dimecres, 6 d’octubre de 2010

303. La transversalitat, en diferents partits, de l’independentisme flamenc

Fa 50 anys a Flandes no hi havia cap partit independentista. Allò més proper era el moviment de la societat civil “Vlaams Volks Beweging” (VVB) creat el 1956. A nivell polític el màxim eren les propostes federalistes de la Volks Unie (VU). Poc a poc però, la nació neerlandòfona, ha anat desvetllant-se. Cal apuntar que Flandes no té llengua pròpia sinó compartida amb Holanda: el neerlandès. En canvi ningú qüestiona que sigui una nació.

Trobem les primeres propostes independentistes en la fundació del Vlaams Blok, l’any 1979, escindit de la VU arran de l’entrada d’aquesta en el govern estatal. Amb els anys el Blok adopta una ideologia d’extrema dreta. Durant molt temps la única opció de votar independentista era el Blok que va obtenir 65.000 vots el 1981.
Si els independentistes eren minoria els partidaris d’augmentar l’autogovern de Flandes van anar augmentant. Això va provocar dures negociacions amb Bèlgica i reformes constitucionals federalistes. El bloqueig belga a moltes de les reclamacions de Flandes, però, va acabar provocant l’aparició d’independentistes de tot color.
El primer pas fou la dissolució de la VU i la creació de la Nieuw Vlaams Alliantie el 2001 amb un programa de centre dreta independentista. El que podia haver estat l’independentisme d’esquerra, Spirit, va optar per coaligar-se al partit socialista i apostar pel federalisme. Spirit és l’aliat d’ERC a Flandes.
Després l’elecció d’Yves Leterme com a dirigent dels democratacristians flamencs. Leterme, que arribà a president de Flandes, és conegut per la seva postura nacional basada en la idea que Bèlgica no té valor “intrínsec”.
També entre els liberals s’escindia una ala independentista, el VLOTT, d’Hugo Coveliers el 2005 Aquest partit es va coaligar al Blok. Per les mateixes dates Jean-Marie Dedecker, marxava del partit liberal i fundava la Llista Dedecker amb una aposta independentista moderada.
I finalment ha aparegut el Vlaams—Socialistische Beweging amb un programa d’extrema esquerra.

Poc a poc, doncs, l’independentisme va cobrint tot el ventall electoral. Hi manca, encara avui, una esquerra flamenca provinent del partit socialista i poca cosa més. Ja n’hi ha liberals, democristians, conservadors, extrema esquerra i extrema dreta. Possiblement quan es completi tot l’espectre ideològic Flandes pugui ser independent.

3 comentaris:

  1. Que n'apareguin d'extrema esquerra i dreta no considero que sigui positiu... però igualment sembla que tenen el camí cap a la independència força ben encaminat.

    ResponElimina
  2. Tant de bó, Otger, però encara falta que al parlament hi hagi independentistes de varis colors.
    Albert, un país normal suposo que ha de tenir de tot.

    ResponElimina