321. Cécile Corbel, la nova musa de la música bretona

Fa 40 anys l’arpa cèltica agonitzava en l’oblit a Bretanya, la única nació celta sota administració francesa. Llavors fou redescoverta per Alan Stivell que l’ha dut als escenaris més importants del món. Stivell ha fusionat l’arpa amb tecno, pop, rock i músiques ètniques. Des de llavors han sorgit noves generacions d’arpistes autòctons.
Corbel prové d’un petit vilatge del Cap Sizun/Ar C’hab, un lloc fantàstic de l’extrem de la Cornualla bretona on hi radica un lloc preciós anomenat Point du Raz (famós per protagonitzar moltes fotos del seu far enmig d’onades). Aquesta regió no s’ha de confondre-la amb la britànica on es parla el còrnic. El nom és comú ja que còrnics de les Illes van repoblar aquesta zona.
La jove música bretona s’inspira, i molt, en la canadenca Loreena McKennitt. Ha publicat 4 àlbums de notable èxit i just comença una gira per Alemanya. Canta en francès, bretó, anglès, gaèlic irlandès, turc i japonès.
Ara Corbel ha agafat força nomenada per què ha composat la banda sonora del film d’animació japonès “Karigushari no Arrietty”. Al principi li van proposar de fer una cançó però ha acabat confeccionant tot l’àlbum on barreja sons nipons amb celtes.