322. Sobre la 1ª convenció de SI

Més d'un miler de persones van assistir ahir a la 1ª convenció nacional de SI. Allà es va aprovar el manifest electoral doncs no tindrà programa. Un encert tenint en compte que els partits acostumen a aprovar llargs textos programàtics que no compleixen. El manifest és un text de 20 fulls resultat de més de 900 esmenes la majoria acceptades. El debat fou més lèxic que ideològic. Només cal pensar que l’esmena més debatuda (i aprovada) fou substituir “espoli” per “espoliació”. El missatge ideològic va quedar aprovat: declaració unilateral de independència, regeneració democràtica amb mesures concretes i, en el cas probable de no obtenir majoria, denúncia sistemàtica dels dèficits de l’autonomisme. Per tant el debat no ha estat sobre substantius sinó sobre adjectius. I aquests, els més usats ahir, foren transversalitat i territorialitat.

- Transversalitat. Els diferents partits de la coalició van intervenir (fins a 2 vegades en un error organitzatiu) per mostrar el primer tret: Catalunya Nació Independent, format per membres del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, el Partit Republicà Català, Alternativa Verda, el PSAN i Democràcia Catalana. També constants referències a la figura del liberal Ramon Trias Fargas. Totes les ideologies i, per sobre d’elles, allò que uneix: independentisme.
- Territorialitat. El segon element fou la territorialitat, la unitat dels Països Catalans. SI es planteja la independència de la comunitat autònoma com a objectiu. Això no treu que vulgui promoure, en el futur, les condicions d’accés a la sobirania de la resta de territoris de parla catalana. Discursos contundents de Josep Guia del PSAN, ovació més que notable per Núria Cadenes, presentació de l’acord amb Unitat Catalana per Brice Lafontaine, delegació del PSM mallorquí i referències en el discurs de Laporta.
Laporta va cloure un acte massa llarg (va acabar vora les quatre) amb un discurs valent i creïble. No va llegir, no va repassar un llistat d’idees, aquestes van brollar amb constants referències als discursos fets pels qui el van precedir. Aquest sol fet demostra que Laporta va improvisar una llarga i brillant intervenció. I quan a un dirigent polític no li escriuen els discursos ni els du apresos és que es creu el que es diu. Laporta fou convincent denunciant la narcotització social; fins i tot un cert masoquisme dels catalans. Ho fou quan va respondre a Montilla que pretén anar fent complir l’estatut d’amagat amb un “Els catalans anem amb el cap dret i no d’amagatotis”. I ho fou quan va afirmar “Jo no vull que els meus fills siguin independentistes. I aquesta és la nostra responsabilitat”.  Havia de ser el plat fort de la convenció i no va decebre gens.
De la resta d’intervencions destacar la de Jam Jambon, flamenc de l’N-VA, afirmant que “la independència no és el problema, és la solució”. O les constants referències a la pròpia força com a de López Tena en el sentit que “som un nus que es fa més fort com més ens estiren”. Amb tot, les intervencions possiblement van tenir un to massa eufòric parlant de massa escons. Ahir SI va fer una demostració de força. Al Palau hi ha espai per a 1.300 persones. La sala, que impressionava, va ser gairebé plena en molts moments, molta gent als passadissos i al bar (com no!), adherits que marxaven i d’altres que entraven. Amb tot, l’acte no va ser excepcional. SI ha presentat, en només 3 mesos, uns credencials raonables però li manca encara força feina per esdevenir referent de l’independentisme. Té condicionants per ser-ho. Una militància transversal, potser massa freda ahir fruit de la manca de cultura de partit, un lideratge col•legiat amb persones brillants i ha sabut recollir complicitats amb forces que durant 3 dècades no s’havien mai arrenglerat junts. El cas del PSAN i Unitat Catalana són simptomàtics però n’hi ha més. S’ha fet molt en poc temps. El millor que faria la militància, però, és entendre que no calen més generals sinó més soldats. I ahir es va veure més dirigents que partit, potser perquè l’organització és massa tendre i no està travada. Per ajudar, com va recordar Uriel Bertran, el president Montilla ha donat un mes extra per a preparar les eleccions. Caldrà aprofitar-lo.