Sense armes no hi hauria guerres. Sense guerres no hi hauria morts. Les guerres no sorgeixen per atzar. Hi ha uns motius i, sovint, hi ha interessos ocults al darrera. Una manera fàcil de saber a qui interessa les guerres és saber qui ven armes. La revista “Time” publicava fa uns mesos un estudi sobre el tema. Els grans exportadors d’armes del món són:
Estat % d’exportació mundial d’armes Compradors
Estats Units (EUA): 31 % Corea Sud, Israel, Emirats Àrabs
Rússia : 25 % Xina, India i Veneçuela
Alemanya : 10 % Turquia, Grècia i Sud Àfrica
Les conclusions són preocupants: Russos i estadounidencs són interessats en mantenir els conflictes. Si la qüestió palestina es ressol, Israel deixarà de comprar armes a Washington. Si ho fa la qüestió del Caixmir; India deixarà d’armar-se per part de Rússia i si Turquia arribés a un acord pacífic amb els kurds, llavors Alemanya deixaria de vendre-li armes.
Recentment han donat al premi Nobel de la Pau al president dels Estats Units, l’estat que fabrica i ven més armes del món (una tercera part !). Per tant és el que treu més suc del negoci de matar. Quina lògica té tot plegat?. Els EUA són admirables per moltes coses però són, avui dia junt amb la dictadura de Putin a Rússia, uns dels màxims responsables de les guerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada