dimarts, 31 de maig del 2011

478. Espai democràcia, tot un encert de SI

Després del seriós correctiu rebut per Solidaritat a les eleccions locals, en especial a Barcelona o Girona i les principals ciutats de Catalunya, la formació torna a l’espai d’on mai hauria d’haver sortit: la feina al Parlament. I en aquest camp continua essent la formació que està fent les coses més innovadores. La darrera és un compromís electoral: l’Espai democràcia.
Es tracta d’un sistema informàtic, amb claus d’usuari on la militància de SI podrà decidir en les qüestions més importants. És un dret per adherits/des però no simpatitzants/es. Com que no es pot ser adherit a la formació i a un altre partit els resultats recolliran el que pensa la majoria de les persones més implicades en el projecte. Tot un encert.
La primera consulta, amb un informe per orientar-se, serà sobre la supressió, o no de l’impost de successions. De moment més de la meitat han votat per mantenir-lo. A més a l’Espai es poden enviar opinions. Ara caldrà aclarir si, per exemple, un 35 % vota a favor de suprimir-lo i un 65 % en contra els vots dels diputats, com s’havia comentat seran 2 a favor de l’impost i 1 en contra. Sigui com sigui cal felicitar SI per aquesta iniciativa que la posa al capdavant de les forces “democràtiques” d’aquest país. Precisament la nova Assemblea Nacional Catalana estudia implantar el mateix model entre els futurs activistes.

diumenge, 29 de maig del 2011

477. Zeitgeist: vivim a la caverna de Plató?

L'a2b ens aconsella un documental realment impactant: 'Zeitgeist The movie” (2007) ofereix molts arguments per dubtar de la realitat que ens ofereix la premsa quotidiana. El documental és especialment dens però la complexitat de la tesi que defensa no permet lectures ràpides ni banals de l'estil twitter. Si podeu observeu-lo amb tabula rasa. Sense prejudicis. En cas contrari no val la pena. Si pensem que tot és possible començarem a dubtar si vivim a una caverna com la de Plató on els atemptats dels super dolents els preparen els bons per poder aparèixer com a bons i controlar l'opi d'Àsia Central o el petroli de l'antiga Babilònia. Fins i tot podeu pensar que els vius s'han de fer passar per morts al fons del mar per tal d'aconseguir la immortalitat. La veritat ens fa lliures.
Zeitgeist no és disponible en català. Adjunts els vídeos de la part u de Zeitgeist en la versió castellana a la que estaran més familiaritzats els catalans del sud i la francesa pels catalans del nord més acostumats a aquesta llengua.




Zeitgeist per CHOIX-REALITE



dissabte, 28 de maig del 2011

476. Resultats de l'enquesta

Les darreres setmanes s'ha pogut participar a una enquesta al blog sobre les eleccions barcelonines. En total han participat 97 persones amb el resultat següent:
Ha guanyat Unitat per Barcelona (la coalició entre ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana) pels pèls amb el 34 % dels vots seguida de SI amb el 31 %. CUP-Altermativa per Barcelona (coalició entre CUP i Des de Baix) ha recollit un 22 % dels vots i CiU un 7 %. També hi ha un empat tècinc entre el 3 % que han optat per un partit unionista i el 3 % de vot nul o abstenció. El resultat no reflexa la realitat de la ciutat, de fet hi podia votar tothom sense ser de Barcelona, però els guanyadors han acabat essent la única força independentista que ha obtingut representació.
Mercès a tothom per participar.

divendres, 27 de maig del 2011

475. Cara i creu de la tàctica de Solidaritat a les eleccions locals

L’estratègia de Solidaritat a les eleccions municipals ha quedat al descobert després del 22 de maig. La formació va presentar llistes sense base social real ni cap treball municipal. I vistos els resultats va afeblir molt la CUP i més a Esquerra. Hi ha casos realment esfereïdors de com s’han llençat vots independentistes a la brossa per una estratègia kamikaze. A Girona ERC s’ha quedat a 2 vots d’obtenir-hi representació però SI ha evitat l’entrada de CUP a poblacions del Maresme i un creixement més notable a moltes comarques. Oficialment no s’ha reconegut però la ruptura, allunyament, entre CUP i SI serà fàcil d'arreglar. En molts casos SI ha quedat la última de totes les formacions que es presentaven. A Osona on va arrasar el novembre ha tingut un resultat esquifit. Tot i això ha entrat a Vic. Tàrrega és la gran excepció. Allà es va forjar la que hauria d’haver estat “llista ideal” en paraules de l’Albert: SI i Rcat. El resultat ha estat molt satisfactori. En canvi a al resta resulta preocupant que la direcció "celebri", sense cap auto crítica,  uns resultats tant dolents si exceptuem alguns petits pobles. Cal recordar que SI ha obtingut menys vots que C'anos presentant-hi més llistes.
És poc justificable que SI hagi estat incapaç d’arribar a acords amb CUP o Rcat, en cas de que fos imprescindible presentar-se a les locals pels solidaris. De fet si Solidaritat és al parlament per què CUP va renunciar a presentar-se a les darreres autonòmiques.

