dijous, 31 de maig del 2012

550. El més similar a allò que els humans anomenem religió...

 El més similar a allò que els humans anomenem religió...Videos del darrer concert The The Cure (PinkPop 26.05.2012)






dimecres, 30 de maig del 2012

549. Quines cançons tocarà The Cure a Barcelona?

Si no hi ha sorpreses de darrera hora el concert es basarà en 'Wish' que celebra 20 anys i és possiblement el millor àlbum del grup. Això no evita que hi hagi nombroses peçes antigues (A forest, A hundred years) i altres de molt recents com Sleep When I'm dead, The end of the world o The hungry ghost:


Plainsong

Pictures of you

High

The end of the world

Lovesong

Push

In between days

Just like heaven

From the edge of the deep green sea

The hungry ghost

Play for today

A forest

Bananafishbones

Lullaby

The walk

Mint Car

Friday I'm in love

Doing the unstuck

Trust

Want

Wrong number

A hundred years

Disintegration

The lovecats

Close to me

Let's go to bed

Sleep when I'm dead

Why Can't I be you

Boys don't cry

dimarts, 29 de maig del 2012

548. Qui serà The Cure aquest cop?

 El primer concert de la gira de The Cure ja s'ha produït. Fou al PinkPop Festival als Països Baixos. Hi havia certa expectació per la formació que presentaria el grup, sempre canviant, després de la negativa del guitarra Porl Thompson de participar-hi. Thompson, cunyat, d'Smith manté una tempestuosa relació amb ell. Definitivament no es repetirà la formació que va visitar Barcelona el 2008. Aquella nit The Cure va actuar formada per 4 membres. Aquesta vegada seran 5 dels que tres repetiran:

A la veu i guitarres l'imprescindible Robert Smith.

Al baix Simon Gallup, l'alter ego d'SMith i l'únic, amb ell, que sempre ha estat al grup.

A la bateria Jason Cooper qui es va integrar el 1995.

Les dues novetats són un retorn i una nova incorporació.

Reeves Gabrels és la principal novetat, el guitarra de David Bowie havia col·laborat puntualment els anys noranta amb The Cure per exemple a la peça 'Wrong number'. El nord-americà és un mestre de la improvitsació i ha substituït el millor possible Porl Thompson. De fet ha estat lloat després del concert com un dels fonaments de l'actuació. La seva participació al tour ha estat una sorpresa car només poc abans del primer concert va anunciar-ho per donar explicació de la seva obtada desaparació els darrers mesos.

La gran notícia, però, és el retorn de Roger O'Donnell. El teclista de 'Disintegration' que ha sortit dues vegades de la banda va anunciar el setembre que tornava a formar-hi part. Des de la seva marxa el 2005 The Cure no usava teclats en directe i lleument en estudi. Això va provocar, per exemple, que el tour de 2008 tingués excessos de guitarra en cançons escrites clarament per teclats. Ara ja no és així.

dilluns, 28 de maig del 2012

547. Mala peça al teler a Québec

Québec ha estat durant molt de temps un exemple de promoció d’una llengua minoritzada. En aquest cas el francès. La popularment coneguda com a ‘Llei 101’ és un exemple ad maximum del que ha de ser una llei de normalització. El nou govern canadenc (dreta) ha decidit finir amb els drets dels francòfons que interpreta són privilegis. Aprofita una situació de crisi i divisió dins el moviment quebequès. El gener Canadà va suprimir 180 places de mestre de francès que ensenyaven la llengua als funcionaris estatals per servir de forma bilingüe a la població.

Aquest no és l’únic cas com denuncien el Sindicat de Funcionariat del Québec i el moviment Québec Français que asseguren que cada cop més funcionaris monolíngües s’incorporen a l’administració fent recular l’ús de la llengua. Això deixa en paper mullat la llei 101. Per si no n’hi hagués prou el tercer càrrec del Canadà, conegut com “verificador general” , acaba de recaure en un monolingüe anglòfon. Aquest càrrec incorpora entre les seves funcions fer informes i discursos en francès fet que aconsellaria que conegués la llengua.

