dissabte, 31 de gener del 2015

646. Els tuaregs de l'Azawad celebren 3 anys de precària independència

Dissabte 17 de gener de 2.015 els tuaregs, coneguts com a “homes blaus”, celebraven amb diversos actes els tres anys del seu alçament. Les banderes de l’Azawad onejaven i es pintaven a les parets de les poblacions del nord de Mali. Azawad és el nom pel que es coneix el sempre somniat estat tuareg del Sahel.
La caiguda del govern libi de Moammar al-Gaddafi, l’any 2011, va tenir un impacte immediat als estats veïns. Un dels efectes fou la marxa de milers de tuaregs cap a Mali i Níger. Els qui van fugir no ho van fer sols. Van endur-se amb ells molt armament i diner manllevat enmig de la crisi líbia. Segons la premsa de Mali es tractava de "combatents per l'alliberament de l'Azawad".
Entre els fugitius hi havia Ibrahim Ag Bahanga, qui va morir en estranyes circumstàncies el passat 26 d'agost de 2011 quan estava armant-se per reactivar la guerrilla tuareg contra Mali. Era perseguit per França, Argèlia i el propi Mali. La seva mort va suposar un alleugeriment per aquest darrer. Pocs dies abans de morir Bahanga ja apuntava un clar distanciament amb Gaddafi i deia que els tuareg havien de començar la seva lluita pròpia. Així ho va fer el seu successor, Ana Ag Ateyoub, considerat millor estrateg i més radical.




Arran de la revolució líbia s’havia fundat a Mali, el tuareg Mouvement National por la Libération de l’Azawad (MNLA) per a “defensar i valoritzar la política pacífica” tot condemnant “la violència i el terrorisme sota totes les formes”. Un dels seus dirigents, Moussa Ag Assarid, va aclarir els objectius del grup: “Aquest cop és la independència o res”.
Amb aquests tres elements (caiguda de Gaddafi, refugiats tuaregs i MNLA) es donaven les condicions per una nova revolta tuareg, la quarta. Va ser l’ L’MNLA va llençar una ofensiva militar el 17 de gener de 2012 al voltant de la vila de Ménaka, a la regió de Gao del nord de Mali; ocupant ràpidament a les altres dues regions tuaregs: Kidal i Timbuctu. Els xocs posteriors van provocar, segons les Nacions Unides, uns 125.000 refugiats. Alts oficials tuaregs de l’exèrcit estatal van desertar amb armes cap a la guerrilla de l’MNLA que va controlar un terç del país ja el mes d’abril de 2012. El dia 6 d’aquell mes va proclamar-se la independència de l’Azawad. Tot i no ser reconeguda internacionalment a efectes reals sí que existeix. L’MNLA va aixecar un estat al mig del desert del Sahel, emetent documents d’identitat imprescindibles per circular per l’Azawad i aprofitant l’ofensiva franco-txadiana sobre Kidal per recuperar aquesta ciutat d’on els islamistes l’havien expulsat.



L’aparició de grups armats islamistes a la zona com Ansar Dine, aliada a Al-Qaida, el Mouvement Unicité et Jihad en Afrique de l’Ouest i Mouvement Islamique de l’Azawad va complicar l’escenari. Aquests nuclis van lluitar contra els secessionistes tuareg i atacar les zones que controlaven. L’MNLA va combatre contra els islamistes no sense problemes doncs els gihadistes van respondre amb atemptats suïcides al propi Kidal contra edificis de l’MNLA. Malgrat això el moviment tuareg va arribar a acords puntuals aprofitant-se tant dels islamistes com dels seus adversaris pro occidentals. De fet el president de l’anomenat Consell Transitori de l’Estat de l’Azawad, Bilal Ag Acherif, va visitar París reunint-se al govern francès per obtenir suport en la lluita contra els islamistes.
L’any 2013 Mali i Azawad van signar un acord amb una treva i el retorn de l’administració de Mali a la ciutat de Kidal. Tot i que es va implementar, amb no pocs incidents, el maig de 2014 la treva es va trencar: Les forces tuareg van conquerir Kidal i van refusar l’intent de l’exèrcit regular per recuperar-la. Des de llavors, amb una posició de força, el moviment de Bilal Ag Acherif reclama negociacions al govern. L’estat tuareg existeix de facto, precari però innegable. Les negociacions, doncs, s’haurien de centrar en fer-lo efectiu o bé articular una via per a que Mali accepti un autogovern molt similar a una independència.