Tot plegat, però, té una segona lectura completament diferent. SI hauria fet una encertada operació d’asfíxia a la direcció d’ERC. L’equip partidari de Puigcercós i Ridao continuava fent ulls clucs a la davallada electoral iniciada el 2008 arran del segon tripartit. El descens de 8 a 1 diputats al parlament espanyol era per què els resultats de 2004 foren excepcionals, la davallada de 21 a 10 escons per la crisi…però ara ja no quedava excusa possible. Amb la seva tàctica SI ha evitat que la direcció d’ERC s’escudi amb un resultat digne a les municipals. Fins i tot ha evitat que Portabella optés a liderar el partit amb la proposta de reunificar l’independentisme front un Ridao que vol convertir ERC en una segona ICV. I obligar ERC a renovar-se ha estat un gran encert. La presentació de llistes concurrents de SI a les grans ciutats ha estat clau per fer fora ERC dels ajuntaments més importants. Ha amplificat la tragèdia dels republicans. I ha forçat la dimissió en bloc de la direcció. Una dimissió curiosa doncs segueixen al càrrec fins…octubre!. I en aquest sentit la tàctica de SI, potser per revengisme d’ex membres d’ERC, potser per partidisme, però ha estat molt encertada ja que ha obligat a ERC a entrar en un debat d’on l’independentisme possiblement surti reforçat.

dijous, 26 de maig del 2011

474. Unitat per Barcelona no ha servit de no res


La coalició entre Esquerra, Reagrupament i una part de Solidaritat, la que s'ha aplegat a Democràcia Catalana no ha triomfat però ha evitat un fracàs. El seu objectiu era revalidar o ampliar les 4 regidories que tenia ERC en solitari. El partit dirigit per Puigcercós, Ridao, Simó, Huguet...afrontava les eleccions amb un cert pànic. Des de 2008 els seus votants l'abandonen i la direcció tirava pilotes fora apuntant a que la causa era la crisi. Enlloc de plegar el mateix 2008 davant el desastre de les estatals la direcció va optar per mantenir el suport al PSOE i afrontar així tot un cicle electoral. I cada elecció ha suposat un nou retrocés sense cap rectificació.
Aquestes eleccions locals han mantingut la tònica. Tot i això el retrocés d'ERC no ha estat tant gran. En part per què ja el 2007 va retrocedir i en part per la gestió local del partit republicà està essent bona allà on governa: Solsona, Caldes de Montbui, Sarrià de Ter... i no té cap implicat en casos de corrupció. En canvi a les ciutats grans tot plegat no compta i es vota en clau nacional més que de gestió. ERC ha desaparegut de les 13 ciutats amb més de 80.000 habitants. Fa 8 anys tenia representació a totes. Només hi ha una excepció: Barcelona.
A Barcelona ERC va optar per l'anomenat “tercer espai”: una coalició amb la resta de forces independentistes. Hi van prendre part Rcat i Dcat. El resultat ha estat que és l'única de les grans ciutats on ha quedat per sobre del 5 %. La coalició ha servit per no desaparèixer en un context on ERC ha esdevingut extra parlamentària als grans ajuntaments. I a aquest fet no és aliè el suport, potser mínim, que han donat persones procedents de Reagrupament i Solidaritat (ara a DCat). Possiblement han ajudat a mantenir al poder a un regidor que fa 12 anys que ja ho és però també és cert que han ajudat a evitar que l'independentisme quedés fora del consistori. A Girona, per exemple, ERC va menystenir la coalició amb Reagrupament i s'ha quedat fora per només 2 vots.

