707. Paolo Maninchedda guanya les "primeres primàries nacionals sardes"

El Partito dei Sardi va convocar les "primeres primàries nacionals sardes". Com s'esperava el líder del partit, Paolo Maninchedda, ha guanyat el procés. Les votacions s'han fet del 6 al 16 de desembre. Hi participaven 5 aspirants a liderar la llista nacionalista d'esquerra a President/a de Sardenya. Els resultats, on hi han participat 20.455 inscrits, han estat clars:

Paolo Maninchedda: 15.452 
Matteo Murgia : 1.024
Antonio Sardu : 1.011.
Gian Paolo Casula : 335
Giovanni Panunzio: 343
Blancs:  440

En ser proclamat guanyador Maninchedda ha afirmat:  "Els sards hem començat a dir "nosaltres". La clandestinitat de la nació sarda ha acabat avui. Totes les inhibicions i falsificacions s'han vist aclaparades per un vot terriblement complicat, però amb la presència de desenes de milers de persones. Són números que han d'excitar a tothom, no només nosaltres. No hem fet tot això per manar, sinó per deixar de rebre ordres, ser lliures i responsables; no ens dirigeix l'ambició, sinó per conviccions . Ara el següent pas és parlar de poders i no només de problemes; estar emancipats de l'intercanvi desigual que ens ha convertit en consumidors assistits i inhibits com a bilingües; estem aprenent a defensar els nostres interessos pacíficament però col·lectivament, en lloc de confiar en herois o salvadors. Hem de fer un gran pas, hem d'ensenyar als partits italians que mai no ens separarem".

El partit ha anunciat que podrà participar a qualsevol aliança però un referèndum d'autodeterminació n'és la condició: "Primer la nació, després els candidats. El referèndum sobre la nació és el terreny de les aliances". El partit ProgReS (Projecte República de Sardenya), que el 28 d'octubre va celebrar la seva assemblea nacional, s'ha desmarcat del procés de primàries i aposta per una convergència nacional amb Unidos, escissió de Forza Italia, creant Sardi Liberi on s'hi han unit membres crítics del Partit Sard d'Acció (PSd'Az), el més veterà dels partits nacionals de l'illa. El PSd'Az ha tancat un acord amb la Lega i dirigirà la coalició de centre-dreta. Finalment la coalició Autodeterminatzione, formada per independentistes i autodeterministes presenta a Andrea Murgia com a candidat a president de Sardenya després de patir l'escissió d'una de les seves set components que, finament, donarà suport a la llista del Partit Democràtic italià.

Maninchedda és un veterà polític sard que va formar part del govern de centre esquerra de Progetto Sardegna el 2003. Aquest moviment va acabar integrant-se al Partit Democràtic italià quatre anys més tard i Maninchedda va fundar Saregna è Libertà integrant-se al PSd'Az. l'any 2013 va escindir-se d'aquest partit per fundar el Partito dei Sardi amb un sector del moviment independentista ProgReS que, dos anys abans, s'havia escindit d'indepèndentza Repùbrica de Sardigna (avui dins Autodeterminatzione).

Per tant, a les properes eleccions nacionals sardes, com a mínim hi participaran quatre llistes nacionals:
- PSd'Az liderant la coalició de centre dreta on també hi ha Fortza Paris
- Partito dei Sardi-Primarias, sobiranistes de centre esquerra
- Autodeterminatzione (coalició de Sardegna Possibile, iRS, Sardigna Natzione Indipendentzia, Liberu, Rosso Mori), independentistes
- Sardi Liberi (ProgReS i Unidos) autonomistes i sobiranistes de centre-dreta

706. La regió del Loire-Atlantique aprova un referèndum per unificar-se amb la Bretanya

El Consell Regional de la Bretanya Sud (Loire-Atlantique) ha aprovat avui la celebració d'un referèndum per reunificar-se amb la resta de la Bretanya. El mateix hemicicle ha refusat la reunificació immediata (droit d'option) per 30 vots en contra front 13 a favor. Hi ha hagut 15 abstencions. Posteriorment la celebració d'un referèndum ha rebut un suport unànime: 55 sí, 3 no i 3 abstencions. El president del Loire-Atlantique, Philippe Grosvalet (Partit Socialista), ha afirmat que demanarà ara al govern francès la celebració del referèndum.

La votació d'avui la va convocar el propi Grosvalet després que Bretagne Réunie presentés 100.000 signatures, el 27 de novembre, demanant la reunificació nacional bretona en una sola regió. Quan els nazis van envair l’estat francès, el seu règim titella va aprofitar per separar una part de Bretanya de la resta de la nació. Va néixer així la regió artificial de Loire-Atlantique pel decret número 2727 del règim col·laboracionista de Vichy. Era el 30 de juny de 1941. Expulsats els nazis i caigut Vichy el nou estat francès va derogar tota la legislació col·laboracionista ...excepte el decret que amputava Bretanya. Des de llavors els bretons amb defensat la reunificació nacional.

