86. Una multitud planta cara al PP en defensa del gallec

Per a poder retornar al govern gallec, el PP va generar una gran campanya contra el decret d’ensenyament que establia una paritat horària entre gallec i espanyol. Curiosament, l’havia aprovat el propi PP quan era el govern. La gent del PP, aquesta que “no s'ocupa dels problemes identitaris sinó d’allò que preocupa realment a la gent”, va finançar una sèrie de grups suposadament bilingüistes. D’aquell bilingüisme castellà/espanyol. En definitiva la supremacia del castellà. Reivindicaven 2 coses: que els pares decidissin en quina llengua estudiava la mainada i que el decret del 50 % fos anul•lat. La cosa va sortir bé. El PP va tornar al govern. Immediatament va tancar les “galescolas”. Es tractava d’escoles infantils on el gallec tenia prioritat. Després el PP va presentar un nou decret on preveia un ensenyament trilingüe 33 % (anglès, espanyol, gallec). Per tant, tornar a reduir al 33 % el gallec.

Posteriorment una sentència del TS gallec va establir que els pares no poden triar la llengua en que s’escolaritza els seus fills. Primera derrota dels supremacistes castellans. El PP ha tirat endavant amb el decret per reduir el gallec de l’educació però s’ha trobat de cara amb un moviment popular concretat en la plataforma unitària “Queremos galego”. Hi són els sindicats (CCOO, UGT i el nacionalista CIG) i els partits PSOE, BNG o IU.  Ahir va emergir “la veu de la multitud”. Entre 30.000 (segons la policia) i 50.000 persones van concentrar-se a Santiago sota el lema “Paremos o decretazo contra o galego”. Hi van confluir fins a 160 autobusos. Paral.lelament hi havia concentracions a Lugo, Vigo i fins i tot Brussel.les. Al mateix temps una vaga a l’ensenyament va arribar al 70 % de seguiment. Fins i tot la premsa oposada al nacionalisme gallec ha destacat l’èxit de la protesta. Davant el caire de la protesta el propi president de Galícia s’està pensant de retirar l’aplicació del decret i deixar el 50 %.  Els supremacistes castellans esperaven que el gallec fos expulsat de l’ensenyament i ara acusen el PP d’haver-los traït i utilitzat. En canvi el galleguisme, desanimat per la supeditació del BNG al PSOE durant els 4 anys de govern s’ha reactivat.