dimecres, 25 de maig del 2011

473. Impressionant article dels efectes devastadors de la divisió independentista

La ciutat de Lleida on ERC ha obtingut un 4,2% dels vots, i la CUP un 3,3%, cap dels dos ha entrat al consistori. Entre els dos quasi un 7,5% de vots, haurien obtingut 2-3 regidors.
A Tarragona ciutat ERC 4,0%, la CUP 2,3%, SI un 1.76. Els tres també sense representació. Si haguessin sumat haurien obtingut de 2 a 3 regidors, i serien decisius en la elecció del nou alcalde, que ara està en mans del PP.
A Barcelona ciutat, també es podrien haver guanyat regidors, la CUP ha obtingut 11.805 vots i SI 6.802, afegits als 33.953 d`Unitat per Barcelona sumarien 52.600, un 8,67% dels vots prop d` ICV ( 10.4%), 4 regidors i això hauria reduït la representació del PP.
Girona capital: Un gran èxit de la CUP que ha aconseguit 2.981 i un 9.28% dels vots i 3 regidors, però és que ERC-AM ha aconseguit 1.604 i un 5% de vots i cap regidor, i SI 786 vots i un 2,45% i cap regidor
Sumats 5.371 vots i un 16.73% dels vots, serien de llarg la tercera forca municipal, que ara es el PP amb 3 regidors i només 3.749 vots.
Sabadell. ERC-Rcat 2.378 vots i un 3,18% la CUP 2.288 vots i un 3,06%, SI 622 vots i un 0,85%.
Resultat cap regidor. Junts de 2 a 3 regidors.
Terrassa. ERC- Rcat. 3.619 vots i un 4,45%, SI 976 vots i un 1.37%, la CUP 868 vots i un 1,23%. Cap regidor.Junts 2-3 regidors.
Badalona. ERC- Rcat- Accent 2.976 vots i un 3,70%, la CUP 1.465 vots i un 1,82%. SI 762 vots i un 0,95%. Cap regidor, junts un 5.6%, de 1 a 2 regidors i potser evitar que el PP fos el guanyador.
Berga. La CUP amb el 15.50% de vots ha obtingut 3 regidors. ERC-AMP amb el 6.53% dels vots cap regidor. SI amb el 3.63% de vots cap regidor. Junts 25.68% dels vots, de 5 a 7 regidors i segona força municipal guanyant al PSC (4 regidors i un 17% de vots).
Sant Cugat del Vallès. La CUP ha aconseguit el 7.76% dels vots i 2 regidors. ERC-RCat- AM amb el 4.88% dels vots i SI amb el 1,54% no han aconseguit representació. Tots tres junts sumen un 14.18% dels vots, serien la segona força municipal amb 5 regidors. El PP amb un 12.44% i 4 regidors serà ara la segona força.
Mataró. La CUP-PA un regidor amb 2.498 vots i un 5.59% dels vots .ERC-RCat-Junts 1.768 vots, un 3.95% dels vots i cap regidor. SI 428 vots i un 0.96% i cap regidor. Junts 4.724 vots un 10.51% del total, serien la tercera força amb 3-4 regidors. Ara la 3a. forca serà PxC amb menys vots - 4.684 - i menys percentatge, 10.48%, ha aconseguit 3 regidors.
Molins de Rei. La CUP 1.797 vots un 17, 52% dels vots i 4 regidors. ERC-ERMR-AM, 800 vots 7.80% dels vots i 2 regidors, SI 277 vots i un 2,70% de vot, cap regidor. Junts 2.867 vots I un 28.02% del total, serien la primera força municipal, amb 6-7 regidors, que ara es CiU amb 2.358 vots, un 22,98 % de vots i 5 regidors.
Manresa. Esquerra-AM 3.089 vots, 11,56% del vot i 3 regidors. La CUP-PA 1.981vots, 7,41% del vot i 2 regidors. SI 544 vots, 2,04% del vot i cap regidor. Junts 5.614 vots un 21.01% del total, segona força política amb 6-8 regidors. La primera és CiU amb 9.356 vots, un 35% i 11 regidors
Això es va repetint a moltes altres ciutats i pobles.
La força de l`independentisme es molt més gran en la realitat, amb el nombre de votants i amb la representació que obté, del que ens estan dient, però es que potencialment, si el projecte que es presenta és sòlid i atractiu, podria arribar a ser la segona força del país a dia d`avui.
Pensem en Bildu, que té molts menys vots que en conjunt nosaltres.
Josep Maria Bellmunt

dimarts, 24 de maig del 2011

472. Europa condemna repetidament el Regne d'Espanya

El 15 de març el Tribunal de drets humans d'Estrasburg condemnava una altra vegada l'estat espanyol per violar la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi. La condemna incloïa el pagament de costes (3.000,00) i una multa de 20.000 per actitud “desproporcionada”. Otegi havia dit que el rei Borbó era el “responsable dels torturadors”. Dies abans el mateix tribunal condemnava altre cop el mateix estat per no investigar, deliberadament, les tortures a Aritz Beristain. El setembre de 2010 una sentència igual va condemnar Espanya per no aclarir tortures sobre Mikel San Argimiro.

I no és només al País Basc. Aquest abril el Tribunal de justícia de l'Unió Europea ha condemnat a l'estat espanyol per no depurar aigües residuals urbanes a 38 localitats. El gener el mateix tribunal havia condemnat al Regne d'Espanya, amb pagament de costes (com la UEFA ha fet amb el R. Madrid) per incomplir la directiva de prevenció i control integrats de la contaminació. La directiva, de 1996, donava de temps fins 2007 per prendre mesures ambientals en gairebé 5.000 industries afectades. Els espanyols ni cas. I tampoc la cosa és circumscriu a l'ecologia. Fa només uns dies la Comissió Europea feia un ultimàtum al Regne d'Espanya per a que apliqui la norma comunitària de control sobre els sous dels directius. E. Botín, del BSCH, per exemple cobra 3,9 milions d'€. El termini per aplicar la norma acabava el dia 1 de gener de 2011 però els espanyols, altre cop, ni cas. Amb l'ultimàtum d'ahir s'inicia el procés per a que el Regne d'Espanya torni a ser multat. Això sí, el Regne del que som subdits és l'estat que paga les primes més altes del món als jugadors de futbol si guanyen un campionat i es gasta 360 milions d'€ en el vaixell de guerra més gran de la seva història o manté una oficina de 700 m2 al centre de Varsòvia per promoure la llengua espanyola, la seva, la castellana.
I encara hi ha qui diu que, en cas d'independència, Europa faria costat a l'estat espanyol.