705. El duet de Mallorca Janski guanya el festival de cançó de llengües minoritzades

El Suns Europe es va celebrar al Friül del 29 de novembre al 2 de desembre a Udin. Yr Ods, de Gal·les, va quedar en segona posició i la ladina de Fassa Martina Iori en tercer lloc. Artistes en llengua basca, gallega, de Baixa Saxònia, sueca de Finlàndia, romanx o friülana van competir. L'esdeveniment està organitzat per Cooperativa Informazione Friulana, ARLeF - Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane,la Regione Autonoma Friuli Venezia Giulia, Udine e i la Fondazione Friul.

704. El sector independentista passa a dirigir el partit nacional de Gal·les

La fins ara dirigent Leane Wood havia estat escollida l'any 2012. Per primera vegada es tractava d'una persona que no parlava gal·lès i va provar d'ampliar la base del Plaid Cymru que, des de 2006, usa la doble denominació en anglès i en la llengua celta. El gir a l'esquerra no va anar acompanyat de bons resultats electorals passant d'un 18,5 % a un 15,3 % a les eleccions europees. A les eleccions autonòmiques va aconseguir augmentar d'un 19,3 % al 20,8 % de 2016 però l'any següent va retrocedir a les eleccions estatals. Dels 181.000 sufragis de 2011 va caure a 164.000. A partir de llavors va ser contestada internament.

Els estatuts del partit permeten que la direcció sigui re elegida de forma directa si ningú s'hi oposa. A principi d'estiu Price i Rhun ap Iorwerth van presentar la seva candidatura i, per tant, es van convocar eleccions internes. Aquestes es van celebrar del 7 d'agost al 27 de setembre i hi van participar 5.762 militants. Si Wood presentava l'ala autonomista d'esquerra Rhun ap Iorwerth va aconseguir el suport dels militants històrics com Dafydd Wigley o Ieuan Wyn Jones. Defensava un gir cap al centre que Wood va definir com una dretanització afirmant que, si guanyava ap Iorwerth el partit s'obriria a pactes amb els liberaldemòcrates i fins i tot als conservadors que dirigeixen el govern britànic. Ap Iorwerth ho va negar però el seu discurs es va apropar al nacionalisme tradicional i fins i tot a una entesa amb el sector independentista.

Els independentistes van presentar Adam Price com a candidat a líder del partit (no existeix la figura de secretari general) amb un programa nacionalista transversal. El Plaid Cymru ha estat, des de la seva fundació el 1925 un partit de centre esquerra obert a diverses tendències sobre la base de la defensa de la nació gal·lesa, per això és l'únic partit nacional gal·lès a imatge de l'Scottish National Party, fundat nou anys més tard, i rep vots de tots els segments ideològics.

Els resultats van ser clars. Price va obtenir el 49,7 %, ap Iorwerth el 28 i Wood el 22 %. En la segona volta el candidat independentista va aconseguir el 63 % front el 36 % d'ap Iorwerth. Des de llavors Adam Price ha començat a desenvolupar el seu programa. En primer lloc ha reconegut l'esforç de l'antiga dirigent per mantenir i fer créixer el partit. En segon lloc a defensat que la independència és la sortida més viable per a Gal·les. El seu discurs europeista afirma que el Regne Unit ha quedat fora d'Europa amb el Brexit que defineix com "l'ocàs de l'imperi britànic moribund".

Price lluita ara per encapçalar el discurs europeista a Gal·les; però d'una nova Europa reformada: "Això donaria sentit a la solidaritat compartida que s'expressa a través del principi de la cohesió econòmica i social de Delors que es troba al cor del projecte de la Unió Europea. Després de la Segona Guerra Mundial, els blocs de construcció de la UE eren els Estats nacionals. Avui hem de tenir més en compte les nacions europees més petites -Catalunya, Bretanya, Flandes, Sardenya, Escòcia, Gal·les i moltes més (...) L'Europa reformada que estic propugnant haurà de donar molt més èmfasi a aquesta base democràtica. Si no es veurà cada vegada més com l'eina de l'elit política. Al cap i a la fi, va ser el gran nacionalista bretó Yann Fouéré qui, en els anys 60, va encunyar el terme L'Europe aux cent drapeaux (Europa d'un centenar de banderes). Tot i això, encara ens envolta el significat total de l'eslògan de la Unió Europea, la nostra unitat en la diversitat ".

Finalment, el primer dirigent homosexual del partit nacional gal·lès ha posat la independència al centre del programa polític de la formació. "No hi haurà viatgers de segona classe en el nostre viatge cap a un país pròsper, segur i independent de Gal·les. Hem de convertir-nos en l'esperança d'aquells sense esperança".