El nomenament com a ministre de justícia de Keiko Chiba el juny d'enguany, part del primer gabinet de l'actual primer ministre Kan, va provocar una certa sorpresa, en tractar-se d'una figura oposada a la pena de mort. Al Japó l'execució d'aquesta pena exigeix la signatura del titular d'aquest ministeri.
Malgrat ser-hi contrària, Chiba va signar i presenciar dues execucions, però també va obrir per primera vegada a la premsa les instal•lacions on es duen a terme, en un gest que buscava forçar un debat públic sobre un aspecte poc conegut del país del Sol Ixent. Amb poc mes de quatre mesos al càrrec, Chiba ha estat substituïda a mitjans de setembre després d'haver perdut el seu escó al Senat a les eleccions de l'onze de juliol. En certa manera, podem dir que aquest és el seu llegat, doncs gràcies a ella coneixem més detalls sobre la pena capital al Japó.
Algunes dades sobre la pena capital al Japó
Nombre anual d'execucions.
És variable, i no mostra una tendència clara. Enguany solament n'hi ha hagut dues, mentre que l'any passat foren set i el 2008 quinze. Alguns anys no n'hi ha hagut cap, per exemple al trienni 1990-1992, mentre que el rècord correspon a l'any 1960 amb trenta-nou.
Mecanisme emprat
A principis de l'era Meiji es feia servir tant la forca com la decapitació amb espasa, però en reformar-se el Codi Penal a mitjans d'aquell període es va eliminar aquest darrer, en considerar-se cruel.
Poblacions on tenen lloc les execucions
Set centres de detenció, a les ciutats de Sapporo, Sendai, Tokio, Nagoya, Osaka, Hiroshima, i Fukuoka, disposen de sala d'execucions.
Com tenen lloc les execucions?
El reu és informat el mateix matí que serà executat. Els funcionaris del centre de detenció l'acompanyen de forma successiva a través de tres sales. La primera és la sala-capella, on pot rebre assistència religiosa a càrrec d'un sacerdot budista, xintoista, o cristià, i redactar el testament. A continuació hi ha l'avantsala, on també pot ser acompanyat pel sacerdot. Finalment trobem la sala d'execucions, on és penjat.
Abans de ser penjat el reu és emmanillat i se li posa una bena als ulls. També se li lliguen les cames. A una sala lateral hi ha tres botons que són premuts simultàniament per tres funcionaris, de manera que no sàpiguen qui ha obert la comporta al terra que fa que el reu sigui penjat.
Què se'n fa dels cadàvers?
Els funcionaris esperen cinc minuts per a que un metge confirmi la mort del reu, llavors retiren la corda i col•loquen el cadàver a un taüt.
La família és immediatament informada de l'execució, i rep el cadàver o les seves cendres si ho demana. Segons fonts del Ministeri de Justícia, hi ha força famílies que no ho fan.
A més a més de la família del reu, la de la víctima també és informada de que s'ha dut a terme l'execució.
Què en pensa l'opinió pública japonesa de la pena de mort?
Segons una enquesta duta a terme pel Secretariat del Consell de Ministres el desembre del 2009, un 85,6% dels nipons hi són favorables, mentre que els partidaris de l'abolició es limiten a un 5,7%.
Quan es poden dur a terme les execucions?
Ha de ser en dies feiners, és a dir que no sigui cap de setmana ni festius, i a més a més del 29 de desembre al 3 de gener és inhàbil a aquests efectes.
Què fan els reus condemnats a mort mentre esperen l'execució?
Entre la sentència i els corresponents recursos i l'execució poden passar mesos o anys. Durant aquest temps els condemnats a mort segueixen una rutina diferent del de la resta de reclusos. Al centre de detenció de Tokio es lleven a les 0700, fan tres àpats al dia, i se'n van al llit a les 2100. Els dies festius i els caps de setmana dormen trenta minuts extres. Ocupen cel•les individuals, i fan exercici mitja hora cada dia i es poden banyar diversos cops a la setmana.
No estan obligats a treballar, però si ho desitgen ho poden fer per a diverses empreses. Entre les activitats lúdiques de que gaudeixen hi ha diverses sessions de vídeo al mes, així com partides de shogi i go (jocs de taulell tradicionals al Japó).
Primera visita de la premsa a les instal•lacions on s'executa la pena capital
Com hem comentat, el principal llegat de l'ex-ministra de justícia Keiko Chiba ha estat obrir per primer cop a la premsa les portes de les instal•lacions on s'executa la pena de mort. Concretament foren les del centre de detenció de Tokio, i la visita tingué lloc el 27 d'agost.
Durant la visita els periodistes foren autoritzats a fotografiar les instal•lacions, sent les imatges publicades pels principals rotatius nipons. Adreçant-s'hi en acabar la visita, Chiba va declarar que "He decidit mostrar la sala d'execucions perquè he pensat que donaria al públic alguna cosa per a discutir sobre la pena de mort".
La pena de mort al país del sol naixent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada