320. Una setmana plena de bones notícies

Aquesta ha estat una setmana més que positiva. Diumenge, a Morella, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, feia un discurs que podem qualificar d’històric. Ascensió Figueres, considerada propera al PP, afirmava: “aquest curs és un prova més de la línia d'aproximació de tot allò que ens uneix: dues cultures germanes, la catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat (…) jornades com aquestes haurien de servir per a arraconar, qüestions que, a un costat i un altre de l'Ebre, ens han separat durant massa temps, més per una falta de comprensió que per la voluntat de superar velles traves lingüístiques". Va definir el curs com una eina que "fomenta, estudia i difon la llengua que compartim". Mai fins ara l’AVL s’havia posicionat de forma tan clara. Aquest gest certifica, si no ho estava ja, la defunció institucional del blaverisme. No és un fet menor, fa una anys algunes conselleries de la Generalitat van arribar a estar en mans de secessionistes que hi van imposar una de les seves, moltes, normatives. UV obtenia més de 200.000 vots; ara agonitza.

També del sud ens arribava la notícia del primer acte de SI al País Valencià. Fou a Vinaròs i demostra que aquest projecte no es mou només per vots sinó per conviccions. L’acte es va fer amb el PSAN que ha decidit donar suport a la coalició independentista. I precisament ahir SI ens oferia una altra bona notícia. Un acord de reciprocitat amb Unitat Catalana. El degà partit nord-català, fundat el 1986 i amb regidors a Perpinyà, serà el referent de SI a Catalunya Nord i SI serà el referent d’UC a la comunitat autònoma de Catalunya. Precisament avui, a Prats de Molló es commemora l’intent d’alçament de Francesc Macià qui, segons Montilla, era un partidari d’Espanya. En aquest marc es presenta la iniciativa Catalunya Nord Decideix. Aquesta nova entitat pretén promoure consultes populars per obtenir un estatut institucional nou per les comarques del nord.

Entremig Ignasi Guardans era fulminat del seu càrrec. L’ex eurodiputat de CiU s’ha guanyat a pols aquest final. Decebut per la seva substitució per Ramon Tremosa va intentar guanyar-se un espai criticant el nacionalisme català. Li van donar el càrrec que volia i ara l’han cessat. Altres unionistes continuen les seves batusses. Dimissions dins la PxC i més hemorràgies a C’anos. Un sector demana el vot en blanc, l’altre es passa a UPiD i ara un nucli s’integra al PP.
I una darrera bona notícia ha estat el posicionament clarament independentista del comunicador Justo Molinero. Ho és per que demostra com persones que fa uns anys s’oposaven al sobiranisme han evolucionat cap aquest. Molinero afirmava que era proper a CDC però no li agradava el sector independentista. Ara s’ha allunyat de CDC precisament perquè ha madurat la idea independentista. Un segon motiu important: en poques nacions sotmeses persones arribades de primera generació es declaren independentistes. Potser Escòcia és l’altre cas excepcional. És un fet molt significatiu de que hi ha un gruix de gent, d’ascedència espanyola, que està arribant a conclusions independentistes des de la reflexió. I aquesta sí que és una gran notícia perquè llavors és quan s’omplen els carrers de Barcelona, una tarda de juliol, d’estelades. Molts dels que les duen parlen castellà però pensen en català. I la balança cau del nostre costat.