diumenge, 22 de maig del 2011

471. Impressions a l’acampada de Barcelona

Aquesta entrada pretén explicar, a qui no ha pogut ser-hi, com és l’acampada de protesta de la ciutat de Barcelona. Té un punt de vista subjectiu.
- L’origen de la protesta és la crisi econòmica i en culpabilitza a l’extrema corrupció de la casta política espanyola, inclosa la monarquia, i els bancs. La corrupció ha caracteritzat la política de l’estat les darreres dècades però fins ara no és problema. L’origen és clarament la crisi. Sense crisi, per molta corrupció que hi hagués la gent anava vivint amb “panem et circemses”. No és broma: un factor clau de la protesta ha estat que ha esclatat quan la lliga i la copa estaven decidides. Hagués estat impossible aquesta protesta enmig dels 4 clàssics i, de fet, si el Barça guanya la Copa d’Europa els acampats patiran una veritable invasió.
- A partir d’aquesta premissa els atacs “als polítics” en les diverses assemblees han estat constants. El primer punt del text aprovat divendres al vespre era contra els privilegis dels polítics que són absolutament abusius. El segon contra els dels bancs. L’exemple d’Islàndia (independitzada de Finlàndia fa menys d’un segle) és repetit. Un argument molt utilitzat, sobretot a comissions, és que s’ha de responsabilitzar els polítics i els bancs: si foten la pota ho han de pagar ells. Molts diuen: si m’equivoco a la feina en rebo les conseqüències i vull el mateix pels polítics i els banquers. Una altra idea generalitzada, també raonable, és que si et poses en política t’has de corrompre necessàriament. En cas contrari marxes desesperat de qualsevol partit on les direccions basen el seu poder en un sistema podrit. Hi ha un fum de propostes molt interessants com la representativitat el vot en blanc, el control del patrimoni dels polítics, prohibir, com és el cas que 55 persones imputades es presentin a les eleccions, eliminació dels “càrrecs de confiança” com a Finlàndia.
-I aquests són els punts en comú dels indignats. A partir d’aquí tot és molt difús. Un primer dubte és si l’acampada és una sucursal de la de Madrid. I ho sembla però s'ha desmarcat de 'Democracia real' i de la circumscripció única; cosa que molts dels acampats de Barcelona, en canvi, recolzen. Sobre l’ús de la llengua catalana té un paper alt excepte en les comissions petites on no arriba ni al 20 %. S’escolta més català a l’acampada que en el dia a dia de Barcelona. Negar que la gent que hi ha són catalans és absurd. Fins i tot hi ha un mapa de les mobilitzacions a la resta dels Països Catalans. Un tercer aspecte és la meravella de la participació. Es gaudeix molt anant a les comissions o assemblees que emulen l’àgora grega on cada persona podia parlar i, sobretot, moltes escoltaven. Un veritable plaer.
- El problema rau en què la majoria de persones creu que l’estat espanyol és putrefacte però pensen que el poden reformar. I gran part de la direcció del moviment (i n’hi ha direcció, que ningú ho dubti) té propostes clares: república espanyola, pujada d’impostos i democratització de la societat amb més participació. Aquí és on l’acampada patina i molt. Diverses persones hem proposat que s’inclogui el dret a l’autodeterminació en els referèndums que es demanen. Si tot es pot votar és TOT. Doncs la resposta és no. I no per què no és una proposta consensuada i ara hem d’anar junts “en lo que nos une”. En canvi hi ha pancartes a favor de l’autodeterminació de Colòmbia. Quan un suposat demòcrata no accepta un dret democràtic cal dubtar-hi. Si a sobre t'acusa de poca vergonya per manipular la "seva" protesta o de "no entendre" per què estan indignats(com si els altres no ho estiguéssim) la cosa comença a fer un tuf desagradable. 
- La protesta va començar amb un hashtag #spanishrevolution a twitter. Durant uns dies van aconseguir el seu objectiu però llavors va aparèixer #catalanrevolution i molts “indignats” es van indignar amb la “manipulació nacionalista” de la protesta. Quan era "spanish" no era nacionalista en ser "catalan" sí. #spanishrevolution i #catalanrevolution  no eren antitètiques però ells van fer que sí. I llavors van crear #sinbanderas. És una bona iniciativa i seria una errada anar amb banderes a la Plaça Catalunya ja que seria un factor de divisió en una protesta eminentment social. Llavors la proposta fou: sense banderes però amb democràcia: dret a l’autodeterminació. I fins ara la direcció de la protesta, en mans de nuclis d’extrema esquerra i sobretot anarquistes o del Partit Pirata ha estat que no. I cap demòcrata pot recolzar un moviment que nega el més elemental dels drets democràtics.

En resum la protesta és com un metge que fa un bon diagnòstic de la malaltia però s’equivoca amb la recepta. Una gran part del que es demana (representació del vot en blanc, fi dels privilegis dels bancs, referèndums consultius, model republicà...) és molt encertat però l’obsessió per mantenir el marc espanyol i haver de sacrificar l’autodeterminació és una errada. Els avis van haver de renunciar a l’autodeterminació per salvar la república. Els pares per salvar la transició. Nosaltres no ho farem. I la protesta, a Barcelona, no triomfarà. De moment hi ha més gent a El Corte Inglés que a les assemblees més massives que se n’han fet. El 10 de juliol vam omplir 200 places de Catalunya.








