312. Companys estaria orgullós de nosaltres

Tal dia com avui, a trenc d'alba, l'espanyolisme va afusellar Lluís Companys, president de la Generalitat. No ho va fer només el feixisme, molts dels que van participar no eren feixistes sinó simplement espanyolistes. Ni sabien què era feixisme. La demostració és que encara avui aquella gent, com l'actual govern estatal del PSOE o l'oposició del PP, no volen anular el judici fet per unionistes espanyols. Ni volen demanar perdó com si ha fet Alemanya per la seva participació per la detenció a Bretanya del nostre president.
Franco va morir al llit. Companys es va dessagnar al fossar de Montjuïc. Els hereus de Franco són avui entre nosaltres. Aquest monstre anomenat Espanya ha estat l'únic de tota Europa en afusellar el president d'un govern democràtic i d'un club de futbol. Amb totes les barbaritats de la segona guerra mundial no hi ha un fet similar. I això ha patit el poble català. Allò normal hauria estat la nostra fi com a poble. Però no ha estat així. Els homenatges a Companys no només es fan avui. Es fan enraonant en català cada dia, el vàrem fer el 10 de juliol, a la diada, a les moltes consultes populars que s'han fet per centenars de pobles. És un homenatge constant, i fent-ho li donem on fa més mal als qui van afusellar-lo. Ells són els de les prohibicions, com ahir mateix Montilla, nosaltres som els de Companys, els de la llibertat. Quan a un poble li afusellen un president el més normal és que s'agenolli. Nosaltres seguim dempeus i Montilla haurà de suportar un bany de democràcia a la consulta de Barcelona i el 28N.
Companys estaria orgullós de nosaltres.