Ja han passat més de 100 dies per poder tenir una opinió sobre la nova política de Sandro Rosell. S’ha rodejat de persones influents de l’alta burguesia catalana alguns d’ells que es neguen a parlar català, com Javier Bordas. Altres amb vincles amb tot un seguit de persones imputades o condemnades per corrupció com Javier de la Rosa, Lluís Prenafeta, Diego Prado y Colon de Carvajal i els Albertos com és el cas d’un vicepresident procedent dels governs de CiU. De fet se’l coneix com “l’home invisible de CiU”. El vincle amb la coalició autonomista s’amplia al propi Rosell, el seu pare, Jaume Rosell, és un dels fundadors de Convergència.
Passant als fets, Rosell té poques coses a l’actiu: el fixatge de Mascherano i haver-se fet soci d’Òmnium Cultural. En canvi té un passiu excessiu pel poc temps que és president:
- Nacionalment ja hem vist que la seva acció ha estat nefasta.
- Esportivament no ha fet gaire res. El seu entorn criticava l’any passat que la plantilla del primer equip era curta. Rosell ha venut 5 jugadors i n’ha fixat 2. L’altre el va fitxar l’anterior directiva.
- Econòmicament ha desprestigiat l’entitat fent veure que corre perill. Si això fos veritat allò darrer que cal fer quan no tens diners és dir-ho doncs ningú te’n deixarà. Ell sap que no és veritat i que el Barça fa 7 anys estava enfonsat i ara factura més que mai a la seva història (el “cercle virtuòs”). La resposta de Xavier Sala Martín, ocultada per la premsa, aclareix els errors (involuntaris) de Rosell.
- Socialment ha suspès el president d’honor de l’entitat sense cap més motiu que les seves preferències personals. Possiblement no calia nomenar-lo. Si així fos tampoc calia fer el mateix però a l’inrevés.
- Políticament, en contra del que va dir, s’ha significat recolzant les mesures antisocials del govern del PSOE curiosament recolzades per CiU.
- Mediàticament ha creat un diari dedicat exclusivament a atacar l’anterior directiva i ocultar els errors indicats. En el límit del paroxisme es dedica a filtrar informació que paguen tots els socis. Enlloc de saber-la pel club es regala a un mitjà de comunicació donant-li avantatge empresarial.
- Emocionalment enlloc d’intentar unificar la massa social ha guiat la seva presidència per l’odi i la rancúnia. El primer que va fer fou posar una denúncia a Laporta. Des de llavors la seva guia ha estat atacar en tot la Junta anterior. Una junta que va agafar el club en fallida i el va dur a obtenir més de 50 títols, els majors ingressos de la seva història i la major cohesió social fins i tot integrant al que havia de ser secretari esportiu de Bassat com entrenador confiant-hi plenament. Tot plegat fou parodiat de forma excel•lent per “Crackòvia” mostrant l’obsessió de Rosell per Laporta.
Així s’ha estrenat el nou president aclamat per la premsa unionista i en especial pel grup Godó. El mateix que aclamava Franco des de La Vanguardia Española, va aclamar Samaranch o lloa la monarquia. En canvi, els mateixos mitjans oculten que Rosell és imputat per cobrar comissions il•legals al Brasil.
Aquesta fot és la calara explicació de com va arribar a la presidència del Barça. A partir del dimecres, al bloc, n'he preparat un "especial" al respecte. El que estan fent contra el Laporta és un setge mai vist a Catalunya. Senyal que li tenen molta mor. Per a animar-nos, fa poc 400 persons a Berga. Déu n'hi do!
ResponEliminaSí, la foto parla per si mateixa.
ResponEliminaElls tenen tot el poder i l'estat darrera.
Nosaltres la il·lusió i la idea mé preciosa per la que val la pena lluitar; la llibertat d'un país.
Al menys el nou president podria passar inadvertit però està actuant amb un ressentiment impropi.
http://www.compromissarisfcb.org/2010/10/sandro-rosell-100-dies-despanyolisme.html
ResponEliminaCarles Vilarrubí
ResponElimina