divendres, 20 de maig del 2011

470. La gestió de l’aeroport de Perpinyà, com exemple

A tota Europa, excepte a Romania i a l’estat espanyol, la concessió de la gestió dels aeroports les donen les regions, les cambres de comerç o els ajuntaments. Un exemple recent el tenim precisament al nostre país. L’aeroport de Perpinyà passarà a ser gestionat per Veolia. Així ho ha decidit la Regió de Llenguadoc-Rosselló (equivalent a la Comunitat Autònoma de Catalunya). Veolia, així, gestionarà els aeroports llenguadocians i el nord-català. I qui ho ha decidit?. El govern local. Se’n diu subsidiaritetat: no cal decidir res lluny si es pot fer a prop.
Al sud de Catalunya la situació és inversa. L’any 2007 la Generalitat va demanar que l’aeroport de Barcelona fos intercontinental. Tenia el suport de l’ajuntament de Barcelona. I qui ho havia de decidir, ai las, era el govern del Regne d’Espanya. Tots tres eren en mans del mateix partit: PSOE. Companyies internacionals van presentar una oferta per fer un hub. La Cambra de Comerç es va mobilitzar en el mateix sentit. I l’estat va donar la concessió de la T4 a Iberia desoint totes les demandes que anaven en una altra direcció. I Iberia va garantir que els vols intercontinentals hagin de passar per Madrid...

dimecres, 18 de maig del 2011

470. Com es presenta l’independentisme a les municipals?

Un 65 % del territori, un 96 % de la població
La Comunitat Autònoma de Catalunya té 947 municipis. L’independentisme presenta llistes a un 65 % d’aquests pel 22 de maig. Amb tot això suposa un 96 % de la població. CiU és la força política que presenta més llistes al Principat: 911 front les 884 de fa 4 anys. Pel que fa a les forces independentistes ERC continua essent la principal amb 588 llistes front les 688 de 2007. Novament en Joan Ridao ha mentit: fa unes setmanes afirmava que ERC ja tenia 700 candidatures fetes i repetirien el nombre. Sumant les de fora del Principal Esquerra s’ha quedat en 654 per les 747 de 2007. Quan mentir surt de franc perquè no fer-ho sempre?.

SI contra CUP
Solidaritat ha sorprès tothom. Afirmava cercar qualitat. Malgrat això SI ha fet 111 llistes de les que la immensa majoria en solitari. S’ha afirmat que moltes d’aquestes llistes són fantasma. Si és així se sabrà el 22 de maig i el que ara és una demostració de força suposarà un dur cop a la credibilitat de SI. Un cop dur perquè moltes de les llistes solidàries són precisament a llocs on la CUP tenia presència feia anys. De fet SI pot evitar l’entrada de CUP a diverses localitats i que no avancen a capitals de comarca on havien fet molta i bona feina. CUP presenta 75 llistes front les 40 de fa 4 anys i recolza 5 més al Vallès. CUP i SI protagonitzaran un duel per establir quina de les dues forces pot ser l'alternativa municipal a ERC dins l'independentisme.
Reagrupament gairebé no presenta llistes en solitari excepte a petits municipis com Viladecavalls. Tot i que el president reagrupat va dir que presentar-se a les municipals era una “imbecil·litat” RCat es presentarà a 50 municipis. Principalment amb Esquerra però també ha fet 3 pactes amb SI i alguns amb CiU o amb CUP. Especialment el de Girona.
A part d'aquestes llistes hi ha algunes de puntuals com la de Nova Catalunya Independent a Olot o Identitat Catalana a L'Hospitalet de Llobregat. Aquesta darrera té el dubtós mèrit de no tenir cap integrant de la població.

Creixement a les Illes i manteniment al País Valencià i la Franja
Fora de la CAC Esquerra es presenta a una trentena de localitats balears mostra del seu creixement sobre tot a Mallorca. De fet a aquesta illa ha passat de dues llistes el 2003 a 21 enguany. Això suposa que cobreix un 87 % de la població. A Eivissa tornen a presentar-se en coalició amb el PSOE. La CUP, SI o Reagrupament no tenen presència a les Illes.
Al País Valencià la CUP té presència testimonial a dues localitats: Barxeta i Benifairó de la Valldigna. ERPV havia presentat 47 llistes però aquest cop seran 38. Esquerra també es presenta a la Franja de Ponent, concretament a Calaceit dins d' Entesa de Calaceit mentre Convergència Democràtica de la Franja ho fa a Fraga, Benavarri, Pont de Montanyana, Sopeira i a Areny de la Noguera on tanca la llista l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa.

