dimarts, 5 d’octubre de 2010

302. Laporta a Òmnium: no fou proper a la gent sinó un més d’ells

Ahir Òmnium va quedar petit per rebre a Joan Laporta. No es va tractar d’escoltar-lo, que també, sinó de parlar amb ell. Durant 2 hores va escoltar i respondre a totes les preguntes que li feia un públic que, a voltes, semblava una colla d’amics. El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) es va mostrar còmode, valent i va fer riure nombroses vegades a l’auditori. No era proper a la gent, era un més.

El discurs oficial centrat en l’espoli econòmic amb un fum d’exemples com que amb l’espoli actual es farien 15 escoles cada dia o que aquest dèficit es limita a la resta d’estats: 2,5 entre estats dels EUA, 4 % a Alemanya, 2% al Canadà o a Austràlia. A Catalunya és del 10 % i sense límit.
Sobre llengua?. Oficialitat pel català i un estat políglota mercès als més diners que tindrà. “Es una qüestió de diners” repetia. Dels nostres sentiments se’n riuen però quan parlem de calers la cosa va de debò.
Boicot post-independència?. L’estat català crearà un fons per ajudar a les empreses afectades mentre duri.
Immigració?. L’objectiu és la dissolució dels diversos col•lectius en la ciutadania catalana. La imatge que ve al cap és la dels EUA.
Països Catalans?. La idea es estendre la plenitud nacional arreu de la nació. Però el 28N les eleccions són a les 4 províncies. No va oblidar els valencians que l’acompanyen a les llistes com López Tena, Clara Simó o Solà.
Sobre el manifest electoral va refusar estendre’l sobre valors. Els valors, va dir, han de tenir llibertat de consciència. SI és progressista, va dir, però la majoria de polítiques (MAT, Ascó, TGV, reforma laboral...) no es decideixen aquí.

Fins a 3 vegades van demanar-li la unitat amb Reagrupament. Laporta la va descartar. Ha passat el moment. Som en una cursa electoral on cada minut dedicat a aquest tema és perdre el temps. Va reconèixer que Rcat havia treballat molt bé però ell va reflexionar força, abans d’implicar-se políticament i una vegada decidit sempre va dir que ho faria amb el seu propi projecte. El motiu el va raonar bé: no volia ser la titella de ningú, ni assumir com a propi l’històric d’un altre projecte, ni en allò més bó però tampoc en allò negatiu.
Quan la Muriel Casals va cloure el debat, Laporta semblava com al principi. Fins i tot va dir que, si volíem, ell es quedava fins a les dues. En ser preguntat sobre les bases de CiU i ERC va ser clar. No cal que renunciïn a la seva militància, només cal que el dia 28 votin SI. Després ja veuran els canvis. Finalment una senyora va dir-li que no havia escoltat res de nou amb el seu discurs. Laporta, somrient, va dir-li que la diferència no era el discurs, sinó que allò que ell deia ho compliria. “la diferència és que no pot dir que el que jo he dit no ho he complert (...) ja he liderat grans canvis i les enquestes, a 2 setmanes, no em donaven cap opció”. Ara, diu, serà en aquest gran canvi: els millors anys de la història de Catalunya i els de les nostres vides.

3 comentaris:

  1. S'està veient, en les darreres intervencions, un Joan Laporta molt més distès i còmode. Està aprenent molt durant aquesta campanya i es nota que s'ho està passant bé. Això és una garantia d'èxit.

    ResponElimina
  2. Tens raó s'ho passa bé i no té aquell rictus forçat dels de sempre.

    ResponElimina
  3. http://www.radiocatalunya.ca/noticia/laporta-a-omnium-clar-i-catala

    ResponElimina