95. Reagrupament es presentà a la Vila Olímpica

Més de 80 persones van assistir a la presentació de Reagrupament a la Vila Olímpica el 28 de gener. Hi van participar Emili Valdero i Toni Strubell. El primer va explicar els objectius fonamentals de l’associació. Pel que fa a la independència va parlar de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i la poca millora que suposa el nou sistema de finançament. La “millora” és d’uns 2.200 milions d’€. L’autonomia, però, ha de retornar 800 en concepte de pagaments avançats de l’any anterior que no s’han concretat en veure’s reduïda la recaptació per la crisi. A més el PSOE ha eliminat el impost sobre el patrimoni. Suposava 500 milions que recaptava la Generalitat. Per tant la “millora” es redueix de forma notable. El mateix ponent va detallar les propostes de regeneració. Un exemple el trobem als Estats Units on 48 del 51 estats no permeten que els electes contractin a parents seus ...fins a tercer grau.

Strubell va centrar-se en la situació peculiar del nostre país profundament afectat per la dependència a un estat hereu del franquisme. Va fer notar que l’únic implicat en el cas de les fosses comunes és precisament l’únic jutge que les ha volgut obrir o el ridícul d’exposar una constitució a Brussel•les amb l’escut franquista. Amb el símbol falangista inclòs. Davant de tot això va parlar dels signes de desvetllament nacional: les consultes, les manifestacions de la PDD o la implicació de milers de persones, entre ells intel•lectuals de prestigi, a Reagrupament. Mentre els partits tenen clars problemes de desafecció i de militància, l’associació ha aconseguit en poc temps superar els 3.300 membres i fer més de 200 actes de presentació. El context, a més, no era fàcil. Com va fer notar Jordi Sànchez, coordinador de Sant Martí, s’ha fet enmig d’una clara opacitat informativa. Opacitat que és comprensible, va dir, en una formació que vol trencar amb l’estat actual i vol posar les bases d’un nou sistema polític. És evident que, amb aquestes premisses, ningú implicat en el sistema actual donarà cap facilitat.
Una nació és com una flama que es manté encesa. Poc a poc, van sorgint flames a moltes viles i barris del país. Ahir s’aixecava la flama a la Vila Olímpica. Simultàniament Reagrupament realitzava actes a Calella i Sant Cugat. De nosaltres dependrà fer d’aquestes flames una cadena de torxes que faci foc nou.