dimarts, 17 de maig del 2011

469. Celebrant morts

Diumenge 1 de maig l’OTAN assassinava un dels fills del coronel Gadafi de 29 anys i 3 dels seus nets. La majoria de la premsa no ha especificat les seves edats: 4 anys, 3 anys i 4 mesos. L'OTAN assassinava dies després de que els Estats Units comencin a comprar petroli als rebels des de Bengasi. Un fet objectiu que demostra la veritable intenció de l’acció militar contra Líbia i que contrasta amb l'actitud envers Síria.
Dilluns els mateixos Estats Units anunciaven l’assassinat d’Ossama Bin Laden. Després d’una dècada, el país que suposadament controla totes les notres vides via satèl·lit, aconseguia suposadament part del seu objectiu. “Part” doncs Bin Laden viu, si realment era el cap d’Al Qaeda, seria molt més útil que mort. Un pres és un derrotat, un mort esdevé un màrtir. I els màrtirs alcen les masses. En tot cas hores d'ara no tenim cap dada objectiva per creure en aquesta mort. Cap.
Les celebracions d’assassinats són especialment repugnants però les de les darreres setmanes són, a més, objectivament inconscients. Bin Laden ha vençut. Quan va optar per fer front a Estats Units el salafisme no era gaire res. Avui està sòlidament implantat arreu del món musulmà. I guanya adeptes. En guanya quan s’ensenya els cadàvers de musulmans però mai d’occidentals, quan l’exèrcit hindú massacra la població del Caixmir i el rus la del Caucas, en guanya quan es bombardeja Líbia però es permeten matances a Bahrein, ...
El món musulmà viu profundament humiliat, militarment massacrat: 150.000 morts a Iraq per unes “armes de destrucció massiva” inexistents, culturalment menyspreat i políticament sotmès. Fa tres dècades el problema era Palestina. Ara són Marroc, Líbia, Tunísia, Egipte, Iraq, Txetxènia, Indonèsia, Caixmir, Iemen...i Europa. Sí, a Europa viuen milions de musulmans que són farts de pensar que els morts gairebé sempre els posen ells. I tenen els mitjans per evitar que no continuï essent així. Celebrar assassinats, sovint, és el pas anterior a lamentar-los.

diumenge, 15 de maig del 2011

468. L’etern apropament entre Maulets i CAJEI

El 15 d’abril Maulets i CAJEI celebraven un acte conjunt a València sota el lema ‘Unint-nos fem el camí’. El dia següent a Llíria aplegaven, altre cop junts, unes 300 persones. De fet ambdues organitzacions han actuat com una de sola en els diferents actes del 25 d’abril d’enguany per primera vegada. No és una novetat, però, la col•laboració entre Maulets i CAJEI. A les respectives assemblees, de del llunyà 2007, han apostat reiteradament per bastir la unitat d’acció cap a un sol referent juvenil. Fins i tot a Manresa actuen com una sola organització, JEI.
El que resulta sorprenent són els anys que estan necessitant dues organitzacions bessones per arribar a un acord que vagi més enllà d’una unitat d’acció tant positiva com insuficient. Tant Maulets com CAJEI tenen estructures assembleàries que defugen les direccions habituals sempre reticents a perdre quotes de poder. Tampoc es pot argumentar que vinguin de tradicions polítiques diferents. Cal no oblidar que si bé Maulets prové del sector PSAN va unificar-se amb JIR que provenia del sector IPC; per la seva part CAJEI va néixer propera a Endavant que, precisament es fonamentava en la unitat d’acció de sectors provinents també dels sectors esmentats. Ni tant sols hi ha un argument ideològic car llegir els textos dels dos grups fa difícil trobar-hi diferències i Maulets fa temps va acceptar la demanda de CAJEI d’apostar pel “comunisme”.
Tot plegat fa de mal entendre com dos grups idèntics duguin mitja dècada d’apropament i negociacions internes però siguin incapaços de renunciar a les sigles respectives.






divendres, 13 de maig del 2011

467. Nova ocupació índia: Glen Cove


El 14 d’abril militants indis ocupaven la finca de Glen Cove, a California. Hi plantaven un tipi ritual de gran alçada i la bandera de les nacions índies americanes amb els colors groc, vermell, negre i blanc. L’ocupació responia a la intenció de convertir un lloc sagrat per les tribus índies californianes en un espai urbanitzat.
Glen Cove és també conegut com Sogonea Te en la llengua ohlone o costano. Aquesta llengua va extingir-se l’any 1939 però els costano, una nació índia de la badia de San Francisco, compten encara avui amb uns 1.400 membres. No només per ells Sogonea Te és un lloc sacre sinó per altres grups tribals. Tots plegats han rebut el suport de l’American Indian Movement (AIM) així com de Sacred Sites Protection & Rights of Indigenous Tribes. Aquest darrer grup ha negociat, sense èxit, amb la promotora de forma pacífica. Aquesta ha començat a desplegar els seus operaris davant l’esguard desafiant dels militants indígenes que fa dies que viuen a la finca.

dimecres, 11 de maig del 2011

466. Festival de cultures minoritzades a Marsella

‘Lo Liame’ és una associació occitana que organitza des de fa onze anys un festival peculiar. Es tracta del Festival de les llengües i cultures minoritzades del món. Enguany celebra la seva onzena edició, com sempre, a Marselha (Marsella en occità). La ciutat foceana acollirà delegacions kurdes, catalanes, bretones, berbers (imazighen), criolles,... entre les actuacions previstes hi ha la versió de ballet dels gascons Familha Artús i el grup Lou Seriol de les valls occitanes de l’estat italià. Comença l’onze d maig i clourà el primer de juny. Els Països Catalans són representats per Belda i el Conjunt Badabadoc que hi toquen el 12 de maig “amb la llengua dels filòsofs Ramon Llull i Pep Guardiola, la força de l’USAP i la concentració del Barça, les derrotes militars a Lleida i la confrontació hippy d’Eivissa, les restes romanes de Sagunt i Tarragona, una bona paella amb vi de l’Empordà..:”.

