Un jutge de Salt Lake City va revocar el 5 de gener el permís que la minera Peabody’s tenia per explotar les terres índies de Black Mesa. El permís durava fins 2026 i així podem veure quina és la magnitud de la decisió. Black Mesa, a Arizona, és un territori de les nacions diné (o navajo) i els hopi. Des de fa una dècada ambdós pobles lluiten aferrissadament contra l’explotació minera de la seva terra i l’enverinament de l’aigua. S’han creat diversos grups militants que han establert campaments de protesta, celebrat rituals religiosos i recollit 15.000 signatures. Han fet marxes i han protestat davant la convenció demòcrata contra les relocalitzacions. Per aquest procés els indis són literalment deportats fora de les seves terres. La majoria d’ells són ancians.
Una d’elles, Roberta Blackgoat, ha estat un exemple d’enorme dignitat negant-se a ser relocalitzada de totes totes. L’anciana índia va declarar que “Si perdem aquesta terra, perdem les nostres ànimes, les nostres raons de ser”. Va morir el 2002 veient que una part important de hopi i diné havien estat deportats.
Al seu voltant van sorgir grups militants com Black Mesa Indigenous Support, Sovereign Diné Nation o Black Mesa Water Coalition. La acció més recent ha estat una caravana el passat novembre que va cloure amb la plantació de jardins a les terres en conflicte. La lluita als tribunals ha estat aferrissada i la victòria obtinguda ha provocat un esclat d’alegria entre els militants navajo i hopi així com entre els ambientalistes blancs. Aquesta notícia, a més, s’afegeix a una similar i recent a Canadà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada