dissabte, 16 de gener de 2010

80. Breu balanç de 6 mesos de Reagrupament




Ahir van presentar-se les properes actuacions de Reagrupament. L’associació compta amb més de 3.300 adherits i es va fer pública l’adhesió del batlle d’Arenys de Munt, Carles Móra qui es va fer conèixer arran de la primera consulta per la independència el 13 de setembre. L’associació propugna una llista electoral a les autonòmiques del Principat amb 2 eixos: independència de Catalunya i regeneració democràtica. Escollirà candidats el 21 de març. Sobta com alguns periodistes han preguntat, altre cop, si J. Carretero serà “el candidat”. Tenen tant al cap la partitocràcia que escull candidats a dit que no acaben d’entendre que el candidat l’escolliran els i les militants en assemblea.

En mig any, sense cap més recurs que la voluntat dels seus associats, ha bastit una estructura notable, tot i que certament amateur. Una de les seves característiques és la manca de “polítics professionals” ni alliberats, suplerta pel voluntariat. Això provoca mancances front partits rics en recursos, que sovint agafen de l’erari públic. Al mateix temps, però, dona un doble valor a les seves accions.
Per a situar realment la tasca que Reagrupament ha fet en només 6 mesos valgui la següent llista d’actes preparats, tot sovint, per gent que mai havia estat en política. Són alguns dels 200 actes que ha celebrat. És una llista aproximada i ni molt menys exhaustiva:


02.06.2009 Barcelona-Sants 800 persones
25.06.2009 Manresa 150 persones
28.06.2009 Olot 50 persones
29.06.2009 Mataró 200 persones


09.07.2009 Igualada 250 persones
13.07.2009 Figueres 125 persones
15.07.2009 Mollerussa 200 persones
20.07.2009 L’Hospitalet 250 persones
28.07.2009 Constantí 50 persones
30.07.2009 Valls 70 persones


19.08.2009 Puigcerdà 350 persones
19.08.2009 Bellver de Cerdanya 150 persones
20.08.2009 Camprodon 150 persones


01.09.2009 Sarral 70 persones
02.09.2009 Vic 300 persones
04.09.2009 Palafrugell 180 persones
09.09.2009 La Seu d’Urgell 80 persones
09.09.2009 Montroig del Camp 40 persones
11.09.2009 Barcelona 400 persones acte homenatge al General Moragues, 600 al dinar
12.09.2009 Llançà 70 persones
18.09.2009 Tortosa 150 persones
24.09.2009 Terrassa 115 persones
25.09.2009 Tremp 130 persones
29.09.2009 El Vendrell 100 persones


06.10.2009 Lleida 500 persones
07.10.2009 Granollers 300 persones
08.10.2009 Torredembarra 80 persones
22.10.2009 Barcelona-Poble Nou 250 persones
23.10.2009 Terrassa 270 persones
26.10.2009 Balaguer 150 persones
29.10.2009 Barcelona-Sagrada F. 120 persones
31.10.2009 Nova York 40 persones


03.11.2009 Valls 300 persones
05.11.2009 Barcelona-Les Corts 150 persones
11.11.2009 Badalona 250 persones
11.11.2009 Banyoles 180 persones
15.11.2009 Vilanova Vallès 40 persones
18.11.2009 Vilanova 180 persones
18.11.2009 St Quirze Vallès
19.11.2009 Cornellà Llobregat
19.11.2009 Botarell
20.11.2009 Sta. Coloma Farners 350 persones
25.11.2009 Barcelona-Sarrià 120 persones
26.11.2009 Llagostera 120 persones
27.11.2009 Artesa de Segre
27.11.2009 Buenos Aires 30 persones
27.11.2009 Barcelona-Sant Andreu 200 persones


02.12.2009 Barcelona-St Martí 35 persones
11.12.2009 Perpinyà 25 persones
15.12.2009 Vic 60 persones
16.12.2009 Barcelona-Sants 120 persones
17.12.2009 Capellades 50 persones
22.12.2009 St Celoni 50 persones



I la llista continua a partir d’avui a St Pere de Vilamajor, Palau d’Anglesola, Reus, L’Escala,.... La independència és possible el problema és que molts no s’ho creuen. Com diu un molt bon comentari de V. Ramoneda a la web del propi Reagrupament: “És com el domador de puces que les tanca dins un vidre. Les puces salten per marxar però es troben que xoquen amb el vidre i, al cap del temps ja no xoquen, ja que no salten més enllà. El domador treu el vidre però les puces no s'escapen doncs es pensen que encara hi és. Això els hi passa a molts catalans, encara.”

5 comentaris:

  1. Un anàlisi molt encertat. Amb el teu permís, enllaçaré aquest article quan parli de tal presentació. La tornes a clavar!

    ResponElimina
  2. Permís total. Crec que és important ressenyar que Catalunya no és només Barcelona i que la distribució territorial dels actes suposa un gran encert.

    ResponElimina
  3. Doncs moltes gràcies! Sí, la veritat és que a vegades es peca de centralisme barceloní i no es té prou en compte el territori.

    ResponElimina
  4. endevant catalans , la victoria serà nostra

    ResponElimina
  5. Creure'ns-ho és la primera condició!.

    ResponElimina