68. Quico Sabaté, el darrer maquis, assassinat fa 50 anys

El 5 de gener de 1960 moria a Sant Celoni Quico Sabaté, el darrer maquis. Era un militant anarquista de L’Hospitalet que va militar a la FAI i va acabar la guerra a la Columna Durruti. En finalitzar la guerra va ser acollit a la Catalunya Nord i va poder reunir la seva família. L’any 1944, però, es va reincorporar a la lluita formant un partida de maquis especialment eficient amb accions a la pròpia Barcelona durant 15 anys. Això el va portar a ser considerat “enemic nº 1ª” pel règim nacionalista espanyol.

La seva darrera acció fou una incursió per tractat d’alliberar un company pres. Tota la partida fou acorralada a un mas gironí. Sabaté fou l’únic que va escapar. Va creuar nedant el Ter, en ple hivern en dies com avui, i fugí en tren, malferit, fins que el maquinista el va denunciar. Va saltar del tren a Sant Celoni on fou assassinat. Ja mort, els espanyolistes li van desfigurar la cara a trets. Avui descansa a la vila del Baix Montseny on cada any des de 1995 se li ret un homenatge. Com a curiositat Gregory Peck va interpretar a Sabaté en una pel•lícula l’any 1964.
Diverses entitats han declarat el 2010 Any Quico Sabaté amb un extens programa, que fa un digne honor a la seva figura. També l’ajuntament de L’Hospitalet, del PSOE, ha preparat alguns actes en el seu record i ahir, Vilaweb, ens sorprenia dedicant la nit temàtica a la seva figura. Pot semblar poc, comparat amb els honors que han rebut franquistes com C. Sentís o J.A. Samaranch. Precisament aquest darrer, rebia ahir la notícia que 1.300 intel.lectuals de tot el món demanaven que se li retirés la presidència del COI.
El sistema polític autonomista català, derivat de la transició, va optar per oblidar figures com Facerias o Sabaté. I va preferir lloar els seguidors del dictador espanyolista com Samaranch o l’actual cap d’estat. Quaranta anys de dictadura unionista, espanyolista i feixista, van fer molt de mal. Però hem començat a revertir-ho.