91. Cursa dels indis cheyenne per recordar la tragèdia de 1879

El 8 de gener de 1879 un grup de cheyennes va escapar d’un fort militar de Nebraska. Preferien morir de fred que de fam i empresonats. Duien diversos anys combatent les tropes federals i arribant a acords sistemàticament incomplerts per Washington. Havien estat confinats a Fort Robinson però allà la meitat van morir de fred, malalties i el maltracte rebut per l’exèrcit nord-americà incloent assassinats d’indis desarmats.

El grup de fugitius el dirigia Motšêške Ôhnêxahpo, ganivet despuntat en cheyenne. També conegut com Dull Knife és considerat el William Wallace dels cheyennes. La meitat dels fugitius foren reduits en poques hores. Un grup de 18 nois amb 14 dones foren atrapats per 150 soldats que van massacrar-los. Només 8 van sobreviure. Malgrat tot, Dull Knife va aconseguir, mercès a aquesta fugida, negociar una reserva. És l’actual reserva Cheyenne de Montana.

Del 8 al 15 de gener de 2010, entre la neu, un centenar de nens i joves cheyenne van realitzar l’onzena cursa espiritual de Fort Robinson. L'organitza el moviment Yellow Bird. Van creuar 400 milles (una milla són 1,6 quilòmetres) des de la Northern Cheyenne Reservation. Van creuar els estats de Nebraska, Dakota del Sud, Wyoming i Montana. En alguns paratges foren acollits per centenars de persones. En pocs anys la cursa s’ha anat estenent fora de la reserva i avui arriba on van instal•lar-se altres grups de cheyenne, com els qui van derrotar Custer a Little Big Horn. La batalla on els ianquis van ser derrotats i van morir “amb les botes possades”.
La nació cheyenne té avui uns 12.000 membres principalment a Montana i Oklahoma. Un d'ells fou el primer senador indi dels Estats Units.