dissabte, 20 d’agost del 2011

510. Brendan Lillis alliberat

Fa només uns dies parlàvem de la inhumana situació que patia el pres republicà Brendan Lillis a Irlanda del Nord. Donca s'ha sabut fa unes hores que, no només ha estat traslladat a un hospital civil sinó que ha estat alliberat. El Regne Unit, mostrant una racionalitat notable, ha escoltat les demandes de diferents sectors de la societat nord-irlandesa. Una vegada més es demostra que la mobilització i la unitat són armes poderoses en una lluita no violenta. Un campament havia estat, dia i nit, demanant aquest alliberament. Lillis, a més serà avui, els propers mesos. Coincidint amb la notícia el Sinn Féin va celebrar una marxa a Armagh per recordar les vagues de fam (hunger striker) de 1981. Hi van participar delegacions basques i catalanes que van escoltar les paraules de Gerry Adams. 

dijous, 18 d’agost del 2011

509. L’exemple de les Illes Aland

L’arxipelag, format per 6.500 illes repartides per la mar Bàltica és de cultura sueca però forma part de l’estat de Finlàndia. La seva autonomia fa enveja. Els productes no tenen taxes. Això provoca un allau de visites sobretot d’Estocolm i Helsinki en recerca de tabac i cervesa. Una desena part de les illes són habitades per prop de 30.000 persones.

- Aland és membre de la Unió Europea des de 1995 quan Finlàndia hi va accedir.

- Això no va provocar perdre els drets adquirits. Drets que aquí anomenarien privilegis. Drets confirmats per l’autonomia de 1922 ben poc després que Finlàndia s’independitzés de la Rússia tsarista. Drets confirmats després de la segona guerra mundial i a la constitució de 1990. Aquesta legislació especial, com la fiscal basca, és respectada per l’UE.

- El suec és la única llengua oficial. La normativa lingúistica és clara: només suec. I no ho entenen com una discriminació cap al finlandès sinó com una protecció de les minories.

- El seu territori està absolutament desmilitzaritzat i l’exèrcit finlandès no hi fa res, Aland té segells propis i drets fiscals en joc o la manca de taxes en aliments.

- Les Illes Aland són governades per partits de centre dreta des de fa dècades. L’atur és del 3 %.

- Tenen tota la competència en immigració. Per viure a Aland (dret a comprar propietats o a votar) calen dues condicions: saber parlar la llengua del país i haver-hi residit al menys 5 anys.

diumenge, 14 d’agost del 2011

508. La imponent tasca de la Dian Fossey Foundation

Dian Fossey va adquirir protagonisme internacional arran de la pel·lícula ‘Goril·les a la boira’ (1988) que recollia la seva experiència a Ruanda i el Congo en la protecció dels goril·les. Això li va costar la vida l’any 1985 assassinada a cops de gavinet pels caçadors furtius.
La seva obra l’ha continuada des de 1978 la Dian Fossey Foundation (amb aquest nom des de 1992). A finals dels anys noranta la Fundació va aconseguir que caps tradicionals del Congo acceptessin donar part de les seves terres tradicionals per crear reserves pels goril·les. L’any passat van aconseguir obrir un centre de rehabilitació per individus orfes amb el suport del propi Congo i dels Estats Units. Ja n’hi ha una desena d’animals al centre que pot acollir fins a 30.
La Fundació informa puntualment de les seves activitats que es poden seguir al blog ‘Notes de camp’ que s'ha posat en marxa tot just enguany. Actualment hi ha uns 700 goril·les i els conservacionistes descriuen que la població pateix un “declivi catastròfic”. Entre 1989 i 2003 a les muntanyes de Virunga la població va créixer un 17 %. L’any passat el creixement fou de més del 25 % mercès al treball liderat per la Fundació amb suport dels estats ruandés, congoleny i ugandès. Això no evita incidents com el de 2008 on foren assassinats set goril·les.

dijous, 11 d’agost del 2011

507. La violència espanyolista ni és terrorisme ni és notícia: casos recents

Com és habitual la violència espanyolista continua essent sistemàticament amagada pels mitjans de comunicació. Per això, des de les xarxes és important denunciar-la ja que amagar-la és una manera de donar-li cobertura. Aquests atacs, més matussers són a part dels habituals del “nacionalisme banal” espanyolista com la recent “anècdota” on el seleccionador de la sub19 va arrencar amb violència la bandera asturiana a un dels seus jugadors. La federació, enlloc de rellevar-lo, ha fet públic que prohibeix que s’ensenyi cap altra bandera que l’espanyola, la franquista amb un altre escut, a les celebracions.

