85. Tibet: en falten mil

Fa ja gairebé 2 anys de l’alçament popular al Tibet. Aquesta nació té una relativa sort de ser coneguda. La seva ocupació recent i el suport d’algunes personalitats com Richard Gere li han donat un reconeixement mediàtic raonable. Si no ets als mitjans de comunicació avui dia no existeixes. Hi ha altres nacions que pateixen un ostracisme terrible (Balutxistan, Kurdistan, Txetxènia, Cabinda, Caixmir, Manipur...) malgrat sofrir una repressió brutal. Sobta, a vegades, com un incident ínfim a Palestina té un ressò brutal i la matança de desenes de civils txetxens o caixmirs són literalment ignorades.

Tibet és en una situació millor. Malgrat això, les repercussions d’aquella revolta han estat mediàticament poques. La Xina va detenir 6.000 civils tibetans pels incidents. Alguns ho foren per distribuir octavetes a favor del Dalai Lama o fins i tot alguns nómades per dur la bandera tibetana. Posteriorment foren torturats. En una desena de casos s’ha sabut que fins la mort. Altres 120 foren assassinats pels carrers per les forces d’ordre xineses. Alguns centenars més encara són a presó.
El fet que denuncien ara les organitzacions tibetanes és que més de 1.000 persones resten, des d’aleshores, desaparegudes. Sobta que un govern tant controlador com el xinès no pugui respondre on són aquestes persones. Sobta encara més que estats tant preocupats dels drets humans i que tant s’oposen a la violència, com l’espanyol o el francès, callin de forma vergonyant. És molt fàcil fer boicot comercial a la petita Cuba; però a la Xina, matar li surt de franc.