Article publicat a 'El Periódico

Versió en castellà

dissabte, 24 de gener del 2015

645. Divisions a la nació navajo sota el pretext de la llengua



Els navajo, o diné, són la nació índia dels Estats Units d'Amèrica amb més territori i un autogovern més potent. El conflicte que viu ara la Navajo Nation té més a veure amb els interessos polítics que amb la llengua; però aquesta s'utilitza de pretext. 

L'origen el trobem en el veterà president navajo Ben Shelly, de 67 anys. A les darreres eleccions Shelly va quedar setè amb menys del 5 % dels vots i va perdre el poder sobre una comunitat de més de 300.000 indis amb territori a Arizona, Nou Mèxic i Utah. Una comunitat que havia deixat amb el 52 % d'atur. També s'havia vist afectat per les seves excel·lents relacions amb el club de rugby Washington Redskins. Molts militants indis acusen a aquest club de promoure el racisme amb el seu nom de Redskins (Pells rojes) i, per tant, s'han posicionat contra Shelly. El Moviment Indi Americà (AIM) ha celebrat diverses concentracions contra clubs que usen denominacions pejoratives o emblemes sobre els indis.

Chris Deschene fou vetat com a presidenciable per no conèixer prou el diné

El segon lloc a les eleccions primàries va quedar Chris Deschene, de 42 anys, i ex congressista per Arizona. En primer lloc va quedar el qui fou president dues legislatures Joe Shirley Jr, també de 67 anys.

Una de les condicions de la nació navajo pels seus presidents és un bon coneixement de la llengua. Això li dóna prestigi i permet que aquesta no quedi arraconada al reducte folklòric. La llengua navajo, diné bizaad, de la família na-dené i del sub grup atapascà, té 170.000 parlants dels que més de 7.000 són monolingües. Per tant és parlada per un 65 % de la població el que li suposa una “mala salut de ferro” de cara a sobreviure en el futur.


Ben Shelly continua com a president interí tot i haver perdut les primàries

El fet que Deschene no tingués un bon domini del diné havia provocat una notable polèmica fins que el consell tribal va eliminar la condició. Però just abans de l'elecció Shelly va vetar (tenia poders per fer-ho) l'anul·lació de la condició i la va restaurar. Deschene llavors es va negar a passar un examen sobre el seu domini del navajo. El novembre, doncs, Deschene va quedar inhabilitat per la seva manca de domini de la llengua i Shelly, malgrat no tenir prou suport popular, ha estat investit com a nou president de forma interina. El debat, doncs, és si cal prioritzar la pervivència de la llengua o la voluntat majoritària de la nació. De moment Shirley, tercer en discòrdia, ja ha dit que troba que reinstaurar la condició de la llengua és “un desastre” i no ha participat en la cerimònia de nomenament de Shelly.

Ara, tot és pendent d'una decisió del tribunal navajo però el més probable serà un nou procés electoral entre Shirley i l'empresari Russell Begaye qui va quedar tercer a les eleccions. Aquestes es realitzaran el 4 d'agost i costaran més de 300.000 dòlars.

dijous, 15 de gener del 2015

644. Projecció de 'Tibet. Des de l'exili' a Barcelona

Serà al Poble Nou (Barcelona) dilluns 19 a les set de la tarda on es projectarà el documental de Villy Jandro sobre el procés legal emprès contra membres del Partit Comunista Xinès a l'Audiència Nacional de l'Estat Espanyol, relatat a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes. 

És una anàlisi de la situació de desemparament del poble tibetà davant la pressió econòmica del gegant asiàtic. Amb el títol 'Tibet. Des de l'exili', el treball presenta els testimonis dels protagonistes del procés i de dissidents i expresoners polítics tibetans, que des de l'exili a l'Índia i el Nepal, analitzen la situació actual i les possibles sortides d'un conflicte que, ara també, afecta el nostre país. La projecció es farà al Centre Cívic del Parc Sandaru.