Aquesta darrera setmana hem tingut nous exemples de “l’altra” violència, el terrorisme. El terrorisme espanyolista tracta bàsicament d’aterroritzar l’adversari polític amb amenaces o el seu assassinat. Al País Valencià, per exemple, fou assassinat Guillem Agulló o recentment el jove Pertur per cridar Visca el Barça amb les connotacions que, encara avui, té aquest crit. Al País Valencià, també, ha estat atacada, altre cop, una seu de Compromís. No és la primera vegada: el desembre ho fou la de València i les seus del Bloc i ERPV ha patit atemptats amb bomba. Fa només uns dies uns espanyolistes van interrompre la presentació d’un llibre provocant el terror entre el públic a la mateixa València. Provoca un esglai pensar que tots aquests atacs no generen ni una condemna política o judicial, una investigació o una detenció. Impunitat absoluta pel terrorisme espanyolista.

Altres exemples aquesta mateixa setmana els tenim al País Basc. La seu d’Etxerat, associació de familiars de presos bascos, a Gasteiz era assaltada, espanyada la porta i robats els seus ordinadors. Hores abans el govern espanyolista, PP i PSOE, prohibia una marxa d’Etxerat. Connivència?. I uns dies abans l’alcaldessa d’Andoain rebia una sèrie de cartes amenaçant-la de mort “A Espanya som acostumats a posar grans solucions als grans mals que se’ns presenten i vosaltres sou aquests grans mals (...) les províncies bascongades continuaran essent part d’Espanya i vosaltres, arribat el moment, morireu com espanyols acompanyats del vostre fàstic”. El mes anterior fou la batllia de Lasarte, també de Bildu, qui va rebre notes amb el mateix sentit. El PSOE sí que va condemnar aquest fet. El PP no. A Lasarte, però, s’ha passat de les paraules als fets. El 3 de juliol van cremar l’entrada d’una taverna popular, el dia 25 van robar les banderes basques del mateix local i dos dies després van espanyar la porta i van accedir-hi provocant desperfectes i robant a l’anterior. Tots aquests atacs terroristes compten amb l’absolut silenci de la premsa qui, en canvi, esbomba el més mínim gest de disconformitat contra l’espanyolisme a les províncies ocupades. A Catalunya, malauradament, també s'han produït darrerament força atacs similars ja reportats anteriorment a les entrades 244, 286 i 384 d'aquest blog.

Nota: en aquest article hi ha referenciades accions violentes espanyolistes per aterroritzar políticament al País Valencià, 6 més al País Basc i 6 a Catalunya. De les 18 cap ha aparegut a mitjans com 'La Vanguardia', 'El Periódico' i només una a TV3.

dissabte, 6 d’agost del 2011

506. Josep Sunyol afusellat fa 75 anys pels espanyolistes

Avui fa 75 anys que fou afusellat el president del Barça, Josep Sunyol i Garriga. Ha estat l’únic president d’un club de futbol del món afusellat. La seva sola mort descriu, de forma crua, perquè el Barça és més que un club. És la representació d’una nació sotmesa. “Més que un club” així ho va deixar escrit a l’estadi, just davant de tribuna, el president Joan Laporta. Així no oblidaran altres presidents futurs com el present. Més preocupat d’anar a Extremadura a fer genuflexions, eliminar seccions deficitàries però que per un motiu obvi funcionaven des de 1951, d’eliminar la senyera que hi havia a la foto de la web del Barça o de dirigir-se a les penyes “en español por que así nos entendemos todos”. Avui, el Barça anuncia actes per commemorar l'assassinat però, de moment tot són paraules, com els horaris infantils, la promoció de les seccions o la pràctica totalitat del programa amb que fou escollit el president Rosell.
A Sunyol el van matar espanyolistes i, com és habitual, quan ells maten, els assassins queden impunes. Sunyol era diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya. Malauradament la nota oficial del Futbol Club Barcelona ignora, de forma deliberada, el compromís nacional català del president Sunyol, ignora la seva acció política. Si hom llegeix la nota oficial no s’entén per quin motiu el van matar. I això després dels anys que duem amb la suposada “recuperació de la memòria històrica” per part dels governs espanyol i autonòmic i que han passat de puntetes sobre la figura, enorme, de Sunyol. Una figura que ens recorda, cada dia, que el Barça barreja esport i política. I qui no ho entengui, no entén el Barça.