dissabte, 21 de desembre del 2013

605. I malgrat tot, la bellesa



Ens perdem en un laberint de necessitats,
Mancats de sentit,
Caminem per carenes de cims que no ens calen,
Dormim la major part de l’existència,
Incapaços de somiar.

Tanquem els ulls a la llum,
I els obrim a la foscor de les cavernes,
Ens queixem, llavors, que no veiem.

Sanglotem, també, que tot plegat no té sentit:
La vida, el patir, l’enyor, la derrota.

Un dia, potser, descobrirem que cercar la bellesa,
Llepar-la amb els ulls, olorar-la a mitjanit,
Acaronar-li el perfil amb un sol dit furtiu,
Apropar-la als llavis, sense tocar-la,
Això li dóna sentit a tot.

Cerquem la bellesa abans de que sigui massa tard.

diumenge, 15 de desembre del 2013

604. Les dues preguntes, un mal menor





Hi ha la sensació que una consulta amb dues preguntes és, de fet, una consulta amb trampa. Els arguments són prou clars, entre ells:

- La pregunta d’Escòcia ha estat validada per un dels Estats més potents del món, el Regne Unit, i, de fet per l’Unió Europea.

- La pregunta escocesa: “Vol vostè que Escòcia esdevingui un Estat independent?” és clara. No admet debats. Les preguntes catalanes, amb resultats ajustats, duran a un atzucac d’interpretacions variables. 

- Les dues preguntes afebliran sempre la resposta del sí i, en ser poc clares, duran a una menor participació.

- La primera pregunta catalana és d’un to naïf preocupant, no té cap sentit. La paraula Estat té diversos significats en dret internacional: Estat és Baviera, Texas, Espanya o Andorra. No era Estat, per decisió pròpia, la Líbia de Gaddafi.

Dit tot plegat, aquest ha estat un mal menor per tres raons. 

La primera és que s’ha aconseguit que ICV-EUiA, formació bàsicament unionista, entri en el bloc dels convocants de la consulta. Això era vital per afeblir el bloc dels opositors a la consulta. De fet la pregunta era en mans d’ICV-EuiA i tothom ho sabia. Els resultats electorals no van deixar una altra opció. S’ha volgut fer creure que UDC i tenia un paper decisiu però no era així. El partit democristià no tenia cap pes en les negociacions ja que el seu poder està fortament limitat pel seu perfil i per dependre, de fet, del seu partit coaligat: CDC. 

En segon lloc la pregunta deixa en situació d’escac al PSOE català. No hi ha cap motiu polític per a que s’hi oposi si exceptuem la seva submissió al Carrer Ferraz. Amb la doble pregunta el PSOE català queda dinamitat i entregat a l’unionisme radical definitivament. 
 
La tercera raó és definitiva. El Regne d’Espanya s’oposarà amb totes les seves forces a que se celebri cap consulta. Té les armes, els diners i la seva legalitat interna a favor. Aquesta és la següent fase de la lluita: si es celebrarà el referèndum o no. I en aquest sentit la(es) pregunta (es) passen a segon lloc. Per això era tant important afeblir els qui s’oposen a la consulta. I per això el text de la pregunta, tot i que erroni, no és substancial. Si Espanya s’en surt evitant la consulta el procés derivarà probablement en una declaració unilateral i la pregunta només serà ratificar aquesta.

diumenge, 8 de desembre del 2013

603. Els indis algonquins aturen una explotació forestal




El 3 de desembre un grup de militants indis de la tribu algonquina de Barriere Lake (Québec, Canadà) van aturar els treballadors que pretenien endegar una explotació forestal no autoritzada. L'acció de desobediència fou pacífica. Els indígenes defensen el dret a decidir sobre les seves terres."Pretenem protegir la terra i l'aigua de les generacions futures, dels nadius i dels no nadius" afirmen els militants indígenes.

El conflicte a Barriere Lake fa dues dècades que dura. La resistència d'aquesta comunitat algonquina és un exemple de tenacitat i desobediència civil per defensar la natura. De fet ens mostra com una part de la comunitat pot trair els interessos de la comunitat per satisfer els seus de particulars però aquest cop s'ha trobat al davant la resistència organitzada de la resta de la tribu.

Els anys 1980s aquesta comunitat ja va destacar en la lluita contra la indústria de fusta amb enfrontaments amb la policia. El dirigent dels activistes era un jove cap costumari, Maurice Matchewan. Durant la crisi d’Oka (iroquesos mohawk) van fer una sèrie de bloqueigs que van arribar a tallar una autopista. El govern finalment va accedir a negociar a partir de 1991. D’aquí va sortir un acord de 20 M $ per noves terres, construcció de cases i una escola. Però el 2001 INAC se’n va desdir. El 1996 INAC va decidir no reconèixer Matchewan i reconeixer un petit grupuscle com a consell tribal “interí” que tenia que governar a 150 quilòmetres de la reserva. El 1997 Matchewan fou reconegut altre cop.

El 2006 l’assemblea va rescollir Matchewan i altre cop va sorgir un grup dissident reconegut (sembla que impulsat) per INAC que va nomenar el Third Party Management. El 2007 un jutge ja va sentenciar a favor de Matchewan i acusà els rebels de “petita minoria”. El consell d’ancians va exigir a Ratt que se sotmetés a eleccions però es va negar. La seva casa i d’alguns partidaris fou atacada.

El setembre de 2007 el cap Maurice Matchewan fou derrocat acusat de tràfic de droga i posessió d’armes i fou imposat Casey Ratt. B. Nottaway fou nomenat pel consell tribal de Matchewan. El febrer l’Algonquin Nation Secretariat va recolzar Matxhewan. I els contraris a Casey Ratt van fer-lo fora amb enfrontaments i 6 detinguts. El març el govern va imposar Ratt. Benjamin Nottaway, l’altre cap va afirmar que no el deixarien entrar a la reserva i 4 dels seus partidaris foren detinguts el març per tallar arbres per fer una barricada. Tot i trobar moltes barricades en el camí Ratt, envoltat de policia, va poder retornar a la reserva. Aquest és el tercer cop que hi ha un cas similar contra Matchewan.

Algonquin Nation Secretariat i UBCC han titllat de cop d’estat la imposició, per tres vegades d’un cap no electe i que ha de governar des de fora de la reserva per tenir només el suport d’una minoria. Això ja ho diu tot.


diumenge, 1 de desembre del 2013

602. Còrsega limitarà l’accés a la propietat immobiliària als no corsos



La proposta ve de dalt: del propi president cors, Paul Giacobbi (socialista):limitar l’accés a la propietat per aturar l’especulació immobiliària que ha fet augmentar un 25 % els preus a la meitat nord de l’illa i 12 % al sud (entre 2010 i 2011). 

La propietat es limitaria als corsos: només es podrà comprar un immoble si prèviament s’ha residit 5 anys a Còrsega o mostrar vincles familiars evidents. Els independentistes volen augmentar el requeriment a 10 anys. 

Ja al mes de maig Còrsega va votar una llei oficialitzant el cors. Aquest segon text legal, que es debatrà les properes setmanes, va també en el sentit de protegir la societat corsa que corre el risc d’esdevenir tan heterogènia que perdi la seva identitat i, al capdavall, desaparegui.