dimarts, 15 de maig del 2012

546. Congrés d'Unió: una victòria de l'independentisme

El 25è congrés d'Unió Democràctica de Catalunya (UDC) celebrat a Sitges (12-13.05.2012) ha ofert un escenari sensiblement diferent als que mostrava la formació autonomista. Sota el fum de crítiques a Duran i Lleida s'ha remogut l'oasi que era aquest partit. Essent rescollit Duran passa a ser l'únic dirigent d'un partit polític europeu que ja ho era l'any 1982. Cadascú pot treure les seves conclusions però el perfil de Duran personifica aquella persona adicta al càrrec i amb alergia a la responsabilitat. L'únic càrrec de responsabilitat, conseller de governació, va durar-li ben poc car va dimitir sense arribar a gestionar res. La seva adicció és a càrrecs interns i de diputat on es mou com a peix a l'aigua cobrant dietes, sense responsabilitat de gestió i mediant, presumptament, en gestions de tràfic d'influències. Amb Duran cavalquen la fada Gispert, presidenta del parlament incapaç de pronunciar una frase inteligible amb els seus “proiectes de iei”o Joana Ortega que va falsificar el seu currículum i no ha estat capaç de dimitir. Per cert el director general de Yahoo acaba de dimitir pel mateix cas que Ortega. La diferència entre l'àmbit públic, essencialment corrumput, i el privat. I finalment els diferents casos amb implicats d'UDC per corrupció com el cas Unió on els condemnats han estat indulats per la gràcia de déu i voltaven pel congrés criticant a la llista alternativa. Curiosament l'indult només ha estat criticat per Solidaritat i ha sobtat el silenci de la resta de partits.
En aquest marc d'influències i relacions mafioses es presentava el congrés d'UDC on els delegats són pre seleccionats de forma poc transparent entre els i les militants. Una forma de controlar els militants és que no et pots fer militant d'UDC sense l'aval previ de dos militants/es i el control de la direcció. Tot plegat duria a pensar que el congrés seria, com els altres 24, una bassa d'oli per Duran i el seu aparell unionista i corrupte. I aquí ha arribat la sorpresa.

Josep Maria Vila d'Abadal, ha aparegut en escena. Nét del fundador d'UDC Lluís Vila d'Abadal, aquest fet li ha permés saltar els control de legitimitat interna imposats per Duran i els seus lacais. L'alcalde de Vic presideix una de les estructures més interessants sorgides els darrers anys, l'Associació de Municipis per la Independència. El discurs de Vila ha presentat dos eixos: la necessitat de regenerar una formació després de seguir 30 anys el mateix model i l'independentisme com a forma de fer aquest canvi. Abadal, de forma inteligent, no presenta el canvi com una evolució sinó com un retorn als orígens del partit.
Duran va dedicar la major part del congrés a atacar aquests postulats amb una intensitat que demostra el seu nerviosisme. En un escenari normal Abadal hagués obtingut un resultat testimonial donats els filtres imposats per l'aparell. La sorpresa va ser que el seu discurs independentista va aconseguir un 19,17 % dels vots. Això du a 3 conclusions:

- Unió ha estat tradicionalment considerat un partit profundament unionista; Un de cada cinc membres delegats d'UDC va votar per l'independentisme i aquí és on hi ha la notícia. El creixement de l'independentisme fins i tot en un dels feus de l'unionisme mostra la seva força emergent.

- Duran surt tocat. Tothom es qüestiona com pot ser que dugui tant de temps en el mateix càrrec i ara ha d'afrontar una successió per la que no havia pensat. Al haver-se rodejat de mediocres la successió és difícil i almenys part dels qui ara li donen suport canviaran de bàndol per raons ideològiques. Temps al temps.

- S'ha venut que Unió és unionista personificant-ho en Duran; l'altre membre de la federació CDC anima a aaquesta visió per aparéixer com la part més nacionalista. Això ha quedat desmentit pels fets. Al congrés d'UDC una llista netament independentista ha aconseguit un 20 % dels vots. Al recent congrés de CDC només s'hi va presentar una llista, una sola llista autonomista. I era unionista amb tots els “tot i què” que tant agraden als convergents; però autonomista. Per tant CDC pot continuar jugant a l'ambigüitat però a UDC uns valents han decidit deixar de fer-ho. De moment a CDC no hi ha cap valent capaç de bastir una llista alternativa clarament independentista, a Unió sí. Qui és més unionista?.

Vila d'Abidal és acusat per alguns puristes de no ser independentista fa uns anys. Motiu de més per veure com una victòria el seu nou posicionament. Tot plegat no ens ha d'amagar que la recent aparició d'un sector independentista, degudament controlat ,a UDC pugui ser una jugada intencionada per fer de contrapes a l'espanyolisme militant de Duran. L'objectiu últim seria alimentar més l'ambigüitat i representar, dins de CiU, el màxim de sensibilitats per poder continuar guanyant eleccions i perpetuar-se en el poder. I fins i tot així seria una victòria car es veuen obligats a fer-ho quan abans no els calia. No ha sortit una corrent ecologista, per exemple. Avancem. Vila d'Abadal no pot tenir més raó quan afirma que "existeix una llavor independentista que ja està sembrada i pot créixer". Duran és la pedra vella que cal treure per a que floreixi. 

dilluns, 7 de maig del 2012

545. El tacte sami de les nostres ànimes

Els sami (abans coneguts com lapons) són considerats la població indígena més antiga d’Europa. Molts d’ells, en condicions climàtiques difícils, viuen encara a la forma tradicional. Són dividits entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Precisament Finlàndia ha rebut un avís del Consell d’Europa per a que adopti les mesures de protecció pels sami. Una d’elles ha estat la recent creació d’un centre cultural que també acollirà el parlament sami.
Per tastar de la bellesa intacta de la cultura sami es pot consultar el reportatge fotogràfic de Jason Roberts sobre els/les pastors/es sami de Noruega en migració de rens.