer i Franco a la part espanyola dels Països Catalans i de Mussolini a l'italiana.
Va ser Pere Català Roca el qui va aixecar un nou pont de mar blava entre L'Alguer i la resta dels Països Catalans. Ho va fer de forma especialment emotiva amb el 'Viatge del Retrobament' el 25 i 26 d'agost de 1960 quan 140 intel·lectuals i civils catalans van visitar la ciutat en el vaixell Virginia de Churruca. La rebuda, amb el port ple a vessar i l'alcalde al capdavant va ser, efectivament, un retrobament emotiu que va ser seguit per la celebració dels jocs florals i la represa dels contactes.
Entre 1992 i 1996 el Grup per a la Normativització de l’Alguerès (GNA) va treballar en una proposta normativa que va acceptar l'IEC. El 1999 la Plataforma algueresa de cultura catalana, hereva del GNA i fundada el 28 de gener de 1999, va aprovar un model per a la parla local amb suport de l'ajuntament. L'IEC va signat un protocol de col·laboració amb l'ajuntament el 1998 i dos anys més tard les Jornades de la Secció Filològica a l’Alguer
* Presidit per l'independentista sard Antonio Simon Mossa entre 1961 i 1971. 

dissabte, 5 de maig de 2018

686. Glasgow s'omple en una manifestació multitudinària per un nou referèndum

All Under One Banner esperava 40.000 persones en una convocatòria que anava a ser multitudinària. Però l'independentisme escocès ha superat totes les expectatives i ha doblat la xifra. L'any passa van ser 20.000 les persones que van marxar per Glasgow en el que ja es va considerar un èxit notable. La policia rebaixa la xifra d'aquest any a 35.000. La manifestació, plena de saltires i banderes de la monarquia escocesa, a més d'estelades, ha estat plenament transversal i cívica.

Neil MacKay, coordinador del moviment transversal, afirma que és una "organització independentista que té com a principal objectiu marxar a intervals regulars fins que Escòcia sigui lliure" i diu que està obert a "tots els que desitgin viure en una nació independent". El propòsit és créixer el moviment, galvanitzar i portar més persones a bord, i donar una representació tan bona del moviment com puguem. Pel que estem tots implicats és sobre si hi haurà un altre referèndum d'independència, i serà abans de l'any 2021 quan el Brexit finalment passi. Estem preparats i ho farem tots els anys a tot Escòcia".


diumenge, 29 d’abril de 2018

685. Els indis argentins es reuneixen per debatre una llei de propietat de terres comunals

Uns 2.200 indis argentins es van aplegar a Misión Chaqueña, al Chaco, en territori de la nació wichí, convocats per Consejo Consultivo y Participativo de Pueblos Indígenas de la República Argentina. Una comunitat de 4.000 habitants "cent per cent wichí", com li agrada dir al seu president, Pedro Argamassa. "Cada any que passa ens veiem més arraconats pels terratinents", diu "i preocupa, perquè la comunitat està creixent i el govern no reacciona."

Una llei de terres comunitàries
El debat es va centrar, els dies 20 i 21 d'abril, en un projecte de llei sobre terres comunitàries indígenes que es presentarà l'estiu al parlament argentí. L'himne argentí en llengua qom va obrir la primera jornada, plena de danses i pregàries. Félix Díaz, va plantejar el treball de revisió del projecte de llei sobre Propietat Comunitària Indígena que es va realitzar al llarg de tot el dia següent. Treball grupal perquè no tots els indígenes parlen la mateixa llengua, ni tots parlen castellà, i molts ancians no saben llegir. D'aquí la importància d'aquestes reunions. En els 34 articles d'aquest projecte de llei es defineix clarament la Propietat Comunitària Indígena com un dret humà fonamental que "respecta i inclou la noció de Territori Ancestral, considerant al mateix com l'espai físic i espiritual dins el qual s'ha desenvolupat històricament la vida i la cultura de cada poble indígena ".
Dues generacions
Argamassa, el també wichí Jorge Palomo, o Díaz representen la lluita històrica a la que es van incorporant nous actors com Alcides Ojeda, el cacic més jove del poble Mbya Guaraní, electe fa vuit mesos a la seva comunitat Yryapú, de Port Iguazú. Amb només 29 anys està al capdavant de 100 famílies, 560 persones en total. Els avis han pres la decisió de donar pas a la força dels més joves, apuntalant amb saviesa ancestral.
Qo.Pi.Wi.Ni., l'inici
Per entendre millor aquest procés de lluita, liderat pel qarashé de Formosa, Félix Díaz, de la nació qom, ens hem de remuntar al 14 de febrer de 2015, quan representants dels quatre pobles que integren l'organització Qo.Pi.Wi.Ni (Qom, Pilagá, Wichí, Nivaclé ) van desembarcar a l'avinguda 9 de Julio de Buenos Aires disposats a acampar fins que els seus reclams fossin atesos per la presidència de la Nació. Ho havien fet durant sis mesos el 2011. Van tornar-hi el 2015 amb una nova acampada dels indígenes de la província de Formosa i van aconseguir trobar-se amb el candidat Macri, actual president de l'Argentina amb qui negocien actualment.  "La terra és la nostra vida" va ser la consigna llavors, i encara segueix vigent. "El territori no és només de l'ésser humà. L'ambient sa és per al desenvolupament de cada ésser (...) Aquí està l'espiritualitat. Per això, recuperar l'espiritualitat és també respectar l'espai dels altres éssers que viuen a la muntanya, cuidant-, perquè necessiten aquest territori. (...) La manera de tenir cura és una manera integrada, no es pot separar (...) perquè el terra sense el seu ambient, no es pot concebre. El territori és l'herència per al futur. Com es pot esperar que la gent tingui el seu espai si no es cuida el que envolta a terra. El territori abasta tot el que envolta; per això cal cuidar l'ambient, no es tracta només del treball humà ".