dilluns, 9 de maig del 2011

465. Puntualitzacions sobre les eleccions canadenques i Quebec

Les recents eleccions canadenques del 2 de maig han estat observades per sectors unionistes al nostre país com un retrocés dels independentistes del Parti Québécois (PQ) i han donat per finida la seva història. La realitat, però, no és aquesta i les errades en l’anàlisi fet mereixen algunes puntualitzacions.
1)El Parti Québécois (PQ) no es presentava a aquestes eleccions. De fet el PQ va ser fundat l’any 1968 i no es presenta a les eleccions estatals canadenques només a les municipals i a les del Québec. És cert que el PQ viu una situació de certa feblesa des de fa anys amb divisions internes i manca de lideratge. I malgrat això obté un 30 % dels vots.
2)El partit que ha passat de 49 a 4 escons ha estat el Bloc Québécois (BQ). Aquest partit va ser fundat l’any 1990 i, al contrari que el PQ, participa a les eleccions de Canadà on creu que cal tenir influència. Això no treu que les relacions entre les dues formacions siguin fraternals i tinguin similar base electoral. Un dels problemes del BQ és que Gilles Duceppe el dirigia (acaba de dimitir) des de 1997 amb una nul·la renovació interna. Però el BQ no és el PQ sinó que va ser fundat per dissidents quebequesos dels dos grans partits canadencs: liberal i conservador.
3)El BQ s’ha enfonsat en terme d’escons perdent un 91 % dels escons. En terme de vots ha perdut un 40 %. El BQ ha obtingut, en un escenari molt difícil, un gens menyspreable 23 % dels vots.
4)El gran vencedor de les eleccions al Quebec és el New Democratic Party. Segons la premsa unionista els votants independentistes han abandonat els seus ideals s’han passat a aquest partit però al Québec l'NDP és el Nouveau Parti Démocratique-Section Québec. De fet els seus militants només ho són a nivell federal (Canadà) però a nivell provincial (Québec) poden ser militants, al mateix temps del PQ o altres partits. En canvi no observen el desastre electoral dels partits unionistes clàssics (conservador i liberal) en un moment de retrocés del BQ.
5)I la gran paradoxa és que :
- una part important d'independentistes quebequesos, fins i tot membres del BQ, han recolzat públicament l'NDPQ. Per primer cop la socialdemocràcia podia tenir un paper important al Canadà i, de fet, s'ha posat en dubte què hi van a fer els independentistes al parlament de Canadà ja que, el que cal, és tenir majoria a Montreal i no a Ottawa. De fet s'ha parlat obertament de “infiltració d'independentistes a l'NDP”.
- la majoria dels 102 escons de l'NDP, concretament 58, els ha obtingut a Quebec i ho ha fet amb un discurs clarament federalista gairebé sobiranista (de fet l'acord entre l'NDP canadenc i el quebequès de 1989 es basava en la sobirania de la belle province).
- Moltes anàlisis parlen prou clar: el BQ s'enfonsa però els independentistes no o bé: els electors no han votat contra la sobirania sinó a favor d'un gir d'esquerra. Per cert, gir que no es donarà ja que la dreta ha guanyat les eleccions.
Una de les possibles conclusions és que l’independentisme quebequès no està afeblit però els partits que el pretenen representar-lo s'han de renovar.

dissabte, 7 de maig del 2011

464. Set factors que haurien dut l’SNP a la majoria absoluta a Escòcia

1. Unitat. L’Scottish National Party (SNP) uneix els independentistes. Les poques escissions que ha patit no han quallat ja que la immensa majoria dels independentistes saben que, per sortir-se’n cal anar junts. Hi ha independentistes a d’altres partits com el liberal demòcrata o el verd però a l’SNP hi ha tothom per qui la independència és la prioritat.

2. Centrisme: Se’l considera de centre esquerra però inclou des de liberals fins a socialistes. Enlloc d’aprofundir en una ideologia concreta aplica el sentit comú. Possiblement posar peatges als ponts és d’esquerra però no té lògica: fora peatges.

3. Saber esperar. No pactar per càrrecs. L’any 1999 l’SNP va obtenir 35 escons i els laboristes (com són coneguts els socialistes a Escòcia) van oferir un govern de coalició. L’SNP va preferir esperar. El 2003 va retrocedir a 27 escons per 50 labs. I el 2007 va guanyar les eleccions amb 47 escons. Fins i tot així va preferir un govern feble (sense pactar amb conservadors o liberaldemòcrates) però en solitari. L’SNP prefereix no governar o fer-ho en minoria que pactar amb unionistes.

4. Renovació sense ruptura. Alex Salmond va saber retirar-se després de dirigir el partit entre 1990 i 2000. El va succeir John Swinney entre 2000 i 2004. Salmond va saber retirar-se a temps, això el va reforçar i es va fer enyorar essent re escollit el 2004 enlloc de desgastar-se. Actualment l’antiga dirigent dels joves de l’SNP, Nicola Sturgeon ha agafat un paper molt rellevant.

5. Bona gestió. Amb un fum de mesures on l’SNP ha combinat baixar impostos o congelar-los amb augmentar serveis, mesures de més seguretat amb augmentar la despesa sanitària. A vegades no hi ha dretes o esquerres hi ha eficiència o ineficàcia i clientelisme.

6. Via pacífica. Els pocs brots violents de l’SNLA han estat rebutjats. El problema, però, rau en la proximitat d’Irlanda del Nord on l’SNP podia tenir simpaties cap al moviment republicà però l’ús de la violència ha estat un abisme absolut.

7. Perseverar. L’SNP fou fundat l’any 1934 i fins el 1945 no va aconseguir el primer escó. Va caldre esperar al 1968 per revalidar-lo. Els anys cinquanta i seixanta va veure’s superat per moviments de la societat civil (Scottish Covenant Association i Scottish Congress) que, en no ser un partit polític es van dissoldre amb la mateixa facilitat que van emergir.

En definitiva possiblement la lliçó escocesa és que els independentistes pels qui la independència és la prioritat millor si van units en un partit, plural però un, deixen els debats ideològics de costat i no pacten amb unionistes a canvi de gestionar engrunes de poder. Una fórmula similar que està funcionant a Flandes.

Alba gu bràth, agus saor Alba.
(Visca Escòcia, i Escòcia lliure).



divendres, 6 de maig del 2011

463. Un Herri Urrats per fer front als atacs del PSOE

Diumenge 8 de maig se celebra una nova edició del festival Herri Urrats. És la trobada anual en suport a la llengua basca a Iparralde (el País Basc Nord) i concentra desenes de milers de persones al voltant del llac de Senpere.
Enguany serà més Herri (popular) que mai. I és així perquè el suport institucional ha estat eliminat pel govern del PSOE a la Comunitat Autònoma Basca. De fet el PSOE, amb l’ajuda dels seus aliats del PP, ha decidit eliminar totes les ajudes a les escoles de llengua basca més enllà de la frontera. Afortunadament aquestes ajudes s’han mantingut o incrementat per part de les institucions de l’estat francès. I l’ajuda més important serà aquest diumenge: la del poble que estima la seva llengua i farà front a un govern que només és al poder gràcies a l’adulteració de les eleccions amb prohibicions arbitràries d’altres partits.

dimecres, 4 de maig del 2011

462. Depeche Mode a Barcelona

Depeche Mode ha venut més de 100 milions de discos. La seva música electrònica va convertir-se en una de les més reconegudes de finasl dels anys 80 i principis dels anys 90 amb dos àlbums memorables: 'Music for the masses' (1987) i 'Violator (1990). L'eclosió del grunge i els problemes del vocalista, Dave Grahan, amb la droga van causar la decadència de la banda. Només la persistència del compositor, Martin Gore va permetre superar la caiguda. El disc 'Exciter' (2001) marca el nivell més baix del grup.
I malgrat tot Depeche Mode han persistit i ja duen 12 àlbums editats. Els darrers han optat per un so cada cop més glacial com a 'Playing the angel' (2005) que va arribar a ser número 1 a 18 estats del món o 'Sounds of the universe' (2009) a 21. Aquest darrer té algunes peces que emulen la millor etapa com ara 'Fragile', 'In sympathy' i 'Perfect'. A més Gahan ha refet la seva vida i ha publicat dos discos en solitari. El 4 de juny visiten Barcelona.

dilluns, 2 de maig del 2011

461. Tota una fita: 200 números de ‘L’Accent’

Aquesta Diada de Sant Jordi ‘L’Accent’ ha publicat el seu número 200. La fita és especialment remarcable si tenim en compte que és una publicació auto finançada, no partidista i que es reparteix de franc. Cada 15 dies ‘L’Accent’ aporta una visió pròpia de l’independentisme rupturista on hi tenen veu persones sense filiació política o procedents de diversos moviments polítics com ara Maulets, CAJEI, Endavant (OSAN), CGT, CUP o MDT. També hi tenen pes els moviments socials i culturals. Precisament la publicació equilibra els aspectes d’actualitat política amb la social, econòmica o cultural.
Mai abans l’independentisme català havia consolidat una publicació pròpia amb tanta qualitat i longevitat. Si bé és cert que els mitjans digitals permeten amb un cost baix mantenir una presència comunicativa és evident que la presència independentista en l’espai de publicacions de paper o ràdio és avui dia ridícula. ‘L’Accent’ hi posa remei amb una fòrmula clarament independentista, d’esquerra rupturista i molt interés en la territorialitat. Això vol dir que l’àmbit informatiu són sempre els Països Catalans i, amb èxit, recull l’actualitat en cada territori sense abandonar una visió global. Fa goig llegir ‘L’Accent’ en aquest sentit lluny del reduccionisme autonòmic de la premsa clàssica per no parlar dels mitjans que tenen un referent estatal francès o espanyol.
‘L’Accent’ va aparéixer l’any 2002 però té una regularitat quinzenal des de gener de 2003, ha passat de 8 a 16 planes, ha afegit color i arriba ja als 4.000 exemplars. Per recolzar-lo hom pot subscruire’s per 60 €/any a C/ Maldonado, 46 baixos 46001 de València o a C/ Tordera, 34 baixos 08012 de Barcelona o l’accent.cat@gmail.com